Conferències Màgia Organitzada Planetària
Per Vicente Beltrán Anglada
Barcelona 10 d'abril de 1976
Com vostès saben, parlar d'esoterisme en un món super-tecnificat, com el present, sol semblar com una utopia o com una cosa que està a les regions nebuloses de l'enteniment o de l'emoció mística. Realment no és així, tenint en compte que l'esoterisme és la força impulsora de les energies desconegudes del Jo transcendent, per al qual encara no hi ha un camí definit o antakarana de llum que ens vagi aproximant.
Durant les nostres converses esotèriques, hem sostingut la idea que el coneixement anomenat esotèric o pseudoesotérico, per si mateix, no té un caràcter qualitatiu com per inspirar la raó superior i induir la ment a ascendir per les rutes glorioses que porten a la intuïció, sinó que es precisava el que podem denominar la conducta esotèrica, la vida esotèrica, i quan fem èmfasi en què esotèricament per captar la intuïció el primer camí és la recta ciutadania, o la correcció dins d'un sistema social de relacions, estem fonamentant ja aquest antakarana de llum que convertida en consciència social pot oferir-la oportunitat de ser conscients en tots els nivells de la nostra complexa estructura psicològica.
El tema que tractarem avui, conjuntament, és la màgia individual. Hem parlat de la màgia universal o la màgia de la creació, tal com l'hem anat comprenent a través del temps per mitjà de les filosofies i les religions de tots els temps, fent èmfasi sobre el poder del so que esquinçant els èters, convertint-los en foc, permeten la creació universal. Seguim després tractant de fer psicològic tot el procés esotèric a través d'un estudi, o d'una conversa sobre els misteris del cristianisme, entenent que un home, Crist, va oferir a la humanitat a través de la testificació psicològica de la seva vida, quina havia de ser la conducta esotèrica de tot ésser que volgués convertir-se en un element vinculativo de la Jerarquia Planetària en l'ordre social i en les relacions quotidianes.
Llavors, cal reconèixer ja de bon principi que "màgia" és un terme eminentment científic, i que no cal aliarlo al que va ser superstició, tradició o misticisme pur del passat, és una cosa que està més enllà i per sobre del concepte místic, es tracta d'un procés científic d'incorporació d'energies, que fent impacte sobre centres de força origina el moviment, i que tot el que passa a la societat, que tot el que és i existeix en aquest univers on vivim, ens movem i tenim el ser, no és ni més ni menys que la màgia creada per una entitat psicològica transcendent que utilitza l'univers com camp d'expressió, una forma científica de posar-nos en contacte amb la idea de la Divinitat. I en l'home, que segons totes les religions, filosofies i creences de la humanitat, està fet a La seva imatge i semblança, és també per antonomàsia un creador, creador del seu propi destí, creador de la societat on viu, creador del context social, creador de la cultura i de la civilització, creador de les religions, creador de tot el que podem veure per tot arreu, utilitzant els tres poders essencials que qualifiquen al creador: el poder de la paraula, la sensibilitat al so i el poder o el so del pensament.
Tota la màgia individual és, per tant, una expressió del triple home que coneixem, no hi ha res a la naturalesa que no sigui una obra, per així dir-ho, de la Divinitat, que no correspongui al camp creatiu de l'ésser humà, només que el problema és com hem de crear situacions, com hem de convertir la nostra vida en una font perenne de màgia, i com crear situacions d'ordre constructiu en comptes de construir segons els desitjos, esperances i temors de la angoixada humanitat dels nostres dies.
Així, que tots i cadascun de nosaltres, ens hem de sentir interpel·lats directament, estem dins d'un gran desafiament dels fets, estem immersos en una societat caduca i decadent, hem creat una estructura a través de la raó i de l'enteniment, i resulta que ara estem presos dins de l'estructura que hem construït, i el repte, el que ha de qualificar el tipus de màgia que hem d'emprar en la Nova Era que vam començar a viure, és de com sortir de la presó, de l'estructura que hem creat, entenent per estructura tot el que hem creat i que esdevé un motiu d'afecció, de passió o de desig d'aproximació.
