Aquell dóna sortint de la feina: Trobada amb la mort
T'has preguntat alguna vegada per la mort? Qu significa mort per t? No et vagis! A través d'quest Article, et vaig transportar per una meravellosa història, en la qual t has ajudar-me a descobrir el misteri i tenebrós paradigma de la mort.
Juan David Montes, un feliç treballador i ardu estudiant. El dia 02 de novembre del 2016, va sortir d'una famosa zona industrial de la Ciutat de Medellín, situada en el Sector conegut com "La Aguacatala", rumb cap a casa, situada en una zona Popular del Barri Santo Domingo Savio de la mateixa Ciutat .
Compte Juanda, que va acabar de laborar a les 22 hores de la nit; com de costum, va penjar la seva diadema en el computador que va utilitzar en la seva jornada laboral per contestar les trucades al Call Center; es va dirigir al seu locker i va treure la seva maleta per anar-se'n a casa.
A la sortida de l'Empresa, va passar el carnet per la registradora d'empleats i el va guardar en el seu sarró. Després, es va dirigir al tren per tal d'emprendre rumb a casa seva.
En camí, abans d'abordar el tren, es va trobar amb una bellíssima noia, que li va inspirar confiança ia qui li va semblar interessant conèixer; a més, va ser correspost per aquella bella dona; "22 anys aparent, bell semblant de pell rosada, faccions d'àngel, com cisellada amb línies perfectes, calculades pel major i més gran artista. El seu cabell ros lacio com a llum de primavera, pentinada d'acord amb la seva dolçor manifesta ja la tonalitat de la seva pell. La seva integralitat, evoca sabors i emocions inconcebibles, mai vistes, agraciada a la vista de qualsevol home. El seu cos és tot un poema, increïble. Intel·ligent, agradable i treballadora. Era la dona perfecta. Afectuosa, simpàtica, bonica i real ".
Van iniciar conversa, en la qual plàcidament van començar a compartir opinions de vida, experiències i realitats socials, econòmiques i de gustos. Mentre aquest gran esdeveniment passava, el tren avançava cap al lloc de destí de tots dos; ¡Però quina sorpresa !, quan Juanda, en preguntar a aquesta angèlica dama el seu destí, va saber que es dirigien al mateix lloc, Barri Santo Domingo Savio.
Van abordar junts el Metro Cable, mitjà de transport utilitzat a la Ciutat, el qual és aeri. I van pujar alegres feia les seves destinacions. Juan David recompta, que mai en la seva vida, el temps fava avançat tan de pressa i tan agradable, com si estigués en el mateix Cel, malgrat la seva cansament fsic per una àrdua jornada laboral.
Un cop arribats a la seva destinació, hauran de acomiadar-se, la nostàlgia inunda enormement el cor de Juanda, li va preguntar Cundo et veure? em DARS teu nombre mòbil? Aquella angelical dona, amb un somriure als llavis i invitndole a continuar el camí, l'incita a que li acompaea casa, així sabradnde trobar-la; però abans, li demana el favor de proporcionar-diners per comprar alguns aliments i portar a la seva mare, ja que segons explica, han estat des d'intens dejuni a la seva llar; aquest diners els tornarà a casa.
Amb aquesta comanda i accedint a aquest, Juan David, se sent obligat a acompaarle. Entren en una botiga propera a casa, i fan la compra d'arròs, xocolata, llet, ous i oli. En arribar, Juanda nota que la porta est tancada, situaci normal per estar en altes hores de la nit, el qual no li preocup. La noia li diu que l'esperi fora un moment, que ella li portar els diners que li prest per a les compres. Silenciosament vaig entreobrir la porta i ingres.
Passava el temps i aquella radiant dona no es feia present novament. Serà un engao? Em rob? Eren interrogants que passaven per la ment i el cor de Juanda, però, al recordar-la, s'adonava que hagi d'esperar ms, ja que es tractava d'un ngel que no era capaç de fer ningn malament. Passada mitja hora, va decidir tocar la porta i preguntar per la dona.
