La Història de la Humanitat

¿Com poder explicar ensenyaments profundes a persones amb prejudicis que no poden assimilar certes realitats? Certes coses resulten conflictives amb el nostre sistema de creences. Tendim a rebutjar el que no podem explicar de manera satisfactòria.
Per poder acceptar certes veritats hem de proposar la tasca d'investigar i realitzar exegesi que ens ajudi a aclarir el camí de la recerca de la Veritat. Si les evidències confirmen el que s'ensenya, hem de prestar atenció davant el que era desconegut.

La Humanitat ha vingut recorrent un llarg camí; un camí que ha tingut els seus avenços i les seves endarreriments. El planeta ha realitzat certes revolucions donant naixement a certes civilitzacions que han desaparegut amb el transcórrer de les Edats. Per comprendre plenament la naturalesa i el propòsit de la nostra existència, de la nostra presència en aquest planeta, hem de tenir una receptivitat que ens permeti comprendre els grans misteris tancats a les parts més profundes de la nostra consciència. Si pugem a la muntanya del coneixement podrem assimilar els misteris de la Humanitat.

CONTINENT DE PANGEA
1er Cicle

Els geòlegs prominents, experts en la matèria, estan d'acord que després del refredament de la superfície terrestre tota la terra formava un gran continent, conegut a la Geologia com Pangea i al voltant d'aquest un gran oceà conegut com Panthalasia. Amb el transcórrer de les èpoques convulsions en la litosfera causada per les pressions explosives del magma van causar el despreniment d'aquest continent en dues parts coneguda com Laurasia (Nord Amèrica, Europa, i Àsia) i Gondwana (Sud Amèrica, Àfrica, Antàrtica, Índia i Australasia). Canvis en els pols va afectar el clima creant convulsions en les parts internes de l'escorça terrestre donant sorgiment a inundacions debilitant el sòl terrestre. Les tempestes solars arribaven per mitjà dels fotons creant tempestes geomagnètiques canviant les propietats i certs elements de la Terra.

Gondwana va experimentar els pitjors terratrèmols, esllavissades de terra cap als mars, quedant només els llocs elevats. La Terra va seguir el seu curs fins que els efectes van començar a sentir-se en l'hemisferi occidental Laurasia ocasionant a través dels mil·lennis el despreniment de Sud Amèrica de les costes d'Àfrica quedant ambdues zones separades. Els antics grecs, babilònics, caldeus, i egipcis creien que a les zones del llunyà Nord existia una raça d'éssers superiors dotats de gran coneixement.

Es referien a aquests éssers com dels fills dels DÉUS (Nephilim = Sumeri: Anunnakis - Hebreu antic: elohim, nephilim, anakeim). Ells creien que aquests "déus" havien baixat DE LES ESTRELLES provinents de l'Espai Exterior. Algunes d'aquestes civilitzacions antigues creien que aquests éssers dotats de gran poder provenien de l'Estrella SIRIO, la Constel·lació d'Orió, la constel·lació d'Ursa Major, i d'un sistema de l'estrella Arcturus (Arturo), creença que va perdurar en diferents cultures de la antiguitat.

En aquest cicle de la història la composició orgànica de l'ésser humà era diferent. La seva alçada era molt superior a l'alçada mitjana d'avui. La composició de les conjuntures eren summament flexibles i el seu estat de consciència era semblant a un somni però l'ésser humà era un ésser pensant. El seu intel·lecte de desenvolupament i creativitat estaven adormits i desconeixia els grans poders latents del qual formava part. La seva percepció psíquica estava refinada ja que la seva "subconscient" dominava gran part de la seva personalitat.

Va ser en aquesta època on gaudia de privilegis que després va ser perdent gradualment. El desacord amb els seus Senyors produir la "caiguda" del seu estat de benevolència i pau interna. Això ho narra la Bíblia i altres escrits sagrats però els creients de les religions no tenen un coneixement profund sobre aquests misteris. Va ser a través de les amargues experiències que l'intel·lecte de l'ésser humà va ser despertant començant a qüestionar-se sobre la seva naturalesa i el seu origen. Possiblement mirava constantment cap a les estrelles i sentia un èxtasi el qual li mostrava certes veritats sobre el passat.

