La creativitat, per un desenvolupament humà integral

  • 2016

Hi ha diverses postures per veure l'ésser humà. Una d'ells és l'estudi del comportament humà basat en la biologia, el seu pensament i tota la fundamentacin terica i emprica que hi ha al respecte. Però això no és suficient, ja que sota aquesta mirada hi ha una limitació per reconèixer altres dimensions de l'ésser humà com la seva corporalitat, creativitat, afecte, espiritualitat, la seva essència. L'ésser humà sms que un conjunt de funcions biolgiques governades pel sistema nerviós com a resposta al medi ambient.

Aquesta visi limitada enfront d'altres dimensions de l'ésser humà es veu reflectida en l'educaci tradicional, en la nostra societat, en les nostres famílies, en la nostra cultura. Durant centenars d'anys ens has convençut que l'important en un ésser humà és la intel·ligència. Sempre hem pensat en la intel·ligència com la capacitat per realitzar operacions matemàtiques, aprendre de memòria textos, i altres habilitats relacionades amb l'hemisferi esquerre, però hem deixat de banda altres elements de l'ésser humà, convertint-lo en un ésser mutilat per les nostres pròpies creences.

Des dels mètodes utilitzats pels pares per educar els seus fills, veiem com busquen encasellar com: un nen obedient, intel·ligent, aquell que segueix les regles al peu de la lletra sense qüestionar-res. Aquell nen que busca obtenir un deu a l'escola i considera que per això és millor que els altres. Al contrari del nen problema, aquell al que s'han d'aplicar les diferents estratègies de correcció de comportament perquè s'ajusti al que la societat espera de tot bon ésser humà, privant de la seva espontaneïtat i creativitat. I és que la creativitat és una cosa que s'ha anat subestimant constantment en l'ésser humà. Els metges, advocats, i enginyers, moltes vegades són considerats superiors enfront dels artistes, els escriptors de novel·la o els dissenyadors.

Per a la nostra societat l'hemisferi esquerre s'ha convertit en un déu de fang al que adorem constantment i hem deixat a l'hemisferi dret de costat, convertint-lo en un simple ajudant de l'hemisferi esquerre. Hem perdut la nostra capacitat per meravellar per les coses senzilles de la vida, per explorar el nostre món amb una mirada innocent, d'aquell que no carrega prejudicis i coneixements previs. Hem rebutjat la nostra capacitat de crear.

L'educació i la creativitat

L'educació ha d'anar acompanyada de la creativitat perquè en ella hi ha la possibilitat d'evolucionar. Sense creativitat ens estanquem, perdem la capacitat d'adaptació. Només les ments flexibles són capaços d'assolir els grans canvis. Acceptar que som éssers multidimensionals és una cosa necessària per continuar amb un procés d'evolució humana. Expressar-nos com a éssers humans totals acceptant que tenim un cos que expressa, que crea i que es transforma amb cada experiència. Que la racionalitat és només una mil·lèsima part de tot el nostre potencial humà.

El desenvolupament de l'ésser humà no és només intel·lectual. Comprendre que tenim la possibilitat de crear més enllà del possible, que expressem més enllà del que parlem i que creiem en alguna cosa més que el veiem, és part de saber que som éssers integrals. La creativitat no és exclusivament un procés intel·lectual. Els nostres cossos creen, ens ensenyen sobre nosaltres mateixos, aprenen, milloren la nostra capacitat per a comunicar-nos. El cos reflecteix les nostres emocions i sentiments donant a altres la possibilitat d'entendre el nostre món intern, aquell que no aconseguim expressar a través de les paraules. Per mitjà de l'expressió corporal mostrem la nostra història de vida, els aprenentatges i les memòries que habiten en nosaltres, aquells records dels quals moltes vegades no som conscients.

Ens hem acostumat a habitar en els nostres cervells, però el nostre cos mostra amb transparència tot quant som. Quan busquem reprimir els nostres emocions, els nostres cossos s'alteren, deixen de ser creatius convertint-nos en éssers humans inflexibles que busquen ocultar la seva veritable ser per por de l'expressió del nostre interior i amb el temps aquesta por es transfereix al nostre voltant, formant la idea de que el correcte és mantenir-nos ocults, amb una màscara que mostra aquell humà racional, capaç de pensar sobre assumptes intel·lectuals però incapaç de reconèixer-se en el seu ésser íntim.

Deixar d'ocultar a l'ésser humà

Ocultem la nostra imaginació i amb ella arriba la frustració. Ens convertim en éssers amargats que només busquen omplir-se de l'exterior per no haver de veure el buit interior. És així, com hem creat un món on està prohibit imaginar formes diferents d'educar, perquè l'educació tradicional ens permet tenir control sobre els nens i joves que s'estan formant, omplint-los de la mateixa por, insatisfacció i repressió de la qual ens hem fet cada un de nosaltres.

En l'educació veiem com se'ls assigna un nombre als estudiants per determinar el seu nivell de coneixement, i tot i que s'han implementat termes moderns com l'avaluació per competències, al final tot es redueix al mateix, a una qualificació que indica què tan bona o mala memòria té un estudiant. Els estudiants no senten interès per l'educació, simplement desitgen satisfer les necessitats que els adults i la societat imposen. Veiem com en l'època actual molts nens i adolescents es neguen a estudiar, perquè van perdre l'interès per descobrir el món. Aquest és el resultat d'una educació quadriculada on l'únic que interessa és demostrar quanta informació reté una persona en el seu cap, sense permetre'ls als estudiants la possibilitat de reflexionar sobre el que se'ls ensenya, crear a partir del que existeix, expressar de formes noves.

Les investigacions s'han centrat en conèixer el funcionament de l'ésser humà des d'una perspectiva empric analtica, proposant models exactes que acaben encasellant als éssers humans dins d'una etiqueta. En la psicologia s'han utilitzat aquestes etiquetes per diagnosticar l'ésser humà i des d'aquest diagnosi, establir un conjunt de passos per tractar la persona. Això fa que quedin per fora aspectes veritablement importants de la persona amb la que s'està treballant i deixant-amb un disgust pel que fa al maneig que li estan donant a la nostra problemtica.

Hem de canviar la manera en què es veu l'ésser humà des de la perspectiva científica, acceptant que els éssers humans no som màquines i que no podem matematitzar les funcions psicolgiques de aquest i molt menys esbiaixar la seva emocionalitat, creativitat i espiritualitat. Hem d'ampliar la visi sobre el que és l'ésser humà i la forma en què es relaciona en el medi. És vlid afirmar que l'ésser humà reacciona davant estmuls ambientals i que compta amb un processament d'informaci través de diferents vas sensitives. L'inconvenient es troba a atribuir completament a aquest tipus de factors l'existència completa del mateix.

Autor: JP Ben-Avid

Article Següent