Henk Hobbelink: Els petits camperols refrescarien el planeta

  • 2013

Henk Hobbelink, enginyer agrnomo i premi Nobel alternatiu de agroecòloga.

Tinc 57 anys. Nac a Holanda i viu a Vallvidrera. Sóc enginyer agrnomo. Estic casat i tenim un fill, Erik (20). Combato un sistema que ens arruïna social, econòmica i ecolgicamente. Fund Grain, un oeneg dedicada a la sobirana alimentària i la agroecòloga

Victor-M Amela, Ima Sanchs, Llus Amiguet

Els petits camperols refresquessin el planeta

Foto: Pedro Madueo

right Livelihood

Sempre hi ha hagut fam, és cert, però les actuals no es deuen a causes transitòries: són sistèmiques. El aprenc de Henk Hobbelink, que acaba de rebre el premi Right Livelihood (bon viure), considerat el Nobel alternatiu d'agroecologia, per l'aportació de la seva oenagé, Grain (www.grain.org/es), a la sobirania alimentària, en contacte i cooperació amb líders camperols de diversos racons del planeta, com els de Via Campesina. Sosté que el seu model agroalimentari, basat en la petita explotació clàssica, ens procuraria productes locals frescos i saborosos, a bon preu, fomentaria l'economia rural i solucionaria la crisi alimentària.

Hi ha menjar per a tothom al món?

¡De sobres! Però no arriba a tothom.

A qui no li arriba?

Hi ha mil milions de persones sense el mínim de menjar per estar ben alimentats. I anem a pitjor ...!

I per què?

Perquè el menjar s'ha convertit en mercaderia, en negoci.

Per a qui?

Per a la indústria financera i les grans corporacions multinacionals.

Què fan?

¡Acaparen més i més terres!

Quantes?

En els últims cinc anys, els grans inversors internacionals han adquirit uns 70 milions d'hectàrees de terra agrícola.

¿Per què?

Per produir grans collites, especular amb els seus preus, exportar-les ... i forrar-se.

I per què això és dolent?

Perquè apliquen un model agroindustrial per al negoci de l'exportació, no per consumir com a menjar. Un model de conseqüències nefastes.

Explíquemelas.

Una, les poblacions camperoles locals són desposseïdes ..., i acaben pidolant en els extraradis de les urbs.

Dos.

Es perden per sempre varietats agrícoles locals tradicionals, substituïdes per llavors dissenyades en laboratori, avui el 80%.

¿Tres?

Es conreen collites ingents de soja o blat de moro per fer pinsos i agrocombustibles: el 90% de la soja i el 40% del blat de moro no es converteix en aliment: no va als estómacs de persones, va als dipòsits de cotxes.

Quatre.

Són cultius basats en el petroli: adobs i pesticides sintètics, combustible per a tractors i bombes d'aigua i per transportar collites a l'altra banda del món ... I una dada: el 20% del trànsit rodat als Estats Units transporta menjar. I tot això contamina greument!

¿Fins a quin punt?

La nostra oenagé ho ha calculat: l'agroindústria genera la meitat de les actuals emissions de CO2.

¿La meitat? És molt!

Sí. Recuperar el model d'agricultura local acabaria amb l'efecte hivernacle. Si les terres tornessin als pagesos tradicionals, ¡es va acabar el canvi climàtic!

¿Els pagesos, salvadors del planeta?

Així és: el retorn dels camperols refrescaria el planeta! I els adobs orgànics fixen el carboni al sòl.

On són els pagesos?

Sent expulsats del camp: s'imposen les grans corporacions, les plantacions extensives, els plàstics d'Almeria ...

Ah, aquelles fruites amb gust ...

A l'agroindústria només li importa que tinguin bon aspecte, s'empaquetin bé i suportin llargs transports, no el seu sabor!

Algun exemple?

Una pastanaga torta, per rica que sigui, és interceptada i no entra en una gran superfície. ¡Es tira! I igual amb més productes. Entre això i que comprem de més ..., el 40% dels aliments no arriba mai a la taula!

Però l'agroindústria és més eficient.

Fals! El 30% de la terra fèrtil del món, la de petits camperols, produeix el 65% del menjar. I és més diversa, nutritiva i saludable.

Proposeu alternatives.

Sobirania alimentària i agroecologia.

En què consisteix això?

En respectar la saviesa dels pagesos tradicionals: ells saben què li convé més a la seva terra perquè els sustenti!

Som a temps?

Gràcies a internet, feliçment, petits agricultors estan connectant directament amb consumidors: els ofereixen aliment fresc i saludable, i poden subsistir.

Estarà content.

És una esperança. Jo ho faig així: a Vallvidrera, trenta famílies ens proveïm d'un agricultor ecològic de Collserola.

Val la pena?

És clar! Bon preu ... i fruites i verdura sempre fresques i de temporada.

Què decretaria si manés?

Ajudes socials als petits agricultors, perquè es quedin al camp.

Què més?

És aberrant que es fumiguin amb avionetes des de l'aire pesticides sintètics que ho maten tot (inclosos cultius de petits camperols) menys la planta transgènica. I tot per créixer exportant ...: és pa per avui i fam per demà!

Ilústrelo, per acabar ...

L'inversor indi Karaturi ha comprat 300.000 hectàrees a Etiòpia: trencament amb buldòzers grans plantacions per exportar ... detreu aigua del Nil, ¡i així dessecarà un riu del que viuen milions d'egipcis!

Tan bon negoci és?

Si té vostè diners en un banc, no dubti que està finançant negocis així: és la bombolla agroalimentària ... Explotarà i hi haurà fam. Estem jugant-nos el futur!

Llegir més: http://www.lavanguardia.com/lacontra/20130123/54362244076/la-contra-henk-hobbelink.html#ixzz2Is8EeaB5

Segueix-nos a: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

Article Següent