Per a mi el procés expositiu és molt fàcil, comprenc, però, la dificultat que existeix quan tractem de sortir de l'estructura social, política, econòmica, religiosa, etc., etc., que hem creat, i dins de la qual vivim submergits . Llavors, emprar la màgia en un sentit constructiu, o simplement, fer servir conscientment la màgia, tindrà a veure amb el camp de les estructures, allò que definim el mes anterior com el Calze dins el qual l'Ànima, el Verb, la Consciència, o com vostès vulguin cridar-ho, ha de habitar, ia través d'aquest Calze irradiar una cosa que està més enllà i per sobre de la raó corrent. Em pregunto si és correcte aquesta manera d'adaptar-se a la vida, tractant de viure d'acord a una concepció creativa, sent conscients en certa manera i fins a cert punt, quin és dins del triple vehicle de la ment, de la sensibilitat o del cos físic, quin és el que més condiciona la nostra consciència, el que més empresona el nostre ànim i el que de fet es converteix en el camp de treball o el kuruksetra esotèric dins el qual hem de viure i comportar-nos com a persones realment civilitzades, aquest és el problema.
I des del moment en què som conscients que estem controlats, que estem aferrats al fruit de les accions, que estem sent condicionats per l'estructura que hem creat, l'opció és fàcil; el dilema es presenta en forma molt clara i determinant, i podem decidir amb justícia quin és el camí que hem d'adoptar, tenint en compte que cada un dels vehicles que utilitzem per expressar la nostra consciència està subjecte a les mil variacions de l'ambient, que és l'expressió del passat amb el seu codi genètic en tots els nivells, amb un estudi que hem realitzat cada qual a través del temps de la nostra existència, o bé, configurats per l'ambient social on desenvolupem les nostres activitats, i tenint en compte també què és el que tractem de fer a través de cada un d'aquests vehicles.
Ben mirat, la ment persegueix un objectiu suprem, que és la Veritat; hem de apropar-nos a la Veritat per la ment, per la ment estilitzada fins al màxim, per la ment qualificada per la recta intenció, per la ment qualificada així mateix per una intenció superior. ¿I quin és l'objectiu de la sensibilitat? La sensibilitat humana sempre tendeix per natural gravetat cap a la bondat, la bondat o correcta relació, aquella particularitat del nostre ésser que ens dignifica, que ens uneix, que ens fa atraients, magnètics, resolutius i redentivos, i finalment, el camp que anomenem de inferior vibracino el físic, tamb té el seu propi objectiu, d'aquesta manera a objectiu la bellesa i l'equilibri de les funcions.
Per tant, el repte a la consciència d'una persona civilitzada de nostres dies, ha de ser a no dubtar-ho cmo podem dignificar el calze, cmo podem fer que el Verb de alliberament n s'introdueixi en el calze, produint la sntesi o integració total d'aquests vehicles i convertint la persona en una entitat realment social, convertint-, per tant, en un element creatiu dins el Cosmos, i vinculant tota l'esfera del que anomenem personalitat dins del conjunt social que ens envolta, i començant d'aquesta manera a trencar la resistència de les estructures que hem creat, ia convertir en alguna cosa creador la condició imposada pel temps i les circumstàncies.
Aquest és el repte que ens hem de fer cada un de nosaltres dins de la consciència, és l'auto-desafiament, és l'intent de sortir de la crcel que hem creat i ajudar a altres a sortir del c rcel creada per l'ambient i les circumstàncies circumdants. Naturalment, tots tenim un camí a seguir, un secret a revelar i un objectiu a complir, sabem ja quin s l'objectiu de cada un dels vehicles, coneixem quina s la nota A, U i la M, tamb sabem alguna cosa en moments de exaltacin de la nota bsica de la naturalesa que produeix redencin, o l'OM sagrat, o la Veu de la consciència, el so del Verb creador, que és en definitiva qui ha d'alliberar tot el contingut ambiental dins del cor humà. I si realitzem aquest prodigi per a la humanitat ha una gran promesa per al futur.
Tots podem contribuir llavors a l'evolució del futur de la humanitat començant per la pròpia alliberament, i des del moment mateix en què hi ha redencin de substància perquè hi ha alliberament de la vida i de la consciència, automticament es produeix un prodigi, un miracle de redencin que abasta ms enll de l'individu que s'ha alliberat, que es converteix en allò que Crist va definir la Sal de la Terra, la bendicin constant de l'home que ha aconseguit sortir de si mateix buscant el s mateix superior, és la uni del jo immanent amb el jo transcendent, és la conquesta de l'estat de consciència que converteix l'home corrent en un ciutadà conscient del Cinquè Regne de la Natura, o el Regne de les Ànimes Alliberades, o el Regne de la jerarquia, o el Regne de la Gran Fraternitat, no importa el nom, perquè només hi ha una guia per a la consciència i és el Verb creador, i més enll del Verb la qualitat de sntesi, que fa que el Verb i el calze siguin transfigurats a l'extrem de convertir la matèria en esperit i l'esperit en consciència creadora, i això podem fer-nosaltres .
