Jeshua, via Pamela Kribbe: "La flor interior" (Part 1)
"Estimats amics,
Jo sóc Jeshua. Els salutació a tots avui i els convido a posar-se a la llum del autoreconeixement, tot i que sentin que estan tenint dificultats amb ser humans a la Terra. Mai oblidis qui ets realment. Ets una espurna de llum que és part de Déu; És el teu dret a existir. No necessites ser més que qui ets, perquè qui ets és pur, natural i bo.
Quan t'oposes al que està succeint dins teu, t'estàs oposant a la teva pròpia humanitat, i ho fas per un judici extern que et apliques a tu mateix. Sent l'energia d'aquest judici, l'energia de l'autocrítica. Senti la fredor, la duresa d'aquest judici, la seva falta de compassió: "Ho vaig fer malament, no sóc bo en això. Estic fallant, em quedo curt ".
Sent, per un moment, com aquest sever judici et separa de l'amor i l'abundància que hi ha a l'Univers. Aquest amor i l'abundància estan disponibles per a tu en tot moment, així que connecta't amb ell.
Déu només mira dins teu
Realment creus que a Déu li importa si tens èxit en el món, o si totes les coses són perfectes en la teva vida, o si ho estàs fent "bé" d'acord amb certes regles i normes socials? Déu només mira el que està dins teu i veu allà una flor encara en capoll. En alguns de vostès, el capoll encara està ben tancat, només en la seva etapa inicial, i en altres, la flor ja està en procés d'obrir-se i fins i tot florir de forma radiant.
De vegades, no has sabut que portes aquestes capacitats de "florida" en el teu interior; mentre que en altres ocasions, t'has centrat només en les flors que encara estan tancades o que tenen dificultats per obrir-se. Però Déu troba totes les flors boniques, ja sigui en el brot o brollant o en plena floració, i també les flors moribundes que llancen els seus pètals per deixar espai per a nous brots. Déu no té judici sobre el que està florint dins teu.
Així que ara mira't a tu mateix de la mateixa manera pacífica i acollidora. Mira en el teu cor, perquè allà també hi ha una flor. És el teu adorn més bonic. És el que ets ara i el que tens per donar al món: és la teva essència. Permet que aquesta flor aparegui en la teva imaginació i mira la seva forma, el seu color.
L'etapa en què es troba la flor no fa res, només mira el que sorgeix naturalment. Observa-amb atenció i franquesa, i tracta de determinar què necessita aquesta flor per desenvolupar-se més en la seva pròxima etapa. Potser necessiti nutrició o aigua per créixer. O potser la flor ha arribat al final del seu floriment i vol que et deixis anar, per deixar espai per a alguna cosa nova.
Ets testimoni de la flor en el teu interior
Mira l'etapa de desenvolupament de la flor de la teva ànima. I sent en tu el que és més que la flor, perquè alguna cosa en tu és l'observador d'aquesta flor: ets conscient. Necessitem preguntar: ¿qui és aquest observador? Qui és aquest flux silenciós de consciència oberta i acceptació? Hi ha vida i amor en aquest flux; Una obertura total i falta de judici.
Aquest flux d'assegurar que la flor tingui el que necessita, que experimenti força i vitalitat, i no obstant això, aquest flux és l'observador dins teu, no algú que empeny o insisteix, o que vol forçar coses. Aquest flux, en la seva obertura i acceptació, permet que tot sigui com és naturalment, així que permet que aquest flux circuli per tot el teu cos per un moment. És el teu origen; És Déu mateix qui pren la dansa alegre amb la matèria i crea flors d'aquesta manera perquè són boniques i radiants, i donen alegria a qui les observen.
Autor: Lucas, redactor i traductor de la gran família de hermandadblanca.org
FONTS: Jeshua, via Pamela Kribbe
ORIGINAL: http://www.jeshua.net/mornings/mornings26.htm
