Taula de continguts amagar 1 Quina és la diferència entre l'Ésser i l'Ens? 2 Quines són les maneres de Ser en metafísica? 3 Què és l'Essència? 4 Tipus o espècies d'Ens en Metafísica 5 Essència i Principis ontològics

Amb tot el vist sobre metafísica general (ontologia), i els seus mètodes en les entrades anteriors, queden per dilucidar qüestions constitutives de l'Ésser, l'essència i la Realitat. Així, la tasca del metafísic és buscar conèixer l'ésser de l'ens per tal d'intentar comprendre Per què hi ha alguna cosa? i trobar les seves relacions amb els fenòmens del món sensible i fins i tot amb el no-res. Així doncs, convé ara fer unes distincions bàsiques, permetent aclarir la qüestió del problema de l'ésser.

Quina és la diferència entre l'Ésser i l'Ens?

Aquest és un dels punts més foscos, per a la majoria dels pensadors i metafísics occidentals al llarg de la història. A causa de que molts han confós l'Ens amb l'Ésser, de manera que si ens preguntem per tot l'univers de coses possibles (o qualsevol altra realitat trans-humana), l'únic que afirmaríem en comú a elles, és que simplement SÓN. En altres paraules: participen del SER. Emperò, no tot el que ÉS té el mateix "nivell" d'existència, per exemple: tu, el teu mòbil, pinotxo, un dimoni, un electró, l'amor, o la justícia SÓN, però no són existents de la mateixa manera i difereixen en les seves maneres de ser.

Per això, es parla d'objecte material (Id quo) i l'objecte formal (formale quod). El primer indaga de què està feta la cosa i remet a l'ens ontològic, mentre que el segon indaga a l'objecte en virtut del pensament i la manera de concebre aquesta cosa que s'estudia i com es manifesta als sentits, la ment ia la consciència a través dels mtodes de la metafísica.

Un cop tingut clar que l'Ens (ens) és tot allò que és sent, o que ÉS. El SER seria aquell fonament, o fet que permet que qualsevol de les coses (ens) donades en el real -independent de la seva naturalesa- Siguin o existeixin. De all que el SER no pugui conceptualitzar, i constitueixi un misteri potic de la mateixa manera que el no-res -, una força i font eterna de emanacin de tot en cu nt hi

D'altra banda, l'ésser dota d'existència a allò que apareix, i en tant que és captat per l'humà; es dota de sentit. Per tant, i l ésser no és un concepte ni un predicat dels ens, sinó ms aviat una condició existencial, ja deia Kant (tr.2006):

Evidentment, ser no és un predicat real, és a dir, el concepte d'alguna cosa que pugui afegir-se al concepte d'una cosa. És simplement la posició d'una cosa o de certes determinacions en s. En el seu ús lgic no sms que la cpula d'un judici. (Pàg. 503)

En efecte, el problema de l'ésser es pot respondre de mltiples maneres. Ja sigui de manera racional, o fins i tot irracional. L'ésser permea tot el que existeix i es rellisca, desapareixent o apareixent fantasmagricamente davant la psique, captat com una metàfora. Cada un de nosaltres li dota de sentit, en virtut de les seves condicions, la seva llibertat i el seu desig.

Quines són les maneres de Ser en metafísica?

L'Ésser té les seves maneres de expressar-se a través dels ens en virtut de 6 dimensions. Clàssicament, en metafísica se li coneix com els moddi essendi, com són:

1. Res (la cosa, la realitat): es refereix a l'atribut extrínsec a la consciència, és a dir allò que apareix ja la qual cosa, altres ens es poden oposar. D'allí que tot el que és (Ens), tingui existència i realitat; però aquesta expressa immediatament la seva forma de ser, la seva essència o quididad.
2. Aliquid (l'alguna cosa): és també una dimensió extrínseca, d'allí que tot el que És a dir Una cosa (1 mounstruo, un somni, un viatge astral, un àngel o el déu Neptú), és un Ens, i pot preguntar-se per la seva realitat o "cosidad", si és un o múltiple, si és veritable o fals i si és bo o dolent.
3. unum (l'un): Aquesta manera de ser o atribut remet al indivís, per la qual cosa és una propietat intrínseca i constitutiva de la cosa. També versa sobre l'aspecte quantitatiu de l'ens, -estudiado pels pitagóricos-. El seu fonament és el principi d'identitat.
4. Verum (la veritat), aquesta propietat és convenient a l'enteniment, i remet al que gnoseològic, aquest atribut permet discernir entre la veracitat o la falsedat d'un ens o realitat.
5. bonum (el bo): és convenient a la voluntat i remet al pràctic de la metafísica, a l'ètica. Així mateix permet discernir sobre la bondat o maldat de qualsevol acció i / o entitat.
6. Pulchrum (el bell): és l'atribut que és competència de la dimensió estètica d'una cosa.

