Taula de continguts amagar gener Estudis clínics publicats 2 Principals estudis 2.1 Reumatologia 2.2 Otorinolaringologia 2.3 lèrgies 2.4 Pediatria 2.5 Flebologia 2.6 Cefalees 2.7 Medicina Esportiva 2.8 Assaigs al laboratori 3 Conclusions després de la investigació en homeopatia

El present estudi ofereix una panoràmica general sobre les investigacions que s'estan portant a terme en el món de l'homeopatia.

S'han pres com a referència revistes especialitzades d'alt prestigi com The Lancet, British Medical Journal, Pediatrics, The Journal of Alternative and Complementary Medicine i l'European Journal of Pharmacology.

S'han seleccionat els treballs més rellevants sobre homeopatia, des d'un punt de vista clínic i d'investigació de laboratori. S'han descartat alguns estudis, ja que tractaven tècniques vinculades a l'homeopatia i altres que, si bé complien els criteris de selecció, es repetien, o les dades que aportaven eren irrellevants.

De tots els treballs estudiats, tant els que s'exposen a continuació com els que van ser omesos, tenen el mèrit d'haver passat el filtre de les prestigioses revistes citades.

Cal valorar positivament l'interès desplegat pels metges que van realitzar els experiments, ja que la publicació dels seus assajos i experiències, fa que s'enriqueixi el nostre coneixement sobre l'homeopatia en general.

Estudis clínics publicats

• S'han de destacar els treballs merament estadístics i en particular els meta-anàlisi, que són avaluacions estadístiques sobre un determinat nombre d'assajos clínics.

Fa molts anys que es porten endavant aquest tipus d'estudis relacionats amb la homeopatay tots són concloents en què els efectes teraputics homeopticos no són atribuïbles en la seva totalitat a l'efecte placebo.

• Entre tots els assajos clnics realitzats es destaquen especialment alguns sobre reumatòloga, otorrinolaringologa, al·lèrgies, pediatre, flebologa, cefalees i medicina esportiva.

Tots els experiments homeopticos realitzats van obtenir resultats eficaços.

principals estudis

• Els doctors K. Linde, N. Clausius i G. Ramirez van seleccionar 89 de 186 estudis que compleixin requisits predefinits i van concloure que l'efecte dels tractaments homeopticos són 2.45 vegades superior al placebo.

[K. Linde, N. Clausius, G. Ramírez, et al. Are the clinical effects of Homeopathy placebo effects? A meta-analysis of placebo-controlled trials. Lancet, September 20, 1997, 350: 834-834]

• Els doctors J. Kleinijen, P. Knipschild i G. Ter Riet van publicar un estudi sobre 107 tractaments realitzats amb medicines homeopticas i 81 d'ells van llançar resultats positius i el 77 per cent de tots, resultats satisfactoris.

Tot l'equip es va mostrar sorprès, ja que els resultats globals de l'experiència van evidenciar una tendència positiva dels tractaments homeopticos aplicats.

J. Kleinijen, P. Knipschild, G. Ter Rie. Clinical trials of Homeopathy Brithish Medical Journal, February 9, 1991, 302: 316-323

reumatòloga

CN Shealy, MD, R. P Thomlinson i V. Borgmeyer van realitzar estudis comparatius entre paracetamol i homeòpata en el tractament de esteartritis dolorosa a 65 pacients.

Van observar millora en el control del dolor en aquell grup que va ser medicat amb homeopatia. Un 55% va aconseguir un alleujament moderat amb el tractament homeopàtic i un 38% del total de participants ho va aconseguir amb el paracetamol.

La mostra obtinguda va ser molt reduïda i els resultats estadístics no van resultar significatius, però els autors consideren que, per a l'alleugeriment dels dolors de la osteartritis, l'homeopatia és segura i tan eficaç com el paracetamol.

A més, trobem l'avantatge de no deixar efectes secundaris en el ronyó.

P. Fisher, A. Greenwood i EC Huskisson van realitzar un estudi sobre la fibrositis. Van tractar a 30 pacients amb Rhus Toxicodendron i se la va comparar amb un placebo. Es va poder comprovar que es van reduir els punts dolorosos un 25% més que en el grup placebo.

