Crec que una intel·ligència privilegiada pot ser una benedicció, però també pot convertir-se en un infern, depenent de com la apliquem.
Recordo que en vuitè d'EGB, quan tenia 13 anys, ens van fer a tots els nens del meu col·legi uns test d'actituds i intel·ligència i el meu demostrava una capacitat intel·lectual per sobre de la mitjana. El curiós és que els tests també declaraven que no sentia especial interès per res en concret, ni professional, ni de cap altre tipus. A més, tot i que em portava bé amb els companys sempre em rezagaba, no prenia decisions i ni tan sols se m'acudia intentar liderar el grup o defensar les meves pròpies idees, de les que aleshores no tenia gairebé del tot.
Va ser molt més tard, quan vaig trobar una altra manera de veure la vida molt més positiva i assertiva, quan vaig començar a confiar en mi mateix i amb això va venir també tota una font d'inspiracions i recerques transcendentals que em van canviar completament.
La meva pròpia experiència i les meves reflexions m'han ensenyat que la nostra intel·ligència aquesta sempre al servei de la nostra mirada, de la nostra actitud, de la nostra visió. I si aquesta mirada i actitud és positiva serà una font de benediccions per a nosaltres i per al món però si és negativa treballarà en contra nostra. Amb "positiva" o "negativa" em refereixo a mirades que afirmin i donin suport la nostra grandesa i el nostre potencial o que al contrari els qüestioni o els negui.
Per això no em canso de suggerir que alimentem una actitud positiva, ja que quan la tenim la nostra ment sempre troba camins per justificar-la i construir i desenvolupar-se en base a ella, i anar més enllà fins i tot del que mai hàgim imaginat. Però també passa que quan caiem en una visió negativa, en la desconfiança o en el pessimisme, la nostra ment (especialment si és aguda) també troba mil maneres de justificar aquestes visions i col·labora a que tot es faci fosc encara més. Per això podem passar de l'eufòria a la tristesa en només qüestió d'hores. A això alguns ho han etiquetat com a trastorn bipolar (una altra etiqueta), però per mi, no és res més que la conseqüència emocional del nostre enfocament i actitud en cada moment.
La causa per la nostra alegria o la nostra tristesa no és una altra que la qualitat i l'enfocament dels nostres pensaments, en què i de quina manera entretenim nostres pensaments. I aquests pensaments i en conseqüència les emocions que comporten creixen exponencialment per bé o per mal si no s'atura o varia aquest enfocament.
Una situació és possible que no la puguem canviar però la manera en què veiem o entenem aquesta situació si podem canviar-la. No estic parlant d'auto-enganyar-nos sinó d'estar oberts a l'existència d'altres formes de veure la situació, totalment lògiques i raonables, que ens poden fer sentir d'una altra manera. I una vegada que hem trobat un pensament més positiu sobre aquesta situació en què enganxar-nos i enfocar-nos, la prodigiosa ment i la seva habilitat natural d'atreure progressivament més pensaments similars faran la resta. Si posem la nostra voluntat en això en breu haurem sortit totalment d'aquesta visió i aquestes emocions anteriors i ens trobarem mirant d'una altra manera i ens sentirem també sentint d'una altra manera.
I és aquí, quan hem canviat nosaltres internament, quan estem mirant i sentint i fins i tot actuant d'una altra manera, és aquí on comença de veritat el canvi exterior.
Crec que, paradoxalment, quan ja no necessitem aquest canvi extern doncs comprenem i acceptem la situació i ens sentim bé independentment d'ella, és quan el nostre desig lliure de lligams i necessitats pot generar el desitjat. És llavors quan el canvi extern es produeix.
I aquest on i quan no depèn de res exterior, depèn només de nosaltres i de la nostra voluntat de triar i mantenir una nova mirada. Aquest on i quan pot ser sempre aquí i ara.
Canviar els hàbits de pensament no és fàcil però es pot. Jo vaig ser un dramàtic o com a mínim un melodramàtic la major part de la meva vida, i després vaig triar forçar-me a pensar cada dia ia cada moment d'una altra manera. I des que ho vaig fer les coses sempre van anar a millor, fins i tot la meva intel·ligència es va desenvolupar encara més a raó d'aquest procés. No només he llegit centenars (¿milers?) De llibres des de llavors, els quals han estimulat encara més les meves pròpies idees i pensaments emergents, sinó que he intentat portar a la pràctica allò que realment em convencia del que anava descobrint en el meu camí. I la meva perspectiva de la vida així com el meu discerniment s'ha aguditzat exponencialment, això ho sé perquè no sóc la mateixa persona que llavors.
