La ideologia materialista, el coneixement espiritual i l'Impuls Crístic, per Andrés Piñán.
La ideologia materialista, el començament se situa en el segle XV i plenament manifestada en el XIX, intenta demostrar que l'única realitat que existeix és la de la matèria física i les seves lleis corresponents, una cosa tan irracional i difícil de demostrar com els dogmes de fe de
l'Església Catòlica. Des de llavors s'ha intentat propagar el materialisme com a arma conscient per anul·lar l'impuls indispensable per al desenvolupament espiritual de la consciència individual de l'ésser humà cap a la trobada amb el Crist, ideologia que integrada en el cultural s'ha incrementat progressivament en els darrers 50 anys.
Ja sabem que l'home és un ésser essencialment de fe, té necessitat de creure en alguna cosa, no importa si vertader o fals; ha passat de creure en els dogmes de les esglésies a creure en el que diuen els científics, encara que només es basin en suposicions o veritats incompletes.
En la ideologia materialista es fa creure que poc importa el que es faci, es digui o es pensi, que no transcendeix, que tot és relatiu, i per això s'utilitza la ciència com a justificació veraç i demostrable que només existeix la realitat física material . No obstant això sabem que no existeix en el nostre món res que no sigui transcendent: qualsevol cosa que fem, sentim o pensem es difon a la resta de la creació, per bé o per mal, de la mateixa manera que quan respirem compartim l'aire contínuament amb tots els éssers vius que ens envolten. Per això sempre hem de preguntar: ¿Pot ocasionar el que faig, sento o penso algun desequilibri o trastorn a la humanitat o l'entorn ?. No som res si no ens sentim vinculats a tot el que existeix, si ens limitem a reforçar la nostra individualitat.
Hi ha un creixent malestar i desassossec anímic que s'intenta compensar desesperadament a través de l'adquisició i gaudi de béns materials, el que de seguida resulta insatisfactori i frustrant, i en molts casos condueix a depressions ia altres malalties anímiques, cada vegada mes de caràcter endogen i en augment progressiu. El materialisme com a ideologia, com creença que no hi ha res més que el material, pot parasitar i emmalaltir l'ésser humà.
En l'antiguitat les persones necessitaven els ensenyaments religioses i el culte a les esglésies per tal d'ordenar la seva vida al món. Avui dóna el camí de recerca espiritual ha de recórrer individualment, a la plena llum de la consciència espiritual. Això exigeix un gran nivell d'auto-exigència i capacitat de discerniment per saber anar traçant el propi camí, sempre motivats pel major bé de la humanitat. El primer que hem de fer, en aquest sentit, és el de purificar les nostres emocions perquè el jo pugui actuar amb fluïdesa sobre la consciència quotidiana. En aquest procés s'han de desenvolupar les qualitats o virtuts de la justícia, la temprança, el valor i la saviesa; d'aquesta forma la nostra personalitat es anar impregnant del sentit del transcendent.
En l'actualitat s'estan ja descartant les concepcions purament materialistes com teories vlides per a la ciència moderna, fonamentada en la fsica cuntica, de partcules subatmicas i en la relativitat d'Einstein, de manera que el coneixement està començant a endinsar-se en la realitat suprasensible. No obstant això, al nivell cultural de la immensa majoria de la gent, i tal com interessa al sistema de poder establert per al manteniment dels seus interessos, continua fortament arrelada la creença en la realitat del materialisme com la nica existent, la qual cosa es manifesta en un consumisme desacerbado i avenços tecnològics impensables fa pocs anys.
Les condicions culturals actuals han restringit al mxim la capacitat perceptiva de l'ésser humà, conseqüència de l'increment del bombardeig de estmuls visuals i auditius mediticos, publicitaris i d'una cultura de l'oci, en un estrès generalitzat i situacions limit, àmpliament afavorit per les forces que utilitzen factors culturals interessats en el manteniment del sistema capitalista establert, que privilegia unes minories de poder. Però previsiblement, unit al desenvolupament del sistema nerviós autnom, les persones cada vegada percibirn en major mesura reflexos de nivells suprafsicos de la realitat i adquiriran noves facultats de percepcions extrasensorials en forma d'imaginacions, intuïcions i precogniciones .
