Taula de continguts amagar gener Molts són els consells que abunden sobre aquesta temtica, la veritat és, com de totes elles tenir raó ?. 2 Actualment no ens quedem només amb les definicions filosòfiques sobre la felicitat, sinó que anem més enllà. 3 Per a l'magnat Dr. Daniel Lopez Rosetti, cardiòleg argentí, que per la seva banda afirma que la felicitat existeix i que ha de ser interpretada com una sensació de fons que facilita o condiciona el benestar. 4 L'O de la felicitat. 5 L'O de la felicitat vol dir que el benestar "reapareix" entre els 60 i 70 per a dalt 6 La felicitat en anys. 7 L'edat en què la felicitat minva notòriament. 8 Quan la corba comença el seu ascens, la felicitat també. 9 En què corba de la felicitat et trobaras?

El present article consistirà sobre una de les temàtiques més parlades en els últims temps: la felicitat.

Molts són els consells que abunden sobre aquesta temàtica, la veritat és, quina de totes elles estarà en la veritat ?.

Així per exemple des temps immemorials es debatia sobre la felicitat, Aristòtil per la seva banda creia que la felicitat era un estil de vida, llavors per ser feliç, calia exercir la virtut.

Per a Nietzsche la felicitat es trobava mitjançant la superació d'adversitats i la creació de maneres originals de viure.

Epicur creia que acumular diners i poder no eren factors que generessin felicitat. Tampoc associava a l'amor com un element central per a ser feliç.

Actualment no ens quedem només amb les definicions filosòfiques sobre la felicitat, sinó que anem més enllà.

El famós neuròleg i neurocientífic argentí Facundo Manes comenta que ni la fama, ni el poder i tampoc els diners donen felicitat. El que dóna felicitat és tenir llaços humans, això dóna benestar. Tenir contacte humà, contacte amb els amics, amb la família, amb una parella, etc. A més, aclareix el celebri neuròleg que "els éssers humans som éssers socials, i sabem que, d'altra banda, sentir-nos sols crònicament ens mata. Aquest sentiment de soledat crònic és un factor de mortalitat molt més important que l'alcoholisme i l'obesitat, per exemple ". Resumint per a aquest il·lustre científic la felicitat es basa en els llaços socials.

Per al magnat Dr. Daniel Lopez Rosetti, cardiòleg argentí, que per la seva banda afirma que la felicitat existeix i que ha de ser interpretada com una sensació de fons que facilita o condiciona el benestar.

Va una mica més enllà i diu el següent: "si l'estrès és igual a patiment, llavors el contrari és la felicitat. Però llavors hi ha la felicitat? Moltes persones utòpicament creuen que no, però sí, hi ha la felicitat i es pot mesurar. Mèdicament es diu benestar subjectiu percebut i es mesura en el món sencer. Cada persona té diferents percepcions de benestar d'acord a la seva qualitat de vida, no nivell de vida ". A causa d'això, refereix que cal diferenciar entre qualitat de vida i nivell de vida. Nivell de vida fa referència a coses tangibles, a la possessió, en poder adquisitiu d'una persona, però qualitat de vida refereix a si aquesta persona gaudeix això que té. Ja sigui que guanyi un milió de dòlars o 100 dòlars (nivell de vida), però si aquesta persona gaudeix això poc o molt que té, llavors té bona qualitat de vida.

Continua el Dr. Rosetti afirmant que "la qualitat de vida és una diferència entre el teu expectativa sobre determinades variables, el que desitges de la vida i la teva realitat vivencial. Si la diferència entre la teva realitat vivencial i al que aspires, és molt alta, aquesta diferència determina una baixa qualitat de vida.

Qualitat de vida és qu tan content aquestes amb la teva realitat vivencial. Si vós amb la teva realitat vivencial, quan vós la analitzes objectivament, i queres tenir això de diners, això de èxit, això del altre i la diferència és molt alta. Aquest delta o aquesta diferència et va a donar un grau de insatisfaccin que determina una qualitat de vida baixa.

L'O de la felicitat.

El Dr. Rosetti comenta que hi ha alguna cosa que és l'O de la felicitat. Això es midi en el món sencer, en termes generals, les persones ms felices són les persones al voltant dels 20 anys perquè als vint anys tenes un futur, tenes somnis, tenes un munt de coses per construir, després ve la realitat. Entre els 40 i 50 anys les qüestions es compliquen una mica més. Però hi ha una bona notícia benvolguts lectors, a cà als 50 tot comença a ser millor, dels 50 anys cap amunt.

