Com sabeu vam començar amb aquesta lluna una etapa en la qual es realitzaran tot un seguit de treballs, dirigits pels nostres germans grans i que tenen com a finalitat, la de fer-nos conscients dels canvis arquetípics de cadascuna de les Constel·lacions, per a la integració dels nous valors, que dirigiran les influències energètiques, que configuren les bases essencials per a la manifestació del Logos Solar. A la manifestació d'aquest Univers, les 12 Constel·lacions que coneixem, no són més que arquetips creats pel propi Logos Solar per manifestar els processos d'experimentació de tot el que existeix, és a dir, l'Ésser Humà és una barreja de forces arquetípiques amb les quals es va a poder moure en el món de la manifestació, tant en el pla físic com en el morontial, el plànol de l'Ànima. Depenent de en quina circumstància o escenaris de la vida estiguin col·locades aquestes forces, així es desenvoluparà l'Ésser, per a aconseguir la finalitat última del coneixement de si mateix ...
Per tant, les 12 constel·lacions marquen i dirigeixen la nostra forma d'evolucionar, són els 12 arquetips principals creats per a l'expressió de la Voluntat de Creació del Logos Solar.
Fins ara hem tinguts uns tipus-formes d'aquestes energies, les quals han tingut, des de l'inici de creació d'aquest Univers, fins al moment actual, la responsabilitat d'evolucionar, a través de l'individu, per tant, aquestes forces energètiques, ens han ajudat a nosaltres a evolucionar i nosaltres els hem permès aquesta evolució a través nostre ...
La Humanitat i tot el Planeta, amb tot el que en ell habita, estan entrant en una nova vibració d'ascensió. Així que totes les realitats, els arquetips, les circumstàncies, tot canvia. Aquests canvis profunds en cadascuna de les Constel·lacions, s'han realitzat des de la pròpia Terra i han estat gestades pels propis Éssers Humans. Aquesta grandesa de la Humanitat a l'arribar a aquest punt d'evolució, suposa una iniciació còsmica per al propi Logos Planetari, Sanat Kumara ...
Ell porta a sobre la nostra existència, la nostra consciència col·lectiva, és part de la seva consciència, de manera que si aquesta s'eleva, ell s'eleva. Aquest Ser juntament amb Christo, amb Miquel, la Mare Divina i el propi Logos Solar, formen el grup que han consolidat aquests canvis, en la consciència còsmica. Els nous arquetips ja han estat cocreados, però abans del 2012, han d'estar consolidats aquests canvis substancials a tots els nivells en la Nova Terra i també a la Terra que queda, perquè la llavor que es planti pugui ser germinat per la Humanitat reencarnante i arribar la Nova Terra ...
Aprofitant les Llunes Plenes mensuals, que són les portes d'entrada energètiques, de cadascuna de les Constel·lacions, es realitzaran els ancoratges d'aquestes noves forces d'expressió, en el nou procés d'evolució, que s'ha obert en tot aquest Univers ...
L'inici és el signe d'Àries, i el seu oposat, aquell que li pot donar la totalitat, és Lliura ...
Àries ha estat una força d'impuls, un foc iniciador. Aquest arquetip, la Humanitat l'ha desenvolupat en alguns aspectes amb certa irresponsabilitat i ceguesa de si mateix. El foc d'Àries és tan intens i veloç, que es perd el paisatge. En el nou paradigma, Àries ha après que el paisatge és bonic i el seu impuls el posa al servei dels altres, per obrir aquelles portes que molts no s'atreveixen, doncs Àries és la valentia i la gosadia, així com la franquesa i la visió de la novetat ...
De vegades, també és valentia mal dirigida, doncs li ha fet creure que és invencible i que el seu poder no té límit. En contemplar el paisatge, es fa conscient de la Creació i que hi ha alguna cosa molt superior a ell que ha estat capaç de crear-lo, així és quan el nou Àries es rendeix al Creador i repara per primera vegada en la serenitat del seu oposat, Lliura, per regalar-la seva pròpia força en lliurament al Pla Diví de Creació ...
