per Jordi Morella
Fava una vegada una nena que visqui amb els pares. Com cada mat, la van despertar perquè s'aixequés i anar a l'escola. Aquell dóna, com altres, la nena, desprs de mirar-se al mirall li va dir a la mare:
Mam, avui vull que em facis trenes!
Desprs de rentar-se la cara, la seva mam vaig agafar dues gomes per als cabells i li va fer les trenes que la seva filla li havia dit. Sali de casa seva a direcci a l'escola acompanyada del seu pare que treballava a prop del centre.
La nia pas tot el dia a l'escola perqu tamb es quedava a dinar. A la tarda, quan ja es trobava a casa i havent enfosquit, desprs de sopar va anar a rentar-se les dents i es va adonar que li faltava una trena, quan al mat tenia 2.
-Mam! es oi una veu que cridava des del lavabo.
-Pap !, Veniu, correu, veniu! es oi novament.
Quan els seus pares van arribar es van trobar a la seva filla buscant el seu trena pel rebedor en direcci a la seva habitaci.
Anna, qu et passa filla? preguntar la seva mare mentre la vegin que buscava alguna cosa.
He perdut una trena i no la trobo.
Els seus pares el van ajudar a buscar-la, però res. Llavors van agafar a la niay els tres es van anar al menjador.
A veure, com pots perdre una trena i no adonar-te, filla? - li va dir el seu pare.
- No ho sé. Aquest matí la portava i ara ja no la tinc.
- Vols dir que no te l'has rebuig? - va insistir la mare.
- Que no mama! No m'he tocat el cabell.
- A veure, quan l'has trobat a faltar per primera vegada? - li va preguntar el seu pare.
- Ara, quan m'he anat a rentar les dents.
- ¿I abans no? ¿Al llarg del dia no l'has trobat a faltar?
- No - va respondre la nena.
- ¿Avui has tingut gimnàstica? - li va preguntar la seva mare.
- Sí, aquest matí - va respondre
- Quan has acabat la gimnàstica, tenies encara les dues trenes? - va intervenir el pare.
- Sí, encara les tenia perquè se m'havia caigut un pèl a la cara i m'ho he tirat cap enrere.
- Què has fet després de la gimnàstica? - va continuar preguntant el pare.
- Hem tornat a classe.
- I després?
- Hem fet una mica de relaxació abans de sortir al pati i esperar el torn per anar a dinar.
Després d'analitzar tot el dia van arribar a la conclusió que quan es va anar a dinar ia només portava una perquè alguna de les seves companyes la miraven un pèl diferent.
- Què heu fet en relaxació? - va preguntar la mare.
- Un exercici que viatjàvem a un país on es trobava la clau de la felicitat i que per entrar ens demanaven alguna cosa nostre i que si a la sortida no encertàvem quina era la clau de la felicitat no ens tornaven el que havem deixat a l'entrada, i que no ens ho tornarien fins que sabéssim quina és aquesta "cosa" que ens fa ser feliços.
- Vaja, i pel que veig, tu no ho has endevinat - va dir la seva mare interrompent.
- No. Jo li vaig deixar una de les meves trenes i el guardià de l'entrada la va posar en una caixa folrada per dins d'una roba de color lila. Vaig entrar i .... ¡Tot era tan bonic! La gent estava contenta i feien molta broma entre ells. Vaig preguntar a un quina era la clau de la felicitat i em va dir que sentís al meu cor que ell m'ho diria. Li vaig preguntar a un altre i em va dir que allò que buscava es trobava dins meu, assenyalant-me el pit. Jo veia que tots estaven feliços i com si es coneguessin.
- ¿vas escoltar al teu cor? - va preguntar el seu pare.
- No.
- ¿I per què no ho vas escoltar? - va continuar.
- Perquè jo volia que m'ho diguessin i així poder ser la primera a sortir d'allà.
- Què no et trobaves bé en aquell país? - va interrompre la mare.
- Oh, sí, molt bé! Tot era molt divertit i m'ho passava bé estant amb ells.
- ¿Vas jugar? - va preguntar el seu pare.
- Sí !, et deixaven jugar amb ells i no els importava perdre perquè tot i així s'ho passaven molt bé. Jugaven per passar-s'ho bé, no per guanyar.
- Què va passar al final en voler sortir? - va preguntar la seva mare.
- Doncs que en voler sortir i trobar-me al guardià de l'entrada em va preguntar quina era la clau de la felicitat i jo li vaig dir: passar-s'ho bé i riure.
Llavors ell em va dir:
- No !, encara no te la puc donar fins que trobis la clau que et farà ser feliç.
D'aquesta manera vaig deixar aquell país tornant del viatge amb una trena menys.
Quan em vaig despertar de la relaxació em vaig sentir estranya perquè era com si em faltés alguna cosa, com si hagués de saber alguna cosa important. Estant encara pensativa amb el que havia viscut en l'exercici de relaxació, vaig sentir una veu de fons que deia:
- Va, i ara aneu sortint a poc a poc sense massa soroll. Els que us quedeu a dinar aneu al pati petit, com sempre, eh?
Era la mestra que ja havíem acabat i ja podíem sortir al pati.
Llavors el pare li va preguntar:
- Llavors, Aïna, encara no saps quina és la clau de la felicitat?
- Jo pensava que era passar-s'ho bé i riure.
- Ja saps que no tornaràs a tenir dos trenes fins que trobis la resposta - va dir el pare.
- La mare em farà una altra - va dir.
- No! Em sembla que no servirà de res - va dir la seva mare.
- Per què? - va preguntar la nena.
- Perquè em sembla que cada vegada que et posés la goma, la trena desapareixeria - va respondre segura la seva mare.
- Que no! Ja veuràs! Prova-ho! - va dir la nena.
La mare va agafar part del seu cabell, el va estirar, va fer una trena, i al posar-li una goma zas!, Com per art de màgia, la trena va desaparèixer.
- Ho veus filla? Només aconseguiràs tenir l'altra trena novament quan trobis la clau de la felicitat.
- Vosaltres la sabeu? - va preguntar la nena.
La mare va assentir amb el cap.
- I tu, pare, també ho saps?
- Sí - va respondre.
- Llavors digueu-m'ho i així jo també ho sabré i podré recuperar la trena.
- Estimada filla, Què et sents bé amb nosaltres? - va preguntar el pare.
- Sí - va respondre rotundament.
- Per què? - va continuar preguntant el pare.
- Perquè m'estimeu - va respondre Aïna.
- Nosaltres també, filla. Ets un regal del cel per a nosaltres.
Llavors el pare es va acostar a ella i li va besar. La seva mare li va fer un somriure i també li va fer un petó d'anar a dormir, alhora que li va dir:
- Va, ara veus a dormir.
- Però si no m'heu contestat!
- Ara, quan et posis al llit tingues present el que t'hem dit i aquesta nit vigila els somnis, potser demà tinguis una sorpresa - va continuar dient la mare.
- ¿Demà ja ho sabré?
- És probable - va dir el pare.
Aïna se'n va anar a la seva habitació pensant amb el que li havien dit els seus pares i quan ja es trobava dins del seu llit es va sentir molt estimada per ells.
Aquella nit va tenir un somni que li va dir quina era la clau de la felicitat.
Quan es va aixecar i va anar al lavabo es va adonar que volvaa tenir les dues trenes. Fava trobat la resposta.
I t, ja saps quina s la clau de la felicitat?
http://jordimorella.blogspot.com
