Gaia en gestaci, per Pakarina

  • 2010

Sento el meu cos inflat, al meu estómac malestar.

El meu caminar és lent amb poca agilitat; no aconsegueixo concentrar-me en cap activitat.

La meva ment està inquieta, el meu ànim no és el millor, m'irrito amb facilitat.

Tot d'una estic molt sensible i tot em causa desitjos de plorar.

Demano als meus guies direcció per comprendre aquest estat d'ansietat.

Als meus àngels visió per no reaccionar, ja que els més estimats es comencen a incomodar, preguntant el motiu de la meva inseguretat.

Un remolí d'emocions brolla de la meva ànima sense poder-lo controlar.

Llavors demano a la Mare que em reveli el significat de tant malestar.

Amb saviesa la Mare em pren de la mà i porta a passejar.

I em revela el secret del meu estat d'ansietat.

Ens confonem en un mateix ser camí al seu interior.

En un viatge de plor per les seves venes de fang podia veure el seu dolor.

I sentir com alberga l'angoixa per tants anys d'explotació.

Com a Mare amorosa em va mostrar la seva lliçó:

"Estimada meva estic embarassada Dels meus entranyes un nou ser està a punt de brollar.

Sorgirà una nova terra que esperança els portarà. I com tu i jo som una, fes sentit la meva activitat.

No estiguis trist ni tinguis cap por. El que has sentit són les contraccions d'aquesta divina gestació.

Parla amb els teus germanes, teixeixin flassades d'amor per aquesta Mare inquieta que no vol causar dolor.

Els demano em tinguin paciència i em donin la seva benedicció.

Mantinguin ferma la seva fe i celebrin amb mi aquesta gràcia. Doncs quan arribi el moment seran recompensades.

Una nova llar les espera, ja van de camí a casa ".

Ara que entenc el meu estat només em resta dir Gràcies Mare estimada per mostrar-me pacient aquest ensenyament.

Prometo cuidar-te i estimar-te i transmetre'ls a les meves germanes vostra gràcia.

Perquè juntes tejamos llaços d'amor i esperança per a la nova terra esperada.

Article Següent