Amb el transcórrer de les èpoques van ser sorgint canvis en l'escorça terrestre de la mateixa manera que canvis en el clima. Va ser mitjançant la por que l'ésser humà va poder superar-se davant els esdeveniments catastròfics als quals s'enfrontava. Aconseguint superar la por i el terror, l'ésser humà va avançar cap a les primeres fronteres del coneixement. En aquesta època els "Senyors" supervisaven l'hort que havien creat al nostre planeta sent la raça humana dels infants d'aquest nova llar en aquesta part de l'Univers conegut. El retrocés de la seva psiquis el va portar a la senda del desconegut perdent d'aquesta manera el sentit original i el propòsit de la seva presència en aquest lloc còsmic.

Per mitjà del sofriment i de la por va saber superar-se sacrificant per poder subsistir. Els segles van anar passant i noves Eres arribaven. El clima del planeta va començar a refredar-se forçant l'home a sortir del seu punt d'origen (paradís) per emigrar cap al Sud buscant la llum d'un millor clima on pogués adaptar-se. Amb l'emigració cap al Sud la seva composició orgànica va experimentar canvis en la pell, les dents i encara en la seva alçada. El primer cicle va passar amb grans estralls climatològics i geològics però una presència d'una essència superior se li revelava produint la teofana. L'home va saber confiar novament en aquesta forma de vida molt diferent de l tot i que no comprengui plenament el seu origen. La Terra va seguir el seu curs canviant constantment però l'home va saber superar aquestes adversitats convertint cada vegada més en el seu propi mestre.

Les cultures antigues al·ludeixen constantment al Nord probablement a causa dels records llunyans dels seus avantpassats els quals es referan a aquest lloc com la llar i l'estatge dels descendents d'éssers superiors (els fills dels déus) per que cre an que en emigrar cap al Nord s'acostaven ms a l'Espai causa de la presència feble de la llum solar i al refredament del clima terrestre. Prenien això com un senyal que s'apropaven al que desconocan i això ho relacionaven amb l'Espai, el lloc de les estrelles, el punt d'origen d'on van baixar les seves senyors, el Nord.

CONTINENT DE hiperbórea
2on Cicle

Els gelogos estan d'acord amb la història que els sacerdots egipcis de Sais li van relatar a Heròdot, considerat com un dels historiadors ms prominents del món semi antic. Els sacerdots del temple de Sais li van relatar a l'historiador que amb el córrer dels temps ocorren canvis en els eixos de la Terra afectant el clima produint as certes calamitats que afectava els homes. A causa d'aquestes calamitats l'ésser humà es vegi forçat a començar de nou com si fossin nens. Els relats antics esmenten que en un temps remot l'home arribava a mesurar aproximadament uns 12 peus d'alçada i s'alimentava seva major part dels fruits de la terra.

Això explica de manera satisfactòria la ra per la qual l'ésser humà tenia un cicle de vida prolongat. La carn, la qual serveix d'aliment conté propietats que corrompen amb ms agilitat el sistema de digestin. El clima tamb és un factor determinant per a la salut de l'ésser humà. La inhalacin de partcules pures ajuden a la preservancia dels teixits de la pell, la puresa de la sang, i les parts internes del cos humà.

Quan s'analitza de prop els escrits dels antics manuscrits i es realitza una exgesis i una anlisi profund, professional i detingut; podem comprendre clarament les realitats presentades. Amb el córrer dels segles aquests esdeveniments van ser esmentats de forma oral donant sorgiment als mites ia les llegendes. Tot mite té alguna cosa de veritat. Amb el córrer dels segles aquests es distorsionen caient en un veritable laberint de confusions.

