Taula de continguts amagar 1 2 Lo temor i la ignorància produeixen esclavitud. 3 És el moment d'experimentar la llibertat com una nova forma d'existència. 4 La llibertat és capacitat de decisi. 5 La llibertat sorgeix amb el control i el domini de l'interior i de l'exterior. 6 Exercici: El viatge a la llibertat. 7 1a parada: lliures de les aparences 8 2a parada: oblit dels noms setembre 3a parada: perdent la forma 10 4a parada: tots som un 11 El terra del Gran Sol Central desembre 13 La llibertat total, per Mestre Amajur
Sóc com l'ocell que volant viu la seva vida i es posa en moltes branques només per compartir el seu cant. Vol amb el vent que recull aroma de moltes flors i el comandament a regions embolicades en deserts. Lleuger com la llum del sol que destrueix les ombres que la matèria manera, que trenca les tenebres on s'amaguen els més obscurs pensaments, desteixint les xarxes que els humans formen. Fresc com l'aigua dels rius que sempre nova camina els mateixos camins, pintant de verd els camps i omplint de refilets dels rius. Porto fins a les seves ments records de terres llunyanes, en moments en què vam estar junts sembrant futurs lluminosos i sense esperar res. Parlo per dins tractant de rebre respostes, despertant als seus éssers interns que es mouen en idees oposades. Jo Sóc lliure per ser com el vent que s'expandeix en totes les direccions al mateix temps. Per ser com la llum que s'expandeix per milions de quilòmetres sense trobar fronteres al seu moviment. Per ser el pensament de Déu que arriba a tots els racons de la creació, per descobrir els seus secrets. Per poder entendre a cada cosa des de dins. Per aprendre a ser déus en moviment. La llibertat divina es difon com l'aire, perquè és lleugera i no li agrada arrossegar-se, vola i fa seus els dominis de Déu, perquè no reconeix altre poder en l'univers. Aquesta és la llibertat que els parlo que es regeix per la intuïció, perquè és la més alta manifestació de la voluntat divina, que un home pot percebre encarnat. La llibertat és el més preuat do que Déu va presentar als éssers humans, i l'ésser humà, li va avergonyir la seva pròpia realitat, i va haver de revestir-, disfressar-la, fer-la compatible amb la seva petitesa, i va inventar el llenguatge, i llavors va oblidar que ell no era la roba, sinó el que anava a dins, que ell no era la forma, sinó la llum pura i diàfana que s'amagava darrere. Però algun dia aquesta llum trencarà les vestidures, es filtrarà entre les cordes que han format el maia i la il·lusió, trencarà la teranyina i l'ésser creixerà i creixerà, perquè a la llum no se li pot contenir, la llavor creixerà, i no serà un jardí, sinó un bosc i, en aquest bosc, l'ésser tornarà a renéixer lliure de lligams, de vestidures i de cadenes, i el riu de la llibertat tornarà a humitejar les terres assedegades de la societat humana. La llibertat és simplement el poder decidir en tot moment el que es desitja, el que en veritat es vol ... em refereixo al poder real de decisió que exerceix un ésser humà quan se sap immortal, quan se sap lliure, quan se sap que es troba en una escola on l'única manera d'aprendre és vivint. Hi ha llibertat quan l'ésser humà volteja a si mateix i s'observa com un ésser complet, ple de possibilitats, no reconeixent més limitants que aquelles que ell mateix es fixa; hi ha llibertat quan l'home pot veure el seu passat, no com cadenes que ha construït, sinó com un llibre d'experiències de les que pot aprendre; hi ha llibertat quan l'ésser humà mira al seu futur, però no des d'aquesta plataforma plena de limitants i defectes que els records de passades experiències li han deixat, sinó conscient que cada dia és una pàgina neta en el llibre de la seva vida, que cada dia porta múltiples oportunitats de canviar, que el seu futur només ell ho escriurà i ho farà conscient del que camina buscant. La llibertat sorgeix d'aquest estat de consciència on es reconeix com un ésser que neix cada matí com un ésser permanentment nou, com l'aigua que flueix en els rierols, que sense deixar de ser aigua, és fresca a cada moment. És la llibertat de l'home responsable, aquell que per amor treballa en el món, aquell que construeix sense aferrar-, aquell que estima sense esclavitzar, aquell que nomena les coses pel seu veritable nom i no per les seves etiquetes, aquell que és incapaç de jutjar perquè entenc que els judicis són cadenes, aquell