La intoxicació per metalls pesants i la seva eliminació a través de remeis naturals

Els metalls pesants i altres toxines cada vegada amenacen més la nostra salut. En estudis recents s'ha comprovat que avui en dia tenim de 400 a 1.000 vegades més plom, plom en els ossos que fa 400 anys. Això té greus efectes en el cervell i en l'evolució mental dels nens, especialment en la formació de la intel·ligència.

"Busca l'origen de la malaltia"
"No tapis els símptomes amb medicaments"
"Considera el pacient en la seva totalitat"
"Millor pagar per a la conservació de la salut, que per curar la malaltia"

Els metalls pesants i altres toxines cada vegada amenacen més la nostra salut. En estudis recents s'ha comprovat que avui en dia tenim de 400 a 1.000 vegades més plom, plom en els ossos que fa 400 anys.

Això té greus efectes en el cervell i en l'evolució mental dels nens, especialment en la formació de la intel·ligència. Entre molts altres símptomes la intoxicació per plom provoca una pertorbació de la formació de la sang i així leucèmies i anèmies, insuficiències renals i malalties neurològiques.

Entre els metalls pesats els més importants en qüestió de salut són el mercuri, el plom, el cadmi, el níquel i el zinc. Alguns elements intermedis com l'arsènic i l'alumini, els quals són molt rellevants des del punt de vista toxicològic, s'estudien habitualment al costat dels metalls pesats.

Les fonts dels metalls pesants

Les fonts principals del mercuri són les següents: el peix (a causa de la contaminació dels mars); els insecticides (que contenen normalment un o dos metalls pesants, que es colen en la cadena alimentària); l'aigua 'potable' (hem de suposar que tota l'aigua conté tòxics a menys que s'hagi comprovat mitjançant anàlisi el contrari); alguns medicaments (especialment els que regulen l'alta pressió sanguínia i la vacuna contra el tètanus); i l'aire contaminat per la indústria i els cotxes (per la tecnologia de combustió).

Una altra font de mercuri molt important és el traspàs de la mare al fetus a través de la placenta i el nadó a través de la llet materna per processos hormonals. Mitjançant aquests processos la mare traspassa del 40 al 60% de la seva càrrega al nen.

Però la quantitat més gran entra en els nostres cossos pels empastaments de les dents. L'amalgama usada en aquests conté normalment un 50% de mercuri.

Com entra el mercuri en el nostre cos i dondese queda?

El mercuri és l'únic metall volàtil; absorbit pels pulmons i la pell. Del mercuri inhalat el cos absorbeix un 82%, dipositant gran part en el sistema nerviós, mentre que del ingerit només s'acumula prop del 7%. Per això la inhalació és la font més perillosa.

Se sap que després de menjar el nivell de mercuri en la sang puja a les persones que tenen empastaments amb amalgama, perquè es deixen anar ions de mercuri. Aquests primer són absorbits per la saliva ia través del sistema digestiu arriben a la sang, on es poden mesurar. Si aquesta saliva fos aigua estaria prohibit el seu consum.

Moltes vegades, almenys dues hores després de dinar, persones amb 8 empastaments tenen de 100 a 200 vegades més mercuri en l'aire de exhalació del que està permès en instal·lacions industrials. Aquests vapors s'ingereixen parcialment a través de les vies respiratòries.

Així passen també a la circulació sanguínia, on es transforma una part del vapor de mercuri en òxid de mercuri, una forma del mercuri encara més tòxica que el vapor. I ja que òrgans com el fetge, la bilis, el cor i el riñóntrabajan com un filtre sanguini, és aquí on s'emmagatzema principalment el metall tòxic.

A més aquests vapors de mercuri traspassen sense dificultat la barrera hematoencefàlica i arriben així directament al cervell, pertorbant en el seu camí aquesta barrera, el que facilita l'entrada d'altres toxines, que normalment no poden entrar. Aquestes toxines provoquen símptomes propis que no tenen a veure amb la intoxicació per mercuri, però que aquest facilita indirectament.

