El següent vídeo del psicòleg i escriptor Fidel Delgado, que m'ha passat el meu amic Jordi, és el millor que he vist en molt, molt de temps.
Vagi repàs al funcionament col·lectiu ja sigui el que procedeix de l'asceta, passota, pastós, o l'impiu perquè Fidel s'encarrega de posar a cadascú és el seu lloc amb un missatge ple sobretot d'agudesa visual embolicada en un mestratge que destil·la enginy i modèstia, ambdues portades a la seva màxima expressió.
Per a aquells que els ha sabut a poc, amplio amb la següent entrevista de la Fundació Ananta, on Fidel assegura que -com organisme individual o com a organisme-empresa-hem de tenir molt actius aquests sensors i escoltar-los, i no tractar-los de adormir, com fem de vegades per por. I també per por, assegura, vam tancar la finestra a l'Esperit per impedir que ens sacsegi ...
Creu que comprendre que som a la vida "de servei" ens connecta "amb el costat servicial de la vida", que és un lloc de bon humor, mentre que si anem buscant reconeixement, poder o diners, ens acompanya la por, el bloqueig, el mal humor. En la mateixa línia, defensa el cultiu de les arts del silenci i la desafecció. Recentment casat als seus 60 anys, ha estudiat el camí de Carlos Castaneda i parla de Jesús amb una devoció lúcida i contagiosa; ha practicat ioga i zen, això últim en ocasions de sol a sol; ha viscut en una comuna durant gairebé set anys, i va començar a donar cursos de formació pels hospitals mentre vivia itinerant en una rulot. Tot, després de renunciar a la seva plaça com a psicòleg adjunt al Departament de Psiquiatria a la Ciutat Sanitària de la Pau, de Madrid, ara fa 26 anys. Des de llavors la vida s'ha ocupat d'ell i l'ha empès a explicar als altres que només som part d'alguna cosa que ens supera, i que no tenim res a témer.
Fundació Ananta (FA): Alguna recomanació per a les empreses, en relació amb el sentit de l'humor?
Fidel Delgado (FD): L'humor està en tot perquè la vida és fluïda, així que cal prestar atenció a sentir aquest fluir. Per a un organisme és importantíssim que els sensors que té instal·lats estiguin sensibles. I quan donen senyals de que tot va bé, l'efecte és l'alegria, els bons resultats de negoci ... Si, per contra, alguna cosa grinyola o sorgeix algun conflicte, sentir com més aviat és indicatiu de salut, d'higiene mental. El bon rotllet, un sopar, un brindis, és només un producte, o una subproducto- final. És molt més urgent percebre com estan les coses i, a mesura que s'arreglin, brollarà el benestar tranquil·la i espontàniament.
FA: ¿Se li presta atenció suficient a la sensibilitat?
FD: En molts casos, es tendeix a esmorteir aquests sensors, a baixar-los la sensibilitat perquè molesta que avisin que alguna cosa no funciona. Hi ha hagut grans crac que es podien haver pre-sentit, però en els que han funcionat mecanismes de defensa per sobre de les alertes. Sense el sentir, les empreses es moren perquè comencen a treballar en buit; no saben si estan en bona relació interna i amb l'entorn, ni si responen a una necessitat real de mercat. Quan un organisme no sap -no sent- quina és la seva relació amb si mateix i amb la vida, es torna autista; i dura el que li dura la pila, els recursos ... després es va cremant la gent, es va cremant el sistema ... i crac. Això va molt bé a tots els que treballen patologies ... se li dóna molta feina a un coach, a una consultora; els cirurgians del cos i d'empreses acaben havent d'acudir simplement perquè estava anul·lada la sensibilitat.
FA: ¿El mobbing s'enquadra en aquest context?
FD: El mal humor organitzat i rendibilitzat dóna lloc al mobbing: m'entretinc a empipar a l'altre sense que es noti; és un estímul molt tòxic però molt estimulant; és perdre el sentit del servei i convertir el treball en una cosa que serveix per les meves coses: una miqueta de poder, una mica de creativitat contra un altre ... que produeixen satisfaccions perverses. Tot això entra en la gamma del mal humor, de la por. La gent que assetja o que cerca negoci a costa d'altres, està plena de por perquè es tem el mateix dels altres.
FA: Com es pot combatre?
