L'epidèmia química "un al·legat contra la contaminacinya favor d'una vida més sana

"L'epidèmia química" és el nom de l'últim llibre publicat pel president del Fons per a la Defensa de la Salut Ambiental (FODESAM), Carlos de Prada. En aquesta obra, el conegut periodista i escriptor, la destacada trajectòria li ha valgut importants reconeixements (com el Premi Global 500 de les Nacions Unides, el Premi Nacional de Medi Ambient o el Premi Internacional Fitness, entre d'altres), se centra en els greus danys que provoca la contaminació química sobre la salut dels éssers humans. Però, lluny de quedar-se en un mer llibre de denúncia, "L'epidèmia química" és també una crida en positiu a la mobilització, ja que el problema de la contaminaci és superable si la societat es consciencia i acta. Així ho afirma el seu propi autor a la següent entrevista.

Notícies Positives: El seu darrer llibre es diu L'epidèmia química. És tan greu el problema de la contaminació causada per substàncies txicas com per parlar d'una epidèmia?

Carles de Prada: Òbviament és una epidèmia. Són molts milers de persones els que es veuen afectats per la contaminació química. Diu l'Organització Mundial de la Salut que una de cada quatre malalties i morts al món es deuen a problemes ambientals. Fins i tot si hablramos de les dades menys cridaners ims conservadors que ens mostren els estudis científics, són molts milers de persones afectades. És un tema amb una incidència molt alta, i a més est creixent aquesta incidència, en unes proporcions que bastants experts consideren que són epidmicas.

N +: Segons el llibre, es tracta d'un problema que afecta multitud de mbits de la vida quotidiana, ja que hi ha contaminants en el que mengem, en la nostra roba, en el que respirem, en l'aigua

CP: Hi ha factors que poden fer que equiparem això a epidèmies produïdes no per contaminants, sinó per microorganismes. Només que aqu no parlem d'un agent patogen que sigui un microorganisme, sinó que es tracta de substàncies qumiques. Substàncies qumiques que tenim en el nostre cos. Així ho corroboren els estudis que es fan per detectar la presència de les mateixes en l'organisme, i que mostren que alberguem centenars de contaminants que una enorme quantitat d'informes científics associen a problemes de salut.

Aquest és un fet, per tant, sobre el que ens han advertit crides molt importants, com la Crida de Pars, publicat fa uns anys, on una sèrie de científics, entre ells, diversos premis Nobel, alertaven de com la contaminació química serà un dels factors que ms estaven incidint en el creixement de problemes de salut molt importants, com pot ser el càncer, problemes de fertilitat, malformacions i problemes congnitos.

És un fet que això té un pes molt important en l'aparici de malalties en les passades on vivim. Especialment, per exemple, en àmbits laborals. Hi ha determinades professions que tenen excessos molt notables d'una sèrie de malalties. Per exemple, els treballadors del sector de la neteja se sap que tenen un risc molt notable de patir asma.

Tamb succeeix amb les persones que viuen en entorns contaminats, com pot ser la ciutat d'Huelva, per exemple, on hi ha increments molt notables del risc de patir determinats cnceres.

N +: A causa del pol qumic industrial?

CP: A causa de la conjugacin d'una sèrie de factors que, segons els experts que han investigat el tema, entre el que ms pes sembla tenir-hi hi ha la presència d'un grup d'indústries que emeten una sèrie de contaminants. As veiem que, precisament, on ms es donen una sèrie de problemes de salut, no només cnceres, tamb d'un altre tipus, hi ha alhora ms contaminació qu mica. És molt estrany que per part de les autoritats no es vulguin fer estudis epidemiolgics per determinar per qu passen aquestes coses.

Si no fossin contaminants qumics, sinó un altre tipus de factors, per exemple microorganismes, és evident que aquestes dades epidemiolgics portessin a la conclusi immediata que això és pel que és, però com són qüestions que tenen a veure amb sectors industrials, llocs de treball i coses es, no s'estan prenent una sèrie de mesures ni semblen clares una sèrie de coses que, si fossin altres els factors causants i no hagués interessos econ mics, estarams que clar.

N +: Est parlant del pol qumic d'Huelva, però no cal anar-se'n a un cas extrem d'ambient contaminat. Segons L'epidèmia química, hi ha contaminants en els productes ms habituals que fem servir en la nostra vida diària.

