Segons els nutricionistes professionals no han existit civilitzacions millor alimentades en la història que les orientals o la dels hebreus. Per a ells seure a taula és tot un ritual.

Orientals i indígenes han tingut alguna cosa en comú: més que seguir una dieta rigorosament, que inclogués determinats aliments, per a ells era també molt important la forma en com es porten els aliments a la boca.

Qualsevol aliment que hagi comportat el patiment a un animal, com la caça o la pesca haurien de descartar i evitar-se. El menjar que no preparem nosaltres mateixos directament, que mengem als restaurants o comprar feta, de vegades s'ha cuinat en ambients de tensió, crítica o enuig. Aquestes energies es traslladen directament al nostre cos i sense saber com, encara que sigui molt sana, vegetariana o ecològica, ens sentim malament després d'haver menjat.

L'aliment s'hauria d'entendre com una cosa sagrada i per això s'hauria de donar molta importància a la seva vida abans i durant de l'elaboració del menjar. Un aliment tractat amb harmonia evitarà moltes molèsties i malestars en el nostre interior. L'harmonia que siguem capaços d'irradiar sobre els nostres aliments ha d'arribar a ser capaç de neutralitzar les energies negatives i destructives que hi hagi emmagatzemat.

Tot aquest procés ens porta al que s'anomena l'alimentació conscient. L'alimentació conscient ens recorda que cal seguir els ritmes de la natura, de la estaci, de la lluna, del clima i actuar d'acord amb ells.

As com pensem, som.
As com respirem, som.
I aix com ens alimentem som.

En seure a taula, el que pensem, el que diem, com respirem, com masteguem, l'actitud en presència del menjar i la postura que mantenim mentre mengem, són aspectes crucials que molt sovint s'obliden i que donen a la nostra alimentaci n aquell valor afegit que qualsevol altre menjar no té.

La alimentaci conscient ens recorda que perquè els aliments ens reportin el mxim dels seus beneficis cal que participem activament en tot el procés de l'elaboració del menjar. La alimentaci conscient és el resultat de viure una vida conscient.

Recordem a Osram

ELS BENEFICIS DE CAMINAR DESCALÇOS

Desprs de caminar tot el dia amb els peus tancats i atrapats en les sabates. Hi ha major plaer de descalçar i gaudir d'un passeig descalç sobre la sorra o l'herba? Normalment les sabates en els homes són estructures dures yrgidas i les sabatilles d'esport són en la seva majoria fetes de materials plstics i poc transpirables. En les dones les sabates són capritxosos objectes concebuts per seguir una moda o agradar a la vista, comportant moltes vegades dolors innecessaris.

A l'descalçar experimentem una agradable sensaci d'alleujament i llibertat. En caminar sobre la sorra descalços nostres peus reben un massatge. Tot el nostre cos est connectat, caminant en contacte amb la Terra el nostre cos energètic s'activa i es recarrega. Els chakres, que tenen el seu reflex també en el nostre peu, es recarreguen, s'equilibren.

És un acte preventiu i curatiu, ja que afavoreix la circulaci, enforteix la musculatura, prevé infeccions, flexibilitza les venes. Aquests beneficis s'obtenen simplement amb certa constància i si diàriament adquirim el costum caminar entre 15 i 25 minuts, caminant descalços, ens connectem amb el sentit sagrat de la vida.

> Articles vistos a: http://www.pensamientoconsciente.com/