Fa poc visit una de les peculiars cases del conegut poeta Pablo Neruda, es diu La Sebastiana i es troba situada en Valparaso, sembla estar suspesa en els turons tota vestida de finestrals que miren cap a la badia. Estar en ella és com estar flotant sobre el ocano i si et concentres gairebé es pot escoltar el clic de la mquina d'escriure del poeta.
La casa est transformada en un museu, en recórrer-un va escoltant en un aparell electrnic ancdotes i històries del poeta, fins i tot parts d'entrevistes que se li van fer estant en vida. En una d'elles es comenta que Neruda era capaç de dictar un article complet d'corregut sense necessitat de fer-li correccions posteriors, quan algú li deia que això reflectia l'enorme talent que el tenia per escriure, l contestava: Això no és talent, és ofici i s'aconsegueix amb entrenament i dedicaci.
Em va quedar enamorada en aquesta història pensant amb admiracin en aquest genial Neruda que parla del seu art com un ofici que requereix disciplina, paciència, temps i dedicaci. En canvi jo, una simple nefita que gaudeix el escriure i compartir a través de les lletres, moltes vegades m'allunyo dels escrits en espera d'una inspiraci que en ocasions triga mesos a arribar. Comprend que ms d'esperar que alguna cosa passi podem fer d'un ofici això que tant diem desitgem fer. Quantes coses posterguem ja que no ens sentim preparats o prou talent i perdem temps esperant que alguna cosa passi, en lloc de sacsejar el nostre temors i simplement posar-nos mans a l'obra?
El meu inquieta ment va seguir reflexionant sobre això i em vaig adonar que en realitat és molt més profunda aquest ensenyament, que m'arriba des de la quotidianitat d'un passeig al port. La finalitat última per al qual els éssers humans, escrivim, treballem, estudiem, ens posem metes, ens relacionem, creem, destruïm, barallem i fem el que fem en aquesta vida, és un de sol: ser feliços. El que escollim fer, en realitat no és més que l'estratègia que vam triar per trobar l'anhelada felicitat.
Llavors, millor encara seria convertir la felicitat en ofici, així tot el que escollim fer sent feliços serà només pel simple plaer que ens provoca i no per ànsies d'aconseguir alguna cosa.
La major part de la nostra vida ens hem estat ensinistrant per ser infeliços, quan érem petits ens van ensenyar que la vida és dura, que no es poden confiar en les persones, que l'amor és escàs, que les mancances són múltiples, que el món marxa espantosament. Sol·lícits vam aprendre la lliçó i després vam començar a divulgar-per tot arreu: els temps que corren estan difícils, la joventut està cada dia pitjor, l'economia no té remei, la major part dels aliments que consumim produeixen càncer, el riure abunda a la boca de els ximples, els diners corromp, són només alguna de les moltes afirmacions que repetim cada dia com si fossin mantres que ens ajuden a ser infeliços. No contents amb això seguim absorbint dosi d'infelicitat diària en els noticiaris, en les pel·lícules i en molts dels llibres que llegim.
Què passaria si des d'avui escollim ser feliços i vam convertir la felicitat en el nostre ofici i ens ensinistrem per a això? Segurament com tot nou ofici al principi, abans d'automatitzar-, semblarà molt difícil, fins i tot fins puguin doldre'ns algunes parts per falta de costum, però ¿Què passaria si insistim i seguim endavant i ens proposem ser tots uns artífexs de la felicitat?
El camí pot estar ple de sots, potser escoltarem algunes discussions internes: No! Com vas a deixar de veure els noticiaris, has d'estar informat! o; És un veritable acte d'egoisme que pensis primer en tu o potser; No consumeixis aquest aliment mira que engreixa i és ple de colesterol o el meu boicot favorit; Com passaràs tota una tarda sense fer res quan hi ha tant de fer!
No obstant això, si ets prou tossut i segueixes endavant et prometo que, abans que te n'adonis, seràs tot un expert en l'ofici de ser feliç.
Et demorarás molt menys en aprendre a ser feliç que el que et demoraste a aprendre a ser infeliç. Això tingues-ho per segur, ja que la felicitat és el teu estat natural i l'antinatural és que siguis infeliç, si no em creus, simplement observa als nens petits, ells són experts en la despreocupació i alegria, no importa com aparentment dures siguin les condicions en les quals els hagi tocat néixer, ells sempre trobaran alguna cosa amb què delectar-i cridessin amb tots els seus ossos quan vulguin expressar alguna cosa. Som nosaltres, els adults, els que els ensenyem a contracturarse, però la seva naturalesa primigènia és ser així: simplement feliços.
Aquesta és la nostra essència, el contrari és après i assajat amb insistència al llarg de les nostres vides, però si ho desitja pot ara mateix començar a practicar el meravellós ofici de ser feliç. Busca la teva pròpia estratègia, tria els teus propis mitjans, però proposa't invertir temps i voluntat en això.
Comença el teu dia amb una gran respiració profunda que t'ompli d'energia per començar les teves importants enrenous.
Alimenta't de manera sana i tranquil·la, però no creguis tot el que llegeixes sobre horaris i tipus d'aliments, escolta al teu cos el sabrà demanar-te el que necessita, inclosos aquests deliciosos xocolates.
Agraeix, agraeix, agraeix i agraeix, no et cansis mai d'agrair tot el que ets i tens.
Somriu i mira als ulls, caminem per la vida assedegats d'atenció i valorització, al somriure als altres i mirar-los als ulls et connectes amb la teva pròpia divinitat.
Regalonéate amb coses simples, per sentir-te a gust en realitat no necessites totes aquestes coses sofisticades que la publicitat pretén imposar.
Escolta només als que et transmeten idees positives, a la resta sonríeles.
Plora amb ganes i singlot quan et sentis trist, riu a riallades quan estiguis alegre i quan estiguis enutjat, dóna-li amb tot a un coixí, qualsevol cosa menys negar el que estàs sentint.
Aprèn a rebre, si algú et lloa o et regala alguna cosa, sonríele i dóna-li les gràcies, no et vagi a ocórrer dir: Aiii per a què et vas anar a molestar, no era necessari ...!
Quan et preguntin com estàs, contesta amb tot el pensament: Perfectament!
No et cansis d'observar la natura, en els seus cicles hi ha el secret de l'existència.
Sigues generós, donar sense esperar res a canvi no només és una enorme font de gaudi sinó que a més, ens connecta amb el flux d'abundància de l'Univers.
Descobreix què et dóna plaer i fes-ho cada vegada que puguis, encara que et sembli un gest absurd i sense importància, com pot ser menjar dolços d'anís, veure el teu programa favorit de televisió, caminar sota la pluja o donar-te un bany d'escuma.
És bonic que ens estimin però molt més bonic és obrir el nostre cor a estimar els altres.
Si creus que Déu existeix, llavors confia en la seva saviesa i si no creus que existeix, llavors confia en els equilibris de l'Univers.
I per sobretot, no escoltis a ningú que intenti convèncer que alguna cosa en tu requereix ser ajustat perquè puguis manifestar el meravellós Ser que ets.
(www.despertardivino.cl - )
