La Nova Visió Espiritual: Experimentar Les Coincidències ~ James Redfield
- 2015
2 EXPERIMENTAR LES COINCIDÈNCIES
Les coincidències significatives poden produir-se en qualsevol moment. El nostre dia pot anar transcorrent quan, en aparença sense avís previ, un fet estrany atrau la nostra atenció. Podem pensar en un vell amic que no se'ns va creuar per la ment durant anys; més tard, quan ja ho oblidem per complet, l'endemà ens vam trobar amb aquesta persona. De la mateixa manera, podem veure a la feina a un individu que ens agradaria conèixer i aquest mateix dia trobar a la mateixa persona asseguda davant nostre en un restaurant.
Les coincidències poden implicar l'arribada oportuna d'una informació especial que volem però no tenim idea de com aconseguir o la sobtada presa de consciència que la nostra experiència amb un hobby o interès anterior era una preparació per a portar-nos a una nova oportunitat o una nova feina. Més enllà dels detalls d'una coincidència en particular, sentim que és molt poc probable que hagi estat producte de la sort o una simple casualitat. Quan una coincidència atrau la nostra atenció, ens vam quedar sorpresos davant el fet, encara que sigui res més que un instant. En algun nivell, sentim que aquests fets estaven destinats d'alguna manera a ocórrer, que havien de passar en el moment en què van ocórrer per orientar les nostres vides en una direcció nova i més inspiradora.
Abraham Lincoln va escriure sobre una coincidència d'aquest tipus ocorreguda en la seva joventut. En aquest llavors, Lincoln pensava que havia de fer alguna cosa més amb la seva vida de ser granger o artesà com els altres habitants de la seva comunitat d'Illinois. Un dia va trobar a un mercachifle que òbviament estava passant èpoques difícils i que li va demanar a Lincoln que comprés un vell barril d'articles, si majoria sense valor, per un DLAR. Lincoln podria haver deixat passar al comerciant trencat, però li va donar els diners i guard els articles. Ms tard, quan limpi el barril, Lincoln va trobar entre les llaunes i els estris vells una sèrie completa de llibres de dret, amb els quals va estudiar per ser advocat i va seguir endavant per complir la seva sorprenent destinació.
El psicleg suís Carl Jung va ser el primer pensador modern que va definir aquest misteriós fenomen. El va cridar sincronicitat, la percepció d'una coincidència significativa. Jung sostena que la sincronicitat era un principi no-causal en l'univers, una llei que funcionava per portar els éssers humans cap a un major desenvolupament de la consciència.
Jung presenci un exemple directe de sincronicitat durant una de les seves sessions de teràpia. El seu pacient era una dona particularment correcta que tenia problemes amb el seu comportament obsessiu. Jung estava analitzant les seves somnis, amb l'esperança de poder ajudar-la a posar-se en contacte amb el costat lluminós, divertit i intuïtiu de la seva naturalesa. Els seus somnis ms recents presentaven una interacci amb un escarabat, però ella es resisteixi categricamente a qualsevol intent d'interpretaci. Just en aquest moment, Jung oi un tust estrany a la finestra i quan corri les cortines, a la part exterior de la finestra fava un escarabat, insecte rar en aquesta zona. Segons Jung, l'episodi va inspirar tant a la dona que va poder fer grans progressos en el seu tractament.
És gairebé impossible que en mirar cap enrere no vegem un esquema de sincronicitat en els fets misteriosos que van passar per fer-nos arribar a la nostra carrera actual, el nostre cònjuge o la xarxa d'amics i aliances en què confiem. Molt ms difcil és la percepció d'aquests fets tan importants en la vida en el present, quan ocorren. Les coincidències poden ser impactants, com hem vist. Per tamb poden ser molt subtils i fugaços i per tant fcilment passades per alt -tal com ens ho indicava la vella visi materialista- com si fossin obra de l'atzar o simple casualitat.
El nostre desafiament personal consisteix a superar el condicionament cultural que ens porta a reduir la vida a l'ordinari, al lloc comnya el mancat de misteri. La majoria de nosaltres hem après a anar per la vida sols amb el nostre ego, a despertar-nos a la dem i pensar que hem de tenir un control total sobre el nostre dóna. Creem llistes mentals inflexibles de projectes que pensem dur a terme i perseguim aquests fins amb una mena de visió de tnel. No obstant això, el misteri segueix estant, ballant en les ribes de la nostra vida, dndonos visions fugaces de possibilitats. Hem de prendre la decisi de desacelerarnos i modificar el nostre punt de atenció, i començar a actuar d'acord amb les oportunitats que es presenten al nostre camí.
