Taula de continguts amagar 1 Què és la psiconeuroinmunoendocrinología o PNIE? 2 Els pioners de la Psiconeuroinmunoendocrinología. 3 Què estudia la psiconeuroendocrinoimmunologia? 4 Funció de cada un dels Sistemes: 5 Conclusió:

El present article consistirà en explicar l'enfocament d'una disciplina de la medicina que recentment aquesta sent desenvolupada ja que estudia la relació entre diferents sistemes del cos els quals es influencien de manera directa, de manera que a l'estimular un, es modifica un altre. A causa de la importància de tenir una mirada més integral en aquests moments actuals, on tot s'individualitza i es treu de context, cal conèixer la seva existència, per davant d'una malaltia puguem vislumbrarla íntegrament i no com una unitat en la qual només participa un sistema corporal i no uns altres.

Què és la psiconeuroinmunoendocrinología o PNIE?

La psiconeuroinmunoendocrinología o PNIE és la branca de la medicina que estudia la interrelació entre els quatre processos de regulació de l'organisme, és a dir entre els processos psíquics, els neurològics, els endocrins i els immunològics. D'aquesta manera la seva major interès se centra en el procés de salut-malaltia. Aquesta relació es duu a terme mitjançant determinats mediadors com les hormones, neuromensajeros i citoquines.

La psiconeuroimmunologia clínica és un enfocament que, basat en els coneixements fisiològics i biològics moleculars actuals, utilitza diferents tipus d'eines terapèutiques com ara l'activitat física, la regulació de la son, l'anàlisi del bioritmico, aspectes nutricionals, desbloqueig de les emocions, filoterapia, medicina ortomolecular, entre d'altres, ja que reconeix la influència de tots aquests sistemes del cos.

Aquest enfocament és totalment nou ja que anteriorment, no gaire temps enrere, es creia que cada sistema funcionava de manera independent i aïllada, és a dir no es considerava ni remotament la possibilitat de l'existència d'algun lligam entre ells. Aquest dilema és molt conegut històricament com el dualisme cartesià (moviment suscitat per René Descartes). No oblidem que per molts segles va estar vigent aquest dualisme, en altres paraules, l'afirmació sobre l'escissió i l'absència de relació ment-cos, divisió que marc el desenvolupament de les investigacions sobre aquests temes. Afortunadament, aquesta qüestió va ser molt criticada per la qual cosa molts, tot i la negativa general, es van seguir preguntant si aquesta divisió era real o només fictícia. (Cabrera Macias, Alonso Remei, López González & López Cabrera; 2017).

Tanmateix això, actualment les investigacions científiques han demostrat des de diferents àrees del coneixement la influència que té sobre la ment el medi ambient (context) i el sistema nerviós, és a dir el cos. D'aquesta manera, molts treballs d'investigació han comprovat la relació entre l'origen i el desenvolupament d i malalties somàtiques amb determinades alteracions psicològiques com l'ansietat, la depressió i l'estrès, per nomenar algunes.

Els pioners de la Psiconeuroinmunoendocrinologa.

Els pioners de la Psiconeuroinmunoendocrinologa, van ser Kielcolt i Glacer els qui en 2005 van publicar les potencials conseqüències dels estressors psicosocials en la salut. Aquest treball va ser un abans i un desprs per a la psiconeuroinmunoendocrinologa.

La Psiconeuroinmunoendocrinologao PNI té el seu gran valor clnic per a les patologies crnicas com el dolor crnico, còlon irritable, migranya, al·lèrgies, artritis reumtica, psoriasi, sndrome de fatiga crnica, desordres produïts i mantinguts per trastorns a nivell psico-neuro-endocrí-soci-inmunolgico, entre d'altres.

Qu estudia la psiconeuroendocrinoinmunologa?