El Coneixement Espiritual
Tots els autèntics investigadors del coneixement del transcendent coincideixen a afirmar que el més important en la nostra època és la transmissió de les veritats obtingudes del que suprasensible, deixant que la gent decideixi lliurement el seu possible acceptació, de la mateixa manera que tot el que vingui del món espiritual . Som nosaltres els que hem de decidir si ens unim a aquests coneixements, per a això estem prou preparats en els començaments del segle XXI. El propòsit de qualsevol que vulgui, en base a la seva experiència, transmetre als altres els seus coneixements espirituals, només pot ser el de subministrar elements d'informació, per tal que cada persona pugui elaborar els seus propis criteris en una cosa tan íntima i intransferible com és la pròpia aventura espiritual. Cada un ha de saber en cada moment el que ha o no fer i en el que pot o no creure.
Des de començaments del segle XX l'home està en disposició de comprendre racionalment la realitat, el seu pensament és cada vegada més potent i la seva consciència està en contínua expansió. No es pot ia creure en el que no es comprèn, el que menys es necessiten són dogmes de fe, rituals i imposicions sectàries.
Qualsevol persona normal pot aspirar a veure i entendre la realitat d'una forma més profunda i completa del que ens ensenya el nostre entorn cultural, realitat que, perquè sigui completa, ha d'aspirar a incloure coneixements del que suprasensible, del que es troba ocult darrere del món físic material. Això s'ha de fer en un procés d'extracció del millor que tinguem en la nostra interioritat anímica i que puguem compartir amb la resta dels éssers humans que ho desitgin, guiant-nos sempre de manera que interessi a la humanitat en el seu conjunt, mai basat en els nostres interessos personals.
Tal com ens ensenya Rudolf Steiner, qualsevol coneixement ocult és inspirat per entitats espirituals de diferents nivells, benèfiques o malèfiques per a l'ésser humà. Hem de passar-ho sempre pel sedàs del sentit comú, amb realisme i humilitat no fingida, incrementant el nostre grau de maduresa, i per tant de responsabilitat cap als altres pel que fa a la nostra capacitat de comprensió, tolerància i empatia. En l'àmbit de l'ocult hem de saber que les coses no són en absolut senzilles: en ell la realitat és vivent i dinàmica, de manera que qualsevol treball esotèric que es faci ha d'ésser contrastat amb la realitat quotidiana de la nostra consciència de vigília.
Steiner ens prevé de la necessitat de separar, en el possible, qualsevol estudi espiritual que fem, de la nostra pròpia personalitat, per tal que el puguem comprendre millor i evitem el perill de caure en un egosmo espiritual exacerbat, que freqüentment passa desapercebut, fins i tot per al propi estudiant. Normalment només interessa el que afecta la pròpia vida personal, no a la resta: però, la forma correcta d'acostar-se a un estudi de l'espiritual és veure com la realitat influeix a la humanitat global i la resta dels éssers creats, sense interessos personals egoistes, especialment en el camí cristià, que sempre ha de ser universal; en cas contrari sempre serem excloents i sectaris.
La recerca de la realitat suprasensible, de la transcendència, no ha de mai apartar-nos de la realitat quotidiana de la percepció sensible, ennuvolant el nostre pensament o adormint la nostra consciència, sinó més aviat clarificndolo i incrementndola . La percepci suprasensible que pugui obtenir l'aspirant a la iniciació cristiana (la nica possible i autntica per a l'home, en la concepció antroposfica Steineriana), no ha de mai interferir en la seva consciència habitual, sinó complementndola i enriquecindola, ha d'estar acompanyada per la inquietud pel social, per la realitat del que passa a la humanitat, especialment per la preocupaci pels mes desfavorits i oprimits, prenent plena consciència del sofriment i la injustícia existents, cultivant en el possible, de manera efectiva, la fraternitat i cooperació amb tots els éssers humans. Tampoc pot fer-nos sentir superiors a qualsevol altre ésser humà.
Es requereix plena maduresa en el món fsic material per poder aspirar a transitar amb l'ús correcte de les facultats superiors pels mons espirituals, de més de tres dimensions, tal com ens informen els grans investigadors de l'esperit.
