Sovint solem pensar que el que ens passa no té res a veure amb nosaltres, que els esdeveniments externs són els responsables de les nostres emocions i fins i tot de les nostres desgràcies. Hem après que venim a patir, que hem de esforçar-nos per aconseguir les coses que necessitem per cobrir necessitats bàsiques, com l'aliment o l'aixopluc.
De petits ens ensenyen que hem de portar-nos bé per agradar als adults, per ser un nen bo, perquè si no ens castiguen; i ens premien quan fem el que s'espera de nosaltres. Creix des en el nostre interior la creença que l'amor és condicionat. Hem de agradar a l'altre perquè ens vulgui. No som prou bons si ens deixem portar pel que sentim o diem el que pensem; si som, simplement, nosaltres mateixos.
Acostumats a amagar la veritable personalitat ens resulta fàcil adaptar-nos als desitjos de l'altre quan vam iniciar una relació romàntica. Però la veritable personalitat, la veritat de cada un, continua latent a l'interior i s'expressa, reclama el seu lloc, protesta. És així com s'inicia la lluita interior entre el que sóc i el que crec que he de ser per guanyar-me l'amor de l'altre.
Les falses creences dominen la nostra ment i ens porten a pensar en coses com:
Si em volguessis faries això per mi.
No sóc prou bo per a ella.
No puc dir-li el que de veritat penso, perquè s'enfadarà.
Aquestes afirmacions repetides sovint s'activen, sense que ens n'adonem, la Llei de la Atracció en contra nostre.
Segons la Llei de la Atracció tot el que vibra en freqüències semblants és atret l'un cap a l'altre de manera irremeiable. Doncs bé, els pensaments són energia. Les emocions, també. Tots dos emeten freqüències que poden ser d'alta o de baixa vibració en funció del seu tarannà.
Vibra sota tot el que es basa en la por, la tristesa, la ràbia, la culpa o el dubte. Vibra alt el que sorgeix de la serenitat, l'equilibri interior, la confiança, l'amor o l'alegria.
Si constantment emetem pensaments de desolació estarem atraient a les nostres vides exactament això. A més, es dóna la circumstància que el que pensem genera el que sentim i això, al seu torn, el retroalimenta, amb el que ens trobem atrapats en un cercle viciós de baixes vibracions.
És el que passa amb les cançons que, invariablement avui dia, sonen per tot arreu. Ràdio, Televisió, Internet, altaveus de centres comercials, pel·lícules de cinema, entre d'altres, emeten sense parar missatges musicals que nosaltres, portats per l'amor a la música, vam acabar cantant repetides vegades.
No puc viure sense tu.
Em moro per els teus petons.
La meva vida s'ha acabat.
Sense tu no sóc res.
Són exemples de les paraules que pronunciem sovint sense ser conscients de l'efecte que generen en la nostra energia.
La paraula és un gran instrument creador, de la mateixa manera que ho són els pensaments i els actes, perquè també és energia. I, en ser pronunciada, crea doblement.
Quan pronunciem una paraula l'estem pensant, de manera que posem en acció, a l'uníson, dues de les nostres tres forces creadores. L'emoció no trigarà a acompanyar-les. Aviat sentirem al pit, a l'estómac o en qualsevol altra part del nostre organisme els efectes del que estem afirmant.
Com més cant que la meva vida ja no té sentit, que em falta l'aire si no us veig o que no sóc capaç de superar-lo, més trist i inútil em sento. Em torno petit, l'abatiment s'apodera de mi, se m'ha s'esgoten les forces; i l'únic que vull és posar-me a plorar o amagar-me del món.
I què em retorna el món en aquestes ocasions? Més experiències de desolació, perquè això és el que actiu amb els meus vibracions. El que emet el atrec cap a mi irremeiablement.
Per què no li donem la volta a aquesta dinàmica i vam començar a cantar coses com em sento viu, sóc capaç o sortiré endavant?
Què generaria en el nostre interior començar a proclamar que crec en mi, que jo puc i que confio en mi mateix?
Com afectaria la vibració d'aquestes paraules el unir-les a la bella vibració de la música?
És cert que hi ha músiques que adormen i músiques que eleven. Músiques que expandeixen l'ànim i altres amb què decau. Som nosaltres els que hem de decidir quines d'elles escoltem, permetent que les seves freqüències subtils ens influeixin. Som perfectament capaços de diferenciar l'efecte que ens causen si prestem atenció al que sentim al sentir-les.
Podem triar què escoltar. Podem decidir que ja no cantarem més afirmacions que ens fan mal. Perquè dany és el que algunes cançons causen en la nostra ment, en les nostres emocions i en la nostra energia, convertint-nos en enemics de nosaltres mateixos.
No puc ser el meu amic si constantment afirmo i cant que no sóc capaç de tirar endavant sense l'altre. I tant que ho sóc. Em tinc a mi mateix.
Tinc la meva llum, la saviesa de la meva ànima, la confiança en mi i les forces creadores que em permetran atreure la meva vida tot el que de veritat necessito, el que desitjo des del cor i el que, sens dubte, mereixo.
Puc crear amb el pensament, amb la paraula, amb els actes. A partir d'ells puc generar en mi emocions d'alta vibració que omplin la meva vida d'alegria, pau i amor.
La satisfacció personal que sempre he anhelat es troba a l'abast de la mà. La clau està en el meu interior.
Perquè ho comprovis per tu mateix, des Ananda Sananda et proposem avui un exercici. Clica a l'enllaç que segueix, tanca els ulls i repeteix interiorment les paraules que sentiràs a continuació. Feliç viatge cap a la teva empoderament.
link https://www.ivoox.com/afirmaciones-ananda-sananda-audios-mp3_rf_2417900_1.html?autoplay=1
Ananda Sananda és un binomi compost per Víctor Estévez Pol i Alicia Sánchez Montalbán col·laborant en unitat per ajudar les persones a escoltar la veu del cor ia confiar en si mateixes.