CP: Una part important de l'exposició a contaminants químics no té a veure amb substàncies abocades a un riu o emeses a l'atmosfera per part d'una indústria pesada. Cal adonar-se que si moltes indústries emeten una sèrie de contaminants és perquè els estan emprant en el procés productiu. Llavors, moltes d'aquestes substàncies acaben en el producte final. Fins al punt que substàncies preocupants sobre les que s'han publicat centenars d'estudis científics, com el bisfenol A, no és que estiguin contingudes en un producte determinat, com una cosa minoritària, és que integren la major part del producte.

Per exemple, el plàstic policarbonat és pur bisfenol A. Aquest plàstic integra la major part dels CD i DVD. També està en les carcasses d'ordinadors, els fars dels cotxes o en moltes coses d'òptica. Igualment són bisfenol A les resines epoxi que s'utilitzen en determinades pintures, en empastaments dentals o en el recobriment interior de moltes llaunes de menjar.

Un altre exemple és el dels ftalats, un grup de substàncies sobre el qual s'ha publicat molt sobre la seva associació amb problemes de salut. Estan en determinats cosmètics, en productes d'higiene o neteja personal, en productes de neteja o en plàstics. De vegades, el PVC pot tenir en el pes més d'un 20% de ftalats.

N +: També és preocupant la presència de contaminants en aliments o en l'aigua, degut en gran mesura als pesticides.

CP: Pràcticament la major part de la superfície agrícola espanyola, si s'exceptuen les zones d'agricultura ecològica, que són minoritàries, són impregnades amb diversos tipus de pesticides. Entre insecticides, fungicides, herbicides i altres que es tiren quotidianament en els camps espanyols, especialment a les zones d'agricultura intensiva, però també en les zones de secà, és freqüent que un percentatge notable dels aliments que arriben als mercats contingui residus de pesticides. A nivells baixos de concentració normalment, però el problema és que cada vegada són més els estudis científics que diuen que fins i tot a nivells baixos, poden tenir efectes negatius sobre la salut.

N +: Llavors, si és tan greu el problema de la contaminació, per què no hi ha un reconeixement més gran del mateix a nivell social?

CP: Jo crec que influeix un fet notable. En el cas dels microorganismes i els gens, s'actua. Hi ha una higiene sobre els microorganismes. Es neteja perquè no hi hagi presència d'aquests microorganismes que poden produir malalties. La gent ho té assumit i es prevenen una sèrie de malalties.

Però el cas de les substàncies químiques com a agents patògens és diferent perquè no són éssers de la naturalesa contra els quals es pot actuar lliurement, sinó que són substàncies químiques comercialitzades per grans empreses, per a les quals aquestes substàncies representen un benefici econòmic. Aquestes empreses es defensen del que consideren atacs als seus interessos, quan es tracta realment d'estudis científics que es publiquen alertant del risc d'una substància determinada.

Aquesta concurrència d'interessos econòmics i la capacitat d'influència en el poder polític, en els reguladors i en els mitjans de comunicació que tenen aquestes empreses provoquen que s'atenuï la veu d'alerta i les accions que haurien d'escometre per controlar aquest risc.

Aquests interessos econòmics compromesos fan que fins i tot la gent que està patint les conseqüències de la contaminació, com potser treballen en la pròpia indústria contaminant, relativitzin el problema o no li vulguin donar la mateixa importància. Un treballador d'una indústria nuclear serà el primer moltes vegades que et defensi que no hi ha perill, encara que ell mateix pugui acabar morint de càncer.

N +: Davant d'aquesta postura de mirar a un altre costat quan sorgeixen problemes, vostè aposta per la prevenció. És a dir, per actuar abans que el problema sorgeixi, precisament per evitar-ho.

CP: El tema bàsic és que més del 95% de la despesa sanitària va a diagnòstic i tractament, i menys del 5% va a la prevenció, la qual cosa és absolutament demencial. El que caldria fer és prevenir les malalties i evitar que la gent emmalaltís. No s'han de crear negocis lligats a l'existència de la malaltia, sinó negocis lligats a evitar les malalties.

Això no s'està fent, i el que estem veient és que una sèrie de problemes de salut no paren de créixer en incidència en les últimes dècades, en paral·lel a l'augment exponencial del volum de substàncies químiques sintètiques que s'estan utilitzant.