Molts documents antics han mostrat que el seu contingut és cert, tot i el rebuig que es tenia en anys i dècades anteriors. Molts es reien que Troia realment hagués existit en un passat llunyà. L'escriptor Homer en la seva obra La Ilíada narra sobre aquesta ciutat antiga negada en el passat encara pels erudits de l'arqueologia i diversos estudiosos. L'alemany Heinrich Schliemann va creure en els relats d'aquesta obra i va poder restablir davant la història la veracitat de l'existència de Troia. Així succeeix amb alguns manuscrits, els menys capacitats neguen algunes realitats documentades en els manuscrits sol per convèncer-se que els manuscrits tenen la raó.

Churchward explica les afinitats que hi ha entre les llengües maies i gregues antigues. Aquestes contenen paraules molt similars que provenen d'una llengua més antiga coneguda com MAYAX, la llengua de Mu (un continent que va regular gran part del món antic localitzat en el llunyà pacífic millor conegut com Lemuria).

La paraula hiperbórea es relaciona amb plantació. Aquest és el segon cicle d'una gran potència que va regular el món en els seus temps. Molts regnes es van aixecar en tots els cicles, però cinc d'ells (comptant l'actual) van ser els protagonistes que van portar a la Humanitat cap a nous senders, hiperbórea correspon al segon cicle.

CONTINENT DE MU (Lemuria)
3r cicle

Les investigacions recents de la Ciència van afí amb els relats arcans que es van protegir perquè aquests no fossin destruïts pels poders eclesiàstics del passat. Els relats antics i arcans declaren que la primera civilització de la Terra va tenir el seu origen en el llunyà Nord abans que l'era glacial prengués forma i s'expandís al llarg de gran part del planeta. Trobem en els manuscrits antics referències dels ancestres de l'home com a descendents de la "Terra dels Déus", "Muntanya Meru", al·ludeix als llunyans llocs del Nord.

Els xinesos creien que el seu emperador obtenia els seus poders del déu drac lo amb el nord celestial i per tant amb l'estrella Draco, l'estrella polar. A l'relacionar-lo amb l'estrella polar del nord, és una referència al fet que els avantpassats de l'emperador eren reis provinents de l'Espai, aquesta és la veritat tancada darrere de la coordenada del Nord. El temple solar i el tron ​​imperial estaven dirigits cap al Sud mentre que el poble i els adoradors estaven orientats cap al Nord; un clar senyal pel que fa a la seva creença que els seus reis eren descendents de races superiors que un cop van baixar a les zones llunyanes del Nord. Els xinesos veneraven la constel·lació de l'Óssa Major.

El Papir d'Ani fa referència als éssers lluminosos i sagrats que eren a la presència d'Osiris i refereixen seu estatge com la constel·lació de l'Óssa Major a l'hemisferi nord del pla celeste. Els habitants de hiperbórea estaven concentrats majorment al nord de l'Himàlaia. Les convulsions de la terra van anar incrementant fent estralls i trencant l'escorça terrestre del nord la qual era sostinguda en el fons per enormes capes de gel que van ser fonent produint l'enfonsament de la superfície. L'home va haver de sortir d'aquest lloc viatjant cap al sud a la recerca d'un millor clima. Aquesta va ser la civilització de Lemuria on l'ésser humà era aproximadament d'uns vuit a nou peus d'alçària.

Molt contrari a com s'ha ensenyat l'ésser humà d'aquesta època es va trobar amb les grans bèsties, els dinosaures en descendir a les àrees tropicals plenes d'enormes valls de vegetació. L'home va viure juntament amb algunes d'aquestes criatures. Això es comprovarà amb la Ciència en un futur no molt llunyà. Charles Fort i altres estudis han trobat blocs amb metalls endins suggerint la presència humana en aquestes èpoques remotes.

