Eines eficaces per afrontar l'estrès.

  • 2019
Taula de continguts amagar 1 Meditació i estrès, del Doctor Daniel López Rosetti, Comentaris per Gisela S. 2 Què m'havia passat? havia sofert, el sofriment té un altre nom que es diu estrès, l'estrès té alarma, resistència i esgotament. 3 Què és el que va succeir? 4 Que és l'estrès l'estrès? 5 Que és un símptoma? 6 Etapes de l'estrès 7 El que passa que cada un de nosaltres, en general, tenim un o dos símptomes. El símptoma que potser era palpitacions, sinó compenso l'estrès va a acabar sent malaltia. 8 Com s'aborda el tractament de l'estrès? 9 Eines per gestionar l'estrès. 10 Els va passar alguna vegada que es van quedar extasiats mirant no sé una espelma o mirant una foguera? i ¿es van quedar així com sonsos durant uns minuts? ¿Un fogó a la platja i com que el temps no va passar? ¿Els va passar? 11 Les vaig a convidar a fer una sublingual com si fos un ansiolític sublingual de meditació si és que tenen ganes. Ens va portar un minut. 12 Això és meditar i això dóna pau, serenitat i dóna calma. La veritat és que la meditació és un procés biològic concret que entre altres coses permet tractar la síndrome de l'estrès. És un excel·lent medicament, no té efectes adversos i no es compra en farmàcies, gràcies.

El present article consistirà en una conferència realitzada pel Doctor argentí López Rosetti, qui en poques paraules ens ensenyarà eines eficaces per esmenar l'estrès i detectar els símptomes el més aviat possible. Ens ensenya, entre altres coses, a escoltar al nostre cos, el qual és el nostre millor doctor.

En aquests temps que corren és essencial que estiguem alerta ja que l'estrès és la malaltia del segle, ia la qual estem més exposats, és per això que és fonamental comptar amb eines i els coneixements necessaris per poder detectar els seus símptomes a temps i evitar d' que es faci crònica. D'aquesta manera, disminuirem la probabilitat de patir diferents malalties.

Meditació i estrès, del Doctor Daniel López Rosetti, Comentaris per Gisela S.

Fa uns anys, bastants, quan vaig fer els meus primers pesitos li pagui un viatge al meu pare ia la meva mare, jo no tenia passaport. Li vaig pagar un viatge a la meva mare i al meu pare. Un dia em truca el meu pare i em dóna les gràcies per telèfon i em diu una sèrie de coses. L'endemà em crida la meva mare plorant. El meu pare havia mort d'una aturada cardíaca en un hotel a Sevilla, ningú li va fer reanimació cardiopulmonar o RCP.

Ràpidament em van donar el passaport, vaig anar a buscar el cos ja la meva mare plorant. Quan vaig tornar aguanti tot el que vaig poder. Van arribar les vacances, vaig anar a la costa, aquí la Lucila del Mar i en el dia 14 de vacances em vaig començar a sentir una mica malament, però sóc metge així que vaig fer el que no recomano, em s'automediqui no vaig caminar molt, molt bé.

Llavors van passar els dies, seguia sense caminar molt bé i em vaig començar a amagar, em vaig posar l'estetoscopi vaig dir digui "trenta-tres" vaig començar a revisar un costat del pulmó, l'altre i la veritat que com metge no tinc la tranquil·litat de la ignorància i em diagnostiqui un vessament pleura l. Vaig anar i em tregui una radiografa qu va confirmar el diagnosi presumptiu, volv a Buenos Aires es van fer una sèrie de diagnstics, no vaig a aprofundir en aquests detalls perquè no importa, però la veritat és que vaig tenir un diagnosi de tuberculosi pleural.

Què m'havia passat? havia sofert, el sofriment té un altre nom que es diu estrès, l'estrès té alarma, resistència i esgotament.

Aguanti tot el que havia d'aguantar fins al moment en què no aguanti més em vaig anar de vacances, em relaxi i aquí vostè pot tenir un infart, un accident cerebrovascular, una convulsió, immuno-depressió com en el meu cas i alguna infecció.

Què és el que va succeir?

Estrès que es va fer crònic i es va sostenir en el temps.

Què és l'estrès l'estrès?

És una relació entre càrregues versus resistència i la veritat que hi ha alguns medicaments que són molt útils per a treballar-lo. Podem exemplificar-ho amb una balança, d'un costat de la balança hi ha les càrregues que he de resistir i de l'altre banda la meva capacitat de resistència. Quan les càrregues superen la meva capacitat de resistència apareixen símptomes, símptomes que em fan sentir, que fan entendre que el meu cos m'envia en termes d'informació. Aquestes càrregues són en definitiva c om un camió que porta càrregues habitualment com si fos aquest que pot portar una, una altra i una altra càrrega. T reball, família, temes existencials, dubtes, pressions externes, la societat, els piquets o el que vulguin de fora però sobretot el que està dins d'un.