Se m'ha preguntat en infinitat d'ocasions si és veritat que la consciència esotèrica és la consciència d'un bon ciutadà, d'una persona que es comporta correctament amb els altres; jo dic que això és el principi de la redempció de la humanitat, però l'home, l'ésser humà, em refereixo, té davant seu una meta inevitable d'alliberament, amb tres àmplies vessants, una vessant d'aspiració constant cap a l'ideal, una altra vessant de silenciació progressiva de tot el que compon el contingut dels seus vehicles temporals: la ment concreta o intel·lectual, l'emoció que tots coneixem en el seu aspecte negatiu, i el tabernacle del cos, o tal com el va definir Pau de Tars, el tabernacle de l'Esperit Sant .
Per tant, estem manipulant, per dir-ho, les mateixes idees que van ser manipulades, construïdes, elaborades, i potser desenvolupades i integrades per les ments de tots els homes del passat que ens precedeixen, portant endavant un procés rítmic d'evolució i creant amb el ritme de la civilització les lleres místics de la història.
Així, tots estem cridats i tots podem contribuir a la millora de la societat que ens envolta; el convertir la societat circumdant, aquesta societat amb els seus ambients diversos dins dels quals vivim immersos, aquest treball lent i constant de redempció de totes i cadascuna de les partícules del nostre ésser és tècnicament màgia, la màgia que comença amb un so, es converteix en un color i finalment adopta una forma geomètrica, o elevant el concepte al Cosmos, el mateix procés de condensació de la nebulosa, o la substància que compon la nebulosa, el treball lent de formació de les partícules, dels àtoms, de les cèl·lules, de les molècules que constituirà una substància viva dins d'una substància inert, i finalment, quan per afinitat química i seguint el traçat d'una consciència solar i el mantram OM d'una ànima alliberada en el seu propi món, aquesta substància que antany va ser una massa sense forma va adoptar una forma i finalment va adoptar un sentit geomètric de la vida.
Jo ara em pregunto: si no podem crear amb el poder de la paraula, de l'emoció, del sentiment d'integritat i de bellesa, o de la ment elevada al pinacle de les seves pròpies fronteres, i trencant més enllà encara les pròpies fronteres per enfonsar en la immensitat del Cosmos, per apoderar-se del arquetip de la humanitat i fer que aquest arquetip fet carn en nosaltres pugui oferir-li la vida un fruïció, una harmonia, un poder eminentment creador i que pugui convertir tot el que existeix en un oasi de pau, de harmonia i de correcta relació humana. Podem realitzar-lo? Poden vostès penetrar dins la consciència, tractar d'ascendir a síntesi a través de la línia de la qualitat vencent el món fenomènic de l'aparença? ¿S'adonen del que significa ascendir per aquesta escala immensa de Jacob que s'inicia en la infància de la humanitat i que culmina en els Mestres de Compassió i de Saviesa, i que tot aquest conglomerat sigui només el principi d'alguna cosa més llunyà? Cal sentir-petit davant aquesta grandesa, i com més avancem dins d'aquesta línia de màgia individual, que té a veure amb el comportament social, amb el poder d'una ment il·luminada i amb l'emissió de sentiments realment creadors, crec que el destí de la humanitat tendirà a canviar radicalment convertint en fèrtils avingudes tot el que de ressec hi al nostre voltant.
Per a mi la idea és clara, però són vostès els que van ara a desenvolupar-la, tenint en compte només una cosa essencial: tot ésser nascut ho ha estat per l'alliberament, l'objectiu de tota cosa creada és l'alliberament. Hem vist l'alliberament dels regnes de la naturalesa; l'alliberament de l'ànima és un procedeixo idèntic, en una simfonia o escala superior de consciència dins de la simfonia còsmica, i ara només ens resta escodrinyar dins de l'ésser, i això cal fer-ho amb molta honradesa i amb molt d'equilibri interior, per adonar- si estem dins d'alguna presó, si estem condicionats per alguna estructura, si estem seguint moviments pel sol fet de ser moviments, i considerar que sense el moviment no tenim moviment.
La incògnita per a mi es resol en el moment en què la persona s'adona que està lligada a alguna cosa; la llum d'aquesta comprensió, estic segur, li donarà la força suficient per poder trencar definitivament els grillons que li estan lligant a una condició determinada, sigui quina sigui aquesta condició física, emocional o mental, i si serà possible dins d'una línia de comprensió i bona voluntat, que puguem sortir d'aquesta presó, i un cop lliures començar a alliberar els altres ...
Font: La Màgia Individual
