Daniel Jiménez • 15/2/10 •
Recentment es va complir el primer mes del tràgic terratrèmol d'Haití, que ha deixat un saldo de més de 270.000 persones mortes, milers de ferits i més d'un milió sense llar. Això ha succeït en un dels països més pobres del planeta, al qual poques vegades es presta atenció des dels països desenvolupats si no ocorren fets excepcionals. Però el drama d'Haití va començar molt abans del terratrèmol, i continuaràs després de deixar enrere aquesta catàstrofe i totes les que puguin sobrevenir en el futur, llevat que canviïn substancialment les condicions internes del país, així com moltes de les polítiques econòmiques neoliberals que s'impulsen a nivell internacional. Aquesta és la tesi de Waldo Fernández, coordinador de Mans Unides per als projectes de l'Amèrica Central i el Carib, al qual hem realitzat la següent entrevista.
Notícies Positives: Un mes després del sisme ¿quina és la situació en aquest castigat país?
Waldo Fernández: El més fàcil seria dir que la situació tendeix a normalitzar-se, tot i que quan parlem de normalitzar a Haití sabem que és molt relatiu. Normalitzar vol dir que l'ajuda va arribant, sempre amb limitacions, a les persones damnificades.
En totes les situacions d'emergència, ia mi m'han tocat moltes, sempre és problemàtica l'arribada i la distribució de l'ajuda, però a Haití cobra dimensions molt més grans per totes les mancances administratives. L'estat està absent o fins i tot és inexistent, i això fa que es dificulti molt més tot. Dins de tota aquesta complicació, l'ajuda està fluint i no s'està quedant emmagatzemada a l'aeroport com ocorria en els primers dies.
Parlem de l'ajuda més estrictament d'emergència. Cal tenir en compte que encara hi ha diversos centenars de milers de persones dormint al carrer a Port Príncep. Segons els nostres socis locals haitians, molta d'aquesta gent continua sortint de la capital rumb als seus llocs d'origen al camp.
N +: El problema és que el camp ha quedat molt abandonat després d'anys de polítiques neoliberals.
WF: Aquestes polítiques econòmiques han fet molt de mal a Haití en les últimes dècades, sobretot a partir de 1990. En aquest any és elegit president Jean-Bertrand Aristide, que pretenia llavors iniciar un programa de reformes socials. Però als vuit mesos va tenir lloc un cop d'estat i el mandatari és tret del país i portat en un avió als EUA, que va ser qui va promoure el cop. El 1994, els EUA restaura al poder al propi Aristide, però al seu torn ni l ni el seu partit eren ja els mateixos ni tenien els mateixos plans reformistes.
El cas és que la setmana anterior a la volta d'Aristide, l'administraci colpista va signar una carta d'intencions amb el Banc Mundial, l'FMI i el Banc Interamericà de Desenvolupament. Aquest document atorgava nous crèdits a Hait, però destinats no a impulsar el país, sinó a pagar el deute anterior, adquirida en la seva major part pels governs colpistes entre 1990 i 1994. Aristide va arribar doncs amb les mans lligades.
El ms punyent va ser l'obertura comercial a la qual obligava la concessió d'aquests crèdits. Obertura comercial que desmantel l'agricultura local. A Hait van començar a arribar els excedents agrcoles dels EUA, sobretot l'arròs, producte bàsic en la dieta haitiana. El resultat va ser molt negatiu. A Hait es produïa el 90% dels aliments que consumeixi la gent, però avui, a causa d'aquesta poltica, ha d'importar el 55%.
Els immensos arrossars de Hait van quedar desert després de l'obertura de fronteres a causa de la competència deslleial de l'arròs ms barat dels EUA. De fet, al productor de Califòrnia li surt ms barat produir l'arròs que al productor haitià, que no podia competir en aquesta situaci. La gent va acabar abandonant el camp i va haver d'anar a Port Prncipe. Jo em pregunto quants d'aquests antics agricultors van quedar sota la runa. Aquest és el resultat de la competència deslleial provocada pels acords del lliure comerç.
N +: Segons aquest enfocament, la primera ajuda que hauria de rebre Hait serà acabar amb aquest tipus d'acords de lliure comerç per al seu territori.
WF: És inexcusable la renúncia i la abolicin dels acords i tractats comercials que afavoreixin a les empreses estrangeres, però no als ciutadans haitians.