També pot agregar-se el nihil, com aquella dimensió que remet al no-res, a les negacions de les formalitats entre ens (i s'oposa a l'aliquid), és a dir, a les diferències d'una cosa respecte a una altra, pàg. ex: la substància de la teva mascota, no és la mateixa que la del teu veí ni la mateixa substància teva. També el no-res, seria la concepció d'alguna cosa sense essència, fins al grau més informe i indeterminat de l'Ésser.

D'altra banda, per al Idealisme de Kant, els transcendentals no seran ja propietats dels ens o coses, sinó les condicions que possibiliten el coneixement d'aquestes coses. Aquestes condicions són A priori i són aportades pel subjecte, com són: l'espai, el temps, i les categories o conceptes purs de l'enteniment, per les quals es prediquen i s'entenen totes les coses que es perceben al món.

En altres termes, els transcendentals kantians, són aquelles condicions subjectives, psicològiques i epistemològiques per les quals es regeixen les coses. A això es refereix el famós "gir copernicà de" la filosofia.

Amb tot el vist, podem afirmar que els moddi esenddi o propietats transcendentals, manifesten la mateixa naturalesa d'allò que s'intueix o es copsa en la consciència, és a dir: l'ens; des de diversos punts de vista, d'acord a l'essència del que captat. Emperò què és l'essència?

Què és l'Essència?

L'essència ha estat entesa de diverses maneres al llarg de la història de la metafísica, en primera instància l'essència respon al què d'una cosa, en altres paraules, respon a la pregunta: què és "x" cosa? d'allí que la definició sigui també considerada Essència en l'esfera ideal o lògica. Ara bé, L'essència és allò que dota de forma a un ens, és a dir, és el que fa que una cosa sigui el que és, i no ho fa ser una altra cosa. Ella dota de diferència a un ens respecte a altres éssers.

L'essència s'expressa - comunament - en la matèria, però, en metafísica, l'essència no depèn de la matèria per a ser; ja que pot existir sense aquesta, com p-ex: Déu o un àngel o un complex de l'inconscient. D'altra banda, l'essència és allò que constitueix una cosa, respon a la seva causa formal, pel que està estretament relacionada amb l'existència i amb els Principis onto-lògics. De manera que si es prescindeix de l'essència sobre la matèria, es tindria la indeterminació pura, assemblant-se a la res. Així, segons Spinoza (tr. 1987):

"Pertany a l'essència d'alguna cosa allò que, sent donat, posa necessàriament la cosa i que, no sent donat, la destrueix necessàriament, o allò sense la qual cosa la cosa no pot ser ni ser concebuda i que, viceversa, no pot la cosa ser ni ser concebut "(Eth., II, def. ii).

Com es pot intuir, l'essència és una qualitat constitutiva de la realitat en funció d'allò que, és condició possible; dins de l'univers material; ja sigui per principis matemàtics, psíquics i intuïbles que no impliquin contradicció. D'allí que per exemple l'enunciat reflexiu de: "si déu és omnipotent, podria crear una cullera indestructible que ni ell mateix pugui destruir? "No tindria sentit, en virtut d'una idea inadequada al no entendre l'essència i el principi de incomposibilidad.

Tipus o espècies d'Ens en Metafísica

Segons el plantejat, i tamb acord a l'experiència ordinària, es pot dir que no hi ha només un tipus d'ens, sinó diverses espècies. Al llarg de la història, molts filsofos han proposats diversos tipus i classificacions dels ens. No obstant això, s'abordaran els principals, a saber: l'ens real, racional, moral i cultural.