En poques passades la iniciació espiritual es fonamentava en l'ascètica i en l'entrenament exterior del cos físic. L'autèntica iniciació cristiana moderna ho ha de fer en l'evolució espontània de l'ànima, perquè ella desenvolupi les seves pròpies forces internes, tal com ensenya
És interessant ressaltar el que Steiner, en una de les seves conferències, va considerar a l'ateisme com una mena de malaltia, ja que opinava que en un organisme sa, el funcionament harmoniós de les seves diferents components proporciona el que senti, per si mateix, el seu origen diví. Considerava així mateix que era una debilitat o deficiència psíquica, en la constitució de l'ànima humana, l'ésser incapaços de percebre l'espiritualitat en un mateix, i la seva connexió amb l'espiritualitat del món. El no trobar el Déu Fill, a l'Crist o Verb Còsmic el considerava com un autèntic infortuni o desgràcia per a l'ésser humà, si bé va manifestar que tots els homes, en algun moment de les seves vides, tindrien l'oportunitat d'aquesta trobada.
La consciència d'una banda, molt minoritària però cada vegada més gran d'éssers humans, comença a rebutjar la ideologia materialista, endinsant-se en el suprasensible a través de l'orientació dels pensaments i sentiments cap a una moralitat transcendent, basada en els arquetips del Bé,
la Veritat i la Bellesa, en oposició als del Mal, la Mentida i la Lletjor.L'Impuls Crístic
En els nostres dies no es tracta que la humanitat sol·liciti i apel·li a l'ajuda del Crist davant els greus problemes existents, sinó que hem de saber que aquest només pot actuar de forma individual, mitjançant el requeriment lliure de cada un de nosaltres: som els seus instruments quan ho comprenem i actuem d'acord amb els seus ensenyaments; si no, no actua.
El aspirar a conèixer
la Veritat s'ha de fonamentar en el desenvolupament de l'Ànima Conscient, que és la tasca que l'ésser humà ha de realitzar en la nostra època, tal com va preconitzar Steiner, i que és una espècie de consciència super-desperta, a diferència de la plàcida inconsciència ensoñativa pròpia de la consciència normal actual. D'aquesta manera es podrà irradiar a l'entorn les influències benefactores i estimulants d'una consciència desperta, posant-així al servei del Crist, a través dels seus Jerarquies, des d'una nova comprensió individual, no grupal, d'un nou cristianisme basat en l'amor fraternal, que procedeix de la saviesa quan l'impuls crístic penetra en cada ésser humà que voluntàriament ho acull.
La força espiritual del Crist és la mes poderosa que ens pot afectar. Per a això hem de tenir fe en l'autenticitat d'aquest coneixement i així poder utilitzar aquestes forces crística per a la nostra evolució, primer a la nostra encarnació a la terra i posteriorment en el món espiritual. Potents forces opositores al Crist intenten impedir la transmissió d'aquest coneixement, fonamentalment, com hem vist, a través de la propagació de la ideologia materialista, per tal que la consciència de l'ésser humà quedi atrapada en el cada vegada més tecnificat món físic material, anul·lant d'aquesta manera el seu desenvolupament espiritual, fent-li creure que, encara que existeixin forces espirituals, no són mes que forces de la natura, tal com va prevenir en el seu moment Rudolf Steiner.
L'impuls crístic sempre va a actuar sobre la individualitat humana, mai en manifestacions massives o actuacions grupals, i va actuar en funció, com hem vist, que la nostra consciència estigui preparada per servir d'instrument per a la seva acció. Tots els homes portem al cor la llavor crística que voluntàriament podem fer fructificar a través del desenvolupament de l'amor fraternal en la nostra consciència.
Sota la influència etérica de Crist podem sentir que res del que passi a altres homes deixa d'afectar-vitalment a nosaltres mateixos, i que, com ja hem vist, no hi ha res que no transcendeixi: tot el que nosaltres fem, sentim o pensem influeix poderosament en tots els altres éssers. En aquest sentit, no podem deixar-nos influir pels estímuls desmoralitzadors que intenten convèncer-nos de la nostra incapacitat per modificar el present estat de coses caòtic i destructiu. No només són importants les nostres accions, sinó tamb les nostres intencions i pensaments positius, sabent que comptem amb l'ajuda de la força i el valor que el Crist ens atorga per actuar en el món. Encara que sols sigui amb el nostre anhel sincer i ardent cap al Bé,
la Veritat i
la Bellesa, contribuirem a que la humanitat tingui un futur.
Andrés Pin