M. Shipley, H. Berry i G. Broster van fer un estudi comparatiu en què van avaluar l'eficàcia d'un remei homeopàtic, una droga convencional i un placebo, en el tractament de la osteartritis. Cal destacar que els diferents criteris d'admissió no deixaven individualitzar el medicament homeopàtic. L'homeopatia en aquest cas no es va mostrar eficaç.

• CN Shealy, MD, RP Thomlinson, V. Borgmeyer. Osteoarthritic pain: a comparison of Homeopathy and acetaminophen. American Journal of Pain Management, 1998; 8: 89-91
• P. Fisher, A. Greenwood, EC Huskisson, et al. Effect of homeopathic treatment on fibrositis. British Medical Journal, August 5, 1989, 299: 365-66
• M. Shipley, H. Berry, G. Broster, et al. Controlled trial of homeophatic treatment of osteoarthritis. Lancet, January 15, 1983, 97-98

Otorinolaringologia

M. Weiser, W. Strosser i P. Klei van elaborar un estudi comparatiu del tractament del vertigen amb medicaments homeopàtics d'una banda i medicació convencional per un altre.

Van participar en l'estudi 120 pacients amb diferents tipus de vertigen. A la meitat d'ells se'ls va administrar una combinació de quatre medicines homeopàtiques ia les altres seixanta persones se'ls va receptar un medicament aplicat a Europa per al tractament del vertigen: el clorhidrat de Betahistina.

L'eficàcia de les dues teràpies resultar similar però es va poder determinar que havia més seguretat en els qui havien pres les medicines homeopàtiques.

M. Weiser, W. Strosser, P. Klein. Homeopathic vs. conventional treatment of vertigen: a randomized double-blind controlled clinical studyArchives of Otolaryngology - Head and Neck Surg i ri, August, 1998, 124: 879-885

al·lèrgies

Es destaquen els treballs realitzats pel Doctor D. Reilly i el seu equip a l'Hospital de Glasgow entre els anys 1983 i 1994. La investigació estava basada en esbrinar si l'acció d'una dilució homeopàtica podia diferir de la d'un placebo.

Es van realitzar llavors tres assaigs amb pacients que presentaven una rinitis pol·línica o asma provocada per pneumoalérgenos. El primer d'ells es va publicar al British Homeopathic journal en l'any 1985, els altres dos es detallen a continuació.

• D.Reilly, M. Taylor i C. McSherry van fer un estudi en 144 pacients amb febre del fenc activa. Es van administrar dilucions altes de Pollens i també placebos.

D. Reilly, M. Taylor, C. McSherry. Is Homeopathy a placebo response? Controlled trial of homeopathic potency with Pollen in Hayfever es Model. Lancet, October 18, 1986, 881-86

Les conclusions de l'estudi van ser que els pacients tractats amb homeopatia van usar menys antihistamínics que el grup placebo demostrant d'aquesta manera una millora en la seva simptomatologia.

• D. Reilly, M. Taylor i N. Beattie van escriure en el seu treball: "¿Hi ha evidència que l'homeopatia és reproduïble?", Que havien aconseguit reproduir amb èxit l'autenticitat de dues de les proves anteriors a doble cec.

D. Reilly, M. Taylor, N. Beattie, et al. Is evidence for Homeopathy re-produïble? Lancet, December 10, 1994, 334: 1601-6

Van emprar el mateix model d'immunoteràpia homeopàtica en l'al·lèrgia, específicament un isoterápico de l'agent patogen, Pollens.

En aquest tercer estudi, nou dels onze participants que van tenir tractament homeopàtic van millorar. Van ser solament cinc pacients dels tretze tractats amb placebo que van notar millora.

Els investigadors van concloure que els medicaments homeopàtics són efectius i que veritablement funcionen. Afirmen que l'eficàcia de l'homeopatia no és una resposta placebo.

pediatria

J. Jacobs, L. Jiménez i S. Gloyd van portar endavant un estudi sobre el tractament de la diarrea en 80 nens d'entre 6 mesos i 5 anys d'edat, que patien diarrea aguda. L'estudi es va realitzar davant d'un grup placebo.

Es va poder observar una disminució d'un 15% en la durada de la diarrea i els autors conclouen que a aquests nens que es va administrar homeopatia patir desnutrició i deshidratración en menor mesura, amb la consegüent reducció de la morbiditat.

Aquest treball va ser un dels primers estudis sobre homeopatia publicats en una revista especialitzada nord-americana.

