* Ll.- Aquesta lletra, doble per la seva figura, però simple pel seu so en castellà i en català, no existeix en la llengua sànscrita; amb tot, hi ha en aquesta llengua diversos termes en què es presenta repetida la L, com en kolovallî i altres, sense que per això, el mateix que en italià, s'alteri el so d'aquesta lletra. Així, la paraula referida es pronuncia kolaval-li. (GTHPB)
* Llama.- L'Ànima de les coses. Aquest és un dels termes presos dels antics filòsofs del Foc per facilitar la comprensió de certs símbols i termes arcaics. (Vegeu: Doctrina Secreta, I, 110). (GTHPB)
* Crida de tres llengües.- Aquesta flama, que mai s'extingeix, és la Trada espiritual imperible: tm, Buddhi i Manas, o millor dit, el fruit d'aquest darrer principi assimilat pels dos primers, desprs de cada vida terrestre. Els quatre blens d'aquesta Flama són el Quaternari, o siguin els quatre principis inferiors, peribles, fins i tot el cos fsic. (Doctrina Secreta, I, 257). (GTHPB)
* Crida fra.- La llum. (GTHPB)
* Llamas.- Són una jerarquia de esperits semblants, si no idèntics, als ardents Serafins esmentats per Isaas (VI, 2-6), aquells que, segons la teogon a hebrea, estan en presència del Tron del Totpoderós. En les obres exotricas, es dóna el nom de Flames indistintament als Prajpatis, Pitris, Mans, Asuras, Richis Kumras, etc. A la Doctrina esotrica reben el nom de Asuras, Asura-devat o Xiular-devat (déus), perquè, segons s'ha dit, van ser primerament Déus -i els ms elevats- abans de convertir-se en no-Déus, i de esperits del Cel haguessin baixat a ser esperits de la Terra, exotricamente, entindase bé, en el dogma ortodox. (Doctrina Secreta, II, 258). (GTHPB)
Crida Santa.- Flama Santa o sagrada és el nom que els cabalistes asitics orientals (semites) donen al Anima Mundi o Ànima del Món. Els Iniciats eren coneguts amb la denominació de Fills de la Flama Santa. (GTHPB)
* Flames divinas.- Constitueixen la primera de les Jerarquas creadores. - (Se'n aquesta paraula). (GTHPB)
Llave.- smbol de importància universal, emblema del silenci, entre les nacions antigues. Representada en el llindar del Adytum, la clau tenia una doble significaci: recordava als candidats les obligacions del silenci i prometi al profà la revelació de més d'un misteri fins llavors impenetrable. Al Èdip a Colona de Sfocles, el Cor parla de la clau d'or que havia posada sobre la llengua del Hierofante que estava oficiant en els Misteris d'Eleusis. (1051). La sacerdotessa de Ceres, segons Calmaco, portava una clau com a insígnia del seu ofici, i en els Misteris d'Isis la clau simbolitzava el abrimiento del corazny de la consciència davant els quaranta-dos assessors dels morts. (RM Cyclopdia). (GTHPB)
* Lluvia.- Les rogatives per la pluja que es celebren a les passades catòlics tenen el seu precedent en el paganisme. En temps de pertinaces sequeres, les dones paganes, desprs d'haver dejunat, portaven a procesin les estàtues dels déus. Anaven amb els peus nus i solts els cabells, i al punt començava a ploure a bots i barrals, com diu Petroni: Et statim urceatim pluebat. (Dictionn. Philosophique, sub voce Idolatrie). (GTHPB)
