Dessde el punt més ombrívol del meu món interior, enviament delicades bombolles que viatgen cap a la meva part conscient, creant un colorit i lluminós pont per on aflueix la comprensió. És mitjançant aquesta harmònica reconnexió que celebrant obro, de bat a bat, el meu cor, per beneir i honorar l'après en aquest meravellós recorregut per la tercera dimensió, ja que no és batallant com aconseguim il·luminar, sinó acceptant i estimant la nostra pròpia foscor.
En començar el procés de transformació, una petita espurna d'amor es va encendre i poc a poc ens va permetre prendre consciència sobre la deshumanització que imperava. Gràcies a aquesta llum interior, que cap a fora il·luminava, sentim que lentament el que ens envoltava s'aclaria. Així vam anar fent passos i vam aprendre a confiar. També ens animem a encoratjar i vam fer un considerable esforç per romandre desperts, alhora que la nostra llum creixia.
Malgrat el dur treball, desterrant la foscor, veiem que encara queda tasca per realitzar, i això ens porta a preguntar en què fallem. La resposta sincera, a aquest interrogant, condueix a la introspecció, i és la sàvia veu del cor qui ens respon: "En el màgic camí de la vida no hi ha errors. Tot és aprenentatge. El que cal integrar són els teus parts adormides, que al món extern es mostren, com si fossin fosques, perquè puguis il·luminar estimant ".
Aquesta resposta ens permet rememorar que els que veiem fora és la prolongació del nostre món intern, per aquest motiu en cada un de nosaltres hi hagi el poder de canviar la realitat. Per això, en comptes d'insultar, enfadar-i criticar per l'entorn en què vivim, podem obrir-nos i curar les nostres desharmonies internes, que projecten inconsciència. Tot és Un. La foscor és funcional a la llum. Si estem alertes, el seu marcat contrast ens ajuda a ser més conscients.
Si tots ens fem càrrec de la bella responsabilitat que implica el nostre poder co-creador, només hi haurà lloc per a l'amor manifestant-se en múltiples i creatives formes. Per això és que, avui, tornant-me més conscient del que puc generar, somrient trio plasmar sensibles bombolles, cristal·lines i lluents, que des del meu part il·luminada retornen cap al punt més ombrívol del meu món interior, per abraçar amb infinit amor i de tot cor agrair-li.
