La Mirada de l'Altre, per Maite Barnet

  • 2015

Succeeix a vegades, o almenys em passa a mi, que quan ens enfrontem a la visió de nosaltres mateixos, des de la mirada de l'altre, veiem en realitat les nostres parts més fosques, allò que no ens agrada, allò que hauríem de millorar. I ens envaeix la por a no ser prou bons en qualsevol sentit o aspecte de la nostra vida i del nostre ésser. És llavors quan sentim aquesta mirada com una amenaça i no ens agrada, la evitem.

Sovint, passem de llarg de nosaltres mateixos, sense mirar, sense veure'ns en realitat, sense conèixer-nos del tot. És difícil enfrontar-nos i acceptar les nostres pròpies ombres, però tots les tenim. Sense elles no podríem, tampoc, reflectir la nostra pròpia llum. Les dues formen part de l'ésser total únic, irrepetible i meravellós que cadascú som.

La mirada de l'altre és un potent mirall, que ens reflecteix perquè entenguem, acceptem i estimem, també, allò bo que està en nosaltres i que tantes vegades oblidem, amaguem onegamos. Perquè la majoria vivim amagats sota les nostres cuirasses, sota capes i capes de pors, de culpes, de dolor que ens impedeixen moure'ns, ser i expressar-nos com realment som: éssers dignes, bells, mereixedors d'amor.

Aprendre a acceptar la mirada de l'altre, no sempre és fàcil. Cal valor i voluntat. Valor per enfrontar-nos a nosaltres mateixos. Voluntat de reconèixer i millorar. És part del camí de tota una vida. Per això costa i no és agradable. Però cal.

També nosaltres som aquells ulls que miren a l'altre, aquest mirall que ho reflecteix i aquest reflex no és el que nosaltres volem veure en els altres, sinó per a cada un, el que en realitat és.

Els ulls de l'altre ens recorden una meravellosa i valuosa lli. Que hem de veure'ns, acceptar-nos, estimar-nos i permetre'ns ser, viure i sentir. Tan senzill i tan difícil alhora.

Sentir amor per nosaltres mateixos no sempre és fcil, requereix en realitat un acte de compasin de reconciliació, d'perdny sobretot de acceptació. Un acte íntim que només cadascú de nosaltres pot fer.

Bendigo ja que la mirada de l'altre. Aquests ulls que em veuen com jo no sóc capaç de fer-ho i que alhora em reflecteixen am mateixa. Aquesta llum és una guia en el meu camí i em sento afortunada, molt afortunada de tenir-la.

Autor: Maite Barnet Abad

La mirada de l'altre

Article Següent