El treball energètic d'aquests ancoratges en el propi Planeta i en la Consciència Col·lectiva, és realitzat per Grups d'Activació Planetari, però sabem que cal que la Humanitat es faci conscient d'aquests canvis, per aquest motiu s'utilitzen com a eina, les meditacions mensuals de Lluna Plena.
Amb aquesta intenció, s'ha desenvolupat una meditació que tindrà un fil conductor al llarg de tot aquest any i del següent, fins a la Lluna de Peixos, en què a més de produir-se l'ancoratge final, podrem veure la situació en el propi sistema còsmic, íntegrament.
Comencem doncs, amb la Meditació de la Lluna Plena de Àries, en el dia d'avui 12 de Octubre del 2011 ...
Sento l'Amor de Déu, la meva Força és a la Intenció del meu Cor.
Ens col·loquem en el nostre espai sagrat ...
Relaxem el cos, començant per les extremitats, tronc i cap ...
Ens connectem amb el nostre ritme de respiració i amb el nostre Cor Sagrat ...
Sentim com la nostra esfera de consciència, penetra dins del Cor, obrint-se pas lentament ...
Sol·licitem la presència del nostre Seguici de Llum i visualitzem com ens acompanyen aquests magnífics éssers en aquest preciós i màgic viatge ...
Un increïble i poderós feix de llum apareix projectat des del més elevat del nostre Ésser i s'instal·la així mateix en el nostre cor. És la voluntat del nostre Ésser Superior.
Davant nostre, s'obre una gran porta d'intensa llum daurada, en el seu centre hi ha un vòrtex energètic, tan poderós i amorós que sentim ganes de penetrar al seu interior.
En permetre'ns ser absorbits, accedim a un espai en el qual el silenci és absolut. Aquí ens reconectamos amb totes les extensions del nostre Ser i amb tots els seus aspectes ...
Sentim profundament la totalitat de qui som ...
Comencen a aparèixer imatges, de quan érem home, dona, rics o pobres, almados i sense ànima, sans o malalts ...
Tot es produeix en el més absolut silenci. Sentim com si alguna cosa en el nostre interior s'estigués gestant, no podem saber si som adults, nens o embri. Tot es confon, però sentim tant d'amor i tanta pau pel que estem vivint, que un estrany xtasis ens abraça, producindonos un estat d'Amor tan pur, que no existeix res més al univers capaç de provocar aquest sentiment tan profund
És l'abraçada de Déu Pare i Mare
Tot d'una ens adonem que estem en un ampli espai a l'aire lliure
La llum penetra en totes direccions
Asseguts en un sòl d'herba, verd intensa, estem envoltats per una desena de nens i nenes
Recordem que ens trobem en Mennufer, una de les ms belles ciutats de la Nova Terra un paratge inslito, on la pau es fon amb la vegetaci, un lloc en el qual els colors del arc de Sant Martí, són el gran flux csmico projectat per l'Univers, ara en estat de Gràcia
Un cicln de gratitud ens inunda el Cor, cada dia que passem conscients d'aquesta realitat, ens sentim ms gratificats per la fe que la humanitat va posar en aquesta consecuci
Ara tot allò pel que tant es va treballar, té els seus fruits
La Nova Terra és una realitat tangible, gràcies a l'esforç i sacrifici humà ia la voluntat del Creador
S'escolta un lleu enrenou carregat d'intriga. Són els nens i nenes que es mostren impacients. Els seus ulls cristal·lins, emanen una suau sensaci de saviesa, an es, ells sols estan disposats a saber ms
Els hem promès que els expliquéssim una important història que pertany al passat dels Éssers Humans i de les seves experiències en l'Antiga Terra. La majoria d'ells no tenen consciència de tot el que es va viure durant eons en les diferents eres i civilitzacions que formen part dels aksicos del nostre Planeta.
