La roda del Samsara és un concepte que representa el cicle de naixement, vida, mort i reencarnació, en tradicions com l'hinduisme, budisme, jainisme, bön, sikhisme, i també en altres com el gnosticisme, els Rosacruces i altres religions filosòfiques antigues del planeta. Segons aquests ensenyaments, en el transcurs de cada vida, el Dharma (accions fetes pel bé) i el Karma (llei de causa i efecte, acció-reacció, conseqüències del que s'ha fet / decidit) determinen el destí futur de cada ésser en el seu procés evolutiu. Aquest procés cíclic acaba, per a totes les tradicions, amb l'assoliment del moksha (unió amb la Font, la Creació, el Tot, etc., etc.).
Com ja hem parlat altres vegades, el temps des d'una percepció fora del nostre pla i entorn tridimensional, és simultani, un etern present, de manera que els conceptes de passat i futur no tenen cabuda ni interpretació, cosa que, evidentment, fa molt difícil per a la nostra percepció real del temps, que és lineal, entendre coses com "l'última encarnació", ja que totes les nostres existències estan actives en paral·lel. Tanmateix, i per altra banda, és correcte pensar en l'existència d'aquesta "última" encarnació, la qual ens allibera d'aquest cicle d'aprenentatge en aquest pla, en aquest nivell, en aquest curs evolutiu, si ho mirem des de la perspectiva de la personalitat que som i del procés seguit pel nostre Jo Superior / ser i la nostra monada / essència / partícula divina / kar-vídico per decidir "quan", el conjunt d'aprenentatges en aquesta "escola" en què estem, ha conclòs.
Segons com ho enfoquem, des del punt de vista d'existència simultani, podem dir que la "encarnació" final pot estar succeint ara mateix en el segle XVII, o al segle II, ja que és aquesta "vida" la que està sent determinant per que el conjunt monada-Jo Superior-Ànima no hagi de tornar a entrar en el pla físic. Podria ser que també estigués succeint en el que nosaltres anomenaríem el nostre futur, i per tant, no "hem arribat" fins i tot a aquesta "última vida". Evidentment, també podem ser nosaltres aquesta "última encarnació" de la nostra mònada-Jo Superior, i, cosa que, al seu degut moment, se'ns comunicaria / ho sabríem amb total certesa, per haver obtingut el coneixement i nivell d'expansió evolutiva necessari per això. Dono fe.
L'experiència de la mònada feia el pla físic
Fa diversos mesos parlàvem dels tipus "partícules primàries" de la Creació, "tipus de mònades", per entendre'ns, en aquest i aquest altre article, i de com, tot ésser humà, és animat i enllaçat per una d'aquestes mònades per produir la infusió de vida conscient en el vehicle evolutiu que escull (nosaltres) per a l'expansió, manifestació, actualització i experimentació de la consciència "del tot". El camí evolutiu de la nostra essència / monada / kar-vídico passa per ser inicialment un bloc més de la Creació sense sentit de l'autoconsciència (mònades que havíem anomenat de tipus un) a la recerca de la plenitud amb el seu origen, la seva Font, el seu "llar". En el període en el qual, en aquest camí, aquesta monada enllaça un cos-vehicle-ésser humà, a través de incomptables experiències, vivències i encarnacions, gradualment es coneix més a si mateixa, es retroalimenta de les seves pròpies experiències i aconsegueix avançar en seva pròpia escala de Jacob cap al seu origen.
Un vestit de diverses capes
Dins de la composició del "vestit" multidimensional que la mònada necessita per al seu aprenentatge, neix, també, com a part de la vida conscient, el component que anomenem "Jo superior" o ser, segons terminologies, com a part de l'estructura multinivell que implica ésser humà, i, d'alguna manera, com a intermediari entre l'essència i la personalitat que tenim. Això és degut al fet que la composició lumínica, energètica, vibracional, de la mònada, impedeix que treballi directament amb el pla físic, per aquest motiu siguin necessaris un compendi de capes, estructures i nivells energètics per modular i adaptar-la al mateix. El nostre Jo Superior és part d'aquesta vida conscient de la Creació, però està "diversos" nivells per sota de la mònada, unida a aquesta i en permanent comunicació.
