La melodia, per Jordi Morella

  • 2013

per Jordi Morella

La melodia que habita tota la vall i all fins on els meus ulls poden albirar arriba al més profund del meu ésser.

El meu cor sent la pau i l'assossec de saber que aquest estat em porta a les meves acompaantes de la Llum, els meus mestres i éssers procedents de la Llar on tots tornem després de l'aprenentatge en aquesta dimensió.

En el silenci interior, abraçat per la melodia dels meus avantpassats, veig un àguila blanca retallant la seva silueta a l'horitzó del nostre cel blau. Tot d'una sento a Àguila Blanca al meu costat, posant-me la mà sobre la meva espatlla. La sensació m'és familiar, i la seva energia reconeguda per la meva ànima.

- Sóc part d'aquesta bellesa (referint-me al paisatge que tenim davant nostre) - li comento.

- Tu ets aquest paisatge. Ets part d'ell. La seva existència no seria si tu no estiguessis aquí. Tu has creat aquesta bellesa al contemplar-la. El teu cor s'expandeix i reconeix la teva essència i d'allà on procedeixes - em respon Àguila Blanca.

Continuem en silenci sentint nostres presències, mantenint la contemplació i sensació dels nostres éssers.

Hi ha una pau immensa en mi. Tot i que el udolar del mestratge (el llop) al lluny es manifesti en les meves orelles, sento la unicitat amb ell i de tots els germans de vida animal i vegetal.

Sento l'amor i l'harmonia de la meva estimada mare Terra. Ella em protegeix i desperta els meus sentits i el meu cor en percebre més enllà de la meva dimensió actual. Meditacions, visions, percepcions, sensacions i un gran amor en el meu interior, fan que tota l'essència d'aquest lloc que habito em manifesti el sentit de la meva existència i tot el que habita al meu voltant, sigui on sigui.

Aquí, en aquest estat interior, acompanyat per la Llar i els meus germans d'altres latituds existencials, ara desencarnats, vam crear una unió, tots junts ara i aquí, en el silenci per recordar que tots estem aquí i sempre estarem i hem estat junts.

Sento la calidesa de les seves presències. Éssers de procedència maia, indis nord-americans i altres éssers d'abans que van ajudar a la meva ànima, juntament amb Àguila Blanca, sempre a la meva dreta, vam crear una font d'amor i unicitat, potenciant el despertar de la Terra i els nostres germans, siguin de la pell que siguin. Tots som Un en aquests instants.

Sento la força de les seves presències i el recordar que vam ser Un amb la Terra i els elements.

La melodia activa meus records i els meus sentiments, descodificant la meva ment tot el sentit, mostrant-me davant meu, visions i imatges del potencial que hi ha en mi. Tots els tenim. Cada ésser humà posseeix la divinitat del seu ésser. Despertar és part de la nostra tasca en aquesta vida. No sempre serà així. Hi haurà un temps que el període tancarà les seves portes i aquells que no hagin recordat hauran de mudar-se. Hi ha una activació del nostre ADN per reconstruir la nostra nova vida, allunyant els que vam ser i adaptant-nos als nous temps que vivim. En aquest no existeix l'estancament. Tot segueix. Tot avança i la quietud com a tal no existeix tampoc en aquest camí. Encara que molts es neguin a acceptar-ho i endinsar-se en ell, aquest els remou i activa el seu despertar per permetre la fluïdesa del seu ésser. Molts s'han rendit a l'evidència del que la vida els ha mostrat. D'altres, continuen negant-se a fer aquest pas d'obertura i connexió. Aferrats en els seus vells patrons, veuen com el món es va allunyant d'ells, no comprenent-, sentint-se desplaçats cada vegada més, en el dia a dia. Els seus cors ressentits no accepten la calidesa i la responsabilitat d'apoderament en les seves vides. Encara viuen ancorats a les pors d'un passat il·lusori, on la ignorància d'un mateix era el patró habitual en les seves vides. Van patir i es van tancar. Viuen com autistes en aquest món, acceptant només la mínima expressió per a ells poder sobreviure sense massa relacions personals. Aquest búnquer creat per les seves pors, pel seu dolor experimentat en els seus cors, fa que es vagin desgastant i creant el sofriment innecessari en ells.

La melodia continua sonant mentre em trobo, ara, només amb Àguila Blanca. Hi ha un profund silenci proper que ens apropa i uneix a tots dos. Els nostres sentiments s'uneixen i em sento apaivagat per la seva presència al meu costat.

Contemplant la bellesa del paisatge i sentint la nostra naturalesa interior, ens vam mirar. Els seus ulls afables i mirada profunda fan que em senti estimat i protegit per ell. La seva pell tenyida pel sol i el seu port serè i ple de saviesa, fan que brot de mi, l'essència del llop (mestratge) en la fortalesa de la humilitat integrada.

- Gràcies - li dic.

- El teu cor és gran - em diu. Després continua: aquell qui vas ser quan vivies amb nosaltres ha despertat en els teus temps de l'ara.

- ...

- Les ànimes segueixen a la serp, però no totes muden la seva pell. Els costa avançar i recordar. Aquest temps ha finalitzat. Ha arribat l'hora de mudar cada un la pell del seu passat, per allunyar de les seves ànimes el pes de les seves pors i dolor.

- Hi ha aigua i aliment per a tots - dic.

- L'aigua i aliment que necessiten no procedeix de la Terra. Ve de la procedència de l'avi Sol i d'altres llocs més enllà del cor humà. La serp es mou i avança amb totes les ànimes de la terra a la falda. Germà - dirigint-se a mi -, sent el Creador en tu, i escolta la seva crida i el seu guia.

- ...

- Sent el teu cor i ens sentiràs a nosaltres a tots els que ens trobem en aquest costat del teu present actual. Els germans més enllà de les estrelles es reuniran amb tu per instaurar la Gran Voluntat Divina, per la qual tu i jo ara som aquí.

- Que el Pare et beneeixi, estimat mestre i acompanyant del meu camí. Gràcies per ser, estar ja tots vosaltres germans de la Llum. El meu amor és Un amb tots vosaltres.

- ...

- Metakuye Oyasin - dic.

- Metakuye Oyasin - em responen a l'uníson.

https://jordimorella.blogspot.com

La melodia, per Jordi Morella

Article Següent