que viu cada dia com si fos un dia nou, sense passat i amb l'expectativa de trobar el més meravellós del món, aquell que viu enmig dels laberints que les relacions humanes estableixen, que dóna a cadascú el que és seu i guarda gelosament el que és d'ell, aquell a qui els menyspreus no fan efecte ia qui les lloances les fa passar de llarg, el que roman centrat en si mateix donant als altres el millor de si i prenent d'ells únicament allò que li complau i que ha estat gustosament ofert. Aquesta és la llibertat de la que els he parlat per tant de temps, una llibertat de cos i de ment, una llibertat d'ànima i esperit, la llibertat que sorgeix quan les paraules han desaparegut, quan els conceptes s'han esvaït, quan el simple fluir d'idees no és sinó la permanència present de la inspiració divina. La llibertat és la consciència total de poder decidir les destinacions de les seves pròpies vides, respectant alhora el poder de decisió que tenen els altres sobre les seves respectives vides. Per respondre-la podríem dedicar volums sencers, endinsar-nos en profundes implicacions filosòfiques, derivades de les accions dels homes, però tan sols encadenaríamos més a la ment i començaríem a legislar la llibertat, i això no pot legislar, perquè la llibertat de la que jo parlo, és la que sorgeix de la consciència de saber-se un ésser diví, la qual brolla espontània, nascuda de les pròpies possibilitats que l'ésser humà té de manifestació, és la que es respira quan s'és conscient que, sent part d'una col·lectivitat de éssers, tots van néixer amb els mateixos drets i les mateixes llibertats. La llibertat va creixent de la mateixa manera com creix la llibertat de la flor i que primer es manifesta en moviment ascendent, després en obertura de botons i finalment en l'aroma que s'escampa enviant un missatge a tota la natura. Aquesta és la llibertat, l'exercici ple de les facultats espirituals. Només l'home, que és capaç de submergir-se dins de si mateix, pot tenir un besllum del que és la llibertat, només aquell que pot sostreure a les influències de la seva pròpia ment, és capaç de percebre aquesta aroma que ve de tot arreu i que parla de llibertat, però que només és captat quan s'utilitza la divina facultat de la intuïció. Observaran les presons que vostès mateixos han construït per sentir-se lliures i entendran que, a la recerca d'una seguretat, l'home construeix la seva pròpia presó de la mateixa manera que ho fan les erugues, amb l'única diferència que elles surten un dia convertides en papallona i l'home s'allibera de la seva capoll un cop que la seva vida mortal ha acabat. Meditin en les meves paraules, però aspirant l'aroma, l'aroma de la llibertat. Només l'home lliure pot engendrar fills lliures i només una ment lliure pot educar a altres ments perquè siguin lliures: Han vist els rius ?, aquestes curiositats de la natura que es diverteixen a recórrer el camí sense importar quants països trepitgin, sense importar-los amb quantes roques ensopeguin; el seu destí final és la gran mare d'on van sortir: el mar. En el seu retorn salten els obstacles i no es preocupen si arribaran o no arribaran, la certesa els ve del fet de saber-se part d'aquest mar. La natura és així, un etern flux i reflux, la mar presta les seves aigües per regar la superfície dels continents i ho fa sabent que tard o d'hora, aquesta aigua tornarà a ell; els rius no s'angoixen de saber si trobaran obstacles en el seu camí, ja sigui per la superfície o per corrents subterranis, ja sigui saltant de roca en roca o condensant dels núvols, coneixen amb certesa la seva destinació.
La por i la ignorància produeixen esclavitud.
Però l'home ho desconeix i per això es angoixa de la mort; tots els éssers humans inexorablement es van acostant cap a aquest mateix destí final, alguns ho fan gaudint de la vida, mentre altres observen la meta paralitzats de por. Un mateix origen i una mateixa destinació, milions de camins diferents, milions de possibilitats a l'escola de la vida.Si la naturalesa va dotar l'home d'un cervell perquè aprengués de les experiències pròpies i alienes, l'home l'ha utilitzat observant amb temor el poc que comprèn i, al que no comprèn li tem igualment, i llavors, l'home construeix un món fonamentat en la por i pel temor ha fabricat una civilizacin en la qual els homes han d'amagar uns dels altres.La llibertat és el do natural dels éssers humans.
