Caminant entre Sants, la història d'un cercador
els passatemps
Mesin pencari, afectuosament l'anomenaven Mesin, era un jove del poble, molt entusiasta, tenia molta energia, li agradava preguntar i aprendre bé en tot el que els majors li encomanaven, li agradava molt anar al riu i passava llargues hores pescant, això per descomptat quan no estava atenent les tasques pròpies de la seva edat i de la seva casa, també li agradava molt estudiar, encara que allí en el seu llogaret l'educació era precària, cada cap de setmana arribava un mestre que venia de lluny, per brindar el pa del saber als nens i joves del poble.
Un altre dels passatemps de Mesin, era anar a un temple que la selva havia envaït, d'aquests frondosos arbres i herbes emergien alguns vestigis del que segurament havia estat un temple molt bonic, allà passava llargues hores també, però el que més li encantava era anar a visitar un vell vilatà, que vivia als afores del llogaret, i que havia dedicat molt del seu temps a atendre les necessitats espirituals dels habitants d'aquell bell lloc.
Quan s'ajuntava amb ell, començava la seva llarga llista de preguntes, de vegades aclaparava a aquell pintoresc ancià, la seva cabellera cabell blanc i la barba una mica descuidada també.
Mesin, sempre li preguntava a aquell ancià, si podria portar-algun dia on hi hagués molts homes Santos, amb els quals el pogués platicar i fer-los interminables preguntes, la seva inquietud era gran. Però el que el més desitjava era conèixer molts Sants i si s'ho permetien quedar-se'ls.
el viatge
Un dia, després de moltes jornades de treball i pesca, va decidir anar de nou a visitar aquell ancià. Quant va estar al seu costat li va dir, vas a portar-me amb els Sants. Després d'uns minuts de silenci, l'ancià el miro als ulls i li va dir si està bé, vine aquí a dos dies i partirem. Els ulls de Mesin van brillar, es va posar a donar de salts ja entonar càntics i agraït marxo a casa.
Per Mesin, aquells dos dies van ser interminables, però per fi van passar, arribo a casa de l'ancià i junts van partir.
En el camí Mesin, anava molt callat, realment la seva imaginació volava molt alt, s'imaginava moltes coses, el que mes s'imaginava era quan ja estiguessin a prop d'aquell bell temple on ell pensava que estarien tots aquells Sants que el desitjava conèixer. La jornada no era gens fàcil, aquest temple quedava a res menys que a tres dies de camí. No obstant això, per Mesin, els dos primers dies van passar ràpidament a menys d'un dia de camí a la muntanya llunyana s'avistaba l'enorme entorn d'aquell vell convent.
Quan ja estaven a unes quantes hores de camí, van arribar a una bifurcació d'aquell sender, un enfilava cap a la muntanya que alberga el temple i un altre per a qualsevol altra banda menys per al temple.
la desilución
Quina no seria la sorpresa per Mesin, que, en el just moment de decidir, l'ancià tom l'altre camí, gairebé perd l'alè, es va quedar pensant, però va seguir els passos de l'ancià, sense atrevir-se a dirigir-li ni una sola paraula. Després d'unes hores de camí, per fi es va animar a preguntar a l'ancià, a on anem, amb desgana i desanimi, l'ancià el miro als ulls i pregunto a Mesin, a on em vas demanar que et dur i Mesin li va respondre, amb Sants, ja que allà és a on anem contesto l'ancià, el desconcert va ser major, però va mantenir el silenci, havien transcorregut un parell d'hores de camí, quan l'ancià li va dir, allà anem assenyalant un poblat a la muntanya.
Després d'altres tantes hores de camí van arribar a aquell poblat, era molt diferent del seu poble on les petites cases quedaven molt lluny una de l'altra, aquí per contra quedaven molt juntes, els carrers, encara que petites estaven empedrats, de seguida Mesin, noto una bullici, el qual es produïa per les múltiples platicas de moltes persones.
Mercat a Jaipur
A poc a poc van arribar al centre d'aquell poblat, allà el que hi havia era una mena de mercat, hi havia qui estaven venent productes de menjar, roba, i moltes coses més. Després d'un temps de caminar entre ells. Per fi l'ancià es va dirigir a Mesin i li va dir, observa detingudament i digues-me que veus, Mesin contesto immediatament, moltes persones, moltes coses, animals, entre ells gent gran, joves i nens.
Mercat a chichicastenago
Bé va respondre l'ancià, que ms, Mesin es va quedar en silenci una estona i finalment contesto, doncs, això és el que veig.
L'ancià novament el miro als ulls i li va dir. All hi ha els Sants que desitjaves veure i el millor de tot és que hi ha molts junts.
- Un germà és tots els germans. I en cada ment es troben totes les ments, ja que totes les ments són un. questa és la veritat
Lli 161 LI UCDM
Que la pau sigui amb mi, el sant Fill de Déu. Que la pau sigui amb el meu germà, que és un amb mi. I que, a través nostre, el món sigui beneït amb pau.
Lli 360 LI UCDM
- Ets el sant Fill de Déu mateix, Recorda això, i el món sencer s'allibera.
Lli 191 LI UCDM
Mesin pencari. Significa cercador en indonesi. Traductor Google
Autor. Carlos EFR, redactor de la gran família de hermandadblanca.org
Basat en: UN CURS DE MIRACLES. (UCDM)
Canalitzat per: Helen Schucman
