La dieta mental de set dies

Prosseguint amb els estudis sobre el desenvolupament personal; adjunt i en quest lloc a la Web, es comparteix curta però interessant exposici sobre La Dieta Mental De SieteDas, d'Emmet Fox, qui succintament planteja la importància del coneixement de s, amb la finalitat de :

1.- Mantenir enfocada l'atenció de la ment en la llum de l'Esperit; per viure l'ara o en el present, en comptes de subsistir limitat pels condicionaments socials amb l'atenció mental centrada en futuristes i incerts pensaments o en sentiments, sensacions i accions del passat impossibles de canviar. El que a la llarga generen problemes, sofriment, dolor i malalties.

2.- Enfrontar les diferents experiències; que pel personal karma ens depara la vida, per a través de la pràctica assolir els suficients coneixements que en ser exposats davant la llum de l'Esperit, es convertiran en consciència.

3.- Expandir les facultats de discerniment, absència de desig, recta conducta (Domini de la ment, control de si en l'acció, tolerància, acontentament i alegria, finalitat única i confiança) i amor.

4.- I de la mateixa manera com la dieta alimentària; en la qual només ingerim aigua pura i aliments naturals, La Dieta Mental De Set Dies pràcticament consisteix a deixar d'emetre negatius pensaments (Propis, de tercers o provinents dels nostres condicionaments socials), quan s'arriba a la recta conducta, bàsicament amb el domini de la ment. Per això és que és transcendental que abans de començar amb La Dieta Mental De Set Dies, la persona abast un complet coneixement i domini de si, per no auto-provocar-problemes, sofriments, dolors i malalties. De manera que cada vegada que emeti un pensament; producte de l'accionar de l'Ànima o de l'Esperit Humà, estigui dit pensament ple de consciència.

LINK LLIBRE: La Dieta Mental De Set Dies (Emmet Fox) -1

Cordials salutacions: Jorge I. Morales H.

Autor: Emmet Fox

Molt difícil sembla negar l'existència de semblants homes, en presència de la tradició universal dels documents escrits encara subsistents, i de les ruïnes prehistòriques, per no citar altres testimonis que recusaría l'ignorant. Els llibres sagrats d'Orient són els més fidedignes testimonis de la grandesa de qui els van escriure. Què pot comparar-se amb la sublimitat espiritual del seu pensament religiós, amb l'esplendor intel·lectual de la seva filosofia, amb l'amplitud i puresa de la seva moral? Ara bé; quan hàgim que com aquests llibres contenen sobre Déu, sobre l'home i l'univers, són ensenyaments substancialment idèntiques, sota múltiple varietat aparent, no serà temerari referir-les a un cos cèntric i original de doctrina. A aquest cos doctrinal li donem el nom de Saviesa Divina, que és el que significa la paraula grega Teosofia. Com origen i base de totes les religions, a la Teosofia no se li pot oposar cap altra. La Teosofia purifica i revela l'alt significat intern de tanta doctrina adulterada per l'error en la seva exposició exotèrica i pervertida per la ignorància i la superstició. En cadascuna d'aquestes formes es reconeix i defensa la Teosofia, tractant també de mostrar la saviesa que amaga. Per ser teòsof no hi ha necessitat de deixar de ser cristià, budista o indo. N'hi ha prou que l'home sondegi profundament al cor de la seva pròpia fe, que abraci les veritats espirituals amb gran fermesa, i que comprengui els seus ensenyaments sagrades amb més ampli esperit. Després d'haver donat origen a les religions, la Teosofia les justifica i defensa; doncs roca i pedrera és d'on es van treure i van extreure. Davant el tribunal de la crítica intel·lectual ve a justificar la Teosofia les més profundes aspiracions i els més nobles sentiments del cor humà. Comprova les esperances que ens forgem sobre l'home i ennobleix més la nostra fe en Déu.

La veritat d'aquesta asserció s'evidencia més com més estudiem les diverses Escriptures santes del món. Algunes seleccions operades en el conjunt de materials disponibles seran suficients per establir el fet i guiar a l'investigador en la recerca de noves proves. Les veritats fonamentals de la religió poden resumir-se així:

1º- L'Existència real, única, eterna, infinita i Incognoscible.

2º- D'ella procedeix el Déu manifestat que desenvolupa la seva unitat en dualitat, i aquesta en trinitat.

3º- De la Trinitat manifestada procedeixen les innombrables intel·ligències Espirituals, guies de l'activitat còsmica.