Do que es manifesta en la seva mxim esplendor durant la infància quan els nens obeeixen exclusivament als seus propis impulsos espontanis, sense judicis previs, sense angoixes del que ha de venir, ni remordiments del que ja ha passat; per això, quan parlo de llibertat, parlo de l'home que veu el món com si fos la primera vegada, que veu a cada ésser humà com si recintes ho estigués coneixent, que gaudeix del clima sense importar la temperatura que prevalgui en aquell instant, que experimenta la vida moment a moment sense establir judicis ni experimentar dolors.Parlo d'aquest home lliure que respira profundament gaudint fins i tot l'aire que penetra en el seu cos, parlo d'aquest ésser que se sap germà del món, fill de Déu, i part de l'univers, parlo de l'home que no ofèn, que no jutja, ni sent remordiments del que ha fet, parlo de l'ésser que coopera amb altres, perquè reconeix que la seva missió és col·lectiva, és germà dels homes i per a ells treballa, parlo d'aquest home que és servidor perquè és la seva forma natural d'existència, serveix de la mateixa manera com les formigues es serveixen unes a les altres, com les abelles treballen per rusc, com les estrelles que il·luminen i donen calor als seus respectius planetes sense preguntar-se si és correcte o no, parlo de l'home el principi natural és ser feliç sense qüestionar-se si hi ha raons o no, parlo de l'ésser que viu en el present i ho manifesta en cadascun dels seus actes, parlo de l'home que en el seu llenguatge ha desterrat paraules com hauria de ser o no vas haver haver-ho fet. Parlo de aquell que sent al seu interior la força de l'univers, coneix els seus abastos i viu d'acord al que el seu propi esperit l'impulsa, parlo d'aquests éssers que poden viure en total llibertat, an enmig de cadenes i barrots, parlo d'ells que són la llavor del mat; ments lliures en cossos lliures, però moltes vegades la mateixa societat els margina i, sense que això els importi, segueixen el seu camí com el segueix el r o quan es dirigeix al mar, salten les pedres o les envolten, s'aturen potser momentneamente davant els obstacles, però tard o d'hora, la força interior que els impulsa els portar a trobar solucions a mitjà dels laberints.
No és possible esclavitzar a un home que és lliure.
No és possible tancar l'aroma d'una rosa com no és possible esclavitzar a un home que és lliure, noms el home s'esclavitza a si mateix absorbint les cadenes que amablement li ofereixen els seus congneres. Però la llibertat est en el futur de l'home, escrit en un pla mestre que genèticament ha estat implantat en la llavor de l'esperit que al final ser la forma natural de viure perquè entengui que en algun lloc de la societat humana aquestes flors han començat ja a aparèixer. Per això, parlar de llibertat és convenient i adequat en aquests dies, perquè les estructures mentals dels homes han de ser enriquides amb nous models d'existència, perquè assimilin noves possibilitats al moment en què estiguin ideant reformar a la societat.
És el moment d'experimentar la llibertat com una nova forma d'existència.
Com l'existència no pot ser limitada a una suma de conceptes, d'aquesta mateixa manera la llibertat no pot ser explicada a través d'unes quantes paraules.
La llibertat és capacitat de decisió.
Quan un ésser pot decidir el que vol fer en qualsevol circumstància de la seva vida, quan pot, basat en els seus propis punts de vista, escollir el camí que ha de prendre en la seva vida, quan la seva apreciació pel món està validada per la seva pròpia experiència, quan els seus judicis tenen un rerefons personal i no han estat influenciats per normes o codis provinents de ments alienes a ell, aquesta llibertat és un do preuat per a aquells que s'han esforçat a manifestar-lo, en aconseguir-ho.
La llibertat sorgeix amb el control i el domini de l'interior i de l'exterior.
