La història sobre com vaig passar de terroritzada a exorcista gràcies als vidres ia Sant Miquel Arcàngel.

  • 2017

Sempre vaig viure amb por encara que aparentment em veiés com una persona corrent. Sent una dona adulta no podia dormir sola. Vaig provar molts productes per dormir però era incapaç de tancar els ulls, sentia que en fer-ho alguna cosa em atacaria. Quan dic alguna cosa no em refereixo a una persona, més aviat a alguna cosa "sobrenatural", un esperit, una entitat. Sent adulta tenia els mateix pors d'alguns nens, a baixar els peus del llit, a dormir amb l'armari obert, a dormir amb la llum apagada. Moltes persones veuen pel·lícules de terror i es burlen, pensen que tot és mentida i que res d'això passa en realitat però el que no saben és que això que veuen realment li ha passat a algunes persones. Vaig néixer en una família de mediums, tant per part de pare com de mare, la meva família té habilitats per sentir i ser contactat per éssers desencarnats i altres entitats.

Abans dels 10 anys ja havia escoltat parlar als meus tiets de les sessions on la meva besàvia materna en les quals una de les primeres havia estat posseïda, levitaba, es autolesionaba i parlava amb veu gutural. Hi havia estat part d'una sessió espiritista en la qual els cosins del meu pare com mèdiums prestaven el seu cos per rebre esperits que ens donaven informació sobre els que havíem estat en vides passades. I també en un passeig familiar en què més de 30 familiars vam dormir en un gran recinte vaig ser testimoni de com un esperit va anar passant d'una tia a l'altra i quan va intentar entrar al cos de la meva mare em tremolava el cos sencer, va ser una de les meves primeres experiències de por intensa. Des de llavors el meu pare ens va ensenyar a fer alguns mudres per protegir-nos i no ser posseïdes.

Des de petita vaig poder sentir-los i en ocasions veure'ls. Quan veia pel·lícules de terror tot s'incrementava i quan vaig haver d'anar a l'amfiteatre mentre estava a la universitat estudiant Psicologia, va ser una de les experiències més aterridores de la meva vida. No només podia sentir tota l'angoixa, la por que hi havia en aquest recinte sinó que a més a partir d'aquest moment vaig sentir que portava alguna cosa amb mi, era incapaç de capgirar a veure cap enrere, era com si ho tingués enganxat a la meva esquena. Per fortuna el meu pare és homeòpata i ens va donar alguns remeis perquè no poguéssim percebre el que havia al nostre voltant. Això no em passava només a mi, també li passava a tots els meus germans però especialment a la menor qui va rebre atacs dignes de pel·lícula de terror. Sentiem la necessitat de dormir acompanyades, encara que fos a la universitat encara dormia amb alguna de les meves germanes, jo tenia la meva pròpia habitació però les treia del seu llit perquè van dormir amb mi. No obstant això, no em sentia totalment tranquil·la, despertava durant la nit diverses vegades, davant de qualsevol so o moviment.

Des dels 12 anys em vaig sentir molt atreta pels vidres, en els anys 80 hi va haver un boom pels quars i era molt fàcil aconseguir-los. M'encantaven, volia sempre tenir alguns amb mi i així vaig començar a fer joies amb ells. Recordo que en una trobada mundial de la nova era al que van assistir els meus pares a Palmira, vaig conèixer a una dona peruana que tenia els anells més bonics que hi hagués vist, eren de plata i tenien dos llàgrimes de Lapislàtzuli. Ella va veure la meva fascinació i me'ls va regalar. Jo era encara una nena i portava uns anells enormes que cridaven l'atenció de tots. Era petita però tenia molta informació sobre els vidres, sabia reconèixer fàcilment i els vinculava amb els signes del zodíac i l'astrologia però sense anar més enllà.

La meva adolescència transcorregut entre pràctiques de ioga, cursos de astròloga, el psicoanlisi freudià, l'amor per l'esport i la passi per la música, l'art i els vidres . Durant la universitat em va allunyar totalment de tot. Desprs va venir el matrimoni, la maternitat, el meu post grau i tota la meva atenci es va centrar en la neuropsicòloga, els problemes d'aprenentatge i el treball a l'escola que la meva família havia fundat per ajudar els nens que no s'adaptaven a l'educaci tradicional. I aix va continuar fins l'any 2008 quan treballant en una universitat em va trobar a Internet amb una pàgina en què parlaven sobre vidres i em va atreure la Turmalina Negra. No sabacmo usar-la i com decan que servia per absorbir l'electronegativitat la vaig posar en el meu ordinador. Llastimosament als pocs dies el meu cap va canviar radicalment amb mi, es va posar molt agressiva i finalment va deixar de treballar ah. Això va fer que em tornés una mica aprensiva amb l'ús de vidres i volv a allunyar-me fins fa uns 4 anys quan la meva germana per Nadal em regal una polsera de Ametista.