En el Gran Canyon a Colorado s'han descobert petroglíficos amb dinosaures impregnats, es pot apreciar a un Tyrannosaurus Rex erecte amb la seva boca oberta. Aquí hi ha un problema per a la Ciència. Aquests dinosaures vivien majorment en terrenys pantanosos o llocs amb aigües, ja que depenien enormement d'aquesta substància per poder viure. La Ciència declara que aquesta part del Gran Canyó no ha estat sota aigua pels últims 40 milions d'anys. Això requereix una nova revisió sobre aquests estudis

Els lemurianos creien que els mestres còsmics havien arribat al nostre planeta a través d'estacions planetàries entre elles el planeta Saturn, i Venus. La confusió de les religions del passat veneraven els mestres venusianos acreditant com els creadors de l'Univers. Aquí va començar el culte del "déu pare" que "mora al cel" confonent d'aquesta manera el culte a Déu, l'Absolut, el Suprem, en el qual vivim i existim. La confusió de Déu Creador i el déu còsmic (provinent de l'Espai) ha capturat la confusió de les religions i es reflecteix encara en els nostres dies.

El coronel James Churchward qui va passar gran temps de la seva vida estudiant les relíquies de temples antics hindú en un dels seus llibres narra el següent:
"Hi ha dibuixos i instruccions per a la construcció de la nau i la seva maquinària de la mateixa manera que el generador per al seu poder de propulsió, etc. El poder d'alimentació és absorbit des de l'atmosfera en una forma simple i inexpensiva. El generador és una cosa semblant a una turbina de les nostres ja que funciona i opera d'una càmera cap a l'altra ... el poder és il·limitat, o pot ser limitat només pel que els metalls puguin suportar ... He trobat narracions de diversos vols realitzats que de acord als nostres mapes comprenen una distància d'unes 1, 000 -3, 000 milles successivament. "

James Churchward
Els Fills de Mu
Neville Spearman Ltd Londres 1959

Churchward ha estudiat profundament els temples antics, el manuscrit Troano, un llibre antic maia escrit a Yucatán. Es creu que l'escrit té uns 2000-3000 anys d'antiguitat. També va estudiar profundament el Codi Cortesano. Va fer referència sobre un record antic d'un temple budista a Lhasa. Tots els escrits confirmen les narracions antigues sánscritas sobre el imperi del sol destruït en temps llunyans.

El Popul Vuh llibre sagrat dels maies quichés fa referència sobre una civilització antiquísimamente remota que coneixia sobre la nébula i tot el sistema solar. Passar per alt tots aquests escrits i la informació que proveeix és mostra d'ocultació de la veritat. Tal conducta és el clar reflex que molts proven d'amagar no solament la realitat sinó la pròpia història del nostre planeta.

Els estudis cautelosos i profunds mostren la presència d'éssers espacials interactuant al costat d'aquestes civilitzacions. Van passar a ser els herois de l'antiguitat, que en algunes ocasions prestaven la seva ajuda mentre que en altres, ens castigaven amb foc del cel. Algunes civilitzacions els veneraven com els Elohim, els déus que van descendir de les estrelles.

ATLANTIS
4t cicle

Atlantis és probablement el més controversial d'aquests cicles o grans imperis que van dominar gran part del món conegut. Això es deu al fet que és el més recent d'aquests grans regnes i l'absència de proves evidents per a diferents sectors de la Ciència. Al llarg de la seva història la humanitat ha estat inspirada per aquests quatre poders. Aquests van influenciar en gran manera en el món antic ja que van ser els regnes que van aconseguir gairebé el domini "global" del món conegut.

Molts regnes s'han aixecat al llarg de la història però aquests cauen en un període breu. Aquests quatre cicles dels quals fem menció van ser cicles de civilitzacions que no solament van dominar al món que els envoltava sinó que van passar pel transcurs de diversos mil·lennis. És doncs d'aquesta manera que les civilitzacions arriben a la seva edat madura. A major quantitat de temps, més gran és la possibilitat perquè una cultura es desenvolupi arribant a tenir grans avenços en totes les àrees incloent la Ciència i la Tecnologia.

