El fenomen és imparable. Els nous temps exigeixen desenvolupar les capacitats innates dels nens i canviar les consignes acadmiques.
Estem educant a les noves generacions per viure en un món que ja no existeix? El sistema pedaggico sembla haver-se estancat en l'era industrial en la qual va ser dissenyat. La consigna respecte al col·legi ha vingut insistint que cal estudiar molt, treure bones notes i, posteriorment, obtenir un títol universitari. I això és el que molts han procurat fer. Es va creure que, un cop finalitzada l'etapa d'estudiants, hi haurà una ocupació fixa amb un salari estable.
Però com que la realitat laboral ha canviat, aquestes consignes acadèmiques han deixat de ser vàlides. De fet, s'han convertit en un obstacle que limita les possibilitats professionals. I és que les escoles públiques es van crear al segle XIX per convertir a camperols analfabets en obrers dòcils, adaptant-los a la funció mecànica que anaven a exercir en les fàbriques. Tal com apunta l'expert mundial en educació Ken Robinson, "els centres d'ensenyament secundari contemporanis segueixen tenint molts paral·lelismes amb les cadenes de muntatge, la divisió del treball i la producció en sèrie impulsades per Frederick Taylor i Henry Ford".
Si bé la fórmula pedagògica actual permet que els estudiants aprenguin a llegir, escriure i fer càlculs matemàtics, "l'escola mata la nostra creativitat". Al llarg del procés formatiu, la gran majoria perd la connexió amb aquesta facultat, marginant completament l'esperit emprenedor. I com a conseqüència, es comencen a seguir els dictats marcats per la majoria, un soroll que impedeix escoltar la pròpia veu interior.
La veu dels adolescents
"Des de molt petit vaig haver d'interrompre la meva educació per començar a anar a l'escola"
Gabriel García Márquez
Cada vegada més adolescents senten que el col·legi no els aporta res útil ni pràctic per afrontar els problemes de la vida quotidiana. En comptes de plantejar-los preguntes perquè pensin per si mateixos, es limiten a donar-los respostes pensades per uns altres, tractant que els alumnes s'emmotllin seu pensament i el seu comportament al cànon determinat per l'ordre social establert.
De la mateixa manera que l'era industrial va crear la seva pròpia escola, l'era del coneixement emergent requereix d'un nou tipus d'escola. Bàsicament perquè l'educació industrial ha quedat desfasada. No obstant això, actua com un malalt terminal que nega la seva pròpia malaltia. Ofegada per la burocràcia, l'evolució del sistema educatiu públic portarà molt de temps a completar-se. Segons Robinson, "ara mateix segueix estant compost per tres subsistemes principals: el pla d'estudis (el que el sistema escolar s'espera que l'alumne aprengui), la pedagogia (el mètode mitjançant el qual el col·legi ajuda als estudiants a fer-ho) i la avaluació, que vindria a ser el procés de mesurar el bé que ho estan fent ".
La majoria dels moviments de reforma se centren en el pla d'estudis i en l'avaluació. No obstant això, "l'educació no necessita que la reformin, sinó que la transformin", conclou aquest expert. En comptes d'estandarditzar l'educació, en l'era del coneixement va tendir a personalitzar. Essencialment perquè un dels objectius és que els xavals descobreixin per si mateixos els seus dons i qualitats individuals, així com el que veritablement els apassiona.
En el marc d'aquest nou paradigma educatiu està emergint amb força la "educació emocional". Es tracta d'un conjunt d'ensenyaments, reflexions, dinàmiques, metodologies i eines d'autoconeixement dissenyades per potenciar la intel·ligència emocional. És a dir, el procés mental mitjançant el qual els nens i joves puguin resoldre els seus problemes i conflictes emocionals per si mateixos, sense intermediaris de cap tipus.
