Si ens escoltem quan parlem és probable que sentim frases com aquestes:
Per qu hi ha tants mals conductors?
És que la gent és estpida.
Sóc un perfecte imbcil.
El farà si no estigués tan gros.
És la roba ms horrible que he vist en la meva vida.
Jams podran acabar aquest treball.
És que sóc un inepte.
La gent de aqu és molt bruta.
Els meus veïns són molt sorollosos.
Ningú demana la meva opini.
No és increble que camini amb aquest cotxe vell?
Té un riure repel·lent.
Sona es les diàleg intern? La teva veu interior est constantment criticant? Mires sempre el món amb ulls critics? Et erigeixes en jutge de tot? Et poses farisaicament com a exemple?
Gairebé tots tenim el hbito de criticar i jutjar tan arrelat que no ens resulta gens fcil desfer-nos de l. En mai, és el problema amb què cal treballar immediatament, perquè mai arribarem a estimar-nos realment a nosaltres mateixos si no deixem enrere la necessitat de agraviar a la vida.
De nadons, estàvem tots totalment oberts a la vida. Contemplàvem el món amb els ulls plens de sorpresa. A menys que alguna cosa ens espantés o ens fes mal, acceptàvem la vida tal com era. Després, en créixer, vam començar a acceptar les opinions dels altres ia considerar-les com a pròpies. Vam aprendre a criticar.
Pregunta't:
1. Com era la pauta en la teva família?
2. Que va ser el que, pel que fa a criticar, vas aprendre de la teva mare?
3. Quines eren les coses que ella criticava?
4. Et criticava a tu?
5. Per què?
6. Quan es mostrava teu pare com un jutge?
7. Es jutjava si mateix?
8. Com et jutjava a tu el teu pare?
9. criticar els uns als altres era una pauta familiar?
10. Com i quan es practicava?
11. Recordes quan va ser el primer cop que et van criticar?
12. Com jutjava la teva família als veïns?
13. A l'escola, ¿vas tenir mestres que et van brindar suport i afecte?
O estaven sempre dient-te quals eren els teus defectes?
14. Comences a veure d'on pots haver pres aquest model?
¿Qui va ser la persona mes criticona entre les que hi havia al teu voltant quan eres nen?
Potser et van fer creure que per créixer i canviar cal que un es critiqui a si mateix. Però no estem en absolut d'acord amb aquest concepte!
Crec que les crítiques ens encongeixen l'esperit. No fan altra cosa que imposar-nos la creença que som uns inútils, i per cert que no fan aflorar el bo que hi ha en nosaltres.
No és sorprenent el temps que t'has passat regañándote per la mateixa cosa? I aquest nom no t'ha portat cap canvi positiu, oi? Exactament. ¡Les crítiques no funcionen! Només aconsegueixen que un se senti malament. Llavors, disposa't a acabar amb aquest costum.
Perquè un nen creixi i floreixi, necessita amor, acceptació i elogis. A la gent se li poden mostrar maneres "millors" de fer les coses sense fer-li sentir que la forma en què les està fent està "malament". El nen que portes endins segueix encara necessitant amor i aprovació. Prova amb aquestes frases:
• Et vull i sé que ho estàs fent el millor que pots.
• Tal com ets, ets perfecte.
• Cada dia et tornes més encantador.
• Estic d'acord amb tu.
• A veure si trobem una manera millor de fer això.
• Créixer i canviar és divertit, i podem fer-ho junts.
Aquestes són les paraules que els nens volen sentir, perquè fan que se sentin bé. I quan se senten bé, és quan millor ho fan tot. Es desenvolupen meravellosament.
Si el teu fill o el teu nen interior està acostumat a sentir constantment que "s'equivoca" o que "ho està fent malament", potser necessiti força temps per acceptar aquestes paraules noves i positives. Si prens definitivament la decisió de renunciar a les crítiques, i la mantens, podràs aconseguir miracles.
Concedeix-te un mes per parlar en termes positius amb el teu nen interior. Fes servir les afirmacions que acabo de suggerir i fes una llista amb les pròpies. Porta amb tu una llista d'aquestes afirmacions.
Quan t'adonis que t'estàs posant criticon, treu la llista i léetela dues o tres vegades. I millor encara serà si ho fas en veu alta i davant d'un mirall.
(Font: "Amate a tu mateix", Louise Hay).