Aquestes càrregues van superant la nostra capacitat de resistència fins que un dia la superen. Llavors la càrrega supera aquesta resistència i el fidel de la balança s'inclina cap al costat de l'estrès, apareixent llavors, signes i símptomes.

Que és un símptoma?

Un símptoma és un mal de cap, febre, mal de panxa, falta d'aire, nerviosisme, insomni qualsevol creen vostès que és, pot ser un símptoma. Però per a nosaltres els que treballem en això, un símptoma no és un símptoma. Un símptoma és informació. Quan vós veniu al consultori i em dieu teus símptomes, jo no ho sento. Empatitzo però no ho sento però per a mi és informació i faig diagnòstic. I la veritat és que el metge que tenim més a prop som nosaltres mateixos. Per això, hem d'escoltar els missatges del cos.

Etapes de l'estrès

La primera etapa de l'estrès, després que considerem que tot símptoma, i m'agradaria que es portin això que els vaig a dir. Quan els dolgui el cap, sàpiguen que els fa mal el cap, quan tenen acidesa d'estómac, tenen acidesa d'estómac, quan tenen mal d'esquena, tenen mal d'esquena però, a part de tenir aquestes tres coses, tenen informació que el cos els està enviant perquè sàpiguen que alguna cosa passa.

L'estrès comença amb la percepció, la realitat no existeix sinó des dels nostres propis processos mentals és a dir la realitat és el que jo crec que és i això es diu percepció que no és la realitat sinó la meva interpretació de la realitat.

Quan percebo una situació estressant, quan crec que a LGO em comença a estressar, el primer que va a succeir és que canvi de conductes i canvi d'hàbits. Potser el que fuma més, va començar a fumar més perquè ho va a tenir com a c onducta compulsiva, no substitutiva. Llavors el que fumava 10, va a fumar vint. Jo no fumo però vaig demanar això prestat, li vaig a tornar els diners a qui me'l va deixar i li faré un favor trencant això. La veritat és ... que això pot passar com a conducta compulsiva no substitutiva i el que menja, pot menjar més, el que es droga, es pot drogar més, el que pren vi, alcohol o el que sigui pot prendre més com a conducta compulsiva, no substitutiva.

I estem, llavors, en aquesta s egunda etapa del sndrome de l'estrs. Primer percepci desprs canvis de conductes yhbitos i, si no compensi la meva situaci destrs, vaig a manifestar sntomes. Cada un de nosaltres té sntomes diferents. Alguns tenen mal de cap, altres por, altres insomni, altres dolors musculars, altres alteraci a la concentraci, judici, memòria, altres acidesa gstrica, qualsevol sntoma.

El que passa que cada un de nosaltres, en general, tenim un o dos símptomes. El símptoma que potser era palpitacions, sinó compenso l'estrès va a acabar sent malaltia.

Això és el que veiem en aquest gràfic que és la cadena de l'estrès. Percepció després sinó el compenso, conductes i hàbits, fumar més, rascar-me més el nas si tinc mal caràcter em posaré pitjor i així successivament fins que apareix un símptoma, acidesa gàstrica, insomni, el que vulguin vostès, alteracions del cicle ovàric, el qual vulguin. i després d'aquests símptomes sinó compenso l'estrès va arribar a una situació de malaltia.

En definitiva l'estrès és una relació entre càrregues i respostes, és la motxilla que porto. Un motxiller porta la motxilla adequadament i té el seu dia normal. Poden passar dues coses, que un dia la motxilla sigui molt pesada o pot passar que un dia amb el mateix pes de la motxilla el perdi força perquè és més gran, pel que fos, o ambdues coses a la vegada. I el pes de la motxilla supera la capacitat de resistència, llavors aquí apareixen els símptomes d'estrès i es condiciona la possibilitat de patir una malaltia.

Però el primer que passa, en el cas de l'estrès, és que no som feliços. El primer que succeeix en l'estrès és que la persona no és feliç.

Com s'aborda el tractament de l'estrès?

Hi ha moltes coses per parlar, com diu aquí, h ai un aspecte mèdic, hi ha diagnòstic, hi ha molècules, hi ha substàncies, hi ha tractaments, hi ha coses per fer. També, hi ha qüestions conductuals, psicològiques, cognitives també hi ha coses per fer també potser la frontera final del maneig de l'estrès és la filosofia amb la qual vam abordar la vida, abordem els nostres projectes, vam abordar la nostra realitat.