Per poder entrar en el relat que anem a compartir, requerim la presència de la Mare Divina, la bella Mare de tots, que orgullosa apareix davant nostre. Requerim tamb la presència de Christo, l, com poderós director de l'evolució planetària, es presenta amb un tendre somriure, hacindonos partícips de l'Amor Incondicional que té a tota expressi n de vida. Finalment, requerim la presència de Sanat Kumara, el Logos Planetari, qui a través del gran amor que sent cap al Creador, ha brindat el seu Ser al nostre Univers. Ells van ser partícips del procés iniciador que va conduir els Humans a la ascensi Planetària
Sense més preàmbuls que els d'oferir als nens més informació sobre els seus orígens, vam començar el relat ...
Recordo que el meu nom era Àries ...
Vaig ser un soldat, guerrer i gran lluitador, que portava sempre les armes visibles, perquè tothom sabés qui era jo. Sempre estava a la defensiva, i era tanta la meva sinceritat que si havia de ofendre, ofenia, ja que no suportava les ximpleries.
Segons em va dir un dia un Senyor ... la meva actitud i la meva comportament em perdrien. Mai li vaig escoltar, ja que mai vaig necessitar saber res del que opinava Ell, per més que s'entestés a dir-me el que havia o no de fer ...
Fins que un dia de cop i volta ... un fort i insuportable dolor, em va obligar a caure de morros. No vaig recordar mai més res, sobre el que em va passar. Només recordo l'aigua de la pluja colpejant una i altra vegada la meva cara ...
En aquest estat vaig percebre la meva vulnerabilitat, aquí tirat a terra, sobre el fang, em vaig sentir una víctima de mi mateix ...
La veu d'aquest Senyor, em va advertir:
- Si poses la intenció amb força en el teu Cor, sortiràs d'aquesta.
Els nens i nenes, van començar a sentir-se molt intrigats per les reaccions i la forma de ser d'aquell noi estrany. Es preguntaven què li havia passat que se sentia tan durament ferit ...
En la contesa, l'arma del contrari m'havia travessat. La sang, escapava a borbolls diluint-se en el no-res, amb tota aquella aigua torrencial. El soroll dels trons, no deixava d'ocultar, els xiscles que sorgien de la meva boca, ja que no em podria mai més aixecar i ser el mateix ...
Fer-me conscient que jo també podia ser feble i vulnerable, no estava en els meus plans ...
Els nens i nenes van riure estrepitosament per les emocions tan inferiors que aquest noi Àries tenia. Fins i tot un d'ells, va cridar:
- Però si ell s'ho va buscar. Si lluites, sempre hi ha un vencedor i un vençut. Però si en lloc de lluitar, et preguntes on vols arribar, això deixa d'existir. Per ventura Àries no sabia això ...?
Li vaig contestar que encara no ho havia descobert. I vaig prosseguir amb el relat ...
Quan vaig obrir els ulls el següent que recordo, és una balbucejant i tímida mirada, observant-me detingudament. Els seus ulls, posats en els meus, eren més que dues llums d'amor, que algú m'estava brindant ...
Vaig sentir com amb una gasa untada en un líquid desinfectant, netejava dolçament les meves ferides. No deia res, només m'observava i es compadia ...
Per veure primera vaig sentir, que algú no em observava creient que era un acabat soldat, covard i tacat per la pèrdua de l'honor.
Li vaig preguntar el seu nom.
- Em dic Lliura, - em va contestar, gairebé sense poder percebre la seva veu.
Vaig sentir que la bella Lliura, admirava alguna cosa en mi. Em vaig estranyar, doncs que podia haver en mi, que a ella tant la s'enorgullia. I va ser així com l'hi vaig preguntar:
- Què és el que sents? Què és el que veus a mi ...?
- Descobreix-i et donaràs compte de qui ets realment - em va dir, amb veu d'àngel.
- I com puc fer alguna cosa així ...? - li vaig preguntar.
- Rendeix-te a Ell, entrega't a aquest Senyor que sempre et empara i vetlla per tu. Amale. - Tal com va dir aquestes paraules, va agafar i se'n va anar ...
