La Llei del Karma i el Perdn
Era de bon matí a penes el sol començava a alborearse allà al lluny, darrere d'aquelles muntanyes arbrades, però ja estava tot llest, la motxilla, la cantimplora amb suficient aigua, un encenedor de foc de pedra foguera, així llista fer-ho, un petit sac de dormir, i per descomptat el seu ganivet de muntanya, a penes la llum va envair tènuement la seva habitació, ell es va aixecar ¿, es calço la seva roba de viatge, les seves botes, va posar la motxilla a l'esquena, el seu barret amic, per les inclemències del sol i de la pluja, però tot i que es avizoraba un bell dia d'estiu incloc també una ració extra de menjar i aigua.
Per fi estava tot llest, va sortir per aquella porta que havia utilitzat sempre que es trobava en aquesta cabana i es va disposar a sortir. El bosc era molt bonic, els ocells voleiaven i cantaven les seves alegres melodies vespertines, una que una altra Ardil asubia precipitadament un arbre al pas sorollós d'aquell alegre caminant, es dirigia a pas ferm cap a aquella muntanya, la més propera, però tot i així estava tan distant com uns 8 quilòmetres, aquest caminar el portaria a una bella caiguda d'aigua, una cristal·lina posa i el murmurar l'aigua en caure des d'una altura d'uns 11 metres. La caminada per la característica de l'camina hauria de portar no més una hora o hora i mitja, tot depenia de que no es distragués i es retingués contemplant la bellesa inusual d'aquells bells paratges, entre el seu camí i el seu objectiu, aquella bella llacuna, hi havia un petit escarpat, un pendent entre frondosos arbres de pi, el pendent era pronunciat i resbalosa, però ni tan sols li passava per la seva ment, l'havia baixat diverses vegades i fins i tot havia gaudit d'un que un altre relliscada, un copet per aquí un altre per allà, però res extraordinari, ni de bon tros per tenir una mica de por o precaució, després d'algun estona per fi s'estava acostant a aquell lloc, abans d'iniciar el breu descens, es va quedar una estona observant el paisatge era simplement perfecte, després d'un petit sospir ¿, inici el seu descens, tot just havia avançat uns metres quan de sobte i sense si més no donar-li un mínim de temps per reaccionar, els seus peus van relliscar precipitosame nt, va donar un tomb per aquí un altre per allà, i de sobte el seu peu quedo en una posició compromesa, un cruixit i el seu turmell es fracturo, per fi atur ja que l'efecte de la força del seu pesa i la caiguda l'havien portat fins més o menys la meitat d'aquella empinada turó. Quan per fi es va aturar, es va quedar uns breus moments completament atordit immediatament reacciono, intento aturar-se, però el seu peu li va enviar un clar missatge de dolor, punxant, prenc una respiració profunda,, tom forces i reviso el seu peu, efectivament estava fracturat, el dolor era intens, i assegut allà van passar immediatament per la seva ment un i mil pensaments, però era experimentat i sabia què fer, va aquietar per uns minuts, busco al seu voltant i immediatament es va adonar que havia perdut la seva motxilla, únicament li quedava en la cintura la seva cantimplora i el seu ganivet. Com va poder assoliment arribar a una branca, ràpidament la acomodament i va decidir voler posar-se dret, però el dolor era tan intens, que el que gairebé el fa desmaiar-se, novament es recolza, pren un nou alè i amb gran fortalesa es posa dempeus, dóna un pas i malgrat aquell dolor tan intens comença avançar, al lluny turó avall divisa la seva motxilla, un pensament assalta en la seva ment, com temps i energia li prendria anar costa avall i recuperar la seva motxilla, després hauria de pujar el turó, ja que era l'únic camí viable per poder retornar a la senda i després a la seva cabana.
