La Diferència Entre Estar Centrat i Estar en El Centre

  • 2017
Taula de continguts amagar 1 ESTAR AL CENTRE 2 ESTAR CENTRATS 3 LES AIGÜES BRAVES I les aigües manses 4 ESTAR CENTRATS I CONNECTATS AL NOSTRE CENTRE maig CONNECTAR AMB EL NOSTRE CENTRE INTERN 6 EL TEMPS I LA SORTIDA DEL NOSTRE CENTRE INTERN 7 ESTAR CENTRAT 8 BENEFICIS DE ESTAR CENTRAT I DE CONNECTAR AMB EL CENTRE INTERIOR 9 LA CLAU FINAL

Solem dir, molt lleugerament, que estem (o no) centrats i / o que necessitem anar al nostre centre sense ser conscients del veritable significat de tots dos conceptes. Que sent tots dos igual d'importants per a nosaltres, tenen vies d'accés diferents

ESTAR AL CENTRE

Si som concrets i precisos, ESTAR AL CENTRE vol dir que ens desplacem a aquest espai interior en què res ni ningú ens pot pertorbar. "

> I encara que sona molt bé això d'estar en un lloc (intern o extern) en el qual res ni ningú et pertorba ... ni és sa per a nosaltres ni és realista a llarg termini.

No podem viure eternament ficats en la nostra bombolla interior. No només perquè deixaríem d'interactuar amb el Món, qüestió important per si mateixa. Quedar sempre al CENTRE seria contraproduent perquè:

- Vol dir que estem completament desconnectats i desenganxats de l'entorn.

- Perquè la pau del centre intern és relativa. Només dura el que romanem en aquest moment de recolliment però poc ens serveix a la vida diària.

ESTAR CENTRATS

En canvi, ESTAR CENTRAT vol dir que som aquí i ara, presents en nosaltres mateixos. Presents en el que sigui que estiguem fent en comptes de enfocats en el passat, en el futur o en qualsevol altra dimensió.

Estar centrats, aquí i ara, és el que ens permet mantenir un intercanvi sa amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn, sent conscients plenament del moment.

LES AIGÜES BRAVES I les aigües manses

I encara que, repeteixo, estar al CENTRE INTERN és revitalitzador i sanador, també és un moment summament fràgil i volàtil. En canvi, estar centrats (aquí i ara) encara que no evita les crisis i els imprevistos ...

Sí ens permet enfocar aquests moments amb perspectiva, evitant així ser engolit per les aigües braves del dia a dia.

ESTAR CENTRATS I CONNECTATS AL NOSTRE CENTRE

Tot i que no ho és el mateix ficar-se en una bombolla per aïllar-se de tot que viure en el present, tant visitar el nostre CENTRE INTERIOR com ESTAR CENTRAT són imprescindibles per a la nostra salut, confort i comoditat emocional.

En una societat acostumada a la sobreestimulacin dels sentits i al flux constant d'informaci, dedicar uns minuts al dia per visitar el nostre CENTRE INTERIOR ens ajuda a retrobar-nos amb nosaltres mateixos, des del silenci.

Viure centrats en el moment present és la clau tant de la felicitat com de la plenitud, perquè res pot passar si no és en el moment present.

CONNECTAR AMB EL NOSTRE CENTRE INTERN

Connectar amb el nostre CENTRE INTERN és tan senzill com complicat. Tot i que es tracta de mantenir la ment en silenci Quin est acostumat a callar interiorment si el que solem fer és estar tot el dia parlant amb nosaltres mateixos?.

A diferència de la meditacin pròpiament dita, arribar al nostre CENTRE INTERN no requereix tant que deixem passar els pensaments com el fet MANTENIR-LOS EN SILENCI.

Per sto, per començar a aprendre a silenciar els pensaments, hi ha trucs la mar de senzills com divertits i efectius.

Un d'aquests trucs consisteix a imaginar que tenim un regulador de volum a les orelles i que podem baixar-lo a plaer com si es tractés d'un comandament a distància. Encara quest truc requereix una mica de perseverança, és un ancoratge perfecte per dir-li a la nostra ment que és el moment de callar.

Una altra manera de acostumar-se a silenciar la ment els breus minuts que anem al nostre CENTRE INTERIOR és anotar tot el que se'ns passi per la ment durant els moments previs perquè és habitual que, just quan et vas a preparar per silenciar la ment, la ment es posi a disparar tasques diverses. I aquesta bé que ho faci, és part de les seves funcions, però no és el que desitgem si volem anar a aquest espai en què res ni ningú ens pertorba. Un cop anotat tot el que la nostra ment ens recorda que hem de fer: deixem anar el paper i el boli i desconnectem. Desconnectem sabent, i dient a la nostra ment, que en diversos minuts tornarem a estar operatius. Com la pràctica fa al mestre, tot i que ens pot costar una mica acostumar-nos al sistema, amb perseverança i ganes, amb el temps aconseguirem accedir al nostre CENTRE INTERN amb rapidesa i fluïdesa.