L'O de la felicitat vol dir que el benestar "reapareix" entre els 60 i 70 cap amunt

Saps per què? perquè arriba el moment en què valores el que tenes, no queres tenir més, et arriba als pocs amics que tenes, l'expectativa de vida és una altra, viviu el temps present, vas passar per un munt de coses i ara el que t'interessa són coses d'un altre ordre.

La o de la felicitat mesura i diu llavors que s i és feliç als 20 i als 60, als 60 anys veus les coses diferents, comences a valorar el que tenes perquè comença a semblar la perspectiva d'un fi, comença aparèixer la perspectiva d'un temps present. Entre el s 46 i 50 raonem molt. No som éssers racionals, sinó éssers emocionals que raonen ".

La felicitat en anys.

La corba de la felicitat és un estudi que s'ha dut a terme a la majoria dels països del món. Totes aquestes investigacions van arribar a conclusions similars, les quals van determinar una teoria que podria explicar la corba de la felicitat. Es considera que la felicitat aquesta donada o millor dit condicionada per estats de benestar, la qual pot variar al llarg de la vida.

D'aquesta manera, podem dibuixar una O, a l'extrem superior esquerre podem imaginar que ubiquem els 20 anys, sent aquest el primer pic de benestar. Aquest benestar aquesta donat per la sensació de les persones que hi ha un gran futur per davant, estan plens d'esperança, de projectes, plens de vida, plens d'il·lusions, somnis i la força per portar les seves utopies endavant.

Amb el passar del temps, la realitat va prenent escena en la vida d'una persona, fins que finalment és l'única protagonista de la seva atenció, apanyant i potser esborrant les il·lusions dels vint i tants. És així com a partir dels 40, comença la decadència d'aquestes idees, il·lusions, projecte, prenent dit lloc la realitat i augmenta exponencialment el funcionament cognitiu. Generalment, comença una etapa de preocupació excessiva, a causa del augment de raonament, que si no és controlat, per exemple mitjançant moments de quietud, meditació, etc. Porten a una de les angoixes més grans experimentades per l'home.

L'edat en què la felicitat minva notòriament.

Entre els 40 i 50 anys, segons aquest estudi ens trobem, tenint en compte el gràfic d'U, a la part inferior d'aquesta corba. Òbviament aquesta franja pot variar en anys, segons el procés personal de cada ésser humà. No són paràmetres fixos, sinó només aproximats, ja que cada individu és únic i té els seus propis temps i ritmes.

Aquesta etapa peculiar aquesta caracteritzada per l'èmfasi en el funcionament de la part superior del nostre cos, les nostres funcions cognitives, pel qüestionament sobre el que hem fet i el que no, el que hem aconseguit, fins on hem arribat, la família, els amics. Totes qüestions que tenen a veure amb el camí de vida triat.

Generalment apareix la interlocutòria retret, la culpa i sol detonar-una crisi vital important. Cal aclarir que tota crisi és necessària i fonamental per al nostre creixement, de manera que no la tapem o negemos.

Ara bé, si tot el nostre ésser ens aquesta cridant a viure una crisi, vivamosla, experimentémosla perquè d'aquesta crisi renaixerà la millor versió de nosaltres mateixos. Abracem aquesta dolorosa però, a llarg termini, tan beneficiosa experiència.

A questa crisi sol generar-se per la gran diferència entre les metes que ens havíem proposat i la realitat viscuda, és a dir la diferència entre les nostres expectatives de vida i la realitat. Si aquesta diferència és molt gran, probablement visquem una de les crisis més grans de la nostra vida, però recordem el necessari i vital de la mateixa.

Quan la corba comença el seu ascens, la felicitat tamb.

A partir dels 50 aproximadament la corba comença a ascendir, això vol dir que vam començar a valorar coses que abans potser no valorbamos o ni tan sols notbamos el fonamental de la seva existència per a nosaltres. És així com, en passar el anys, un va dndose compte o descobrint els veritables pilars o fonaments que fan a la felicitat. És a dir, la percepció de benestar s'enfoca en altres variables diferents a les dcades anteriors. És un moment on el material, passa a un segon pla, on les relacions són el tresor més preuat que un va poder haver creat.

En què corba de la felicitat et trobaras?

REDACTORA: Gisela S., redactora de la gran família de la Germandat Blanca.

FONT: https://www.lanacion.com.ar/2068830-la-u-de-la-felicidad