Jo em pregunto si quan es planteja la reconstrucció, es parla sols de reconstruir el pas que hi hagi abans del 12 de gener. Evidentment, cal reposar el perdut, per tamb cal donar suport a la producci i portar inversió productiva. Ajudar que els pagesos puguin produir els aliments, en suma.
Aquest és el pasms desforestat d'America. Noms queda un 2% de superfície forestal a Hait, al qual estan convertint en un desert. Això és terriblement perjudicial per a la producci agrcola, que és la base de la sustentacin dels ciutadans. La reconstrucció ha d'impulsar per tant una agricultura ecolgica que diversifiqui la producci i garanteixi l'alimentaci de la gent. A més, es calcula que el 75% de la poblaci no té feina, i si volem ajudar-los, hem de veure com es pot generar ocupació. I en un país rural, és evident que la soluci és invertir en el camp.
N +: Un complement necessari de totes aquestes polítiques és la abolicin del deute extern.
WF: Hait té al voltant dels 900 milions d'dolars de deute extern, i això és aclaparador per a un pas de les seves caracterstiques. Ms de la meitat del deute és amb els bancs, l'FMI, el Banc Mundial i el Banc Interamericà de Desenvolupament. Perquè el pas prosperi, cal condonar aquest deute ja que, si tot el que produeixes has de destinar a pagar el que has, com passa en aquest cas, no vas a enlairar mai.
Un altre criteri que cal tenir present és evitar que els recursos d'ajuda dels organismes de la comunitat internacional generin un nou endeutament o estableixin condicions o imposicions externes que vagin a desvirtuar els mecanismes de la recomposicin. En general són ajudes lligades a determinades condicions. Per exemple, et donen suport per construir carreteres però si compres tractors d'una determinada marca. No és honest tractar de buscar aquests avantatges.
N +: Aquestes paraules em recorden el que va passar al sud-est asiàtic després del tsunami de 2004. A Sri Lanka, molts dels pescadors locals de la costa que van ser víctimes de la tragèdia van haver de patir després una segona tragèdia provocada precisament per la reconstrucció . En lloc de donar-los suport perquè poguessin tornar a pescar, se'ls va trobar a la costa per construir hotels i residencials turístics de luxe.
WF: De vegades la mala gestió dels ajuts provoca fractures en l'organització comunitària de la societat, quan precisament aquesta cohesió ha de ser un altre dels elements a reforçar. En el cas d'Haití, no es pot parlar de reconstrucció si no es produeix una refundació de l'estat haitià. És cert que és un estat raquític, absent i sense recursos, però encara que els tingués, no sabria com emprar-los perquè de vegades tenen més força algunes bandes armades que el propi estat.
Fa sis anys es va enviar una missió de l'ONU, la MINUSTAD, a Haití amb la finalitat de garantir l'estabilitat del país. Però jo em pregunto què vol dir garantir l'estabilitat del país. Si parlem només d'evitar que la gent es mati, si es dóna estabilitat. Però no s'han generat noves pràctiques polítiques que serien necessàries. Hauria d'haver-se completat aquest mandat amb alguna força no militar, sinó política, que hagués procurat un acostament entre les diferents forces polítiques del país.
Des de l'enderrocament de la dictadura dels Duvalier, el 1986, cada govern que ha entrat ha creat la seva pròpia força militar per protegir-se i per sobreviure. Quan arriben unes eleccions i entra un altre govern diferent, el recentment format executiu fa el mateix, però el que ha acabat el seu mandat no desfà la seva guàrdia. Avui dia hi ha moltes d'aquestes forces amb els seus respectius territoris controlats per elles. Això es barreja amb altres problemes com el crim organitzat o el narcotràfic.
Cal veure com es desmobilitza a aquesta gent i s'acaba amb la proliferació d'armes provocada per l'existència d'aquests grups. Cal un procés de reeducació pacífica ciutadana, no només mesures repressives que no tinguin en compte els problemes dels haitians per sobreviure. Si la gent no té res per menjar, buscarà com, i si ha de fer servir una arma, ho farà. És imprescindible crear noves formes de treball i pacificar el país amb mesures socials i econòmiques i educació ciutadana. Cal pensar en la societat civil. Haití és un país desarticulat amb molt poc teixit social.
N +: Això malgrat la seva història de tanta lluita popular, amb episodis tan importants com l'alliberament dels esclaus que va donar origen al país, o la pròpia pujada al poder d'Aristide, gràcies a la unió de plataformes i moviments socials.