Eines per gestionar l'estrès.

Anem a nomenar una eina de maneig de l'estrès de les tantes que hi ha, que es diu meditació. Meditar és un procés normal, meditar no és una cosa esotèric, estrany o religiós tot i que el procés psicobiològic de la meditació pugui tenir transcendència espiritual.

La meditació és un procés biològic. Ja l'any 1812, Joseph Gall va desenvolupar una pseudociència que es deia frenologia en la qual deia que diferents parts del cap tenien d istintas funcions. La qüestió és que no va ser exactament com els frenòlegs deien, però avui sabem certament que el cervell té àrees que s'especialitzen en determinades funcions. I tenim dos hemisferis, el dret i l'esquerre, no hi ha un més important que l'altre, els dos són de la mateixa importants. Són com les dues ales d'un ocell, però tenen funcions discretament diferents. L'esquerre és lògic, matemàtic, seqüencial, analític, racional, executiu i té una particularitat, té una mena de rellotge perquè ell, l'hemisferi esquerre coneix el pas del temps, té relació amb el temps. El dret per la seva banda, és un hemisferi que té funcions holístiques, generals, intuïtives, emocionals, creatives, musicals, espirituals. Repeteixo som la unió dels dos, aquest hemisferi (dret) no coneix el temps, l'esquerre si.

¿Els va passar alguna vegada que es van quedar extasiats mirant no sé una espelma o mirant una foguera? i ¿es van quedar així com sonsos durant uns minuts? ¿Un fogó a la platja i com que el temps no va passar? ¿Els va passar?

Ens va passar a tots que ens vam quedar així com sonsos mirant el foc. En aquell moment estàvem meditant, l'hemisferi esquerre, racional, matemàtic, sempre fica pensaments intrusius, meditar és establir la atenció de l'hemisferi esquerre en un objecte focal. Quan això succeeix i el meu hemisferi esquerre es concentra, el meu hemisferi dret, que no té rellotge, entra en una situació d'èxtasi, que s'anomena meditació. On baixen les substàncies tòxiques en sang i això científicament està mesurat.

¿Quin pot ser aquest objecte? una espelma, el foc, pot ser una roda cerimonial tibetana, pot ser un mandala tibetà, pot ser els comptes del Rosari, independentment de l'existència de Déu o no, però la seqüència repetitiva del Rosario és un fet que fa que l'hemisferi esquerre es concentri en aquest punt i el dret treballi lliurement. Això s'anomena meditar i és summament beneficiós.

Els vaig a convidar a fer una sublingual com si fos un ansioltico sublingual de meditacin si és que tenen ganes. Ens va portar un minut.

Pnganse en cmodos, donin suport els peus sobre el pis, el mscmodo possible, tanquin els ulls per un instant i vagin seguint (llegint) mentalment la meva veu.

Respirin lentament pel nas, no facin servir la boca, inspirin profund profundament, portant l'aire a una respiraci abdominal, la respiraci del nad inflant la panxa, l'aire ingressa i l'aire surt, l'aire ingressa, l'aire surt. Cadascú ho fa al seu ritme, al seu temps, el gaudeix i es concentra en aquest procés respiratori.

Imagina amb la seva ment, en forma profunda i viscuda, com ingressa aquesta columna d'aire que passa pel nas, per la gola, per la trquea, va als pulmons i expandeix les bases pulmonars oxigenant vitalment nostre cos. Exhalen l'aire, la inspiraci pot portar un, dos, tres, quatre. I la inspiraci una mica ms llarga i ho tornem a fer una vegada, ho tornem a fer una altra vegada i en la mesura que la nostra ment està concentrada en aquest procés respiratori de inspiraciny expiraci n, el nostre cervell, l'hemisferi esquerre, es estar concentrant en l permetent pau, serenitat i harmonia.

Ara al nostre propi temps, desig i voluntat anem a tornar molt lentament al aqu i l'ara, quan ho creguin convenient poden anar obrint els ulls i es connecten amb aquest moment.

Això és meditar i això dóna pau, serenitat i dóna calma. La veritat és que la meditacin és un procés biolgic concret que entre altres coses permet tractar la sndrome de l'estrs. És un excel·lent medicament, no té efectes adversos i no es compra en farmàcies, gràcies.

Redactora: Gisela S., redactora de la gran família de https://hermandadblanca.org.

Font: Xerrada Ted de Sant Isidre realitzada pel Doctor Lopez Rosetti, https://www.youtube.com/watch?v=Vg5sfCX8B8I

Article Següent