Taula de continguts amagar 1 Què és un comportament d'afecció? 2 Els comportaments d'afecció per part del nadó que afavoreixen la proximitat són: 3 Qui pot ser la figura d'afecció? 4 Que característiques ha de tenir una figura d'afecció? 5 El sistema d'afecció es divideix en tres períodes: 6 Vincle i Base de seguretat 7 Ruptures amb la figura d'afecció 8 Com es manifesta aquesta activació del sistema d'aferrament? 9 Quina és la finalitat d'activació del sistema d'aferrament? 10 Les fases de les reaccions dels nens en ser separats de la seva figura d'afecció principal.
El present article consistirà en un tema molt important com ho és la figura d'afecció, la qual pot ser la relació mare-nadó, Papa- nadó, àvia- Nadó, etc.
Molt s'ha estudiat sobre aquest tema, i molta és la informació que circula. L'important és tenir clar alguns conceptes. Les idees i teories subjacents a aquest article són les desenvolupades i investigades pel doctor en psicologia Guy Tonella.
Un dels majors exponents d'aquest tema és Bowlby, de qui Guy Tonella prendrà bastant per als seus escrits i desenvolupaments.
D'aquesta manera, Guy Tonella va definir al sistema d'inclinació com "el que manté la proximitat mare-nadó i ofereix al nadó un sentiment de seguretat". Sent d'aquesta manera la seguretat un element fonamental en el sistema d'aferrament.
Què és un comportament d'afecció?
És tot aquell comportament destinat a mantenir la proximitat amb determinades figures preferencials. Diferents comportaments comparteixen funcions similars al d'afecció.
Els comportaments d'afecció per part del nadó que afavoreixen la proximitat són:
Somriure i vocalizacin: són comportaments de senyalització que manifesten l'interès del nen per una interacci amb la seva mare.
Plors d'caràcter aversiu: porta a la mare a acostar al seu fill ia efectuar actes que aconsegueixen posar fi als plors
Agafar-després gatejar: són comportaments actius del nen que li permeten apropar-se o seguir a la seva figura d'afecció.
Quin pot ser la figura d'afecció?
Qualsevol persona a la qual el beu dirigeixi el seu comportament d'afecció. Al principi, i usualment, és la mare la que fa de figura d'afecció.
Quines característiques ha de tenir una figura d'afecció?
Ha de ser un individu que:
Construeixi i sostingui de manera compromesa una interacció afectiva i social duradora
Fomenti la interacció beu-mare / pare / tia / àvia
Respongui a les senyals del nadó
Respongui als acostaments del nadó
El nen, dins d'un grup estables d'adults, presentés la tendència de apegar-se a un d'ells de manera preferencial. Aquestes figures de lligams, que poden ser diverses, van a ser jerarquitzades en relació a les característiques que presentin les figures d'afecció amb el, per exemple, el tipus d'acostament, les respostes davant els senyals i demandes que realitza, etc.
Guy Tonella esmenta quatre característiques que diferencien les relacions d'afecció de les relacions socials, prenent per a això les investigacions de Ainsworth:
- Noció de comptar amb una base de seguretat determinada per l'exploració més lliure de l'infant en presència de la figura d'afecció
- Cerca de proximitat
- Noció de comportament de refugi definida per la volta del nen cap a la seva figura d'afecció quan el s'enfronta a una amenaça percebuda.
- Reaccions marcades de protesta en els moments de separació de la figura d'afecció.
Aquesta relació d'afecció es construeix de manera progressiva sobre l'esquema genèticament programat.
Aquest llaç d'afecció entre el beu i la seva mare o qualsevol persona que sigui la figura d'afecció, aquesta delimitat per les connexions emocionals recíproques entre tots dos.
El sistema d'afecció es divideix en tres períodes:
- De 0 a 6 mesos: es duen a terme processos que tenen com a finalitat la discriminació de les figures d'afecció i la seva jerarquització.
- De 6 mesos a 3 anys: s'activen els esquemes d'afecció. És a dir, comença haver un coneixement i per tant major control i retrocontrol del sistema, com l'activació o posada en pilot del sistema d'aferrament. L'objectiu és estar el més a prop possible de la figura d'afecció. Comença la percepció de les relacions causa i efecte.
- Després dels 3 anys: Moment en el qual ja posseeix les capacitats de mentalització i reconeixement que l'altre té la seva pròpia ment (Teoria de la ment), el nen pot començar a desenvolupar les seves pròpies intencions, hagut de que ja registra i comprèn les intencions dels altres. Hi ha un augment de les capacitats cognitives de l'infant, la qual cosa afavoreix el seu allunyament de la figura d'afecció.
Vincle i Base de Seguretat
Cal que es desenvolupi el que Mary Ainsworth, col·laboradora de Bowlby, ha cridat com a "base de seguretat". Aquest concepte fa referència a com el nadó està atent a no anar-se'n més enllà de certa distància de la figura d'afecció i observa regularment si aquella figura aquesta aquí encara per poder prosseguir amb la seva exploració.
Aquesta verificació constant del beu sobre la seva figura d'afecció, li atorga i li confirma que compta amb una figura d'afecció en cas de dificultat. Aquesta figura essencial fa de base tranquil·litzadora a partir de la qual pot funcionar de manera autònoma tant en el pla fisiològic així com en el pla psicològic.