FD: Estar "de servei" em permet estar amb el costat servicial de la vida, en el bon costat. Si ja directament surto de casa a pispar, l'alerta sobre que em manguen a mi és des d'abans de sortir. Jo crec que tots tenim instal·lat la por, però una vegada que ho redueixes funcionalment, permets que aflorin altres motors humans que són molt més crecederos i molt més gratificants, però és molt fàcil caure en la temptació de tocar la por per moure a l'altre. El sentit bàsic que aglutina una empresa es manté a força de comunicació personal. Convé que el grup s'autoavaluï amb la referència d'un organisme humà: Hi ha cap? Hi ha cor? ¿Es menja? ¿Es descansa? Estem en guerra o en pau? Què tal amb altres clans? Hi ha rialles? Hi ha joc? ... això és el saludable.
FA: En funció d'aquests paràmetres, com és la salut completa?
FD: La nostra medicina presta atenció al que somàtic i viu bàsicament de la química, però convé detectar si el desequilibri en la salut ve per la nutrició més bàsica o per l'aliment en el sentit més subtil -emocional, mental, espiritual ... -. El sentit de l'humor em permet adonar-me que, per exemple, la raó de la meva enuig és que no descans. Tu t'has adonat que no es parla en cap lloc de l'art de descansar? Tothom pren pastilles per descansar, i agafa dies de descans però ningú sap descansar. Necessitem deixar de ficar tontunas al cap, que pari la ment, descobrir el gust pel silenci i des d'aquí arribar a la lucidesa, a l'equilibri, al més profund, que és el que ens porta a la solució real dels conflictes.
FA: ¿Tan important és el silenci?
FD: Tots vam parar al final del dia quan ja no podem més, però és necessari el repòs d'activitats, de desitjos, de recerca constant d'estímuls. Un descans profund, decidit, buscat, estimat, és un art, però com que no consumeix res, no es ven enlloc. També de vegades estem de mal humor per estar sotmesos a demandes de molta gent, que són al final els nostres propis desitjos, i no sabem com renunciar. Deixar anar i desenganxar-té molt a veure també amb el bon humor; ja veus, deixar anar, callar, i no precisament riure, jugar, fer, fer, fer
FA: I quina s la importància del riure?
FD: El riure només pot florir quan l'organisme estigui ben dins i no té por de fora. Quan veus rerse algú ot et pots rer, el teu cos sencer diu: estem bé, estem tranquils, no hi ha perill, ens podem rer. Hi ha gent que es creu que si es re perd defenses, però és al contrari, el missatge és: estic tan segur que em puc rer fins dels meus propis forats. Bsicament s'obre la comprensió i, sobretot, s'obre el corazna que el de davant no és enemic; per això serà bo fer unes rialles abans de començar qualsevol trobada, perquè ens fa saber que els que estem ah no ens hem de caminar vigilant de reüll.
FA: És aplicable tot això a la relació entre les empreses?
FD: Estem en el terreny de la utopia ideal, però fins que no arribem all, caminarem grinyolant. Encara que est establert, com consens general, que el món de l'empresa és un món de llops, la gent que té valors menys agressius i egocntricos no s'ha de gastar la meitat del pressupost en defenses, ni la meitat de les reunions en control miedognico; i pot dedicar-se a crear i servir.
FA: És msfcil a les empreses petites?
FD: Les grans que millor conec, la sanitat i l'educaci, no generen ni una cosa ni l'altra: els hospitals no funcionen principalment moguts per la voluntat de guarir malalts ni els col·legis estan bolcats en la formaci n dels nois.
FA: Fins dnde és vlid el missatge cristià?
FD: Qui moviment a Jess ens mou a tots, Jess es va deixar molt moure; em sembla un bon model de deixar-se moure pel Esperit. A ell li va tocar fer el que li va tocar fer i ara toca el que toca. El model no és a fotocopiar sinó a deixar-se inspirar. El delicat dels arquetips cristians és que a alguns els produeix granellada. Quan hi ha al·lèrgia a alguna cosa, convé que no la posis a sobre de la taula. Si em cal, puc parlar del Fill Prdigo sense citar-lo, com feia l, amb metfores, parbolas, llavors que prenguin i que no desencadenin l'al·lèrgia que han generat els abusos religiosos.
FA: Millor anar a l'essència, sense posar noms?
FD: L'essència de l'assumpte és deixar la finestra oberta perquè bufi el Esperit, treure la por que el vent em acatarre en comptes de que em inspiri. Jessslo tenia el manament de no tenir por (Jo he vençut a aquest món). Potser la primera traducci d'evitar el mal humor és tenir cura no fer por, que és molt txico. Una de les grans irritacions de Jess va ser en aquest sentit, quan va dir que qui fa ensopegar a algú, o fica por algú, millor que li posessin una pedra al coll i li fessin fora al riu. No obstant això, hi ha grups que utilitzen la por embolicat en paraules cristianes.
FA: Si fos msfcil d'esquivar, no estarem parlant tant de por
FD: Hi ha gent que li resulta impossible saber que està repartint mal humor i dolents pors als altres, perquè ni s'adonen que ells el tenen, creuen que aquesta és la veritat. Hi ha emissores de ràdio especialitzades en fer por, i la por mou i es contagia i transporta molta ràbia. Cal vigilar la por a la por i reconèixer-ho quan vingui per poder-lo aturar abans que em envaeixi com una infecció.
FA: On ha d'anar un gest des dels poders públics per a combatre'l?
FD: La por cal resoldre-ho en la més estricta intimitat. És una vibració d'una freqüència baixíssima però molt contagiosa. Hauríem d'aprendre a retallar les pors a la seva funció bàsica bioprotectora. Altres pors manipulats per la màrqueting aclaparen la vida amb necessitats fantàstiques i reals: "m'han de voler i comprendre tots", "he de ser jove sempre", "tothom es riu meus pèls ... o de la seva absència".
FA: Existeix també por a l'escassetat? Està fonamentat?
FD: Quan la lucidesa creix, va dissolent els problemes: un és l'escassetat. Hi ha de sobres per a tots i cal repartir millor. No hi hauria fam si repartissin els de màxima consciència perquè n'hi ha prou amb una mica de menjar, una mica de casa i una miqueta de voler-se ... Però si ho fem amb aquesta cap, amb aquest cor folrat de pors i que no s'atreveix gairebé a bategar en sintonia amb la vida, i amb aquests prejudicis ...
FA: Quin és el secret de l'èxit d'un curs?
FD: La consciència que mou una reunió ens mou a tots i no saps per on va el remolí; intentar saber-ho, pensar que ja saps com, és exactament on restringeixes el Misteri. Aquest assumpte és fonamental per perdre tota angoixa o prevenció amb el famós públic. Prepara't el que tu vulguis, però el que van a sentir és el que han de sentir. No restrinjas res per por; quan creus que depèn de tu, ja has reduït tot el potencial de la vida. I això no és només per parlar en públic, és per viure. Això inclou acceptar que la cosa surti aparentment malament, i també implica deixar anar la idea que si no fos per nosaltres, alguna cosa no funcionaria ..., això fa revisar la responsabilitat cap a gent propera, com els fills ... No tenim tants mèrits com creiem ... ni culpes ... I si el portes tot controlat, no deixes que la vida et sorprengui.
FA: Resulta molt tranquil·litzador, però caldrà posar almenys la intenció ...
FD: Estic atent a intentar fer metàfores tangibles per parlar de l'intangible, jocs per a comprendre; com aterrar el que no és terreny però que cal agafar en aquesta terra, que per això hem vingut ... Però sóc testimoni de grans contrasentits, com el director d'un centre de teràpies que té un estrès espantós perquè es creu que ha de controlar tot l'estona. Anar-se'n alliberant de l'angoixa suposa confiar en la vida. En els cursos que organitzo a Gredos, la meva dona cuina el millor que sap, i jo, també. A partir d'aquí, que sigui el que Déu vulgui.
FA: Una frase per tancar ...
FD: Millor, per obrir: quan un manté contacte amb l'impuls profund que li sosté fent alguna cosa, descobreix que és empès a donar de si sense límit. Quan t'adones que aquest motor ve de molt enrere i ens supera per davant amb molt, l'acció es produeix confiadament, sense tràfec desesperant, obligació culpable ni esforç angoixat.
Entrevista febrer 28 07 Redacció - Fundació Ananta
Fidel és psicòleg clínic.
Des de fa 30 anys treballa com a formador de formadors i de tot tipus de professionals de la salut física i mental en les diferents autonomies.
Autor de "Saber cuidar-se per poder Tenir cura", "El joc conscient" i "Treure el suc al joc".
Especialitzat en reenfocar crisis vitals, elaboració de pèrdues i autoindagació lúcida. Entrena a Cuidadors de tot tipus a saber cuidar-se per poder Tenir cura amb un estil ple d'Amor i Humor que et deixarà petjada.
GRÀCIES JORGE
FONT:
desarrollohumanoonline.com
