¿Estrès? Què puc fer per poder contrarestar l'estrès en la meva vida, de manera fàcil?
- 2019
"El riure és un veritable desintoxicant moral capaç de guarir o almenys atenuar la majoria dels nostres mals. I, a més, no hi ha cap perill si se supera la dosi ". William Fry, neuròleg nord-americà.
El present article consistirà en savieses antiquíssimes i molt conegudes per tu, però que has oblidat, per la qual cosa voldria regalar-te una màgica i poderosa eina que t'ajudarà a contrarestar els efectes de l'estrès d'una manera molt fàcil, simple i econòmica. És un instrument natural i molt conegut per tots els éssers humans, ja que des de l'antiguitat era molt clar el seu valor terapèutic, però que hem anat oblidant al llarg dels anys. De vegades la senzillesa sembla fàcil però no sempre és així.
M'agradaria començar per explicar una miqueta que és l'estrès i després procediré a ajudar-te a recordar aquesta eina que tots posseïm de manera natural, però que hem negat, sublimat o tapat.
Que és l'estrès?
L'estrès és parlant de manera simplificada i deixant de costat, en principi, els tecnicismes, l'estrès és a nivell físic la tensió constant, per llarg períodes de temps, de tot els músculs de l'organisme i la falta de relaxació dels mateixos.
En relació a l'esfera mental, és la sensació o sentiment de tensió física o emocional, que pot provenir de qualsevol situació o pensament que faci que un se senti frustrat, nerviós o furiós.
Que es el euestres? Que té a veure amb l'estrs?
Com sabem l'estrs que prové de l'engonals estrès el qual significa fatiga, se sol relacionar amb estats patolgics, però el concepte fa referència a una reacci de l'organisme humà enfront de situacions amenaçadores o d'excessiva demanda, ia més pot tractar-se d'respostes que tenen a veure amb l'instint de supervivència del subjecte i de l'espècie. D'aquesta manera, quan es generen respostes provinents de l'organisme de l'individu que són eficaços i controlades per ell mateix, respostes que permeten una millor adaptaci s'anomena destrs.
Que es el disestrs? Que té a veure amb l'estrs?
Parlem llavors de disestrs quan les respostes de l'organisme es perllonguen per llargs períodes de temps pel que es produeix una sobrecàrrega de l'organisme de tensió la qual no pot descarregar. D'aquesta manera, l'organisme no aconsegueix adaptar-se a aquest estímul comptant, com ho són els estils de vida actuals on tot es porta a terme d'una manera rpida, cal tenir si o si èxit en el que un es proposi, reducció de les hores de somni, dificultats econmiques, exigències laborals i socials, sumat als esdeveniments que són considerats o viscuts pels individus com negatius, com la mort d'un familiar, el divorci, atur, consciència d'una malaltia crnica, etc.
És per tot l'anteriorment dit que, hem de saber què és bo tenir cert nivell destrs, ja que el lestrs és la resposta que dóna el cos enfront de determinats estmuls, per la qual cosa l'estrs és el que ens permet evitar el perill o complir determinades exigències. El problema apareix quan aquest estímul és constant i el cos en donar sempre la mateixa resposta davant d'aquesta mateixa circumstància, que es va tornar quotidiana i constant, comença a fallar.
La importància de les emocions en l'estrès.
Les emocions intervenen en la valoració, en altres paraules de la interpretació que fan, de l'estímul estressor, determinant una valoració subjectiva conscient de l'experiència. És per això que cal treballar amb nosaltres mateixos com a factor protector.
Quina és l'eina natural, fàcil i més econòmica del món per prevenir l'estrès?
Una de les millors teràpies per poder disminuir l'efecte de l'estrès és riure, ja que aquesta activitat implica que el cervell, el nostre cervell, ha tingut una valoració subjectiva positiva d'aquell estímul estressor, és a dir la nostra ment ha interpretat d'una manera adaptativa i funcional allò que ens ha passat, de manera que l'esfera cognitiva i emocional és la responsable principal de l'estrès que vivim avui en dia com a societat.
Que és el riure?