Gairebé totes les malalties del sistema nerviós conegudes no estan provocades primàriament pel mercuri en el cervell, sinó pels verins i infeccions secundàries que arriben al cervell per la defectuosa barrera hematoencefàlica. Això vol dir que per tractar malalties neurològiques és imprescindible treure el mercuri per estabilitzar el funcionament de la barrera hematoencefàlica, inhibint així l'entrada de substàncies patògenes.

En uns estudis s'han posat empastaments marcats amb substàncies radioactives a unes ovelles ia uns micos per veure on es queda el mercuri. Després de 4 setmanes es va trobar aquest metall en els ronyons, el fetge, les glàndules renals, el tub digestiu, l'hipotàlem, la hipòfisi, el sistema límbic, la tiroide, els ganglis espinals, la medul·la espinal i al cervell.

Després de 6 mesos el funcionament dels ronyons s'havia reduït en un 60%. Un any més tard no s'havia reduït la càrrega de mercuri, al contrari, aquesta havia augmentat. Després de treure els empastaments tampoc es reduïa la quantitat. Això vol dir: un cop enverinat - sempre enverinat.

Quan masteguem es desprenen partícules d'amalgama en la seva forma metàl·lica encara poc innòcua, que s'empassen. La flora intestinal natural transforma aquestes partícules i el vapor de mercuri en la forma més perillosa del metall: mercuri metílic (50 vegades més verinós). Aquest procés es diu metilació. Nombrosos experiments i estudis confirmen aquest procés; així i tot és desmentit per molts dentistes i odontòlegs. Des del intestí passa el mercuri metílic a la circulació sanguínia i finalment als òrgans i nervis.

Tamb es fixa molt mercuri en els ossos i en les articulacions. El mercuri tamb es difon a través de les encas, les arrels dentals i la mandbula fins al sistema nerviós central i el cervell (en 48 hores). El nervi trigmino de morts amb empastaments s ple de mercuri, plata i estao (provoca l'rechinamiento de les dents).

Malalties relacionades o provocades pel mercuri

El reconegut professor de química doctor Alfred Stock, director de l'institut Max-Planck de Berln, va demostrar en diversos experiments que el mercuri surt dels empastaments d'amalgama i pot ser acollit pel cos. Va dir: No hi ha cap dubte que molts sntomes, entre ells fatiga, depresin, irritabilitat, vertigen, amnèsia, inflamacin bucal, diarrea, inapetència, refredats crnics (inflamacin de mucosa) són moltes vegades ocasionats pel mercuri al qual el cos està exposat pels seus empastaments d'amalgama, en quantitats petites però contínues.

Els metges han de prestar seriosa atenci aquest fet. Llavors, probablement es comprovi que l'ús despreocupat de l'amalgama com empastament dental ha estat un delicte greu contra la humanitat. (1926)

Els principals i primers smptomes de l'enverinament amb mercuri són els següents: depressions lleus, tremolors en les mans, peus i mans freds, pertorbacions del son, entumiment, colesterol alt, prdua de memòria, fatiga, problemes de les articulacions. Hi ha molts ms.

Els següents smptomes estan extrets del llibre: Mercury and its effects on environment and biology d'Astrid & Helmut Sigel

-Efectes psíquics:

Ansietat, inestabilitat emocional, timidesa, sndrome de cansament (crnico), disminuci de la memòria, alteraci del son, depressions, tendència al suïcidi, prdua de confiança en si mateix, negativitat, nerviosisme, falta d'estmuls, falta d'energia, passivitat, addiccions, indecisin, excitabilitat, epilèpsia, hiperactivitat dels nens, autisme, disminuci la capacitat de reacci, esclerosi mltiple, parkinson, alzheimer

-Efectes físics:

Mans i peus freds, suor durant la nit, dolors crnics, mals de cap, pèrdua de gana, pes alt & baix, herpes (no hi ha sense Hg.), Alzheimer (Hg. + A.), pertorbacions de la fertilitat, estreimiento, problemes de les articulacions (dolors), prdua de pèl, impotència, artritis, sabor metllic a la boca, debilitat general, resistència a antibitics, anèmia, asma, tensi sangunea alta, èczemes a la pell, pertorbacions hormonals, colesterol alt, problemes de audici, problemes de visi, susceptibilitat a infeccions, malalties del fetge (funcionament limitat ), malalties dels ronyons (funcionament limitat), dislèxia, palpitacions de la boca, neurodermitis, dolors d'esquena, debilitat del sistema inmunolgico, tremolor de les mans, sagnat de encas, úlceres a la boca, glaucoma, malalties de l'intestí, malalties del estmac, arítmia cardíaca, sensibilitat a menges tibles, malalties virals, malalties de fongs, candida, lupus, al·lèrgies, pertorbacions en el funcionament de la tiroide, vertigen, transpiracin abundant, CITICA (dolors constants), lumbago, colitis, càncer, malalties de les glàndules suprarenals, reuma, rechinamiento de les dents, crohn

Perquè els metalls pesants funcionen com antenes per la contaminació electromagntica Dr. Klinghardt aconsella viure en casos de malalties provocades per metalls pesants en llocs on hi ha poca o nul·la radiaci (on els mbils no tenen cobertura).

Com hem vist el mercuri es fixa en diferents parts del cos humà. Principalment afecta òrgans com el fetge, els ronyons i el cor, provocant diferents alteracions en ells. Per tamb afecta les articulacions, al tracte intestinal, als ossos, a la sang i especialment a tot el sistema nerviós inclòs el cervell. Hi ha molts símptomes que estan relacionats amb el mercuri però no directament provocades pel mateix, a causa de la pertorbació de la barrera hematoencefàlica.

En les cèl·lules nervioses el mercuri és responsable de la destrucció parcial dels microtubulos, inhibint així el transport axional adequat. Així aquestes cèl·lules no poden desfer-se d'altres neurotoxines i altres residus. Això provoca canvis emocionals (sistema límbic), pertorbacions del sistema auditiu i visual i altres símptomes del sistema nerviós, no sempre provocats pel mercuri mateix. A l'espai intracel·lular el mercuri provoca danys en les mitocòndries, les nostres fàbriques d'energia (fatiga).

En uns estudis (Vimy i Lorscheider) es podia comprovar que els microorganismes que estan constantment en contacte amb el mercuri a la boca no només desenvolupen una resistència contra el mateix, sinó també contra antibiòtics. Els mecanismes de com funciona aquest procés no es coneixen encara. A més aquests microorganismes desprenen plásmides, ADN extracel·lular, que surten mitjançant l'expiració l'aire, provocant la mateixa resistència en altres éssers vius. La resistència als antibiòtics és un dels grans obstacles en la medicina moderna avui en dia.

El traspàs de mercuri de la mare al fetus i el nadó provoca un creixement retardat del teixit nerviós, un cervell més petit, menys pes corporal i un sistema immunitari incomplet. Això vol dir que el potencial genètic dels nadons que creixen sota aquestes condicions té menys possibilitats d'evolucionar (també sembla relacionat amb l'autisme). Gràcies als mètodes de desintoxicació aquest retard es pot recuperar en el primer any de vida.

Entre els científics que es dediquen a aquests temes hi ha la hipòtesi que molts càncers i malalties infeccioses són un intent del cos d'immobilitzar les neurotoxines que tenim tots al nostre cos (Yoshiaki Omura). Al centre de molts tumors s'han detectat concentracions elevades de neurotoxines, especialment mercuri.

També malalties provocades per streptococcus, staphylococcus, càndida i herpes estan relacionades amb la intoxicació per metalls pesats. Sembla que moltes curacions o millores d'aquestes patologies a través de la desintoxicació de metalls pesants estan corroborant aquestes afirmacions.

Diagnosi i desintoxicació

Les quantitats de mercuri en el cos no es poden mesurar mitjançant anàlisi de sang o de pèl. El mercuri es fixa ràpidament en les diferents parts del nostre organisme esmentades a dalt, i aquí es queda; no és evacuat espontàniament. Per això sis setmanes després de posar empastaments d'amalgama dels alts nivells d'aquest metall produïts per aquest tractament han desaparegut gairebé del tot i no es veuen elevades quantitats ni en la femta ni en l'orina, la sang o el pèl.