La base pedagògica d'aquesta educació en auge està inspirada en el treball de grans visionaris del segle XX com Rudolf Steiner, Maria Montessori o Ovide Decroly. Tots ells comparteixen la visió que l'ésser humà neix amb un potencial per desenvolupar. I que la funció principal de l'educador és acompanyar els infants en el seu procés d'aprenentatge, evolució i maduresa emocional. En aquesta mateixa línia se situen els programes de l'educació lenta, lliure i viva que estan consolidant-se com propostes pedagògiques alternatives dins del sistema. Això sí, el gran referent del segle XXI continua sent l'escola pública de Finlàndia, país que lidera el rànquing elaborat per l'informe PISA.
Per a què serveix?
"Educar no consisteix a omplir un got buit, sinó en encendre un foc latent"
Lao Tsé
L'educació emocional està compromesa amb promoure entre els joves una sèrie de valors que permetin als xavals descobrir el seu propi valor, podent així aportar el millor de si mateixos al servei de la societat. Entre aquests destaquen:
Autoconeixement. Conèixer-se a un mateix és el camí que condueix a saber quines són les limitacions i potencialitats de cada un, i permet convertir-se en la millor versió d'un mateix.
Responsabilitat. Cada un de nosaltres és la causa del seu sofriment i de la seva felicitat. Assumir la responsabilitat de fer-se càrrec d'un mateix en el pla emocional i econòmic és el que permet assolir la maduresa com a éssers humans i fer el propòsit de vida que es persegueixi.
Autoestima. El món no es veu com és, sinó com és cada un dels que l'observen. Per aquest motiu estimar-se a un mateix resulti fonamental per construir una percepció més sàvia i objectiva dels altres i de la vida, nodrint el cor de confiança i valentia per seguir un mateix camí.
Claus per saber més
Anna Parini
llibre
Aquesta casa no és un hotel!
Irene Orce (Grijalbo)
Aquest llibre és un manual d'educació emocional per a pares d'adolescents. Està escrit des de la perspectiva dels xavals, i la seva intenció és proporcionar claus i eines perquè els adults aprenguin a crear ponts més constructius amb els seus fills.
documental
L'educació prohibida
Un documental que proposa qüestionar les lògiques de l'escolarització moderna i la forma d'entendre l'educació, visibilitzant experiències educatives diferents, que plantegen la necessitat d'un nou paradigma educatiu.
Felicitat. La felicitat és la veritable naturalesa de l'ésser humà. No té res a veure amb el que es té, de manera que es fa ni amb el que s'aconsegueix. És un estat intern que floreix de manera natural quan s'aconsegueix recuperar el contacte amb l'autèntica essència de cadascú.
Amor. En la mesura que s'aprèn a ser feliç per un mateix, de forma natural es comença a estimar els altres tal com són ia acceptar a la vida tal com és. Així, estimar és sinònim de tolerància, respecte, compassió, amabilitat i, en definitiva, donar el millor de nosaltres mateixos en cada moment i davant de qualsevol situació.
Talent. Tots tenim un potencial i un talent innat per desenvolupar. El centre de la qüestió consisteix a atrevir-nos a escoltar la veu interior, la qual, en posar-la en acció, es converteix en la nostra autèntica vocació. És a dir, aquelles qualitats, fortaleses, habilitats i capacitats que permeten emprendre una professió útil, creativa i amb sentit.
Bé comú. Les persones que han passat per un profund procés d'autoconeixement se les reconeix perquè orienten les seves motivacions, decisions i accions al bé comú de la societat. És a dir, allò que fa a un mateix i que a més fa bé al conjunt de la societat, tant en la forma de guanyar com de gastar diners.
En comptes de seguir condicionant i limitant la ment de l as noves generacions, algun dia -al llarg d'aquesta era- les escoles faran alguna cosa revolucionari: educar. De forma natural, els nens es convertiran en joves amb autoestima i confiança en si mateixos. I aquests es volvern adults conscients, madurs, responsables i lliures, amb una noció molt clara de quines són i quina s la seva propòsit a la vida. El rediseoy la transformació del sistema educatiu són, sens dubte, uns dels grans desafiaments contemporanis. Que es facin realitat depèn que pares i educadors es converteixin en el canvi que volen veure en l'educaci.
La educaci exigeix emocions