És una vocalització instintiva i estereotipada, és a dir és un tipus de resposta fisiològica i psicològica pròpia dels éssers humans i d'alguns altres primats. Resposta que implica una sensació de plaer ja que genera sensacions de pertinença a un grup i és un missatge per als membres d'aquest grup que porta amb si un missatge que ens sentim a gust i en bona companyia. El riure sol ser contagiosa i té molts efectes a nivell inconscient com ara la valoració positiva d'aquest estímul presenta el qual va provocar el riure. Aquesta última, és llavors un component essencial en la comunicació (lingüística i paralingüística) i expressió de les emocions de l'ésser humà, motiu pel qual el riure ha estat una temàtica de gran interès per a aquells científics que busquen interpretar els beneficis que té la mateixa en la salut.
Riure Versus destrs
El riure és aquella resposta que implica tot un seguit de processos que estan directament relacionats amb la felicitat.
El riure, com a component fisiolgic de l'ésser humà, que a més de ser una forma de comunicació que inclou com vam dir anteriorment aspectes lingstics i paralingüístics, permet l'expressió d'estats d' nim, la qual cosa, en certa manera, ens diferencia del regne animal (fins ara, tenim la nostra dubtes amb les nostres mascotes).
Fent una mica de cronologia, el riure es manifesta de manera molt primerenca, a partir de les 36 hores, hores, de nascut el beb, sent i convertint-se en aquest moment un dels elements essencials en la comunicació de aquest petit individu nounat amb tots els subjectes que l'envolten. Aquesta resposta que comença tan aviat en la vida d'una persona, es convertir, després, a la manifestació d'emocions. Se sap que un nen de sis anys, per exemple, ser re entre unes 300 a 400 vegades al dia, tamb que un adult es reslo entre quinze i cent vegades, i els adults majors sonren menys de vuitanta vegades; les persones ms, risueas, per dir-ho d'alguna manera, arribar a realitzar cent rialles a day les persones menys alegres o feliços amb prou feines arriben a quinze rialles diàries. Poden observar com a mesura que passen els anys anem perdent la capacitat de rernos? Poden observar com a mesura que passen els anys anem perdent la capacitat de donar com a resposta davant d'un succés inesperat un somriure o rialles? Poden observar com no només els anys sinó l'alegria, emoció, aquesta directament relacionada amb la quantitat de vegades que ens rems?
Quin és el secret?
Riure'ns MÉS!
¿No els ha passat que veuen a una persona d'edat cronològica avançada o millor dit de diversos anys d'edat i que quan aquesta persona diu el número de la seva edat en anys viscuts se sorprèn per la jovial que es veu? T'ha passat alguna vegada?
A mi, milers. I quan em poso a inspeccionar una mica més o preguntar una mica més per la seva vida, o simplement a mesura que es desenvolupa la conversa, aquesta persona sol delectar-me amb somriures, anècdotes que li provoquen rialles i el més important, quan aquesta persona em comenta successos desafortunats que ha viscut la seva interpretació de la mateixa sol ser, per dir-ho d'alguna manera, positiva, funcional o adaptativa. És a dir, moltes vegades un no sol prendre tot a acudit però a la llarga, quan passa el moment efusiu de la situació, un pot interpretar d'una manera molt diferent i guardar-lo en la memòria i posteriorment reproduir-lo destacant els aspectes agradables, bons, i fins graciosos del mateix. Aquesta clau, secret o habilitat d'algunes persones fa que aquesta càrrega emocional què solem portar constantment en els nostres espatlles, desaparegui. I no només aquest pes es veu alleujat de la ment d'aquesta persona, si no que fa dels moments amb altres persones, un delit a l'ànima, un moment d'alegria i plaer. Tal com va dir Pablo Neruda, alguna vegada, "El riure és el llenguatge de l'ànima"
Alguns dels innombrables beneficis del riure.
D'aquesta manera i, segons les investigacions realitzades per Lourdes Velázquez (2005), podem dir que el riure, pensant-i definint-la com una emoció positiva, té milions de beneficis, com ara l'alliberament d'endorfines les quals en ser alliberades produeixen cert efecte de relaxació, de calmant, potencia la disminució del dolor (físic i mental), euforitzant i com un gran estimulat del sistema immune.