Al tercer toc, obre una seora qui s'observa profundament trist i nostlgica; Juan David, li pregunta per aquella gran dona que li acompanya durant la seva portant del treball cap casa; però amb veu entretallada i amb lgrimas a la cara, aquella dona, obre totalment la porta i li mostra a Juanda una tarima situat al centre de la sala de la casa, amb una persona en ella, i li diu que el seu filla, a qui l descriu tan detalladament, va morir a les 22 hores de la nit d'aquell dia.
Quina sorpresa i quina ensurt! Juan David, es va dirigir lentament a la tarima amb pas tremolós i feble, i va observar la dona que havia estat sorpresa per la mort col·locada cap per amunt, coberta per una manta color blau pàl·lid; el seu rostre no resplendia, el seu cos no era el mateix, el seu somriure angelical havia desaparegut, només s'observava un cadàver. Serà una broma ?, es preguntava interiorment; no ho era, arribaven més i més persones a la residència, entre ells, el seu germà amb el taüt.
Els elements que havien comprat a la botiga, van ser trobats per la mare de la dona en el rebost de la casa, en les quantitats iguals a les que Juanda havia enunciat. Recorda Juan David, que es va retirar de la residència a les 12 de la mitjanit, va pregar per la difunta, no va rebre devolució dels diners prestats, tampoc dels elements alimentaris, i se'n va anar cap a casa. "Mai m'havia passat una cosa tan bell i tan diví, però esvaït ràpidament".
Què penses?
Serà que en el llit de mort, la persona que va ser sorpresa per aquella entitat antropomòrfica personificada en calavera i amb una dalla a la mà, ¿pot prendre l'opció de fer un gest social o caritatiu abans de marxar? És tenebrós oi?
Des de nens hem estat preparats per morir, durant la vida ens anem preparant per aquest esdeveniment; però senzillament, la mort és una realitat que només existeix en les nostres ments. Mai he vist el primer gat preocupat perquè algun dia morirà, o un gos, un ase o un cavall. Potser, si eliminem aquesta realitat existent en les nostres ments i cors ¿podrem viure encara que estiguem morts? Juan David va parlar, va viure i va existir amb una persona que havia mort una hora abans. ¿Només hi ha la mort del cos físic?
La mort no podria existir en un món sense espai i temps per a ella, prové d'una altra atmosfera de temps i d'estat. D'aquí, que la immortalitat no significa l'existència eterna i perpètua en el sistema temporal de la vida, sinó que es troba completament fora del temps. És a dir, no és d'aquí. ¿Tu que penses?
El científic nord-americà Robert Lanza, assegura que té proves concretes i definitives, en què afirma que la vida després de la mort del cos, està en una esplendor existent, és a dir que és real, però aquesta no existeix de la manera en què la percebem. Explica que quan morim, la nostra vida es converteix en una "flor perenne que torna a florir en el multivers".
Podríem pensar, que la vida és planament una "aventura que transcendeix la nostra forma lineal de pensar", quan tu i jo morim, "no ho fem segons una matriu aleatòria, sinó segons la matriu ineludible de la vida"
Et pregunto quin és la teva idea de la mort? Has vist morir algú? Reflexiona, és important que introyectes en la teva vida una experiència real, que en definitiva, és de mort o de vida.
Amb aquest article no pretenc fer tractats o teories hipotètiques avalades per la ciència, només vull que a través de la teva capacitat mental i intel·lectual, que és més fort que les investigacions científiques, comences a veure l'esdeveniment de la mort del cos, com una extensió de vida real sota altres termes de contracte. Quines? Et convido perquè ho reflexions amb mi.
Ah! i t'aconsello, si algú et demana diners prestats i la seva falda és angelical, generador de confiança i amistat, no ho dubtis, pot estar mort i la seva família corre per gran necessitat.
Autor: Diògenes de Fènix, Redactor a la Gran Família de hermandadblanca.org
