Taula de continguts ocultar 1 "Un no sempre fa el que vol, 2 mas té el dret de no fer el que no vol. 3 Aquí vam plorar tots, cridem, berreamos, 4 moqueamos, cridem, maleïm, 5 perquè és millor plorar que trair, 6 perquè és millor plorar que trair ". 7 (Mario Benedetti) agost Estàs fent el que realment vols fer? (O et conformes amb el que fas?)

"Un no sempre fa el que vol,

però té el dret de no fer el que no vol.

Aquí vam plorar tots, cridem, berreamos,

moqueamos, cridem, maleïm,

perquè és millor plorar que trair,

perquè és millor plorar que trair ".

(Mario Benedetti)

Al meu entendre, se'ns oblida sovint que en moltes ocasions disposem de l'opció de fer el que realment volem en lloc de conformar-nos amb el que fem habitualment d'una manera inconscient i, de vegades, fins indesitjat.

Ja sé que un no sempre pot fer el que realment vol -les circumstàncies inevitables manen en algunes ocasions-, però sí que es pot fer en moltíssimes ocasions, només que ... no ens parem a fer-nos la més transcendental de les preguntes:

QUÈ ÉS EL QUE REALMENT VULL?

Per fer alguna cosa no n'hi ha prou amb donar-se compte d'aquest alguna cosa i voler fer-ho, sinó que també es necessita que hi hagi la possibilitat real de poder fer-ho, el convenciment i la decisió, la voluntat i la fortalesa o perseverança, creure fermament que un té dret a fer-ho, que està convençut que és lícit i ser conscient que possiblement algú s'oposi o que pot arribar a perjudicar lleugerament a un altre; és necessària la fe, que existeixi l'ocasió de poder fer--i si no és així, cal crear-la-, disposar d'amor o autoestima suficient per enfrontar-se a les adversitats o inconvenients, i qualsevol altre element que ens ajudi en aquesta tasca.

Però el primer, el primordial, és tenir clara la idea del que es vol. Saber-ho. I saber-ho clarament.

Què és el que REALMENT VULL ARA?

(I afegeixo el de "ARA" perquè aquesta no és una pregunta amb una sola i definitiva resposta, ja que segurament es voldran moltes coses i diferents, i, a més, a l'matisar el de "ARA" es deixa l'opció que es vulgui una altra cosa en un altre moment).

Quan un mira una cosa que pot ser un bé per a si mateix, si no és massa cobdiciós i despòticament egoista, pensarà també si amb això perjudicarà a terceres persones, encara que això últim és inevitable en ocasions, i no és dolent, tret que un vulgui perjudicar l'altre intencionadament.

No sempre és possible prendre una decisió en la qual un miri pels seus interessos i al mateix temps satisfaci a tots els altres, perquè és gairebé segur que aquests altres, mirant egoistament només pels seus interessos i no pels de qui ha de prendre la decisió, no estiguin d'acord.

Per exemple, si jo sóc una persona que sempre concedeix als altres tot allò que em demanen, i un dia decideixo que no he de fer alguna cosa que em demanen perquè em perjudica, o perquè vull deixar el servilisme que els altres m'han imposat, ells no van a estar d'acord amb la meva decisió -per descomptat! -, però jo, mirant pels meus interessos o el meu benestar, hauré de oposar al que em demanen i esperen de mi, encara que amb això estigui "perjudicant" aparentment els interessos dels altres. Això és del tot lícit.

És convenient anar desapegándose d'aquesta creença en què és imprescindible el compliment de l'anomenada "Caritat Cristiana", que en massa ocasions no és més que una mala interpretació de l'amor al proïsme. (Hi ha una frase que diu: "La caritat comença per un mateix", i una altra: "Estima els altres COM A TU MATEIX", o sigui, que no diu "Estima el proïsme MÉS que a tu mateix", ni "Estima el proïsme encara que amb això et perjudiquis tu ").

Estimar el proïsme no és el servilisme als interessos dels altres en detriment dels propis.

Estimar el proïsme no és renunciar contínuament a ser Un Mateix.

Estimar el proïsme no és mortificació contínua, renúncia constant, ni perdre sempre.

Perquè si l'altre estimés al seu proïsme -que en aquest cas sóc jo, o ets tu-, miraria pels meus interessos abans que pels seus i per tant no em exigiria.

Si tots dos estimem el proïsme -i jo sóc el proïsme de l'altre- que m'estimi i em alliberi de la càrrega d'haver de satisfer els seus desitjos o capritxos.

I així com en aquest exemple, convé també revisar en tots els altres aspectes de la vida.

Estic amb la persona que vull estar?

¿La meva relació amb els altres -Has de revisar un per un- és com jo vull?

Em dono capricis?

¿Penso en mi i en les meves necessitats?

¿Demano el que necessito?

¿Estudi, llegeixo, escric, pinto, o faig el que realment vull?

¿Compleixo les meves il·lusions?

Em concedeixo temps per fer el que vull fer?

Em poso impediments per a tot, pospongo fer el que m'agrada?

Em pregunto alguna vegada qu és realment vull ?, i, sobretot, Si em faig la pregunta busco seves respostes corresponents?

Un ha de fer-se preguntes d'aquest estil, gairebé interrogatoris, posar-se contra la paret i no permetre escapar fins a haver manifestat el que realment vol.

I un ha de seure desprs amb si mateix, tranquil·lament, en un acte d'amor, i arribar a l'acord i compromís d'anar evitant fer aquestes coses que deixen mala sensaci, i començar a reclamar i exigir respecte i col n per poder fer EL QUE REALMENT VOL fER.

Et deixo amb les teves reflexions

Francesc de Sales és el creador del web www.buscandome.es orientada al Desenvolupament i Creixement Personal i Espiritual de les persones interessades en la millora de la seva vida.

Ests fent el que realment vols fer? (O et conformes amb el que fas?)