La intel·ligència (o el seu potencial) la vaig tenir sempre però en el passat estava esclavitzada de la meva percepció de les coses i de mi mateix. Avui considero la intel·ligència un instrument imprescindible al servei de la meva evolució. L'evolució personal penso que és una cosa inevitable, cosa que sempre està passant tot i que la majoria del temps aquesta encoberta, a manera de potencial, a l'espera de ser revelada per la mirada apropiada. I aquest desenvolupament positiu ha estat més notable en mi des que vaig descobrir i vaig triar fer servir la meva ment d'aquesta manera.
Des de llavors he decidit confiar en mi, en la gent (o almenys en la seva bondat intrínseca), en el món i en la vida. He beneït el que em molestava i no m'agradava i simplement m'he apartat d'això, intentant no lluitar sinó fluir amb els nous camins que em s'obrien. I les coses sempre han millorat. Però us prometo que quan algun dia m'oblido i em trobo influït per les notícies i les interpretacions negatives d'altres, puc enfonsar-me immediatament si no faig el gran esforç de sortir d'aquest forat de negativitat i projectar cap al Albert que avui sóc, cap a la mirada que avui sostinc.
Quan dubtem de nosaltres mateixos, de la nostra puresa essencial, quan dubtem que aquesta bellesa també existeix en altres persones, oa la nostra societat, oa la vida en si mateixa, ... quan això passa ens desconnectem de la nostra veritable essència. Ens desconnectem de qui realment som. I pensem, sentim i actuem segons aquesta visi desconnectada que tenim de nosaltres i del món.
Però aquesta essència veritable sempre est ah. Aquest amor i aquesta bellesa és la nostra veritable naturalesa.
Almenys des del meu mirada.
No som tan diferents de l'assassí, o l'estafador. Tampoc ho som del heroi ni del mstico. Només ens diferencia la mirada i les eleccions que prenem amb respecte a ella.
Quan veiem que algú aquesta desconnectat i veiem que ens ataca a nosaltres o d'altres, i veiem que la nostra influència no el millora sinó que l'empitjora, el millor és simplement apartar-se i deixar-li seguir el seu camí i nosaltres continuar el nostre. No per rancor ni per por, sinó per amor, a nosaltres mateixos i aquestes altres persones. Si perdem el nostre equilibri no ajudem a ningú i a més podem acabar perdindonos del tot nosaltres mateixos. Aquestes persones trobessin tanben seu camí com t vas trobar el teu. No et necessiten ni t a ells. És la seva tria no la teva.
I aquesta capacitat de decisi la tenim tots i cadascun de nosaltres. Podem resistir-nos o podem fluir. I fluir sempre et porta a bon port, la majoria de les vegades a nous i excitants. I la gent agraeix que li donem la llibertat de ser ells mateixos, que no els jutgem, que no els posem etiquetes, que no els imposem la nostra visió de les coses. Que això és el que vols doncs per a tu, jo prefereixo una altra cosa, i ja est, no hi ha ms que parlar. Tot est bé. Un copet a l'esquena ia una altra cosa papallona. Tututu
L'amor dóna llibertat, no es deixa abusar, però dóna la llibertat a l'altre de ser ell mateix i amb això ens alliberem nosaltres tamb.
Però això és ser egosta, és que està molestant al meu veí però el teu veí tamb pot triar, no?
En tot cas aydale a entendre això.
Aydale a entendre que l tamb pot triar.
Aydale a entendre que hi ha altres mirades.
Una abraçada forta,
Alberto
(Article extret del meu blog www.conlaluzenlamirada.blogspot.com)
Alberto Agraso i Mony Dojeiji es van conèixer el 2011 i van emprendre junts un camí per la pau des de Roma a Jerusalem en el qual van recórrer 5000 km a peu travessant 13 països durant 13 mesos. Actualment es troben en el procés de publicar la seva història. Podeu descobrir més sobre la seva aventura interior a la seva pàgina web www.caminandoporlapaz.com.
També podeu visitar els seus altres espais d'índole espiritual:
Obra artística d'Alberto: www.albertoagraso.blogspot.com
Reflexions d'Alberto: www.conlaluzenlamirada.blogspot.com
Reflexions d'Mony: www.dejandolamontana.blogspot.com
Compte de facebook: http://es-la.facebook.com/people/Caminando-Por-la-Paz/100001551650692