La seva decisió va ser encertada, amb tot el seu dolor i suor, es va dirigir molt lentament cap a la seva motxilla, cada pas era aterridor, el dolor era intens, però estava decidit, el que normalment li hagués pres uns bons minuts, ara semblaven hores, però estava decidit i per fi gairebé arrossegant aconsegueixo arribar a la seva motxilla, la prenc molt ràpidament la va obrir i va comprovar que totes la seva provisions hi eren intactes. El dolor tot i ser intens, començava a atenuar-se, com normalment sol passar, prenc una profunda inhalació i decideixo emprendre el retorn, tot just aconseguia avançar, de vegades gairebé havia d'anar a ròssec, buscava un petit espai no inclinat i prenia uns segons de descans per després reiniciar el seu ascens, després d'un parell d'hores de molt dolor, suor i pensaments confusos assoliment arribés al cim d'aquella turó, se sentia molt esgotat, així que busco un lloc el observo i allà recolzat prenc una mica d'aigua i una mica de les seves provisions, necessitava recobrar les seves forces, però ja se sentia amb més ànim, només el separaven de la seva cabana uns tres quilòmetres, però no serien fàcils, tom novament una llarga inhalació, va sentir forces es va posar dret, es va recolzar en la branca i molt lentament es va disposar a iniciar el camí de tornada, l'entumiment començava a desaparèixer i el dolor començava a incrementar-se, cada pas era intens, però amb determinació iniciava el següent, potser havia transcorregut uns 22 minuts, quan va començar a escoltar una veus, li va semblar que estava al·lucinant, ja que aquell petit drecera de camí gairebé mai era freqüentat, després d'uns minuts es va adonar que aquelles veus s'incrementaven ia la fi d'uns moments un petit grup de joves exploradors el van veure, van ser corrent cap a ell i al veure-ho danyat immediatament el van auxiliar, van armar ràpidament una improvisada llitera, i se'l van emportar el més ràpid que podien, no a la cabana sinó a un camí proper on havien deixat el seu vehicle estacionat mentre sortien a una breu caminada per reconèixer el terreny i veure el paisatge, ni tan sols havia planificat aquella petita caminada, va sorgir espontàniament i aquells tres amics junts van emprendre aquella caminada.
Probablement t'estaràs preguntant, quina relació hi ha entre aquesta petita història, el karma i el perdó. Doncs bé el meu estimat lector primerament el que hauríem de preguntar-nos seriosa Què és realment el karma ?, serà que en occident ho hem comprès correctament, serà que aquesta tan clar que fins i tot en aquesta història el podríem veure amb claredat. Karma és acció, llei de causació, tota acció té la seva reacció, tota obra origina un mèrit o demèrit, les accions personalistes originen karma i aquest et porta a la roda de samsara o roda de reencarnacions (Carrer 1992). Si observes: en aquest concepte s'ha afegit per així dir-ho la tercera llei de Newton, la qual precisament parla que una força aplicada a un objecte, rep exactament una força igual en magnitud, però de direcció contrària. Al meu parer aquest concepte anteriorment explica en termes molt generals el concepte del karma, i és més de fet, crec que la majoria de les persones que agraden d'aquests temes podria estar d'acord en que l'assumpte és bastant clar. No obstant això hi ha conceptes que potser s'ha utilitzat molt menys en la generalitat de les persones, i és el de maia. Maya ens diu Carrer, és la il·lusió còsmica i continua dient, és la il·lusió que vetlla l'última realitat, també ens diu que pren l'aparença per la realitat. De segur com avesat lector i coneixedor del tema del karma, ja hauràs tret algunes deduccions en la història explicada dalt. Cada acció que el protagonista tom va tenir les seves conseqüències en el temps de major importància, o millor dit en l'únic que és real l'ara, però si el teu enfocament és el d'un karma en temps passat, també és possible que hagis pensat que va ser aquest el karma passat el que el va conduir a aquesta situació, no és cert i que el que li passa no és res més que el fruit del que antany cullo.
Si prenem el concepte de karma tal com est plantejat, podria ser que estuviramos en el correcte, però dalt tamb hem parlat de maia ia hores d'ara ja et habrs adonat que el que succeeix en aquest espai temporal, o espai temps com se l'anomena en física, de fet no és real, és una illusi, és maia. D'això ens parla un curs de miracles, vemoslo d'aquesta manera, si tot el que veiem, om i sentim est dins del que coneixem com a espai temps, és a dir el físic, el que equivocadament anomenem natural, i si acceptem o tenim certesa que pertany al mbit de maia, llavors simplement el karma no existeix, el mateix que li passa al temps, potser et preguntis, però si això és tan real, ho puc veure, ho puc or, ho puc tocar, si és cert, però ho fem amb els sentits del cos i aquest tamb es troba dins de l'espai temps i per tant tamb és irreal és 1 projecci.