La psiconeuroendocrinoinmunologa estudia la comunicació i vinculaci dels mecanismes de regulaci i de control del cos. Aquesta comunicacino connexió que es duu a terme entre ells es realitza a través de diversos tipus de senyalització molecular. Aquestes sealizaciones moleculars (o podrem anomenar com el llenguatge molecular) a través del qual es comuniquen els diferents sistemes, són els neurotransmissors, els neuromediadors, les interleucines, les citocines i les hormones. Els Sistemes nerviós central i Perifrico, actuen mitjançant els neurotransmissors.

Funció de cada un dels Sistemes:

"El sistema psicològic té les seves bases orgàniques en els circuits límbic (circuit del que vital, propioceptiu, instintiu primari i primitiu), paralímbico (circuit del que valoratiu, jerarquitzar, posposar i de prioritzar) i pineal (sincronització dels ritmes biològics endògens amb els ritmes externs). Aquestes estructures són les encarregades de l'exteriorització de les conductes davant el processament de les emocions. "(Cabrera Macias, Alonso Remei, López González & López Cabrera; 2017).

Cabrera et. al. (2017) afirmen que el "sistema immunològic posseeix com a principal funció la discriminació entre" el propi "i" l'aliè "; així com "el perillós" i "no perillós". Un cop reconegut l'antigen dels components del sistema immune executen una resposta adreçada a l'eliminació o tolerant l'antigen desencadenant de la seva activació. En aquesta resposta participen els components del sistema; tant moleculars, cel·lulars com els òrgans que formen part de la immunitat ".

Per la seva banda el sistema immune posseeix l'habilitat de rebre, processar i enviar informació al sistema nerviós central. La presència de receptors per hormones i neuropèptids en leucòcits, per exemple, demostren la influència que té el sistema nerviós central i el sistema endocrí sobre el sistema immune.

El sistema endocrí, comenten Cabrera et. al. (2017), "és el sistema de control expressat pels diferents eixos hipotàlem-hipòfisi-perifèrics. L'hipotàlem produeix factors d'alliberament que són pèptids o glicopèptids uni o multifuncionals els quals regulen en forma inhibitòria o estimuladora l'alliberament d'hormones hipofisiarias. Aquestes hormones al seu torn regulen a les perifèriques; quedant d'aquesta manera un vincle regulador entre el sistema nerviós i endocrí; el qual té un mecanisme de retrocontrol donat per l'efecte inhibitori de les hormones perifèriques sobre el sistema endocrí ".

conclusió:

D'aquesta manera es pot observar que els tres sistemes tenen moltes similituds. Una d'elles és que r esponden a certs estímuls, s'adapten a determinades i noves condicions i, els seus mecanismes són regulats mitjançant vincles de retroalimentació negativa.

Una altra cosa que tenen en comú és el llenguatge utilitzat per cada un dels tres sistemes, la qual cosa possibilita l'existència d'una comunicació entre els mateixos.

Com a conclusió aquests autors al·leguen que la integració dels sistemes nerviós, immune i endocrí té com a finalitat el benestar de l'individu, mantenir-lo viu, és a dir fer efectiva la lluita innata per la supervivència i realitzar tots els processos necessaris per mantenir l'homeòstasi de l'organisme. D'aquesta manera, el sistema nerviós en detectar determinats canvi provinents de l'exterior o interior, dóna una resposta (el més adaptativa possible), el sistema immune per la seva banda aquesta atent a qualsevol agent perillós tant intern com extern i en el cas d'afirmar la seva presència, l'elimina. Paral·lelament, el sistema endocrí emet la resposta més s'apropia per a la supervivència (lluita).

Si et gust aquest article, et convido a que ho comparteixis amb els teus éssers estimats, amics i coneguts per als que potser això respon a les seves inquietuds sobre alguna malaltia psiconeuroinmunoendocrina o que estigui relacionada amb alguns d'aquests sistemes.

REDACTORA: Gisela S., redactora de la gran família de la Germandat Blanca.

FONT: Cabrera Macias, I., Alonso Remei, A., Lpez Gonzlez, E., & Lpez Cabrera, I. (2017). Ens posen malalts les preocupacions? Una resposta des de la Psiconeuroinmunoendocrinologa. MediSur, 15 (6), 839-852