La Ment i els Objectes de la Ment, pel Venerable Bhaddanta Indobhasa

  • 2018
Taula de continguts amagar 1 Coneix la ment 2 Els Conceptes i la Veritat Absoluta 3 La ment i els seus objectes abril L'opinió i l'anhel 5 El acció 6 La natura

"No existeix el naixement real ni la mort real. És la ment la que crea i manté la il·lusió de realitat en aquest procés, fins que és destruïda per l'autorealització. "

- Ramana Maharshi

A continuació els deixo una traducció a l'espanyol de la transcripció del discurs donat pel Venerable Bhaddanta Indobhasa l'any 2006 a Birmània. Aquest al seu torn va ser traduïda a l'anglès per Jenny Ko Gyi, i transcripta i editada per Florian Dobson.

En aquest discurs, el mestre ens parla de la importància de conèixer la ment i els objectes d'aquesta per poder desapegarnos de la il·lusió.

A aquells que ho desitgin, he aquí la transcripció original. He hagut de agafar-me algunes llicències per poder traduir el contingut el més fidel possible al missatge impartit pel Gran Mestre. Espero que aconsegueixi arribar-los en la seva major claredat.

Coneix la ment

Allò que arriba en contacte amb la base de la nostra ment és objecte mental. No en contacte amb la base del nostre ull (o qualsevol altre dels sentits), però amb la nostra ment - a la qual anomenem Mà. No conèixer la veritable naturalesa de l'objecte és una il·lusió concomitant de la ment, que s'eleven junts (amb la ment), i moren junts, amb la consciència.

Desháganse de la il·lusió; i no hi haurà ignorància. Si no hi ha ignorància, romandrà l'element de pau, Nibbana. El Nibbana està cobert de noms i conceptes.

Tot el que entra en contacte amb la base de la ment són conceptes. Els somnis també estan en contacte amb Mà. La contínua consciència (vida), i l'atenció posada en els objectes, les dues consciències són Mà, la ment.

En la contemplació del Dhamma o les realitats, també has de conèixer Mà (la ment) i els objectes mentals. Coneix la ment, diu el Buda.

Conèixer els objectes, aquells per al desenvolupament de la samatha (concentració) i els senyals o símbols usats per al desenvolupament de abhinnyana (poders psíquics). Aquests també són noms i conceptes.

La contínua consciència (vida) i la ment atenta és Mà. En els somnis també hi ha atenció posada en els objectes. Coneix la teva ment. Si no es coneix la ment, allà s'eleva l'ego. No conèixer Mà és la avijja (ignorància). Prendre la ment com l'ego és opinió. Coneguin la ment.

Els Conceptes i la Veritat Absoluta

Estic anant cap a all, s'origina en la nostra ment, però surt de la nostra boca. He de anar all. Parlar és verbalitzar per fer que els altres coneguin les coses. És rupa (matèria). Parlar sobre el món, sobre les passades o les ciutats són conceptes. Tindran noms i formes. Parlar s'origina a la base de la nostra ment, parlar es pot dur a terme sols amb Mà, no amb l'ull; no es pot parlar a través de l'ull. L'ull no pot elevar la rupa (matèria).

L'abdomen que s'eleva i disminueix són conceptes, observar l'abdomen tamb és un concepte, noms el moviment és paramattha (absoluta veritat). Estar conscient de l'abdomen o seure, les formes, contorns, són conceptes. Noms el moviment, l'impuls, dut a moviment és la paramattha.

Les formes i els contorns són conceptes. Noms el moviment, que és característic de l'element Vayo (aire) és la paramattha. Això és el que impulsa l'animaci. La calor, la calidesa, quan et sents enfebrat, quan la febre arriba a un gran nivell, tan alt que es necessita gel, tot això és paramattha de l'element teix (foc). No hi ha conceptes en la paramattha. Noms quan es comprèn la naturalesa de l'element de la calor, es comprèn la paramattha. Noms quan l'element de l'impuls i el moviment són entesos, s'entén la paramattha. Els nom sols són conceptes. Aquests són objectes de Mà.

La ment i els seus objectes

Aspre, gruixut o suau, aquests són l'element pathavi (terra), la carn són conceptes. La carn pot ser coneguda per la ment. Això és pannyatti (noms i conceptes).

L'objecte del kama citta (desig sexual) també són conceptes. Sembla haver formes i contorns. Aquests són percebuts per l'ull, i això és kama Mà (ment sexual). Aquest és un objecte de Mà, coneix la ment i als seus objectes. Doncs aquests són conceptes.

L'objecte i els conceptes són les causes de la ignoranci a. Els conceptes dels objectes eleven la ignorància. Coneix els objectes de la ment. La majoria dels objectes de Mà són conceptes.

Els conceptes i el Nibbana també són objectes de la ment. També el Nibbana és un objecte de Mà.

