En un món ple per la discriminaci, la misogínia i la androfobia, el Papa Francesc, com és costum en els seus discursos, recrea i associa el seu pensament sobre la dona, amb una clebre frase: la dona dóna armonay bellesa al món, després, el Literat Argentí Jorge Luis Borges, complementa el Ttol d'aquest Article, amb la seva exclusiva i bellssima expressi, em fa mal la dona per tot el cos
Et convido perquè, a través de la lectura d'aquest Document, indagues, et encants i reflexions, sobre la transcendental tasca de la dona en la societat, i el seu apassionant paper com a creadores d'harmonia i bellesa, en altres paraules, creadores de " vida ".
Què és harmonia i bellesa? Dona Creadora de Vida
El terme "harmonia", des de la seva concepció grega i llatina, passant per l'experiència vivencial i experimental que exhibeix de manera escrita el llibre del Gènesi, i evolucionant a l'actualitat, s'ha desenvolupat de manera gradual i constructivament un gran valor semàntic. És així, que, en referir-se a la dona, el Papa Francesc, la relaciona directament amb el context proposat en els Llibres de la Bíblia, específicament en el Gènesi, primer Llibre dels cinc rotllos que componen el Pentateuc.
A la llum del Llibre del Gènesi, el Papa exposa, que, el Creador, després d'haver fet que la terra produís tots els animals vius de la seva espècie, va fer l'home. Més endavant, diu el text, que, perquè l'home no se sentís sol, d'una de les seves costelles, el Creador va formar a la dona, i va ser posada en l'Edén i presentada a l'home.
Des de la mitologia, Harmonia és l'apreciada filla d'Ares i Afrodita, a més dona de Cadmo. Des d'aquest concepte, vol dir ordre, atracció, creació i repugnància feia el desordre i el caos.
Per a Aristòtil, representa ordre i connexió, diu que es tracta d'una unitat orgànica d'una multiplicitat. Plató, refereix a l'harmonia com l'existència d'una causa divina i intel·ligent, bàsicament, representa un món superior. Després, amb el pensament de diversos autors, Edat Mitjana, Moderna i Contemporània, el terme ha evolucionat fins al nostre temps. En l'actualitat, va ser tanta l'evolució, fins al punt d'haver estat impregnada del terme harmonia, totes les ciències i professions que impliquen coneixement, investigació, equilibri, profunditat i praxi social i individual.
La bellesa, des de la percepció filosòfica, ha format part de l'estètica. El convido perquè faci recerca de manera individual, ja que aquí a l'Article, només donaré uns pinzellats molt bàsics. Depenent de l'acadèmia o mètode filosòfic, la definició de bellesa serà diversa, podrà ser el grat, el desitjable, el desitjat o el harmònic, entre d'altres postures.
Vull aturar-me, i donar relleu a la definició de bellesa del filòsof de la Il·lustració Immanuel Kant, que assegura que el bell produeix un plaer immediat, lliure de qualsevol consideració que hi hagi d'índole teòric o moral.
En conclusió, bellesa i harmonia, es concerten i transformen vivencial i activament al terme "Creació de Vida", que, en termes més filosòfics, és un Problema epistemològic ben ampli; com l'oceà, gran i profund. Segurament, intimaremos tota la nostra existència antropològica, tractant de definir què és la vida ?, arribant al desenllaç, com li va passar a tots els filòsofs, científics, mestres i altres pensadors, en definir aquest Problema amb el terme "implícitament inexplicable".
Veus? Com és d'important que coneguis els termes que pronuncien els teus llavis, pensen la teva ment i fas vida a través de les teves mans i el teu cor. A propòsit, et convido perquè facis lectura de l'article "El valor de la teva Paraula: Quant preu té el teu paraula?", T'ajudarà molt, a més et brindarà coneixements i aprenentatge.
Sense la dona, no hi ha la harmonia ni la bellesa en el món
Encertadament, el Cardenal Argentí Jorge Mario Bergoglio, el dia 09 de febrer de l'any en curs, va posar el món sencer a temperar, en expressar que la dona dóna armonay bellesa al món, després va assegurar que no est creada per rentar plats o realitzar tasques funcionals que noms són assignades culturalment a les dones
Des de la seva singular discurs, apel a la grandesa de la dona en la humanitat, distinguindose de l'home, perquè, en paraules del Papa ningn home aconsegueix portar la harmonia al món, la porta sols ella, la dona
És en aquest precís instant, quan la harmonia, des del context de la mitologay filosofa grega, i des de les concepcions filosfiques de l'Edat Mitjana, el Renaixement, el Barroc, la Ilustraci n, la Modernitat, el perode contemporani i el Existencialisme, fins al nostre temps, significa, des del més profund de l'epistemologia, estètica, creació, plaer immediat, bellesa essencial, causa divina, bellesa i existència, sense esmentar algunes idees.
Vol dir, paraules menys, paraules més, que la dona és creadora d'harmonia (bellesa, existència i divinitat), que més endavant en l'experiència existencial, transformarà en el implícitament inexplicable, és a dir, en Vida.
Independentment a la idea del pensador que més t'agradi o et cridi l'atenció, per a tu ¿qui és la dona?
Recorda que "sense la dona, no hi ha harmonia ni bellesa", vol dir, que hauries de cuidar-la i protegir-la, donar la vida per ella, no podries caminant pel món utilitzant la dona com un "objecte" o "cosa" sexual, algú fet per parir i alimentar fills, a qui s'humilia i es colpeja violentament quan es vol.
L'anterior, no només va per al Ser masculí, hi ha dones que fan amb les altres dones, exactament les mateixes baixeses que vaig acabar d'enunciar. Que potser no t'has preguntat mai per què en ambients on treballen o viuen nombroses dones, hi ha diverses realitats conflictives i de xafarderies ?, és clar, no estic generalitzant, només ho dic d'acord a la percepció de la meva existència humana.
"Em fa mal la dona per tot el cos"
Borges, el gran literat argentí, va escriure el vers "em fa mal la dona per tot el cos". La dona, a partir del moment, serà la referència que impulsa l'home a avaluar-se, pensar i pensar-se.
Es tracta del component de realitat i vida més transcendent, dissimulant com a punt de suport per a sostenir tota la impostura dels homes, també, de moltes dones. Si vius amb la teva dona, amb la teva núvia, potser amb la teva mare o amb alguna dona a casa teva, sempre se'ns surten aquestes expressions: mare, ¿on és la camisa ?, amor On va quedar el portafoli ?, Andrea em passes per favor les meves sabates? Ho veus? són el punt de suport més transcendental.
Així, la dona ha de fer-te mal a tu també per tot el teu cos, per tots els teus sentits, per tota la ment i el cor.
Realment, quina tema tan substanciós i apassionant! La idea és que assumeixis a la teva existència, la creació de la dona com l'ésser que dóna harmonia i bellesa al món, després, puguis dir, em fa mal la dona per tot el cos "
Autor: William Hernán Estrada Pérez, Redactor a la Gran Família de hermandadblanca.org