Vaig quedar postrat, entre els llençols. Em vaig sentir una adolescent. Ja no era tan agosarat, ni tampoc tan irreverent. Una cosa en mi havia canviat, tan profundament que em Vaig alçar i amb decisió vaig saber el que havia de fer.
Lliura m'estava esperant. Sempre va confiar en mi, encara que això llavors no ho sabia. Va agafar la meva mà i caminant, arribem a una immensa sala. La llum era tènue, al centre girava una translúcida peanya. Després de les escales va sorgir la imatge de Christo, que va caminar també cap al centre de la sala, situant-se després de la peanya. Ens va posar cara a cara ...
Va col·locar les seves mans en les nostres clatells, la de Lliura i la meva ...
Els nostres ulls es van fusionar, mentre l'Amor de Christo fluïa pels nostres cors ...
Va aparèixer també el Mestre, Sanat Kumara ... acompanyat de la Mare, que amb tota la seva presència em va brindar una humil mirada.
Sanat Kumara, utilitzant la seva màgica vara, que va introduir en el meu Cor, va procedir a realitzar la meva primera iniciació. Un centelleig del més pur Amor, va esclatar en el meu Ànima, arrodillándome en senyal d'humilitat, vaig decidir deixar enrere, allò que un dia vaig ser, sense per això oblidar que el que vaig viure formava part de la meva experiència ...
A Christo li vaig pregar que extragués una llavor del meu Cor perquè fos plantada al Planeta i arribés a Tot el que en Ell habita ...
Christo, va absorbir una partícula que destrament va lliurar a la Mare ... la Mare amb la llavor de Llum a les mans, va procedir a lliurar a la Gran Mare de tots, és a dir a la maga d'aquest Univers. Ella, que és qui sosté la simfonia de l'Univers, va sostenir la partícula i amb la seva màgia, un so li va atorgar ...
Ara només s'escoltava la dolça nota ressonant amb tot i amb tots al seu voltant ...
La Mare va tornar a recollir la llavor i dirigint-se al mateix nucli del Planeta, amb la dolça Gaia es va trobar ...
Gaia, la va rebre encantada, sempre estimava la presència de la Mare, sentia la seva gran Amor, en tot el seu Ser. La Mare li va donar a Gaia, la partícula de llavor i va ser així com aquesta la va plantar ...
Tot d'una feixos de llums i so, van brollar del centre del Planeta. Ràpids i veloços ramals, van grimpar per l'interior, fins a arribar a la superfície. Recobrir amb un mantell de so tot el que tocaven ...
I van seguir grimpant fins a aconseguir el més subtil de l'Ésser de Gaia ...
Tot l'Univers es va fer conscient de la transformació. La simfonia va sonar i sonar ...
Els nens i nenes, van riure encantats per conèixer com aquest so va penetrar fins al fons de les seves Cors. Era un so que reconeixien molt bé. No tenien idea fins al dia d'avui, de quin era la seva procedència. El relat dels havia fet sentir una vegada més, que no sempre tot és ni serà igual ...
Lliura, de nou es va posar davant meu. Els seus ulls i els meus ulls es van creuar de nou, amb tal intensitat, que mai podré oblidar-ho.
Una gran bretxa de profund Amor, es va obrir entre els nostres cors, els fas, tal que vòrtex de colors, es van unir, i des del més profund del meu ésser, a ella li vaig lliurar tot el que Sóc.
- Agafa tota la meva força sempre que la necessitis, ja que allà jo seré. - Li vaig dir.
Ella amb veritable Amor a la cara, va agafar tot el que va necessitar i mostrant-agraïda, a un preciós lloc em va acompanyar.
Sortim a la terrassa, després d'obrir un immens portalada. Des d'aquell lloc podia veure, tot el nostre Univers. Agafats de la mà, ella em va ensenyar, a mirar més enllà dels meus propis ulls, a saber que si mantinc la porta oberta, puc aconseguir múltiples somnis, ja que ara sé que la meva rapidesa, està posada al servei del proïsme. Sé reconèixer on hi ha les noves oportunitats de la vida i la meva funció és mostrar-se als altres. La intensa espurna del meu Cor, els farà a tots brillar.