Per mesurar el mercuri és necessari utilitzar substàncies que mobilitzen i fan fora a aquest del cos. Per a aquesta tasca serveixen alguns productes farmacèutics com el DMSA i el DMPS, els quals mobilitzen i fan fora grans quantitats de metalls pesants de diferents parts del cos a través de l'orina.

Les grans desavantatges són els efectes secundaris i que només deixen anar els metalls dels teixits però no del sistema nerviós. A més hi ha el gran perill de la reabsorció perquè aquestes substàncies deixen anar més toxines de les que fan fora del cos.

A la desintoxicació amb remeis naturals s'usa l'alga Chlorella, el coriandre i l'all silvestre.

També els símptomes esmentats a dalt, com la disminució de la memòria a curt termini, ensenyen una possible intoxicació per metalls pesats. Especialment el nivell de colesterol es veu elevat, quan el cos tracta amb mercuri. Una altra possibilitat de diagnosi és que en fa la kinesiologia.

La Chlorella té dos efectes: mobilitza metalls pesants i radioactius i altres toxines, com p. ex. dioxina, especialment en els espais extracel·lulars, per fer-les fora després del cos amb la femta. El coriandre és capaç de mobilitzar molts tòxics de l'espai intracel·lular, especialment de les cèl·lules nervioses i dels ossos.

Estudis recents amb animals demostren que el coriandre efectua una mobilització ràpida d'alumini i plom, plom del cervell i de l'esquelet, superior que amb qualsevol altre remei. Encara que l'animal va ser enverinat constantment amb alumini el contingut d'aquest metall en els ossos disminuïa significativament durant el període d'observació.

Per a una eliminació de les toxines mobilitzades pel coriandre és imprescindible prendre també la Chlorella en quantitats suficients per inhibir una reabsorció de les substàncies alliberades.

L'all silvestre protegeix les cèl·lules vermelles i blanques de la sang contra danys per oxidació, provocats pels metalls pesats en el seu camí cap a fora.

També té propietats de desintoxicació. A més l'all silvestre conté el mineral més important en la protecció contra la toxicitat del mercuri: el seleni bioactiu.
És molt important dosificar aquests productes correctament per inhibir la reabsorció de les toxines, que pot provocar un empitjorament de diferents patologies.

Notes: Només cal fer servir Chlorella i oli de peix lliures de toxines (garantia del productor).

Per reparar els danys provocats per les toxines en el sistema nerviós cal prendre oli de peix en quantitats suficients.

Aquest article està basat en els estudis i les conferències del metge Dietrich Klinghardt MD, Ph.D., que porta investigant ja molts anys en aquests temes, recolzant-se a més en els prop de 10.000 estudis relacionats amb la toxicitat del mercuri. Dr. Klinghardt ha estudiat medicina i psicologia.

A més té formació en homeopatia clàssica i acupuntura. Ha dirigit una clínica de pacients amb dolors crònics als Estats Units durant 12 anys. Dr. Klinghardt se sentia moltes vegades decebut amb els tractaments naturals, perquè la seva eficàcia en molts casos era deficient.

Després de desintoxicar als pacients, per la seva pròpia sorpresa, tots els tractaments naturals funcionaven molt millor, a causa de l'eliminació de focus de toxines les quals directament o indirectament provoquen un ambient patogen en el seu voltant.

Segons el doctor Klinghardt totes les malalties que duren més de sis setmanes estan relacionades amb la intoxicació per metalls pesats o altres toxines.

Una desintoxicació és moltíssim més barata que comprar-se medicaments per a tota la vida.

Aquests investigadors han curat ja molts casos d'alzheimer, parkinson, esclerosi múltiple, autisme i altres malalties greus amb les quals la indústria farmacèutica guanya molts milions d'euros en els tractaments.

fonts:
Per Doctor Ulf Laubstein

Publicat a Logicaecológica per Econsumo

La intoxicació per metalls pesants i la seva eliminació a través de remeis naturals