J. Jacobs, L. Jimenez, S. Gloyd. Treatment of acute childhood diarrhea with homeopathic medicine: a randomized clinical trial in Nicaragua. Pediatrics, May 1994, 93, 5: 719-25

J. Lamont va publicar un treball a doble cec de 43 nens amb dèficit d'atenció per un desordre hiperactiu. Alguns van rebre placebo i altres un tractament homeopàtic individualitzat, després, després d'una entrevista en què es determinava quin remei era el més ajustat per a cada pacient.

Els resultats estadístics van oferir una signficativa millora en el grup de nens que van prendre medicaments homeopàtics.

J. Lamont. Homeopathic treatment of attention deficit Hyperactivity disorder: a controlled study. British Homeopathic Journal, October, 1997, 86: 196-200

KH Friese, S. Kruse i H. Moeller van treballar en 126 nens amb processos d'otitis mitjana. Es va permetre als pares dels nens decidir entre un tractament homeopàtic o en un tractament convencional.

103 nens van prendre homeopatia i 23 medicació convencional. En el grup tractat amb homeopatia el dolor d'oïda va ser d'un 29.3% o haver-hi un màxim de tres repeticions. En tant en el grup que va ser medicat amb antibiòtics, l'resultats va ser d'un 43.5%, o un màxim de sis repeticions.

KH Friese, S. Kruse, H. Moeller. Acute otitis mitjana in children: a comparison of conventional and homeopathic treatment. Biomedical Therapy, 60, 4, 1997: 113-116 (Originally published in German in Hals-Nasen-Ohren (Head, Nose, and Otolaryngology, August, 1996: 462-66)

Flebologia

E. Ernst, T. Saradeth i KL Resh van realitzar un treball a doble cec en 61 pacients amb venes varicoses. Es va comprovar una millora del 44% en el retorn venós en comparació al grup placebo.

E. Ernst, T. Saradeth, and KL Resch. Complementary treatment of varicose veins: a randomized placebo-controlled, double-blind trial. Phlebology, 1990, 5: 157-163

cefalees

Es destaquen dos estudis:

• ET Whitmars publicar és cas d'un dels seus pacients, un home de 55 anys afectat per mal de cap comuna, seguida de vòmits cada dotze hores i un dolor pulsàtil localitzat en l'àrea fronto-parietal esquerra.

Se li va tractar amb homeopatia al Glasgow Homeopathic Hospital per un metge experimentat en diagnòstic i tractaments dels mals de cap. Se li va subministrar Bryonia i es va aconseguir demostrar l'eficàcia homeopàtica.

Passats dos mesos el pacient ja no patia de mals de cap i podia concórrer al seu lloc de treball sense interrupcions. Es va continuar amb el tractament durant unes tres setmanes i prenent 12 dosis de Bryonia.

Després de tres anys i en una revisió de rutina posterior, es va poder constatar que el pacient ja no hi havia patit ms de mal de cap.

Aquest cas es presenta com a estudi retrospectiu comparat amb els tractaments convencionals que practicava el pacient. Evidència la primacia de millors resultats de la homeòpata a migraas.

ET Whitmarsh. When conventional treatment is not enough: a case of migraine without auraresponding to Homeopathy. The Journal of Alternative and Complementary Medicine 1997 1: 2; 159-162

• H. Walach, W. Haeusler i T. Lowes van fer una selecci de pacients amb mals de cap amb ms de 20 anys d'evoluci però es van avaluar solament tres mesos de tractament. Aquest perode de temps va resultar insuficient per concloure, donada la severitat i persistència del patiment.

H. Walach, W. Haeusler, T. Lowes, et al. Clasical homeopathic treatment of chronic headaches. Cephalalgia, 1997, 17: 119-26.

Medicina Esportiva

AJ Vickers, P. Fisher i C. Smith van fer un estudi comparant Arnica amb placebo en 519 corredors.

No es van poder trobar resultats significativament ms positius que amb el placebo per l'esforç muscular després d'haver corregut una extensa carrera.

Els investigadors van suggerir llavors que Arnica est indicada especialemtne per a aquelles lesions en on el mscul ja est inflamat o contusionat.

AJ Vickers, P. Fisher, C. Smith, et al. Homeopathic Arnica 30 CH is ineffective for muscle soreness after long-distance running. Clinical Journal of Pain, September 1998, 14: 227-231

Assaigs al laboratori

V. Elia i M. Niccoli van realitzar un extens estudi termodinmic en solucions aquoses aconseguides a través de successives dilucions i agitacions d'alguns soluts, des del 1% fins a menys d'1 x 10-5 mol kg-1.

