Ser un mateix

Totes les persones que venim a viure aquesta experiència a la Terra tenim una missió, un propòsit, per aquest motiu és tan important ser un mateix, que siguem autèntics, ja que se'ns ha encarregat realitzar una tasca i aquesta tasca només la podem fer si som nosaltres mateixos i no si tractem de ser algú que no som.

En un puzle de cinc mil peces cada peça té la mateixa importància encara que no ho sembli.

Potser si emetem un judici, cosa que no ens serà difícil perquè som tan bons en això de jutjar és una cosa que podria ser esport olímpic, pot ser que algunes de les peces del puzle ens agradin més pel seu color o per la part del dibuix que els ha tocat representar, però n'hi ha prou que col·loquem una a un lloc que no li correspon perquè no encaixi. I si una peça no encaixa el puzle no es completa i no arriba a ser el que estava destinat a ser, d'aquí la importància de ser un mateix.

Cada un de nosaltres tenim un lloc ideal per a nosaltres en el puzle de la vida.

En comptes d'acceptar que som peces úniques tractem de convertir-nos en la peça del costat i per això adoptem postures que ens fan estar en tensió amb la creença que si mantenim la posició durant el temps suficient acabarem encaixant en un espai que no és el nostre, en un lloc que no està fet per a nosaltres.

Quan ens vam acceptar i vam decidir ser nosaltres mateixos ens adonem que hi ha un lloc ideal per a cada un de nosaltres.

El fet de començar a ser un mateix fa que l'Univers comenci a donar-nos suport i la nostra vida es torna una mica més fàcil, cosa que té tot el sentit del món, perquè si cada un de nosaltres venim a complir amb una missió concreta se'ns ha dotat amb totes les qualitats i els dons que necessitem per dur-la a terme, però per a això hem de ser nosaltres mateixos.

També cal encarar els desafiaments i els aprenentatges que vénen a la nostra vida, perquè tots ells també han estat posats en el nostre camí per ajudar-nos a evolucionar i convertir-nos en aquella persona que estàvem destinats a ser, que no és altra que nosaltres mateixos però lliures de judicis i de comparacions amb els altres.

Acceptar el paper de ser un mateix

L'Univers se sent feliç cada vegada que un de nosaltres accepta el seu paper, cada vegada que un de nosaltres accepta ser la peça del puzle que és i és lògic que així sigui, doncs, qui anava a omplir l'espai que nosaltres deixem buit si tractem de convertir-nos en la còpia d'algú que ja existeix?

No és que sigui dolent aprendre dels altres, però una cosa és aprendre del que els altres fan bé i una altra molt diferent és renunciar a ser nosaltres mateixos, renunciar a permetre que la nostra essència s'expressi a través nostre, ja que per molt que puguem trobar algú al món que s'assembli a nosaltres ni tan sols dos germans bessons són exactament iguals i això és perquè cada persona és única.

Cada persona té la seva funció i la seva missió en la vida i tot això passa per ser un mateix.

Potser el més difícil sigui descobrir quina és aquesta missió, però el camí que ens permetrà saber quin és, sempre té el seu origen en començar a estimar-nos a nosaltres mateixos i respectar-nos i això ho fem quan aprenem a ser nosaltres mateixos sense tractar de ser qui no som.

Això tampoc ha de ser una excusa per no millorar i evolucionar, doncs molta gent justifica constantment el que fa amb les excusa que e s que jo sóc així, i és cert que tu i jo i tots som així, com som cada un, però això no vol dir que deixem de ser nosaltres mateixos si comencem a estimar-nos més ia expandir aquest amor cap a tot el que existeix, tractant de fer-ho sense participar a les olimpíades del judici i de la crítica.

Hem de començar a pensar menys i estimar mes, doncs això no ens converteix en una altra persona ni ens desvia del nostre camí, sinó tot el contrari, ens ofereix una drecera per sentir-nos més feliços i ma s plens i sentir més pau interior amb la qual posar el nostre granet de sorra i millorar el món.

Atreveix-te a ser qui ets, calça les teves pròpies sabates, ja que l'Univers t'ho va a agrair, això no vol dir que no vagis a haver de superar algun obstacle, però per descomptat podràs avançar MASY millor al alliberar-te de la càrrega que deixes en renunciar a ser una altra persona.

Tracta de no comparar-te amb ningú, ja que tant el teu com aquesta persona o persones amb les que et compares sou únics i si l'Univers hagués volgut que existissin dues persones idèntiques en tots els sentits, a hores d'ara, després d'haver vist la capacitat de crear a la perfecció que té l'Univers, tal com ens demostra la natura, ja ho hagués fet.

No creus que si l'Univers hagués volgut fer-te idèntic a algú ja ho hagués fet sense la teva ajuda?

No obstant això s'ha esforçat molt en fer-nos únics a cada un de nosaltres, no et dóna això una pista del especial que ets? Recorda que només amb que una peça del puzle falti ja no es completa, jo per la meva part vaig a tractar de sentir-me còmode en el lloc del puzle que m'ha tocat i t'animo a tu a fer exactament el mateix.
Deixa que la llum i l'amor que hi ha en tu s'expressin, perquè aquesta és la teva missió.

Extracte del llibre: Els meus converses amb un Arcàngel. Confidències d'Metatrón

Autor: Santos Àvila Ruiz - www.santosavila.com