Una consciència lliure, total de les responsabilitats que impliquen que cadascun dels seus actes ha d'estar fonamentada en el coneixement de les causes i els efectes. La llibertat sorgeix amb el control i el domini, tant de l'ésser interior, com de les circumstàncies externes en el seu entorn immediat. Aquesta llibertat és el fruit d'un creixement interior, és el fruit d'un treball sobre si mateix, és el resultat d'haver confrontat els anhels interns d'elevació espiritual, d'emancipació sobre la matèria, contra les necessitats actuals d'una societat que encara no ha descobert la seva naturalesa divina. Enmig d'aquest compromís d'interessos sorgeix la clau per servir i, al mateix temps, honorar la grandesa de l'esperit i el servei ha de sotmetre a certs codis, regles, que la societat ha imposat que així sigui, perquè l'esperit necessita de aquest servei per poder complir amb la seva missió a la terra.
Els missatges de llibertat porten la llavor que algun dia hauran de recrear un jardí enmig del desert. Per això ara que ha arribat el moment que la sembra comenci a ser plantada enmig de les ments humanes, les veus dels cels comencen a fer-se presents enmig de les ombres. Les llavors són plantades molt abans que es requereixi la collita. Entenguem que el que avui parlem serà una realitat en el demà i que perquè l'home desenvolupi una nova forma de viure, abans ha d'haver percebut i per aquesta raó són dites en aquest moment, i per la mateixa raó, vostès han de portar-les més enllà de les fronteres, més enllà dels llenguatges, més enllà d'aquests temps. La veritat de l'esperit és una veritat immutable. Desvistan a la llibertat i els quedarà un principi universal. Només la llum pot trencar la foscor i aquesta llum ha de néixer internament en el moment en què es confronten els valors humans amb els valors de l'esperit.Exercici: El viatge a la llibertat.
1a parada: lliures de les aparences
Estem iniciant la primera etapa. Aquí hauran de llevar-se tots els seus vestits, treguin tots els seus vestits i visualitzin clarament aquesta imatge. Estem totalment nets de les petites diferències que les robes ocasionen, comportant-se de manera natural - fixin la seva atenció exclusivament en els éssers interns. Estem per arribar a la segona parada i ara ens demanen que oblidem els nostres noms, aquest és el bitllet per passar a la següent fase del viatge.2a parada: oblit dels noms
Oblidem els nostres noms i oblidem també tots els records associats a aquests noms, tot el que podem fer és observar les cares i els cossos, no coneixem ja a les persones pels seus noms, sinó únicament pels seus caràcters, per la seva forma de ser, per el seu somriure, i per tot el que elles ens donen a hores d'ara, i seguim el nostre viatge.3a parada: perdent la forma
Ara ens estan demanant que deixem els nostres cossos, és l'única manera de passar a la següent part del camí. Doncs bé, deixem els nostres cossos, tots, no tenim ja ni cos físic, ni etèric, ni astral, ni mental, ni cap altre que hagin après, i continuem el nostre viatge tots junts, som res més consciència, consciències xerrant amb els altres, interrelacionándonos, sentim la companyia d'altres éssers, però no veiem res semblant a cossos, res semblant a cares, no recordem noms ni successos del passat, sentim una agradable sensació d'estar viatjant tots junts.4a parada: tots som un
Estem a punt d'entrar, però abans ens demanen que ens unim tots, perquè tots hem de passar sent exclusivament un només ser, llavors hem de unir-nos total i completament, tots junts, visualícense com si tots fossin esfumant-se uns dins dels altres, ja no hi ha diferències ni fronteres, no hi ha separacions, estic amb vosaltres i vostès estan amb mi, tots som un, observin, siéntanlo, tots som un, no hi ha més éssers voltant, estem junts, pensem com tots pensen, sentim el que tots senten.La terra del Gran Sol Central
S'està obrint la porta, observen, és un gran Sol que batega, s'està movent, generant milions i milions d'energia i ens sentim atrets cap a dins, de fet anem movent-nos cap a dins, és el gran Sol central i anem submergint-nos, i en el moment en què ho fem, som part d'aquest gran Sol central, estem difosos en tot l'ample, al llarg, en tota la consciència d'aquest gran Sol central. Sentim a la galàxia, sentim a cada àtom de cada estrella, aquesta és la nostra consciència, dins d'una terra sense nom, sense temps, sense records.Font: http://esferadelaunidadmaitreya.blogspot.com.es/2013/06/maestro-amajur-la-libertad-total.html
La llibertat total, per Mestre Amajur