La interacció que va existir entre cids i bases, amb solucions extremadamenete diluïdes, es va estudiar per calorimetraa 25 C, establint-mesuraments de calor de les mescles d'cid i les solucions base.

Tot i que les solucions estaven extremadament diluïdes, es va poder observar un excés de calor exotrmico en les barreges, comparat amb les mostres de les mescles dels solvents no tractats. Es demostra clarament que les successives diuciones i agitacions poden alterar permanentment propietats fsico-qumiques de l'aigua com a solvent.

An roman sense explicaci la naturalesa d'aquest fenomen.

V. Elia, M. Niccoli. Thermodynamics of extremely diluted aqueous solutions. Annals of the New York Academy of Sciences, June 1999

J. Dittman i G. Harish van fer un estudi l'objectiu va ser trobar diferències entre els efectes de les potències homeopàtiques i les solucions convencionals, igualment diluïdes, en p-nitrocatecol, reacció química catalitzada pel citocrom CYP 2E1.

Es van comparar medicaments homeopàtics Arsenicum album i Potassium cyanatum amb dilucions equivalents de As2O3 i CNK.

Es va poder observar diferències en l'activitat de l'enzim, atribuïbles al procés mateix de la manufacturació de drogues homeopàtiques. És a dir, la manera de diluir o la dilució amb agitació corresponent.

J. Dittmann and G. Harisch. Characterization of differing effects caused by homeopathically Prepared andconventional dilutions using cytochrome P450 2E1 and other enzimes es detection systems. The Journal of Alternative and Complementary Medicine 1996, 2: 2, 279-290

K. Linde, WB Jonas i el Sr. Melchart van publicar un meta-anàlisi sobre una sèrie de dilucions dinamitzades en toxicologia experimental. Aquest meta-anàlisi sopbre 105 estudis toxicològics va demostrar que l as medicines homeopàtiques són molt útils en el tractament de les exposicions a qualsevol tipus de tòxics.

Aquest meta-anàlisi va ser elaborat pel mateix grup d'investigadors que van publicar a The Lancet un meta-anàlisi d'estudis clínics.

K. Linde, WB Jonas, Sr. Melchart, et al. Critical review and meta-analysis of serial agitated dilutions in experimental. Toxicologia, 1994, 13: 481-92

PC Endler, W. Pongratz i G. Kastberg van realitzar un treball sobre els efectes de les altes dilucions molt dinamitzades de tiroxina. Aquest estudi va demostrar que una medicina homeopàtica pot influir en el creixement i desenvolupament de capgrossos en aigua. A la mateixa conclusió van arribar els autors en un altre article publicat a FASEB Journal, sobre la transmissió d'informació hormonal en un medi no-molecular.

PC Endler, W. Pongratz, G. Kastberg, et al. The effect of highly diluted agitated thyroxine on the climbing activity of frogs.Veterinary and Human Toxicologia, 1994, 36:56

J. Benveniste, PC Endler i Schute van realitzar un estudi que demostra que els camps magnètics poden neutralitzar els efectes d'una medicina homeopàtica extremadament diluïda.

J. Benveniste, PC Endler and J. Schulte (eds), Further biological effects induced by ultra high dilutions: inhibition a magnetic field, "in Ultra High Dilution" .Dordrecht: Kluwe academic, 1994, 35

E. Davenas, B. Poitevin i J. Benveniste van efectuar un experiment sobre els efectes de l'administració oral de dilucions de Silicea sobre els macròfags peritoneals dels ratolins.

Aquest estudi va demostrar que Silicea en dilució 6 CH i 10 CH indueix un resultat satisfactori en la resposta immune com a moderador dels macròfags en la sang dels ratolins.

E. Davenas, B. Poitevin, and J. Benveniste.Effect on ratolí peritoneal macrophages of orally administered very high dilutions of silicea. European Journal of Pharmacology, April, 1987, 135: 313-319

Philippe Belon, en el seu llibre Recerca en Homeopatia recull diversos treballs, entre els quals destaquen els assaigs de laboratori que ha dut a terme durant 10 anys amb el professor Christian Doutremepuich, professor d'hematologia a la facultat de farmàcia de Bordeus, sobre l'acció de l'aspirina en dilucions infinitesimals.