Els noms, les formes i els contorns són conceptes. Sigues conscient perquè l'atenció no recaigui en noms i formes. Els objectes són conceptes i allò que els coneix el Mà. Basada en aquests dos, la ment i els conceptes, és que sorgeix el samyojana (afecció).

El Nibbana es troba on no hi ha afecció. L'afecció existeix relacionat amb els conceptes. Conceptes i afecció, si hi ha conceptes, hi ha afecció. Si no hi ha conceptes, no hi ha afecció; si no hi ha afecció, el Nibbana és aconseguit. No tenir afeccions és el que anomenem Nibbana.

L'opinió i l'anhel

D'on ve l'afecció? L'opinió és afecció. Percebre com 'mà *' és vaig donarṭṭhi (opinió), percebre com 'la meva mà *' és tanha (anhel). 'Cap' és opinió, 'el meu cap' és anhel. Prendre-ho com 'pit' és una opinió, prendre-ho com 'el meu pit' és un anhel. 'Cames' és opinió, 'les meves cames' és anhel. Tots aquests són conceptes.

De les opinions i els anhels vénen les accions. Accions físiques, verbals i mentals sorgeixen. Depenent dels anhels i les opinions, pres per 'persona' és una opinió. Pres per 'la meva persona' es transforma en anhel. 'Ciutadans' és opinió, 'els meus (companys) ciutadans' és un anhel. 'Diners' és opinió, 'els meus diners' és anhel. Els anhels i les opinions donen lloc a les accions, accions que tenen anhels i opinions.

Tanha (anhel) vaig donarṭṭhi (opinió), tanha és l'avarícia. Vaig donarṭṭhi és l'opinió. Tots dos són formacions mentals o estats de la ment.

l'acció

Què és l'acció? Hi ha accions mentals, verbals i físiques. Les accions mentals són la cetana (intenció), i en la intenció hi ha anhel i opinió. Si no hi ha anhel i opinió, llavors hi ha Nibbana. Però això hauria de conèixer-se primer.

Coneix la matèria. Si és 'el meu matèria', llavors és opinió i anhel. Quan mous la mà, conèixer-la com 'mà' és concepte. Coneixent el moviment és matèria de l'element aire. En la matèria no hi ha 'mà *'. Discrimina entre conceptes i matèria. Coneix que això és Vedana (sentiment), és a dir sannya (percepció), això és Sankara (voluntat), és a dir rupa (matèria).

Coneix la calidesa, la calor, el moviment, la duresa, etc. Com les molècules, coneix que això és matèria, això és la causa de la matèria. Externament, la matèria sorgeix per l'element teix (foc). El cos sorgeix per la consciència de l'acció, la ment, la temperatura, la ignorància, l'anhel, l'afecció, i per la nutrició sorgeix la matèria. Si no pots reconèixer a totes, amb recordar una sola està suficient. Només quan coneixes la causa i l'efecte, el dubte és dissipada.

la naturalesa

En la contemplació dels objectes mentals, el comentador diu que el Dharma (* Nota del Traductor: Dharma és a Sànscrit, en l'original diu 'Dhammo' en Pali, tots dos signifiquen 'llei còsmica') és també naturalesa, la característica. La naturalesa sorgeix dependent de la causa. Hi ha cant i tu escoltes el cant. Es colpeja un gong i tu escoltes el so del gong. Un acte passa i l'escoltes.

Sorgint dependent de la causa està la natura. Coneix el sorgiment de la consciència. Conèixer el sorgiment és Udaya nyana.

Coneix la causa, coneix el sorgiment. Sorgir depenent de la causa, aquesta és la característica de la naturalesa. L'oïda de la consciència escolta el so. Sentir és la característica de la naturalesa. Conèixer el sorgiment és Udaya nyana.

Conèixer la mort és vagi nyana. Si hi ha audició, l'audició és objecte de la ment. L'oïda de la consciència escolta so només. A causa de la causa es produeix el sorgiment, aquesta és la natura. Si el sorgiment és conegut, és Udaya nyana. Si la mort és conegut, és vagi nyana.

Conèixer només la mort és bhanga nyana, és a dir anicca (impermanència). Noms quan bhanga nyana és aconseguit, la anicca és completament compresa. La impermanència vol dir que desprs del sorgiment no hi ha ms res. L'anterior no est ms present, i que un altre ha sorgit al seu lloc. La mort és com la llavor de mostassa sostinguda sobre la punta d'una agulla. Instantniament ha de caure.

Després de sorgir, mor. Aquesta impermanència és tamb un objecte de la ment.

Aquesta impermanència és sols l'objecte de la saviesa, nyana, la qual no té illusi.

(* Nota del Traductor: amb majscules és el Pali per Ment, amb minscules és mà en espanyol.)

Autor: Lucas, redactor de la gran família de HermandadBlanca.org

FONT: http://meditationmyanmar.blogspot.com/2011/10/know-mind-know-mano.html

Article Següent