1. L'Ens Real (ens reale): tanben es cridat ens material, aqu es troben totes aquelles coses pròpies de la naturalesa i de la física, la seva existència és independent de la ra. (aqu es funda el realisme ontolgico)
2. L'ens racional (ens rationis): tamb anomenat lgic, i comprèn tots aquells ens que existeixen en la ment i pel psiquisme humà. Es troba tamb tots els processos cognoscitius i concpetuales, i particularment penso que es troben els complexos i els arquetips de l'inconscient.
3. L'ens moral (ens morale): correspon a la metafísica com saber pràctic, i comprèn a tots els objectes i accions (aliquid) captats per intuicin volitiva com a bons o dolents acords a les particularitats del psiquisme de cada persona.
4. L'ens cultural: tamb anomenat artificial, perquè comprèn a tot allò que és construït pel llenguatge i la cultura, ja sigui l'art d'una societat, la tècnica o objectes quotidians com una forquilla, una arma de foc, o la manera de criança dels fills.

Amb tot això, cal distingir que la uni entre essència i existència (posició d'un objecte espai temporal) constitueix el concepte fonamental de l'ens ontolgico o ens categorial (perquè se li poden predicar coses reals) . Mentre que hi ha essències que només són intuïbles intel·lectualment. Aquestes últimes tamb existeixen, però no de manera física, sinó que tenen una realitat formal olgica; de all que sigui innegable l'existència de déu com substància segona.

Essència i Principis ontològics

En conjunt amb les nocions transcendentals, es donen a més algunes veritats primordials que acompanyen la noció de l'ens. Tals veritats van ser cridades "axiomes" per Aristòtil. Així mateix són els principis lògics suprems que representen una base sobre la qual es pot construir el coneixement, ja que aquests no necessiten ser demostrats, són veritats immediates que captem a priori i per tant no tenen cap contradicció o ambigüitat que ens pugui portar a un coneixement fals.

1. Principi d'identitat; aquest principi ens diu que una cosa és idèntica a si mateixa. Es simbolitza (A és A)
2. Principi de no contradicció; aquest principi ens diu que una cosa no pot ser i no ser al mateix temps i sota el mateix aspecte. Es simbolitza (A és A i no és B)
3. Principi de tercer exclòs; entre l'ésser i el no ésser no hi ha termes mitjans. Es simbolitza (A és A o és B però no és C)
4. Principi de raó suficient; aquest principi no va ser proposat per Aristòtil sinó pel filòsof alemany Leibniz; que ens diu que una cosa per ser el que és, ha de reunir les raons suficients i necessàries que ho justifiquin, per tant aquest principi s'evoca a la realitat, tot té una raó de ser.
5. Principi d'composibilidad: aquest principi és formulat també per Leibniz i reflecteix que tot el que existeix ha de ser possible o té una tendència a existir. O en paraules de Leibniz (citat per Ferrater, 1964) "Si no hi ha alguna inclinació inherent a la naturalesa de l'essència a existir, res existiria." (Pàg. 556).

D'aquesta manera, crida molt l'atenció els principis 4 i 5, perquè en virtut d'ells; l'home es obertura a comprendre els aspectes circumstancials i essencials que esdevenen en la seva vida, com per exemple una malaltia, la qual tindria una raó de ser; i sentit de homeòstasi de la psique (ens racional) per poder canviar els patrons conductuals no operatius així com els neuròtics, que han vingut influint inconscientment a la persona i que per innervació s'expressa en símptomes.

Així mateix per a comprendre i diferenciar el que realment vols, en relació al que reps del teu entorn accidental; en funció dels teus comportaments, perquè la teva essència i existència no vagin esdevenint en la contradicció del desig del teu ser, i els comportaments que traven aquest desig fent-te menys lliure.

Per finalitzar, les maneres de ser i els principis ontològics ens ajuden a discernir sobre l'essència, existència, veracitat, bondat o bellesa de qualsevol tipus d'entitat, realitat i dogma religiós que es manifesti a través de l'ésser de la vida, per tal de ser més crítics i lliures.

Autor: Kevin Samir Parra Rueda, redactor en la gran família de Hermandadblanca.org

Més informació a:

• Aristòtil (tr.1978). Metafísica. (6ta ed.). Bons Aires: Porrúa SA traducció de Francisco Larroyo.
• Ferrater, J. (1964). Diccionari de Filosofia. (5ta ed.). Buenos Aires, Argentina: Editorial Sud-americana.
• González, A. (1967). Tractat de metafísica: Ontologia. (2a ed.). Madrid, Espanya: Gredos, SA
• Kant, I. (1787-2006). Critica de la raó pura. (2a. Ed.). Mèxic: Taurus. Sisena reimpressió 2006.
• Spinoza, B. (tr.1987). Ètica demostrada segons l'ordre geomètric. Madrid, Espanya: Aliança editorial