D'aquesta manera, l'hi aquesta alliberant al beu de l'angoixa i ràbia que li provocaria si les seves necessitats afectives i fisiològiques no estiguessin satisfetes. És així com aquesta figura ajuda a que el nadó desenvolupi un sentiment de benestar, la qual cosa li permet funcionar de manera independent. Llavors tant la sensació de proximitat com la confiança en la disponibilitat de la figura d'afecció, li atorguen la possibilitat de sentir-se segur, i d'aquesta manera no cal que s'activi el sistema d'aferrament.
És així com, en lloc d'activar-se el sistema d'afecció, es permet l'activaci del sistema de exploraci de l'entorn, sent això molt saludable i favorable per al desenvolupament de totes les seves capacitats.
Aquest balanç òptim en el beu, possibilitat per els comportaments de la figura d'afecció, els quals són reguladors de l'equilibri intern del nen, determinaran els components essencials per a la formació del sentiment de seguretat.
Ruptures amb la figura d'afecció
El sistema d'afecció est motivat per dos objectius, un intern i un altre extern. L'intern o emocional té com a objectiu mantenir un estat emocional de seguretat el qual produeix les sensacions de benestar i confort. El extern o perceptiu, té com a finalitat mantenir un procés perceptiu, és a dir mantenir una proximitat suficient amb la figura d'afecció.
Quan aquests dos estats, de proximitat i seguretat, no són aconseguits, es manifestessin les emocions negatives, com ara:
L'angoixa, l'enuig i la tristesa. Quan una d'aquestes emocions es posa en escena, suspèn totes les activitats motores, fisiolgiques etc. a causa de que la proximitat de la figura d'afecció est amenaçada, per exemple. D'aquesta manera, s'activa el sistema d'afecció per poder establir novament la proximitat o propera amb la seva figura d'afecció.
Com es manifesta aquesta activaci del sistema d'aferrament?
Es desenvolupa com a expressions d'angoixes ja siguin sons, mmicas, gesticulacions, etc. Aquestes tenen com a finalitat alertar la figura d'afecció que l'angoixa aquesta sent sentida pel beg.
¿Quina és la finalitat d'activació del sistema d'aferrament?
La finalitat d'activació del sistema d'afecció és tornar a l'estat de seguretat coneguda i apreciada pel nadó mitjançant les respostes reconfortants i de benestar per part de la figura d'afecció.
Les fases de les reaccions dels nens en ser separats de la seva figura d'afecció principal.
A partir de diverses investigacions que van realitzar Robertson i Bowlby (1952) amb nens d'entre un any i mig i quatre, van arribar a la conclusió que hi ha tres fases en les reaccions d'aquests nens davant de la separació de la seva figura d'afecció principal, i aquestes són:
1 - Fase de protesta
Fase en què tracta de manera consistent de trobar a la seva figura d'afecció perquè s'acabi la seva angoixa d'abandó. Això pot durar hores o fins i tot més d'una setmana.
2 - Fase de desesperació
A causa de la manca de resultats que no aconsegueix aconseguir mitjançant les seves diferents intents, el nen comença a experimentar una profunda tristesa. S'observa que el nen es replega sobre si mateix i perd l'interès per les coses o per altres persones. A causa de la sensació de frustració per no poder trobar a la seva figura d'afecció, desenvolupa un enuig més gran en comparació amb altres nens. Tanmateix això, semblés que estigués decidit a fer un duel per l'objecte perdut.
3 - Fase de desinterès
El nen comença a desenvolupar una actitud indiferent davant aquesta situació, de manera que ja no manifesta més interès cap a la seva figura d'afecció. Reorganitza el seu comportament i s'interessa per les persones i les joguines que l'envolten.
Aquestes tres fases descrites deriven d'estratègies comportamentals té com a finalitat l'adaptació: és a dir promoure l'afecció adaptant-se a les condicions de l'entorn, afirma Bowlby.
La fase de protesta és la manifestació de l'angoixa del nen, i té com a meta recuperar el contacte amb la mare o qui sigui. Si la figura d'afecció reapareix, l'angoixa del nen, no desapareix, sinó que persisteix, ja que tem que ella desaparegui novament. Així, per evitar que es vagi, exagera els seus senyals d'afecció.
En el cas d'una separació prolongada en el temps, el nen es resigna. D'aquesta manera, per superar la seva angoixa d'abandó, focalitza la seva atenció en el seu entorn immediat, inhibint el seu sistema comportamental d'afecció, per reduir els seus afectes negatius. Aquestes estratègies permeten al nen gestionar els seus afectes.
En conclusió, cal que es dugui a terme l'activació del sistema d'afecció, i que es desactivi. És a dir, no cal evitar que el nen senti i experimenti aquestes sensacions d'angoixa i de separació, perquè són pròpies i necessàries per desenvolupar una psique sana i forta.
Llavors, si sos una figura d'afecció principal, i no saps què és millor per al teu nadó, tinguis el parentiu que tinguis, des de la meva humil experiència et recomano que li permetis aquesta activació-desactivació regalant-li a més de la teva presència, moments de la teva absència, perquè pugui experimentar i desenvolupar tot el necessari per al seu correcte creixement.
Moltes vegades, el problema és que la figura d'afecció, no pot per qüestions pròpies, desenganxar-de la seva beu, però això, i atenció, és perjudicial per al nadó. Cal moments en el que tu beu, aquest amb altres persones, i aprengui a lluitar amb totes sensacions i processos que es posen en acció.
REDACTORA: Gisela S., redactora de la gran família de la Germandat Blanca.
FONT: Tonella, G. (2000). Anàlisi bioenergètic. Gaia.