Alguns nens i nenes, embadalits en la història, van sentir ganes de plorar, era per l'emoció de saber que Àries ara sabia demanar perdó i perdonar.
Prometent-li a Lliura que mai més d'ella em oblidaria, no vaig dubtar en el següent pas que havia de donar.
Pujat al meu cavall i al meu habitual forma ràpida de caminar, per un bell camí de pedres, em vaig endinsar fins a localitzar, el Temple en el qual es trobava aquell Senyor al qual abans havia arribat a odiar.
Vaig aconseguir el firmament, vaig amb l'anhelat Temple, i als seus guardians vaig demanar permís per entrar ...
Una increïble cúpula, des de la que Tot es podia observar, permetia des del seu centre, deixar a la llum del Senyor entrar ...
Em vaig situar jo Àries, sota la llum del Senyor. Em vaig agenollar penedit, presentant redempció a l'Altíssim ...
La llum del Senyor va vibrar. Va ser tanta la seva vibració, que tot en l'Univers es va alegrar de la meva devoció.
Per això, ara sento i dic:
- Sento l'Amor de Déu, sé que el meu Força està en la Intenció de la meva Cor ...
Després de presentar els meus respectes al Pare, alguna cosa en el meu Cor va passar, vaig sentir que desitjava parlar també amb la Mare ... per primera vegada, vaig reparar en la grandesa de la seva màgica existència.
Va aparèixer Ella, senzilla, gràcil i entendrida ...
Ens fonem en un profund abraçada, Ella només em va dir:
- Per fi, el meu veritable fill ha tornat.
I plorem ...
Quan em vaig adonar, els nens i nenes, ploraven amb mi, recordant aquell esplèndid dia, en què vaig aconseguir transformar en mi, el que ja no tenia cabuda ...
Una petita es va acostar. Es va llançar al meu coll i em va besar. Penjada del meu coll, em va dir que ella era Lliura. I va continuar dient:
- Vull que sàpigues que la teva força m'ha arribat. Que sempre que t'he necessitat, has estat. Que després de la teva transformació, mai vaig ser la mateixa, sinó, molt millor.
Gràcies de veritat per la teva Gran Cor ...
No hi havia reconegut a Lliura. Vaig mirar a la nena directament als seus ulls, era cert, aquí estava ella, la dolça Lliura, qui va netejar les ferides i qui em va acompanyar en tot moment.
Tot d'una, el so dels bols, ens va envair, recordant-nos que era moment de tornar a casa. Hauríem temps de continuar un altre dia amb més històries. Relats que la humanitat ha escrit i que mai es podran oblidar.
Ens aixequem i ens acomiadem dels nens i nenes que han compartit amb nosaltres aquesta història ...
Els prometem que cada mes amb motiu de la lluna plena, ens trobarem, per continuar narrant aquestes importants històries, en què la conscienciació, són la base fonamental de tot procés ascensional.
Els nens i nenes saben, que ells poden viure aquesta realitat, gràcies a la profunda transformació que un dia va fer la humanitat ...
El que no sap Àries, és que els nens i nenes coneixen, com acaba la història entre Àries i Lliura ...
Observem com els nens i nenes es van a casa. Ens vam quedar sentint el mantell verd de l'herba als nostres peus ...
(Llarga pausa)
El vòrtex de llum apareix de nou davant nostre ...
Sentim la seva màgica atracció i ens submergim en el seu interior ...
Entrem de nou en el més profund silenci i poc a poc, de tornada al nostre Cor Sagrat, sentim com la bombolla de consciència, s'eleva i ens connecta amb el nostre cos de nou ...
Sentim les extremitats, el tronc i el cap i lentament podem anar obrint els ulls ...
Feliç Lluna Plena a Tots ...
ESCOLA Seshat COSMOSOPHIA
www.seshatcosmosophia.com
Es pot escoltar l'àudio d'aquesta meditació en la següent adreça:
