La màgia de la Vida
Per Alberto Agraso
No crec en la sort. Tampoc crec en poders externs que controlin la nostra vida ms enll de nosaltres mateixos. Crec en l'Amor, crec en la màgia, crec en l'evolució personal.
Crec en l'Amor perquè he descobert que aquest és, sens dubte, el major tresor de tota la nostra existència. I crec en la màgia perquè les meves pròpies experiències, i el que el meu cor m'ha xiuxiuejat al llarg del meu camí, m'han portat a conèixer-la. M'han portat a entreveure el mgic misteri de la Vida, el seu profund sentit, la seva meravellosa mecnica, la seva inconcebible saviesa, la seva desbordant bellesa, la seva inesgotable abundància. M'han portat a percebre els petits miracles, les sincronicitats, els senyals, la llei de atracci (o com vulguem anomenar-lo) i fins i tot als nostres amics i guies invisibles. Però, per sobre de tot, m'han portat a apreciar aquest elevat significat, aquest propòsit superior, per a tot el que passa que pressentim que existeix.
En el meu camí de creixement personal fa temps que digueu utilitzar la meva vida i les meves habilitats per col·laborar amb aquest propòsit, per portar ms llum a la meva consciència ia la consciència del món. No perquè pensés que aquest ho necessita, ni que per que cregui que està en perill o que alguna cosa terrible vagi a succeir si no ho faig. Si no, simplement, per amor, per la meva pròpia felicitat i la dels que m'envolten. Perquè crec que puc fer-ho, com tots i cada un de nosaltres podem. Perquè no se m'acut alguna cosa millor al que pugui dedicar el meu temps.
I la Vida a resposta m'ha omplert de benediccions o, millor dit, m'ha obert els ulls perquè sigui capaç de admirar, i poder aix gaudir-les. M'ha ensenyat a treballar per amor i no per por, a estar atent i present, a dirigir els meus pensaments i emocions en comptes de deixar-me arrossegar per ells. A obrir-me a comprendre ms que a jutjar, a descobrir ms que a condemnar, a fluir ms que a lluitar.
Per aquesta ra comparteixo el meu optimisme, per aquesta ra comparteixo la màgia en la qual crec, la qual he viscut i experimentat. Intento recordar-la en tot moment, no oblidar-la jams. Perquè es que ella em portar all on vull anar, si confo, si tinc paciència, si cultiu l'esperança, si elevo la meva mirada i no deixo que les il·lusions externes em s'enfonsin amb elles.
No sempre ho aconsegueixo, però això tampoc em preocupa gaire.
Al cap ia la fi el nostre veritable destí mai va ser res del que aquest món material pot oferir-nos, sinó la veritable meta que sempre vam pretendre arribar des d'aquell lloc des d'on vam decidir un cop venir, i al qual tots més tard o més d'hora tornem.
La sort no existeix. Hi ha un propòsit per a tot el que passa, una causa que busca un efecte. I aquest propòsit, aquesta causa i aquest efecte, comparteixen un mateix fonament, l'Amor. Un Amor amb majúscules que engloba a tots els seus derivats: llibertat, creixement, autoconeixement, felicitat ...
Aquest mateix Amor que us envio ara mateix des del més profund del meu ésser.
------------------
Alberto Agraso i Mony Dojeiji es van conèixer el 2001 i van emprendre junts un camí per la pau des de Roma a Jerusalem en el qual van recórrer 5000 km a peu travessant 13 països durant 13 mesos. Podeu descobrir més sobre la seva aventura interior a la seva pàgina web www.walkingforpeace.com