SOMNIS NOCTURNS
De totes les experiències de sincronicitat que podem tenir, els somnis nocturns són potser els més nebulosos i difícils d'interpretar. No obstant això, la nostra cultura sempre va sentir fascinació per aquestes trobades a la nit. Constitueixen matèria de la mitologia i la profecia, i en algun nivell sabem que són importants per a les nostres vides. Però, ¿de quina manera?
En general, els somnis són històries, encara que moltes vegades adquireixen la forma d'arguments sense sentit i personatges estranys que uneixen persones i escenes de maneres que no podrien donar-se en la vida real. Per aquesta raó, la majoria perdem de seguida l'interès en tractar de interpretar-los. Les imatges són massa difícils; per aquest motiu passem per alt les escenes com si fossin gairebé inútils i seguim amb el nostre dia.
No obstant això, els experts que treballen amb somnis ens advertirien que no ens donéssim per vençuts tan aviat. Ells ens diuen que els somnis tenen significats importants ocults en el seu simbolisme. Una lectura atenta dels nombrosos llibres sobre somnis pot donar un panorama del simbolisme oníric, és a dir, dels significats mitològics o arquetípics que poden assignar-se als diferents elements dels somnis, des d'animals fins a actes d'assassinat, fugida o robatori.
No obstant això, crec que la clau per descobrir la sincronicitat dels somnis rau, en definitiva, en anar més enllà de la interpretació convencional d'aquests símbols i concentrar-se en el quadre de situació més ampli: el significat que envolta l'argument i els personatges del somni. Allí podem trobar missatges d'una naturalesa més personal que corresponen sovint directament a situacions específiques que enfrontem en la vida.
Per exemple, si somiem que estem en una guerra d'algun tipus, que vam fugir de la batalla i després, en desenvolupar-la son, vam descobrir alguna manera no només de sobreviure sinó d'ajudar a acabar la lluita, aquest tema pot aplicar-se a la situació en la nostra vida real. És obvi que no estem de debò en una guerra, però què passa amb un altre tipus de conflictes que la guerra pot estar simbolitzant en la nostra vida? Estem fugint? O evitem l'enfrontament ocultant-, negant o distraient-en altres coses amb l'esperança que el problema desaparegui?
La clau per a comprendre el missatge del somni està en comparar el seu argument bàsic -en aquest cas fugir de la guerra (conflicte) trobant no obstant això una posterior solució amb la situació real en el nostre món individual. Potser el somni ens estigui dient que ens despertem i veiem el conflicte i que sapiguem que, si parem atenció, és possible trobar una potencial solució.
¿I què passa amb els personatges de la son? Tot i que els personatges puguin semblar estranys, hem de preguntar-nos de quina manera podrien simbolitzar a persones reals amb les que tenim actualment intercanvis importants. ¿Veiem a les persones en la nostra vida tal com són? Potser el somni ens estigui dient alguna cosa sobre qui són en realitat aquestes persones, per bé o per mal.
Però què passa si analitzem l'argument i els personatges de la son i no vam descobrir cap connexió amb la nostra situació? Què fem? En aquest cas, és important escriure el son en un diari, perquè pot ser profètic. És fàcil pensar que són profètics només els somnis amb resultats espectaculars que tinguin a veure amb evitar accidents d'avions o heretar una fortuna d'un parent oblidat. Però, en realitat, els somnis que se centren en problemes quotidians més petits també poden ser profètics. Sovint, la raó per la qual els somnis semblen absurds i ximples és que la situació que descriuen encara no va ocórrer en les nostres vides. En comptes de passar-los per alt, faríem millor en conservar-los en la ment. Podrien resultar molt instructius posteriorment.
VEURE A UN VELL AMIC O PENSAR EN ELL
La sincronicitat de veure a un vell amic o pensar en ell és en general més directa. Si comença amb un pensament, la imatge sol sorgir en la nostra ment sense cap associació amb un altre fet. És possible que fins pensem quant temps fa que no evoquem a aquesta persona o parlem amb ella. Sovint això passa al matí d'hora, en aquest instant silenciós que transcorre quan deixem d'estar adormits i despertem.