WF: La repressió ha debilitat força a aquestes organitzacions de base. Per exemple, la dictadura de Duvalier va deixar 30.000 morts. Entre aquestes víctimes hi havia la gent més lluitadora i capaç de dirigir moviments socials. També amb Aristide hi va haver moltes mobilitzacions ciutadanes i llavors va tenir lloc un nou cop d'estat i més repressió.
La societat haitiana s'ha anat fracturant al llarg dels últims anys a causa de l'actitud de les diferents forces polítiques. Segueixen existint organitzacions de base, però amb poques forces i poca vertebració perquè es van ocupar que no creixessin més.
Un tema inexcusable en el qual poden tenir un important paper les organitzacions de base és l'aspecte de treballar l'anomenada gestió del risc. En el cas d'Haití, el principal risc, tot i el terratrèmol, el constitueixen sobretot els huracans. Però es poden preveure quan arribaran i estar preparats. Per exemple, l'any passat hi va haver huracans prou forts a El Salvador, però va morir molt poca gent perquè s'està treballant molt aquest assumpte de saber gestionar els riscos.
N +: Canviant d'assumpte, un altre tema que ha creat controvèrsia és l'actuació dels marines nord-americans, que segons algunes veus han arribat a torpedinar el repartiment de l'ajuda a causa del seu afany de protagonisme.
WF: Jo tinc els meus dubtes sobre el que va passar. Al tercer o quart dia del terratrèmol, vaig rebre un correu d'un amic de la República Dominicana. És un jesuïta que va mobilitzar un comboi amb 14 camions d'ajuda que va partir des de la República Dominicana i va arribar a Port-au-Prince, on van descarregar el material als cellers de Càritas. Em va comentar que la xarxa de distribució d'aquest ajut que tenia Càritas a la capital funcionava raonablement bé tot i les dificultats. Tinc la sensació que es va voler donar la impressió que allò era un desastre i que havia d'anar algú a arreglar-ho. Llavors van arribar els marines i semblava que havien acabat tots els problemes. Jo crec en canvi que va ser excessiva la intervenció dels marines, com van ser exagerades les notícies sobre els pillatges o els saquejos. Membres d'una organització sòcia de Mans Unides a Haití veien per la televisió internacional el que deien els mitjans de comunicació sobre continus saquejos i pillatges, i des d'aquesta entitat ens deien que tot i que és evident que sempre ocorren aquests episodis, la gent s'estava comportant forma solidària i tranquil·la en la seva immensa majoria. Va haver-hi saquejos, és clar, però també els hi havia abans del terratrèmol. En definitiva, es va sobredimensionar la situació del caos i dels pillatges.
N +: L'última qüestió és com podem ajudar a la labor exercida per Mans Unides a Haití.
WF: Nosaltres portem treballant a Haití més de 30 anys amb socis locals al país. Aquestes organitzacions locals ens presenten les seves propostes. Des d'aquí les analitzem, les vam aprovar, enviem els diners i ells s'encarreguen de dur a terme el projecte en el país caribeny.
Hem enviat 1.166.000 euros en les dues primeres setmanes després de la tragèdia, període que és el més crític dins de la situació d'emergència. Aquests fons han estat emprats en 16 projectes.
Ara estem tractant d'articular un programa de reconstrucció coherent. Ha d'incloure en tot cas la reposició de les infraestructures comunitàries, com escoles, centres de salut, centres socials o habitatges, dotades per descomptat de mecanismes antisísmicos. També volem posar èmfasi en la inversió productiva i garantir la seguretat alimentària dels camperols pobres i mitjans. És bàsic garantir la capacitació tècnica, administrativa i organitzativa del camp. Un altre assumpte important és la rehabilitació de les persones, ja que hi ha centenars de milers o fins i tot milions d'haitians que han quedat molt danyats en la seva personalitat després de la catàstrofe.
Haití et necessita COL·LABORA!
donatius
BANCO SANTANDER
Cte. Nº 0049 1892 63 2210525246
BANCO POPULAR ESPAÑOL
Cte. Nº 0075 0001 85 0606786759
LA CAIXA
Cte. Nº 2100 2261 59 0200139842
CAJA MADRID
Cte. Nº 2038 0603 28 6001036580
REF: EMERGÈNCIA HAITÍ
DADES DE CONTACTE:
www.manosunidas.org
Foto: Orfes d'Haití. Imatge de Ozier Muhammad Eyevine.