Em va connectar de nou i vaig comenar a estudiar-los, a col·leccionar-ia portar-los. L'any passat després de fer teràpia regressiva per diversos anys i de portar un treball ms intens amb els vidres vaig sentir que necessitava un any sabtico, allunyar-me del que és material; volia una vida més simple però ms espiritual, presenta que ja no tenia inclinacions, a res ni a ningú. Dej la meva feina ia casa em dediqu a estudiar ms sobre vidres i teràpies alternatives, volv a pintar i em va centrar en ser ms disciplinada amb la pràctica del ioga i la meditacin. Per descomptat necessitava un suport econòmic per la qual cosa en les tardes cap a teràpies a nens amb problemes d'aprenentatge.

Contrari al que esperava ser un any molt dur. El meu ansietat es va disparar, tenia pensaments obsessius relacionats amb els desencarnats i em vaig posar ultrasensible enfront de les energies. En el meu plexe solar podia sentir intensament l'energia dels altres tant "el bo com el dolent". El meu chakra cor va començar a identificar persones amb qualitats especials i es em disparaven palpitacions cada vegada que m'acostava a algú amb "dons". Només després d'un temps em vaig adonar que aquestes palpitacions no eren ansietat. En aquesta època feia servir Àgates de tots els colors i Ametistes com joies permanents. Estava absolutament anada del terrenal, totalment absorta en el món mental la qual cosa em desconnectava cada vegada més de la vida real. Em vaig enganxar a la lectura d'EL SER UN i vaig poder entendre la vida des d'un punt de vista que encaixava perfectament amb la formació que vaig rebre a casa.

La por es va fer cada vegada més insuportable, en les nits ja no podia tancar els ulls, vaig passar així 7 mesos, pèrdua, tractant de trobar el camí i tot va empitjorar el dia en què moguda per alguna cosa que hi havia dins de la meva vaig intentar llançar-me de la cambra pis de la casa on vivia, amb tan bona sort que vaig ensopegar en l'escala i el meu marit va aconseguir subjectar-me. Va ser així que em vaig acostar més a Sant Miquel Arcàngel i que vaig trobar la manera de trobar protecció dels éssers de llum. Més des d'un punt de vista metafísic que religiós doncs no em considero part de cap religió però crec en el creador tot poderós de tot el que existeix en l'univers i en la seva energia de llum i amor.

El meu pare molt espantat em va demanar llevar-me tots els vidres, va tornar a donar-me homeopatia i em va fer prometre-li que deixaria la teràpia regressiva. Així ho vaig fer ja que només volia tornar a tenir una vida tranquil·la, sentir-me jo i poder dormir. Vaig trobar una meditació anomenada "Meditació per a sol·licitar protecció de tota la jerarquia planetària" vaig començar a escoltar-la diàriament i em sentia més tranquil·la. Aquesta em va portar a la "Oració de Co- Creació" la qual va començar a canviar el meu esquema de pensament. Vaig començar a beure aromàtica de gingebre, mel i canyella cada nit i per fi vaig tornar a dormir.

Vaig tornar a sentir interès per la joieria així que vaig viatjar on un familiar que es dedica a això i em va ensenyar a fer anells en plata. Em va fer un que es va convertir en el meu talismà de protecció, amb ell em sentia més segura. A més vaig començar a fer servir una polsera de Ònix. Posteriorment va arribar a la meva vida 1 Turmalina Negra novament i em vaig connectar amb ella profundament, des del principi vaig saber que estava en la meva vida per protegir-me. I així una cosa va anar portant a l'altra, em vaig endinsar cada vegada més en el tema dels vidres i paral·lelament la vida m'anava proporcionant més informació sobre Sant Miquel Arcàngel. Vaig trobar-hi consol i tranquil·litat. La primera vegada que vaig fer la seva meditació vaig sentir amor en cada porus del meu cos i llor sense parar però no de tristesa, llor d'amor, jams vaig sentir tant amor en la meva vida. Vaig descobrir la seva força, la seva llum i el seu poder per combatre les forces de la foscor, es que em aferr a l tant com a les pedres negres. Hall la manera de sentir-me tranquil·la i protegida, de day de nit. Compart la meva experiència amb altres persones que pateixin el mateix que jo havia passat i fins i tot pitjor i d'aquesta manera pas de ser una persona dominada per la por a convertir-me en exorcista. Comprend que la sensibilitat que tenia la vida me l'havia donat per ajudar els altres.

Autora: Redactora per a la Gran Harmandad Blanca, Diana Marcela Carvajal D.

Article Següent