Per desgràcia, el nostre hàbit cultural ens fa aturar-nos només aquest temps en aquestes imatges i després deixar-les de costat per seguir endavant amb el nostre dia. Aquesta tendència pot portar-nos a perdre el significat més ampli del record. Però si prestem molta atenció a aquests pensaments, és possible que també comencin a ocórrer altres fets sincrònics. Podem estar buscant alguna cosa i donar amb un segon element que ens faci evocar la persona en la qual pensem, potser una vella foto o una carta que fa al·lusió a més records de fets compartits amb aquesta persona. En reflexionar, podríem descobrir fins i tot que aquestes mateixes circumstàncies estan donant-se de nou en la nostra vida actual.
Per descomptat, podrien també produir altres fets sincrònics. És possible que caminem per un carrer i just aixequem la vista per veure a aquesta persona caminant cap a nosaltres. O podríem atendre el telèfon i descobrir a l'altra persona en l'altre extrem de la línia.
El nostre repte consisteix en fer un seguiment d'aquestes coincidències. Si no podem parlar amb el nostre vell amic a l'instant, podem fixar una cita posterior per a esmorzar o prendre un cafè. Sempre hi ha informació important per compartir. Si no sobre velles situacions que necessiten ser analitzades o aclarides, serà sobre una cosa nova que nosaltres o els nostres vells amics van descobrir i que hem de comunicar-nos. La clau és buscar el misteri, mirar sota de la superfície i analitzar.
De vegades, després de pensar espontàniament en algú, ens convindrà prendre la iniciativa i dir-o cridar-la immediatament. De vegades vaig tenir l'experiència de disposar-me a prendre el telèfon per trucar a un vell amic i que just sonés perquè ell m'estava trucant. Un cop més, la clau és parlar sobre el que està passant amb l'altra persona i amb nosaltres mateixos, descriure la nostra situació específica de vida en el moment i buscar el missatge instructiu que expliqui la raó per la qual es va produir la coincidència.
TROBADES CASUALS
Un altre tipus de sincronicitat és la trobada purament casual, que pot involucrar amics, coneguts o absoluts estranys. En el cas d'algú a qui coneixem, veurem que ens trobem amb aquesta persona d'una manera que va més enllà del que podríem suposar com a pura casualitat. Un exemple d'aquest tipus el dóna el trobar-se amb un vell amic en un moment crític. Deepak Chopra, defensor de primera línia de la nova medicina ment / cos, parla d'una sèrie d'experiències que el van portar a considerar per primera vegada enfocaments mèdics alternatius. Fins a aquest moment havia practicat la medicina com un metge occidental tradicional i ocupava càrrecs de prestigi a Harvard i altres universitats com a professor d'immunologia.
Després la seva vida va començar a canviar. Durant un viatge per donar una conferència, el van convidar a visitar un líder oriental de meditació, qui li va suggerir que estudiés medicina ayurvèdica, un enfocament oriental que se centra en la prevenció de la malaltia. Deepak rebutjar la idea ja que no volia tenir res a veure amb cap enfocament que sonés místic.
Després de la trobada es va dirigir cap a l'aeroport, on, per la seva gran sorpresa, es va trobar amb un vell amic de la facultat. Durant la xerrada que van mantenir, aquest amic va treure un exemplar del text bàsic de la medicina ayurvèdica i li va dir que estava segur que li resultaria interessant. Aclaparat per la coincidència, Deepak va llegir el llibre, va reconèixer que promoure aquest enfocament mèdic era el seu destí i va continuar la seva carrera popularitzant la medicina alternativa a tot el món.
Una altra sincronicitat d'aquest tipus es produeix quan veiem de manera reiterada a algú que no coneixem en un breu període. Hi ha enormes probabilitats que aquests casos no es produeixin, i no obstant això ocorren amb molta freqüència. Veiem a una persona una vegada i normalment no pensem res. Però quan veiem al mateix individu de nou, o fins i tot una tercera vegada el mateix dia, la coincidència en general atrau la nostra atenció. Malauradament, moltes vegades notem el fet, el considerem curiós i seguim el nostre camí sense actuar.
Novament, el desafiament consisteix a trobar una forma d'entaular una conversa amb aquest individu. Ja resulta difícil quan coneixem a la persona, molt més quan es tracta d'un estrany. En primer lloc, es planteja el problema de la postura defensiva que la majoria assumim davant dels estranys. En les cultures occidentals, el contacte visual i el iniciar una conversa en molts casos van ser tinguts per una invasió a la privacitat o fins i tot un avanç sexual. És una suposició poc feliç en la nostra societat, per exemple, que, si una dona estableix un contacte visual amb un home, li envia un senyal que està oberta als seus avenços sexuals. Això crea tot tipus de confusions: les dones que desvien la mirada quan van pel carrer per por que un home agressiu tregui conclusions, o els homes que, sensibles al problema, ni tan sols tracten d'establir un contacte visual directe amb les dones per por de ser titllats d'agressius.