No obstant això, la part positiva és que sí es podria fer prevenció, i si es fes prevenció en contaminació química, baixaríem la incidència d'una sèrie de problemes de salut que porten creixent sense parar durant dècades, sense que cap de les mesures que s'hagin fet fins ara hagin aconseguit aturar aquesta incidència.

Per tant, cal aplicar criteris de prevenció i d'higiene química. Ara que estem en temps de crisi i que s'estan fent coses per retallar la despesa sanitària, una de les millors formes de retallar la despesa sanitària seria prevenir malalties. A més, no només estaries retallant la despesa sanitària, sinó que també estaries retallant el sofriment humà, en fer que hi hagués més salut.

N +: Tot i que aquest és un llibre de denúncia, vostè diu que també és un llibre en positiu, no només per aquesta crida a la prevenció, sinó perquè en la part final de l'obra, hi ha un al·legat cridant a l'acció, afirmant que es pot lluitar i vèncer aquest problema.

CP: El positiu i el negatiu de vegades són molt relatius. Per exemple, la premsa pot informar que han descobert un fàrmac que va a curar el càncer. Però després analitzes aquesta notícia positiva, i resulta que realment és el negoci d'una multinacional farmacèutica que està venent falses expectatives. Les notícies positives, però que són veritats a mitges, o falsedats, són realment notícies negatives que perpetuen un estat de coses que està fent que hi hagi cada vegada més malalts, i que es visqui del negoci que cada vegada hi hagi més malalts.

No obstant això, "L'epidèmia química" és un llibre evidentment positiu fins i tot en l'aparentment negatiu. Perquè crear consciència és positiu, fer que la gent conegui un problema és positiu, i aportar una solució a un percentatge molt notable de les malalties que més està creixent a occident és una cosa molt positiva.

N +: Per on passaria aquesta solució?

CP: Hem de lluitar contra la contaminació química mitjançant l'aplicació d'una sèrie de principis, com per exemple, el que contamina paga, un increment dels controls d'aquesta contaminació, o el que les empreses es vegin forçades a aplicar les millors tecnologies disponibles ja substituir substàncies preocupants per altres que no ho siguin.

Una altra cosa molt important que ha de fer que és potenciar la producció ecològica. No només en el cas de l'agricultura, sinó també en altres àmbits de la producció, com poden ser els productes de neteja o higiene personal, els productes de neteja o les pintures. Qualsevol àmbit de la producció té alternatives sense la utilització de substàncies químiques preocupants. De fet, hi ha empreses que comercialitzen ia productes d'aquest tipus, i que demostren que és viable.

N +: ¿I què poden fer les persones particulars?

CP: El primer és saber els problemes. La tàctica de l'estruç no sol funcionar. Per tant, el primer és informar-se. El llibre realitza una tasca important de conscienciació sobre el problema. El que el llegeixi tindrà un mapa de la realitat que li permetrà desplaçar-se per millor que si no tingués aquest mapa.

Conèixer el problema implica que la gent veu necessitat d'adoptar alternatives. Aquestes alternatives són viables i possibles, la qual cosa està demostrat ja. Parlem de coses de la vida quotidiana, de coses tan senzilles com amb quina pintura pintes alguna cosa, amb quina desodorant et pots desodoritzar, amb quins productes de neteja pots netejar casa teva o amb quins aliments convé més que et alimentis. Hi ha moltes coses que es poden fer en positiu. Es pot actuar i aconseguir una rebaixa molt substancial de la nostra contaminació interna.

De fet, una de les coses que es demana en un dels epígrafs del llibre és que el govern potenciï mesures per aconseguir una reducció de la càrrega tòxica dels cossos dels espanyols. Igual que es parla de reduir les emissions de CO2, cal reduir la presència de contaminants en el cos, la qual cosa no seria tan difícil de fer.

Bàsicament, "L'epidèmia química" mostra una cosa molt positiva, i és que es podria reduir molt notablement un percentatge molt important de problemes de salut que estan afectant les nostres societats i que estan creixent en incidència. Seria senzill fer-ho, però ha d'existir una consciència social per a aconseguir-ho.

"L'epidèmia química" un al·legat contra la contaminació ia favor d'una vida més sana

DADES DE CONTACTE:
Direcció: www.fondosaludambiental.org

Correu electrònic:

Imatge: Portada del llibre. Cortesia de l'editorial Edicions i.

(Article publicat originalment el 30 de maig del 2012)