Personalment, faig el viatge a la meva CENTRE INTERIOR imaginant que hi ha una bombolla al meu voltant. En el moment en què la bombolla està formada meva ment sap que és el moment d'estar callada.

EL TEMPS I LA SORTIDA DEL NOSTRE CENTRE INTERN

Estar en el nostre CENTRE INTERN és summament agradable, tant que -un cop acostumats a aconseguir-ho amb facilitat- pot costar tornar a la vida quotidiana, per això, l'ideal és que li dediquis només uns minuts, si és possible, dues vegades al dia.

El meu truc és usar l'alarma del despertador. En comptes d'una sola alarma, tinc tres. La primera alarma em serveix per crear el meu bombolla i ficar-me en ella. La segona alarma m'avisa del moment de sortir de la bombolla. L'espai entre la segona i la tercera alarma la ús per desperezarme, respirar i centrar-me en EL PRESENT.

ESTAR CENTRAT

Per ESTAR CENTRAT n'hi ha prou d'estar CONCENTRAT. I la base de la concentració no és altra que estar al que estàs, sense res més. simplificat:

Quan es renten els plats, només es renten els plats. No es renten els plats i s'està pendent de la tele, les converses, el clima, etc..

Sé, perquè visc aquí i ara, que ens hem acostumat tant a fer mil coses alhora que ens horroritza pensar en anar d'una cosa en una cosa però ... No es tracta tant de disciplinar-a la monotarea com aprendre a concentrar-se en el que estàs fent per evitar, justament descentrar.

Perquè el problema de NO ESTAR CENTRAT no és fer una o deu coses. El problema de NO ESTAR CENTRAT és que ens deixem portar pel pilot automàtic, i un cop en pilot automàtic: igual ens posem a pensar en la llista de la compra que igual ens anem mil anys enrere per reviure situacions traumàtiques i / o angoixar-nos per coses que encara no han succeït (i que poden no sucedes mai).

I és aquí, quan ens anem al passat, al futur oa l'estratosfera, i ho fem desconcentrats ... quan perdem energia, lucidesa i presència.

BENEFICIS D'ESTAR CENTRAT I DE CONNECTAR AMB EL CENTRE INTERIOR

Acostumats, novament, a viure en l'era de la immediatesa (puc comprar qualsevol producte de qualsevol part del Món i tenir-lo a casa a les 48 hores) saber que una tasca concreta requerirà de nosaltres pràctica, paciència i perseverança pot resultar desmotivador ' O no! Si tenim clar els beneficis que pot reportar a curt, mitjà i llarg termini.

ESTAR CENTRAT i, a més, visitar regularment el nostre CENTRE INTERIOR és beneficiós:

Mentalment perquè activa la nostra memòria, concentració, lucidesa i creativitat.

Físicament ens ajuda a sentir-nos més vitals i descansats perquè, siguem realistes, part del cansament acumulat que carreguem ve, precisament, del desgast que ens sotmetem al pensar, pensar, pensar, pensar.

Emocionalment el major benefici és que som conscients de les nostres emocions, de manera que no les vam enterrar en cap banda, pel que no fan bola i perquè després no cal alliberar.

Espiritualment perquè el silenci i la presència són les claus de connexió amb el nostre JO SUPERIOR.

LA CLAU FINAL

No puc acabar de parlar sobre la importància i la diferència entre ESTAR CENTRAT i ESTAR AL CENTRE sense posar un parell d'exemples com a clau final.

Com res és blanc o negre i tot té els seus matisos ... ficar-se en la bombolla quan enfrontem un problema no farà que el problema desaparegui. De fet, només servirà per fer que el problema ens sembli encara més gran, més greu i de més difícil solució. Anar a la nostra bombolla, trobar-nos amb el nostre silenci intern i carregar les piles SÍ ens ajuda a resoldre les problemes perquè no ens aïllem, simplement busquem una altra perspectiva.

Ser present, aquí i ara, és fabulós per a la nostra presència però si mai ens permetem desconnectar i abandonar-nos a les sensacions correm el perill de perdre espontaneïtat.

Llavors, la clau és: PRENDRE CADA COSA EN EL SEU JUSTA MESURA.

Saber què i quan és beneficiós per a nosaltres estar o desconnectar, aïllar o interactuar és el que realment ens donarà la clau del benestar. Potser no és senzill però res del que val la pena ho és.

Article Següent