Segurament es preguntaran ¿com s'integren els efectes del riure en el nostre organisme? (Lourdes Velázquez; 2005)
Tots els efectes provinents del riure són registrats en el cervell, mitjançant l'acció de la vista i de l'oïda i influeix en les respectives zones esmentades accions que tenen com a finalitat reconèixer els estímuls provinents de fonts tant externes (del món circumdant) com internes ( pròpies de l'organisme) i d'aquesta manera produir de manera inconscient o mecànica, el riure. D'aquesta forma, és des del tàlem, més específicament des de determinats nuclis (lenticulars i caudats) del cervell, que surt l'impuls del riure, el qual té la força necessària per arribar als nervis facials, qui al seu torn estimulen els músculs risori i zigomàtic. Com més fort l'impuls, més lluny arriba, fins al diafragma i els músculs de l'abdomen. En finalitzar el procés del riure, comença un estat de relaxament que és experimentat per l'organisme com una sensació molt agradable i benèfica, estat que fins influeix en la composició de la sang, en altres paraules, l'energia bioquímica concentrada que ens impregna, canvia.
És així com, podem classificar els beneficis que posseeix el riure, segons l'aparell del nostre organisme que es vegi influenciat directament per la mateixa, segons les investigacions realitzades per Lourdes Velázquez (2005):
Aparell muscular: riure mou una gran part de músculs de l'organisme, des dels músculs de la cara (uns quinze) fins als de les extremitats inferiors, passant d'aquesta manera pel diafragma i els músculs abdominals. El riure és llavors la més agradable i senzilla de les gimnàstiques. És per això que, amb només vint segons de riure, podis arribar a augmentar les pulsacions cardíaques i equivalen a tres minuts d'intens exercici físic.
Aparell respiratori: el riure neta i allibera les vies respiratòries superiors causa de l'expulsió forçada de l'aire que es troba en reserva. Pel que, la tensió arterial disminueix, augmenten els canvis pulmonars i la barreja hepàtica tendeix a baixar el colesterol a la sang. És per això ultimo que es diu que el riure té també una funció de prevenció de l'arteriosclerosi.
Aparell digestiu: el riure millora la digestió i és un mètode natural i eficaç contra el restrenyiment, perquè provoca una notòria gimnàstica abdominal gràcies al moviment del diafragma, estimulant el fetge, el pàncrees i tots els òrgans de la digestió.
Aparell neuroendocrí: el riure allibera les endorfines cerebrals, de manera que se la considera com aquelles morfines naturals que actuen contra el dolor. Les endorfines tenen tots els avantatges de les substàncies analgèsiques més no els seus efectes secundaris.
Aparell neurovegetatiu: riure disminueix l'estrès a causa de l'excitació del sistema simpàtic i porta a l'activació del parasimpàtic, assegura una regeneració de l'organisme, una millora de la son i del funcionament de tots els mecanismes d'auto curació del cos.
Aparell psíquic: el riure és un gran estimulant psíquic perquè construeix una barrera moral d'optimisme, expulsa les petites preocupacions, les angus- ties, i provoca una veritable desintoxicació moral.
És per tot l'anteriorment dit que et convido a que et ries més, gaudeixis i gaudis més. Només has de provar! Riu mes segur i convida i contagia a tot aquell que et envolti a fer-ho.
Si et gust aquest article et convidi a que ho comparteixis amb els teus coneguts, amistats i familiars. Recorda el que va dir alguna vegada P. Neruda "El riure és el llenguatge de l'ànima"
Redactora: Gisela S., redactora de la gran família de la Germandat Blanca.
Bibliografia consultada:
Què és el riure
https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/003211.htm
Valdés, M., & De Flors, T. (1985). Psicobiologia de l'estrès. Barcelona: Martínez Roca, 2.
https://www.infobae.com/tendencias/2019/02/11/los-increibles-efectos-de-la-risa-una-poderosa-herramienta-para-enfrentar-el-estres/
Velázquez, L. (2015). El poder terapèutic del riure. Bioethics Update, 1 (2), 130-142.