Fem inca peu en els escrits de manuscrits antics dels quals estan en possessió d'organitzacions antigues. Aquests narren amb luxe de detall aquests esdeveniments que en alguns casos han estat negats per estudiosos de segles passats i fins i tot en els nostres temps. La Ciència avança a passos de gegant i els seus descobriments són només CONFIRMACIONS d'aquests ensenyaments.

Hi mapes que mostren que aproximadament fa uns 800, 000 i 200, 000 AC una part de la terra occidental va ser dividida en dues grans illes, Ruta i Daitya. En 80, 000 AC va haver una gran convulsió deixant només part de Ruta amb la seva gran ciutat Poseidonia, sent aquesta submergida prop de 9, 564 AC. Aquesta és la narració a la qual es refereix Plató quan escriu en la seva obra Timeo i Critias: "En una nit de tempestes i terratrèmols Atlantis va ser destruïda."

Al llarg de la història ha existit molta confusió pel que fa a la polèmica història d'Atlantis. Els textos secrets narren que Osiris era un gran sacerdot que va provenir de la terra d'Atlantis. Estava mes avançat en moltes àrees que els propis habitants d'Egipte. Els egipcis veient la seva gran saviesa van optar per fer-ho no només sacerdot sinó rei de tota la terra d'Egipte. Osiris va deixar uns escrits que no són coneguts per la història regular. En morir, els seus seguidors ho van venerar i va passar a formar part del culte egipci.

Aquests ho van venerar elevant al rang d'un déu. Aquí va néixer el culte del déu Osiris, el mateix va ser un personatge de la història real. Els antics hebreus van cometre el mateix error, doncs en morir Moisès aquests volien prendre el seu cos per venerar-lo. Moisès seriosa vist pels seus propis seguidors com un semi déu. La Bíblia narra que Déu va amagar el cos de Moisès, i que el mateix mai va ser trobat. No obstant això en un altre passatge es diu exactament on el van enterrar. Això es va fer per evitar el culte als morts els qui passaven a ser els futurs déus d'aquestes civilitzacions.

Els relats esotèrics del Ramayana narren amb molta claredat sobre la victòria que Rama va tenir sobre Ravana, qui era el senyor de Lanka a Ceilan. La victòria de Rama representa la victòria dels fills de déu sobre els atlants qui es van rebel·lar contra els senyors del firmament, que són alhora els senyors del foc. Aquests eren vists en la cultura oriental com els éssers de llum la seva habitada es remuntava al lloc de les estrelles, Extraterrestres.

El llibre stanzas de Dzyan escrit en l'antic idioma de Senzar narra com els senyors del foc van baixar i van inspirar a la civilització de Lemuria. Tots aquests són relats sobre esdeveniments de la nostra història la qual només s'escrivia per als Iniciats i els sacerdots més elevats de les religions. Eren ensenyaments que es guardaven a causa de que les masses no tenien el grau d'intel·ligència ni la preparació adequada per comprendre aquests misteris. El mateix passa amb les religions d'avui dia. Aquestes només absorbeixen els ensenyaments superficials sense poder comprendre els Misteris Majors.

Tot bon Iniciat d'alt rang coneix sobre els Reis de la Llum, sobirans de dinasties divines qui obeïen a la Jerarquia Còsmica coneguda en els cercles secrets com la Federació Solar. Proves antigues sobre l'existència d'Atlantis es troba en un dels museus a Europa. Hi ha una inscripció en un idioma summament antic que diu "del rei chronos, rei d'Atlantis". Així que aquí tenim prova arqueològica on s'esmenta no només al continent Atlantis sinó a un dels seus reis. Soló considerat un dels set savis del MÓN ANTIC narra que en la seva visita al temple de Sais a Egipte va poder veure dues grans columnes amb el relat de la gran illa que va ser submergida a Occident. El nom de la illa estava escrit en les columnes, l'illa esmentada era Atlantis.