4t- L'home, reflex de Déu manifestat, és, per tant, fonamentalment tri; i el seu "Jo" intern i real és etern i un amb el "Jo" universal.

5º- Evoluciona per encarnacions repetides, a les quals li impel·leix i desig i de les que lliberta pel coneixement i el sacrifici, arribant a ser diví en acte com ho ha estat sempre en potència.

La Xina, la civilització està reduïda a estat fòssil, va ser poblada en altres temps pels Turanios; quarta subdivisió de la quarta Raça Arrel que va habitar el continent de la desapareguda Atlàntida i que va cobrir amb les seves ramificacions la superfície del globus. Els Mongols, setena i última subdivisió de la mateixa raça, van reforçar més tard la població d'aquesta comarca, de manera que a la Xina trobem tradicions de la major antiguitat, anteriors a establiment a l'Índia, de la cinquena raça, la raça ària. Al Ching Chang Ching o clssic de la Puresa, trobem un fragment d'Escriptura antiga de singular bellesa, on es percep aquest esperit de calma característic de l'ensenyament original . Al prlogo del seu traducci Mr. Legge diu d'aquest tractat: Aquest llibre s'atribueix a Ko Yuan (o Hsuan), un Taosta de la dinastia de Wu (222 227 JC). S'explica que aquest savi va assolir la condició d'immortal i se la dóna generalment aquest títol. Se li representa realitzant miracles, lliurat a la temprança i molt excntrico en els seus procediments. A l'naufragar certa vegada, va sorgir de les aigües amb els vestits eixuts i caminar tranquil·lament sobre les ones. Va ascendir als cels en ple dóna. Aquests relats poden potser atribuir-se a invencions de poca molt posterior. Fets semblants s'atribueixen amb freqüència als iniciats de diferents graus i no són necessàriament pures fantasas. El que Ko Yuan diu a aquest propòsit en el seu llibre ens interessar sens dubte molt ms: Quan alcanc el veritable Tao, fava recitat ia aquest Ching (llibre) deu mil vegades. És el que practiquen els esperits celestes, i jams va ser comunicat als savis d'aquest món inferior. Es em va donar pel Cap Diví del Hwa Oriental qui l'havia rebut del Cap Diví de la Porta d'Or i quest de la Mare Reial d'Occident. Ara bé; el títol de Cap Diví de la Porta d'Or era el d'un iniciat que governa l'imperi tolteca a la Atlntida, i la seva ocupació sembla indicar que el clssic de la Puresa va ser portat de la Atl ntida a la Xina quan els turanios es van separar dels toltecas. Aquesta idea la corrobora el contingut d'aquest tratadito que té per assumpte el Tao, literalment la Va, nom que designa la Realitat una a l'antiga religi turania i mongola. As llegim: El Gran Tao no té forma corporal, ja que l és qui ha engendrat i nodrit el cel i la terra. El Gran Tao no té passions, però Ell és la causa de les revolucions del Sol i de la Lluna. El Gran Tao no té nom, però és el que assegura el creixement i conservaci de totes les coses. Aquest és el Déu manifestat com a unitat; però la dualitat apareix de seguida:

El Tao (Apareix sota dues formes: el Pur i el Confús) posseeix (les dues condicions de) moviment i repòs. El cel és pur i la terra és confusa; el cel es mou i la terra est quieta. El masculí és pur i el femení és confús; el masculí es mou i el femení est quiet. El radical (Puresa) descendeix, i el producte (Confús) s'estén en tot sentit, i es van ser engendrades totes les coses.

Aquest passatge és interesantsimo, perquè evidencia els dos aspectes actiu i receptiu de la natura, establint la diferència entre el Esperit generador i la Matèria criadora; distinció familiaritzada posteriorment. En el Tao Teh Ching, la doctrina tradicional sobre el Immanifestat i el manifest s'expressa clarament:

"El Tao que pot succeir no és el Tao etern i immutable. El nom que pot ser nomenat no és el nom etern i immutable. El que no té nom és el que ha engendrat el cel i la terra; el que no posseeix nom és la Mare de totes les coses ... Sota aquests dos aspectes és idèntic en realitat; però a mesura que el desenvolupament es produeix, rep diferents noms. Al conjunt l'anomenem Misteri. "

Autor: Annie Besant

LINK AL LLIBRE: https://drive.google.com/file/d/0B7DZ5iuQPu8Ed2Z2TmdnMVFTYWM/view