La mirada al mirall
Aquest informe intenta ser un mirall del que cada humà pot estar sentint en aquests temps de profundes transformacions interiors i exteriors.
Hi ha molts missatges circulant de les més altes freqüències espirituals, informacions astrològiques minucioses i no obstant això el nostre humà de tots els dies ha de trobar com viure en equilibri al camí de la quotidianitat.
Som realistes i reconeixem l'esforç diari. Enmig d'aquest desconcert busquem el camí de sortida ms coherent que puguem trobar.
Ens mirem al mirall, fix als ulls, en aquesta imatge que apareix. Sorgeix una sensaci de raresa, no em reconec, Quin sóc? Qu he de fer avui? Em pregunto per qu segueixo fent el mateix. Ja tot és igual. Oh! No! Em envaeix la depre? Cada mat a l'aixecar-me dic: si aconsegueixo sortir del desànim, vaig a posar la meva vida en marxa i va enfrontar els desafiaments del nou dóna. Oh! No! Aquesta vida ha de tenir sentit, aquest món és molt bonic per mirar-lo amb aquests ulls.
Vull fer canvis en la meva vida, però no es per dnde començar, em assalten les resistències, les pors, les limitacions. S que estic en transici, sento els meus circuits d'energies desconnectats, això ja est durant massa.
Diuen que hi ha nous patrons d'energies, canvis de l'ADN, onades d'energies de diferents vibracions que activen els nostres codis de llum, però al meu cosset fsic li est costant molt m s del que s'esperava. Em fa mal fins a l'ànima. Em parlen de la ascensi en cossos de llum, i veig cada vegada mes foscor i desordre.
Descobreixo tot el que he de curar en m i m'adono que he de començar per aqu, pel meu cos fsic i emocional. La llum arriba des del cosmos, com ens diuen, perquè vegem tot el que hem de ordenar dins de nosaltres mateixos i al nostre voltant. Ja no és temps d'acceptar el que em diuen, necessito experimentar en m aquesta llum que em guiï i em orient.
Torno a mirar-me al mirall, diuen que l'ànima es veu en els ulls de les persones. Miro els meus ulls, em sostinc la mirada, em desafiament: Quin ets ?. Quin ets !! i travesso el mirall
Viatjo a les profunditats del meu ésser, S !, primer és el caos, qu faig aqu?
Això s'assembla al naixement, incertesa, ansietat. Sento el batec del meu cor, m'apropo al batec de la vida, una altra visi, una altra sensaci de profunditat, m'enfonso dins de m, un tom de llum emergeix, una llavor de llum entre les meves mans
Una llavor de llum entre les meves mans, i una veu subtil ressona en la llavor ... avui ets això ... potència infinita ... jo sóc l'essència del teu ésser ... estic dins de tu, no em busquis mes fora ...
El canvi que cerques està dins teu. Obre't cor!
Una sensació de tornar a casa, cors ferits, cors tancats, cors buits, endins de nosaltres hi ha la llar.
Respir profund i demano nutrició per a l'ànima, energies de llum i amor per fer germinar la llavor álmica que hi ha en mi.
Respir profund i demano una consciència quàntica per crear una realitat plena d'amor i harmonia.
Respir profund i demano al meu Ser Infinit que obri la llavor que hi ha al meu cor des de dins cap a fora.
Respir profund i demano a l'univers que flueixi la llum platí al meu cor per obrir la llavor de vida en el meu cor. Vull sentir el propòsit de vida que hi ha en mi. Vull curar les meves pròpies ferides de l'ànima. Vull sentir el suport de l'univers en aquest transcendent moment de l'evolució.
Trobant el sentit a la meva vida, trobo el sentit de l'evolució.
La saviesa de l'Esperit es manifesta a través de la llavor del cor. Em obro a la llum que hi ha al meu, experiment meus propis sentiments, trasmuto records i emocions, fins arribar a la pau del cor.
Sento i experiment energia d'amor dins del meu per poder començar a canviar les meves memòries cel·lulars, vull resoldre els nusos de la meva existència.
Vull obrir els meus ulls per sortir d'un fals ego il·lusori, atrapat en un món enganyós, mirant les pel·lícules que em volen fer creure.
Vull obrir el meu cor per comprendre com integrar tots els éssers d'aquest món sense judici, vull experimentar la compassió. Respir profund i demano sentir compassió infinita.
Em relaxo, aquietar les meves emocions com puc, tot està molt accelerat, l'espiral de l'evolució s'ha tornat implacable, no entenem tot el que passa, però hi ha un sentit. Si estic en el meu centre puc Confiar.
Ara la Veritat arriba a mi com un impacte de certeses, sense raonar, el meu cor comprèn i ja no qüestiono, Soy.
Retorn des dels meus profunditats, travesso el mirall novament, porto la llavor de llum a les mans. Sóc un esperit que va triar evolucionar en aquest moment històric de la raça humana. Estic d'acord amb el meu compromís, encara que avui no ho recordi. Infinitament Soy.
Em miro al mirall, la meva ànima em torna la mirada, insondable, eterna, lluminosa. Ara em veig, infinits punts de llum es reflecteixen en el mirall, llavors estel·lars acompanyant el camí de retorn a la llar. Obro les meves mans i el meu cor, demano ... ..des el profund del meu ésser, la revelació que necessito avui.
Aguila Blava
Informe Aguila Blau - La mirada al mirall