Després d'uns amplis experiments conclou que l'aspirina a concentracions altes (100 mg / kg de pes, en rates) provoca, com ja és sabut, una disminució de l'agregació plaquetària, amb la consegüent reducció de la superfície dels trombes, arterials i venosos i un descens en el nombre d'èmbols, arterials i venosos.

En canvi, l'aspirina a dosis ultrabaixes (9, 15, 30 CH) provoca un increment de l'agregació plaquetària, que es tradueix per un augment de la superfície dels trombes, arterials i venosos, així com del nombre d'èmbols arterials i venosos i la durada de la embolització.

En resum, es pot afirmar que l'aspirina a concentracions altes té activitat antiagregant i antitrombòtica, mentre que a dilucions altes presenta activitat proagregante i protrombòtica.

L'efecte d'una injecció de 100 mg / kg de pes d'aspirina s'inhibeix totalment amb la injecció d'una dilució 15 CH d'aspirina. En un altre apartat s'estudia l'activitat biològica d'alguns antimitòtics a dosis ultrabaixes.

L'equip del Dr. Bonavida, professor del departament de microbiologia i immunologia de la Universitat de Los Angeles (UCLA) explora l'efecte biològic d'algunes molècules que poden modificar la resposta tumoral de les cèl·lules canceroses.

Va estudiar l'efecte del TNF (factor de necrosi tumoral), que és secretat per diversos tipus de cèl·lules en els animals i en l'home i la funció és provocar la mort de cèl·lules canceroses, però hi ha línies de cèl·lules canceroses que se li resisteixen.

També va estudiar el cisplatí i la adriblastina, molècules de síntesi emprades en oncologia, que indueixen la lisi de determinades cèl·lules canceroses. I la toxina diftèrica, que és extremadament tòxica per a totes les línies cel·lulars, canceroses o no.

El Dr Bonavida va estudiar l'activitat d'aquests tòxics a concentracions 1000, 10.000 i 100.000 vegades més baixes que les necessàries per produir toxicitat. Va demostrar que amb la sinergia del factor de necrosi tumoral a dosis infratóxicas associat a una altra de les substàncies esmentades, les cèl·lules presenten una lisi important.

Aquest fenomen es reprodueix també sobre línies cel·lulars canceroses resistents a algun d'aquests tòxics. A concentracions infratóxicas el cisplatí o la adriamicina associat al factor de necrosi tumoral destrueix en cultiu cèl·lules sensibles i cèl·lules resistents a aquestes mateixes substàncies emprades a dosis molt més forts.

Els resultats proven que la resistència a un agent o més pot eliminar utilitzant tractaments de combinació molt diluïts. Això ha donat origen a nous i valuosos enfocaments clínics al costat de les actuals línies immunològiques o genètiques en el tractament del càncer.

P. Belon, Recerca en Homeopatia, França: Editions Boiron; 1999

Conclusions després de la investigació en homeopatia

L'homeopatia va néixer en un entorn pre-científic fa dos segles, però es tracta d'una medicina nascuda de l'experimentació i no de l'abstracció teòrica.

Al llarg del temps els metges que practiquen l'homeopatia no ignoren les contradiccions que aquest mètode comporta. Si ens limitem a prescriure el medicament homeopàtic fins a la dilució 9 CH, és a dir, aquella en què segueixen existint molècules, es priven dels avantatges clíniques de les altes dilucions.

Per entendre el mecanisme d'acció d'aquestes ultra-dilucions caldria introduir alguns punts conceptualment nous en relació amb el que avui s'entén per ciència.

El mateix Hahnemann no va renunciar a l'acció de les altes dilucions apuntant ja en aquella època que el seu poder d'acció estaria en les dinamitzacions, la seva explicació s'hauria llavors a mecanismes físics.

Està doncs demostrat que l'homeopatia no actua només per efecte placebo, sinó que exerceix una activitat biològica i que hi ha una acció bioquímica amb efectes fisiològics i fisiopatològics.

Avui dia els estudis van més encaminats a explicar tota una farmacologia de les dosis infinitesimals que a trobar el mecanisme íntim d'acció.

Vist a gualbertodiaz, per Pedro, redactor de la Germandat Blanca

https://gualbertodiaz.wordpress.com/2018/06/06/la- investigació-en-homeopatia- explicada-en-7-vídeos /