No es tracta de canviar de creences, ni de substituir una de l'altra, sinó d'estar enterament lliures de totes les creences, de manera que un afronti la vida d'una manera nova a cada minut. La veritat, després de tot, està en tenir capacitat per afrontar totes les coses d'una manera nova, d'instant en instant, sense la reacció condicionant del passat, perquè no sorgeixi aquest efecte acumulatiu que obra com a barrera entre un mateix i allò que és.
Després de tot, una tassa només és útil quan està buida; i una ment plena de creences, de dogmes, d'afirmacions i de cites, en realitat no és una ment creativa, i l'únic que fa és repetir. I el fugir d'aquesta por -de aquesta por al buit, a la solitud, a l'estancament, a no prosperar, a no triomfar, tret alguna cosa o algú- és sens dubte una de les raons per les quals vam acceptar les creences tan àvida i cobejosament. ¿No és així? Podem comprendre'ns a nosaltres mateixos mitjançant l'acceptació d'una creença? Tot el contrari. És obvi que una creença, política o religiosa, impedeix la pròpia comprensió. Obra a manera de pantalla, a través de la qual ens observem a nosaltres mateixos. ¿I podem observar-nos a nosaltres mateixos sense creences? Si suprimim aquestes creences -les moltes creences que un té-, ¿queda alguna cosa per observar? Si no tenim creences amb les quals la ment s'hagi identificat, llavors la ment, sense cap identificació, és capaç d'observar-se a si mateixa tal com és, i aquí, certament, hi ha el començament de la pròpia comprensió.
Quantes creences tenim! Certament, com més intel·lectual, com més culta, com més espiritual -si és que puc fer servir aquesta paraula-, una persona, menor és la seva capacitat de comprendre. Els més reflexius, els més desperts, els més alerta, són potser els menys creients. Això és perquè la creença lliga, la creença aïlla; i això ho veiem per tot el món, tant en el món econòmic i polític com també en el món espiritual.
Vosaltres sou bramans i jo no braman; vosaltres sou cristians, jo musulmà, i així successivament. Però parleu de fraternitat i jo també parlo de la mateixa fraternitat, amor i pau. La realitat dels fets és que estem separats i dividits. L'home que vol la pau i desitja crear un món nou, un món feliç, no pot aïllar-se amb cap tipus de creença.