Totes les cultures antigues que van regnar en períodes remots fins i tot abans d'escriure la història coneguda van deixar senyals de la seva avenç tecnològic i científic. A major quantitat de temps, major l'avançament que aquesta civilització aconsegueix. Només per decaure després en lapses de temps allargats que degeneren no només el coneixement sinó la civilització sencera. Totes aquestes civilitzacions van decaure després que van ocórrer grans calamitats a la Terra arrasant d'aquesta manera a milers dels seus ciutadans i científics prominents quedant sol un romanent de supervivents.

Aquests es veien forçats a començar de nou i emprendre la nova tasca. Algunes de les seves estructures principals van ser les piràmides. Tots aquests regnes, Pangea, Hiperbórea, Lemuria, i Atlantis van desenvolupar i van elevar grans monuments que servirien de testimoni en èpoques futures. Aquests monuments eren Piràmides. Aquestes es troben en diferents continents, i en diferents països per tot el globus terraqüi, i fins i tot sota el terra dels mars. Això serà comprovat per la Ciència en un futur molt proper.

Un altre dels grans personatges antics que ens parla sobre Atlantis és el gran mestre i filòsof grec Philo. Narra en el llenguatge del Grec Antic sobre la magnificència, religió, lleis, i la glòria d'Atlantis i com aquesta va començar a decaure. Atlantis era coneguda pels indis asteques i toltecas com "la terra on s'aixeca el Sol." Això a causa que des de Centre Amèrica Atlantis quedava a l'Est, a prop de les costes de l'Amèrica d'aquella època. Els habitants d'aquest període de la humanitat tenien una alçada mitjana de 8 peus. Ja per als últims 40, 000 AC l'alçada de l'ésser humà va començar a disminuir.

La Saviesa Secreta va ser passada pels antics sacerdots Iniciats de l'Índia, Babilònia, i Egipte. Aquests sacerdots van impartir el coneixement sagrat a Iniciats com Soló, Pitàgores, i Plató entre d'altres. El text del Ramayana narra sobre l'elevada estatura dels Rakshasas habitants de pell vermella. Els seus descendents van emigrar del Nord cap al Sud buscant un millor lloc per a la vida a causa d'una calamitat ocorreguda en el llunyà Nord.

Aquestes civilitzacions van demorar mil·lennis per desenvolupar-se en grans potències que després van ser caient a causa de diversos episodis. En arribar a la cúspide del coneixement aquestes civilitzacions van desenvolupar grans armes que servien com instrumentacions i eines per a diferents fins. El mal ús d'aquestes forces va generar un cicle de genocidi afectant novament la població planetària.

Els llibres de l'Antic Orient ens narren amb luxe de detall sobre els "raigs" poderosos que aquesta civilització generava servint com a font d'arma mortal provocant destrucció massiva. Aquests relats els trobem en gairebé tots els manuscrits antics d'Orient. Amb el transcórrer de les edats les antigues civilitzacions van ser en retrocés i es van degenerar arribant al primitivisme. Van ser ells els que van venerar el llamp doncs ho veien com una font de poder i energia.

Al llarg de la història han existit sinnúmeros d'imperis en diferents parts del planeta així com a l'Extrem Orient de la mateixa manera que a l'Amèrica Central i Amèrica del Sud. És interessant notar que aquests imperis van caure en un període de temps molt breu comparat amb els quatre cicles ja esmentats. Recordeu que a major quantitat d'èpoques i edats les civilitzacions avancen pel fet que tenen el temps suficient per desenvolupar-se transformant-se en civilitzacions avançades.

De fet les piràmides i l'esfinx d'Egipte són més antigues del que la història actual reclama. Alguns experts en la matèria al·leguen que l'esfinx va poder haver estat construïda aproximadament prop de l'any 10, 000 AC Altres proposen que la construcció de l'esfinx es va iniciar prop de l'any 15, 000 AC Això estremeix els fonaments ja que per molt de temps s'ha ensenyat que l'esfinx es va construir prop de 4, 000 anys AC els estudis revelaran noves troballes que tremolaran els fonaments de la branca educativa. Les evidències seran portades a la llum pública en un futur no molt llunyà.

- Vist a: Biblioteca Pleyades

Article Següent