Malauradament, això últim no passa amb el tercer component, genèricament parlant, que és la nostra personalitat, ja que l'alineació mónada- jo superior - personalitat sol estar ofuscada en l'últim tram, a causa de molts dels temes que hem explicat llargament al bloc quan ens referim a l'estructura de la nostra esfera de consciència, la programació que portem a sobre en les nostres esferes mentals, la fragmentació en múltiples Yos, etc. Tot això fa molt difícil la connexió i alineació directa amb la consciència del nostre Jo Superior de forma permanent, i, per descomptat, molt més difícil l'ésser capaç d'imbuir la consciència de la teva monada a la teva personalitat. Havíem parlat una mica d'això quan us vaig explicar algunes experiències en l'article Jo i l'ésser, jo l'ésser.
A la recerca de la encarnacin completa
Però el treball del nostre ésser / Jo superior no cessa per aquestes aparents dificultats, i busca sempre el desenvolupament darrer de les seves encarnacions humanes, a través de les diferents personalitats i vivències, per alinear i manifestar el potencial, i caracter stiques, de la mnada, el seu pla evolutiu, i completar el seu currículum d'experiències, en el pla físic, buscant, anem a dir-ho es, la vida final en què això es dur totalment a terme, en aquella encarnacin que suposarà l'assoliment de que la part essencial de cada un, arribi a reflectir-se en la seva vehicle evolutiu al mxim nivell, i de per finalitzat allò que aquesta necessitava per poder seguir endavant.
Mentrestant, el nostre Jo Superior recull, administra, coordina i monitoritza el progrés de cada vida, de cada existència, de principi a fi, programant el que és necessari a nivell d'aprenentatge encarnacin després encarnacin, recollint els fruits del que s'ha après i completat, tornant a sembrar llavors del que pendent i per completar. Tot el procés de sortida i entrada d'una encarnacin, segons el procés descrit en la roda del Samsara, el tennis en aquest altre article cosa que ja fins i tot en la simbologia egípcia es mostrava explcitament, a través de la deessa Maat, filla de Ra i esposa de Thot, qui, amb una ploma a la mà, pesava el cor de cada persona segons l'escala d'Anubis, i decideixi que es queda de la càrrega krmica de la persona i dels seus aprenentatges per completar d'una vida per a una altra.
As, i parlant linealment, amb cada encarnacin, un altre pas cap a la finalització del periple d'aprenentatge evolutiu en aquest pla es completa, i, inevitablement, arriba un moment, quan aquella de les personalitats i vides manifestades que suposa la culminacin del periple mondico mor, que el Jo Superior conclou que amb aquesta encarnacin el procés de projecci en el pla fsic aquesta complet, i la retirada total d'aquest nivell de joc s'executa.
S'acaba la roda del samsara per al conjunt d'aquesta personalitat (que desapareix, en desintegrar els cossos etéricos, emocionals i mentals), de l'ànima, del Jo Superior i de la mònada. El procés llavors, lliure dels lligams i complexitats del món físic, inicia els seus passos en nivells superiors, on la mònada torna a iniciar un altre procés de "formació" i aprenentatge, però, aquesta vegada, un esglaó "més a prop de casa". Nosaltres som aquesta monada, per tant, som nosaltres els que realment creixem i evolucionem d'aquesta forma. És només qüestió d'aconseguir imbuir aquesta consciència monádica en nosaltres, per adonar-nos-, mirant a través dels ulls físics la vida, però amb la consciència d'aquesta partícula de la Font, que és la que ens "anima".
una abraçada,
David Topi
Autor: David Topi