Llavors ac la pregunta serà, Qu és real ?, bo el nic veritablement real és el cel, entenent-com cel als plànols interns, l'mbit de la ment. Tot i que hem avançat cap a l'enteniment de la illusi, s, cal acotar que en aquesta nostra irrealitat, tant el karma com el temps compleix una funci important, però són només recursos, els quals utilitzem per no perdre totalment la consciència de qui som, la fi dels temps vol dir, que quan recordes qui ets, quan t'adones que no ets res del que vas imaginar, sinó una ment pura, impecable i que viu a la ment Superior, que és capaç de Co_crear en perfeccin, i no simplement de projectar i fabricar basat en atributs que per a res són els que El Pare va estendre al fill.
Ens diu un curs de miracles que quan la fi dels temps t'arriba i aconsegueixes recordar la teva veritable origen, l'espai temps i la memòria que el acompanya, es desdobla inversament fins a desaparèixer del tot, perquè l'irreal no pot existir en el Real.
Ara bé, quina relació hi ha llavors entre karma i Perdn, ens diu un curs de miracles que el perdn és impossible que hi hagi al cel, no hi ha absolutament res que requereixi d'perd n al cel, ja que tot el que el Pare fa és perfecte i etern. No obstant això en l'espai temps, EL PERDÓ, tamb és un recurs, però no pot ser cridada pecat, perquè un pecat ameritara 1 perdny aquest concepte com ho expressi anteriorment, no existeix en el cel. Per a un curs de miracles que si fem és cometre una gran quantitat d'errors, i aquests són els que indubtablement estan subjectes a la llei temporal del karma, però la separació que va ser la que va donar origen a tot això, va ser restablerta immediatament en què el Fill la experiment, el Pare ens ha donat al seu Esperit Sant, l és el veritable interlocutor entre Déu i el Fill, i va ser Jess qui va venir conscientment amb gran saviesa ai enteniment qui va deixar la Porta oberta per a nosaltres, El Esperit Sant expia o esborra els nostres errors, ens allibera de la culpabilitat, ens allibera de la por perquè encara que sent irreals en la separació semblen reals. El perdó és un gran recurs, per poder gaudir promptament de l'expiació, primer cal el perdó, has de perdonar-te a tu mateix, perdonar al germà i has de permetre que la teva ment recta et permeti deixar de veure pecat en tot, perquè res irreal existeix.
En un dels seus miracles Jesús va dir el següent: Què és més fàcil, dir al paralític: Els teus pecats et són perdonats, o dir-li: Aixeca't, pren la llit i camina? Marc 2. De fet sabem que el paralitico va curar. Llavors a mi em sorgeix la següent pregunta, què va passar amb el karma? La resposta la podem trobar en un curs de miracles, el miracle anul·la l'espai temps. A l'anul·lar-també anul·la el que anomenem karma. És clar que els miracles de Jesús en aquella època tenien un propòsit clar i contundent.
En un curs de miracles, no necessites saber molt o gens de Karma, Maya, Chacras, ni d'evolució, només necessites un petita dosi de bona voluntat i el procés de recordar el teu veritable origen s'inicia ràpidament, és clar has d'esforçar i disciplinarte per permetre que la ment correcta assumeixi el control. No hi ha cap lloc on anar, ni tan sols això cal assolir-lo, això ja ens va ser donat des del principi del temps. Al cel el temps no existeix, el que sí que existeix és el motor que mou la creació, el més pur i veritable AMOR.
Ens diu un curs de miracles que hi ha més d'un curs, i per curs hauríem d'entendre les diferents filosofies i disciplines que ens porten a la mateixa fi, aquest, un curs de miracles, pot ser el teu.
Aquí el lliure albir només se'ns presenta davant una sola disjuntiva, quan començar el curs, perquè aquest és obligatori, tots absolutament tots, han de cursar-lo. El Pare a través del Fill que s'ha avançat, no permetrà que cap es quedi adormit.
Afanya't segueix el teu ser intern, si ja tens un curs aprofita-ho al màxim, si no tens un, un curs de miracles pot ser la teva opció.
postulats UCDM
Autor. Carlos EFR, redactor de la gran família de hermandadblanca.org
Basat en: UN CURS DE MIRACLES.
