Estàs pendent de donar-te plaers?

En el meu entendre, la majoria de les persones sols ens proporcionem plaers espordics, i no amb l'assiduïtat i qualitat que podrem o haurem fer-ho.

Ja ho s: generalitzar és un error, i més encara quan es desconeix el destinatari final d'un escrit que no se sap a on va a arribar ni qui serà la persona que el llegeixi.

Però parlo amb les persones, les escolto, llegeixo històries personals, i de tot això trec la idea que la gent -generalizando ... - no és molt donada a donar-se plaers d'una manera habitual.

Algunes persones encara arrosseguen un sentiment improcedent i secret de culpabilitat si gaudeixen, com si això fos un pecat, com si estiguessin desobeint una ordre que algun malvat els ha inculcat: "noooooo DISFRUUUUUUUUUTESSSSS ..."

Altres persones es prenen massa seriosament la vida, es carreguen d'un dramatisme innecessari, i associen un estatus social o una edat a un temps de serietat, vivint en un personatge extemporani que li impedeix gaudir amb llibertat, riure a riallades, o fer bromes .

Sempre he pensat que si el Creador ens ha dotat d'una sèrie de sentits o capacitats que ens permeten gaudir, gaudir, riure, emocionar-nos, alegrar, delectar-nos, sentir ... serà, precisament, perquè ho fem.

I, en canvi -generalizando ... -, són més els moments que vivim en tensa inquietud, en una tristesa innecessària, en una pre-ocupació perjudicial, en una serietat gairebé dramàtica ...

Opino que donar-se plaers de qualsevol tipus, mentre no siguin perjudicials per a un mateix i no siguin nocius per als altres, és una de les tasques importants de la vida.

Si som conscients que volem el bé i el millor per als altres -especialment per a familiars o coneguts estimats-; si els observem i ens alegrem amb la seva satisfacció i felicitat quan fem alguna cosa per ells i els donem algun tipus de plaer; si veiem el benefici que els aporta la nostra atenció cap a ells ... Per què no fem el mateix amb nosaltres mateixos?

Per què ajornar-o per què haver de buscar una raó suficient per donar-nos un plaer si això és una cosa que no necessita un motiu concret?

Si som capaços d'observar i padecernos en els nostres moments menys bons, si ens acompanyem en totes les nostres desgràcies, si som espectadors de primera fila de les nostres inquietuds i sofriments, si ens hem d'acompanyar en les circumstàncies dures, si som conscients del nostre gran esforç per seguir endavant en moltes ocasions ... per què no som prou justos i generosos i ens premiem amb plaers?

Seria convenient per a les persones que es vegin reflectides en aquest escrit que revisessin les seves actituds o pensaments fins a trobar quina o quines són les raons que fan servir o els motius inconscients que els fan comportar-se de aquesta manera.

Seria molt interessant, i beneficiós, esbrinar per què no es donen plaers d'una manera habitual. (I quan dic plaers no em refereixo a regals cars: hi ha mil coses gratuïtes que poden donar goig)

Potser es sorprenguin descobrint que una Autoestima baixa els ha convençut que no són mereixedors d'això; o potser es trobin amb una etapa del seu passat en què una mare castradora i confosa els va fer creure que cal ser generós amb els altres i austeres amb elles mateixes; o és possible que pensin -equivocadament- que un pot prescindir d'això sense gran sacrifici i que els altres ho aprecien més -i darrere d'això del que en realitat s'amaga és que el que els importa no és el plaer que els aporten als altres sinó el plaer que sent el seu ego en considerar tan bona i tan generosament; o que el que fan amb el seu "generositat" no és satisfer a l'altre gratuïtament, sinó esperar i rebre a canvi d'això l'amor que un no és capaç de donar-se a si mateix.

Per descomptat que darrere de la generositat de plaers no sempre s'amaguen motivacions ocultes o recargolades. També n'hi ha que són generosos d'una manera altruista.

Però el que ens interessa en aquest moment és comprovar per què un no està tan pendent de donar-plaers a si mateix com de donar-los als altres.

Per als creients, i per als no siguin creients però siguin intel·ligents, una frase: "Estima els altres COM A TU MATEIX".

COM - A - TI - MATEIX. Això vol dir A LA MATEIXA QUANTITAT que al proïsme. I, possiblement, també vulgui significar DE LA MATEIXA MANERA O MANERA.

CUIDA'T. Aquest seria, possiblement, el missatge del Creador de cada un de nosaltres.

I amb aquest CUIDA'T es refereixi, possiblement, a cuidar-se en tots els aspectes (físics, mentals, emocionals, sentimentals, plaents ...)

CUIDAR, donar-se plaers, és, sens dubte, una manera d'acostament entre un i Un Mateix; una forma d'estrènyer llaços, de relacionar-se millor, d'apreciar-se, de premiar-per les penúries, de reconeixement i agraïment i, en fi, d'utilitzar de la manera adequada aquestes capacitats intrínseques de l'ésser humà de gaudir, de sentir plaer, de gaudir ...

Et deixo amb les teves reflexions ...

Francesc de Sales és el creador del web www.buscandome.es orientada al Desenvolupament i Creixement Personal i Espiritual de les persones interessades en la millora de la seva vida.

Estàs pendent de donar-te plaers?