Somrieu al Diví i noteu La seva fragància i La seva Ser.
La Il·luminació us permetrà ressorgir i sanaros de tots els mals.
Alumbrad a altres, com a poble sant que allibera a l'afligit.
Sentiu la puresa de la vostra ànima. Allibereu el dolor que tant us amarga.
Sóc Gabriel, esperança de Llum i Amor.
Senderisme impostos de l'ànima.
Dolor renascut que torna per a ser retirat.
No alberguéis els vells somnis que ja no porten enlloc.
No sou dolor, si no calma i comprensió.
Alumbrad el camí i així veureu el que hi ha en ell.
Sinceritat és la resposta al que busqueu.
No hurguéis en el dolor vell que guarden els cors adormits.
Habiteu en el silenci de la vostra Font.
Sol renascut, fills de Déu.
Sou parts infinites d'alguna cosa Superior.
Ja sabeu què cercar. Ara heu de començar a fer-ho.
Assequeu les vostres llàgrimes i compreneu per què heu renascut.
La llavor del veritable Jo és la força del vostre cor.
La Llum és tot. El vostre cos, l'ànima, l'Ésser Superior.
Tot és sendera del Diví.
Heu vist el requadre al qual pertanyeu en aquesta vida i aspireu a alguna cosa més bell i més sant.
Però ja ho sou. No hi ha res que pugui aturar-o asfixiaros.
El dolor és el combat més esgotador que us heu impost.
No necessiteu el dolor. Això és només la representació d'alguna cosa que ja no hi és.
El vostre dolor és admissió d'un sender equivocat.
La vostra boca crida de vegades a aquest dolor i els vostres ulls observen la seva essència, atrapant i donant-li més força.
El dolor és Res. És voluntat reprimida i observació del que no és i no ha de ser.
Heu creat el vostre dolor d'arrels fosques i tèrboles lamentacions i així, l'ànima accepta aquest dolor com a veritable i sorgeix el desencís i la llàstima.
Ara us suggereixo fer una parada en el camí i obrir les vies que us condueixen a la vostra veritat més profunda.
Vegeu i creeu l'expressió del que sou en veritat.
Hi ha dos camins. La de la vostra pròpia Llum i la que us separa de vosaltres mateixos.
Heu portat molt de temps buscant la quietud i us resulta esquiva.
Comproveu el funcionament d'aquesta il·lusió.
Comproveu el silenci del vostre cor.
Aquí tot es transforma i equilibra.
No hi ha res pel què lluitar.
Res és el vostre combat.
Ara, percibid vostre dolor més profund.
Aquell que us empeny a la solitud de les ombres i l'enuig.
Ara, respireu tres vegades de forma profunda i escolteu les pors que surten a l'exterior.
Són restes del no-res que es transforma i s'allibera.
Poseu la vostra mà dreta sobre el cor i torneu a respirar profundament tres vegades.
Després, deixeu anar l'aire.
Sentiu l'eternitat en vosaltres, la Llum en els vostres ulls i en la vostra cara.
La vostra soledat no existeix doncs ja sou tot.
L'amor us envaeix.
Jo us acompanyaré en aquest exercici.
No estareu sols.
Alumbrad la vostra vida d'aquesta manera senzilla.
Jo seré pont per transmutar el que ja no serveix.
Tan sols necessito la vostra atenció i la pau que us allibera.
Sentiu l'essència del Diví en vosaltres.
Participeu de la vida com ànimes sublims que sou.
No tingueu més por.
No cal.
La por és l'avantsala del dolor.
I el dolor s'alimenta de la ràbia i l'abandó.
Sigueu forts en el vostre camí beneït.
Sereu emparats vida després de vida, fins a completar el vostre cicle.
Nou rodes són el camí i la vida s'estira fins a l'infinit.
Som els que equilibren els somnis i emparem la sendera del caminant.
Així sigui,
Gabriel
Canalitzat per Elisa, vident i canalitzadora
elisablanca.blogspot.es