Si bé això segueix constituint un problema, les nostres intuïcions, per sort, en general no ens abandonen en aquest sentit. Si prestem atenció i aprenem a percebre el flux d'energia, sabrem a quin hem de obrir-nos i de quin hem d'apartar. Tan important com això és analitzar en forma conscient qu passa amb la nostra energia sexual, si és oportuna o no.
Crec que estem descobrint que actuar d'una manera intencionada amigable és el que millor resulta. Podem dir alguna cosa específic com: No ens hem vist abans? I seguir amb la descripci de la nostra situaci de vida específica. Si estem en un negoci, podem dir: Vaig venir a comprar roba per a una festa que tinc. Amb sort, l'altra persona respondre dient per qu es troba en aquest local, i trobarem un tema de vida comuna. Recordeu que l'objectiu és discernir la ra de la sincronicitat.
Parecera que la gent gran es troben en una situaci molt millor pel que fa a aquest tipus de conversa espontnea, però tots podem trencar amb aquesta sensaci de malaptesa si la nostra intenci n és molt sincera. Sigui com sigui, el nic que podem fer és intentar-ho, i si ens rebutgen, prendre-ho amb bon humor. Com em va dir un dia el meu avi: El secret de la vida està en aprendre a fer el ridculo amb gràcia. Òbviament, sempre haurem de prendre precaucions en conèixer a estranys (reunir-nos sols en llocs públics fins conèixer-nos millor, per exemple). Però si procedim com correspon, les recompenses poden ser un flux de sincronicitat ms ric.
INFORMACI QUE ARRIBA EN EL MOMENT JUST
Un altre fet sincrnico important és l'experiència de rebre en el moment indicat una informaci que necessitem. Aquesta experiència comença a vegades amb una sobtada sensaci d'expectativa augmentada. Podem estar en qualsevol part, en una situaci de treball o d'oci, quan vam començar a sentir que alguna cosa important està per arribar. A l'analitzar-ms tard, de tant en tant percebem certa lleugeresa en el nostre cos o un sensaci que tot el que ens envolta es torna ms lluminós i lleuger. Una cosa ens diu que la nostra vida està a punt de prendre un rumb important.
Com arriba la informació és sempre un misteri. En general, ens arriba a través d'un altre ésser humà, ja sigui en les seves paraules o per mitjà de les seves accions. Tamb pot venir en un llibre, una revista o una notícia. Però sempre és la perspectiva, la investigacino la idea d'un ésser humà sobre el món que ens arriba just en el moment indicat per ampliar la nostra consciència.
La nostra sensaci que la informació ens est arribant potser derivi que hem integrat tots els passos de creixement necessaris per establir la nostra aptitud al següent capítol en la història de la nostra vida. Vaig tenir una experiència d'aquest tipus referida al meu comprensi de les lluites humanes de poder. Fins a aquest moment, entenia amb claredat que els éssers humans competeixin entre si de maneres irracionals, però saba que les lluites de poder podien arribar a comprendre millor. En cert moment vaig tenir la intuicin que estava a punt de fer un pas en aquest sentit.
Durant un temps no pas res. Llavors, un dia anava manejant i em vaig adonar que una llibreria especialment m'havia cridat l'atenció. Vaig entrar i vaig començar a recórrer-la. Sentia que augmentava la meva expectativa. En aquest precís instant, almenys a dos metres d'on estava, vaig veure un llibre. Fins i tot a aquesta distància, el color i el disseny gràfic es destacaven d'entre tots els altres llibres apilats voltant. Em vaig acostar amb rapidesa per trobar Escape from Evil, d'Ernest Becker, un text que aborda la forma en què els éssers humans tendeixen a enfortir-se a costa dels altres per sentir-se més fora de perill i adquirir un major sentit d'autoestima i benestar. Aquest va ser el pas clau que em faltava a la meva comprensió de les lluites de poder.
En suma, les claus més importants per aprendre a aprofitar les diferents sincronicitats de les nostres vides són estar atents i prendre'ns el temps necessari per analitzar el que està passant. Per fer-ho, cada un de nosaltres ha de crear en la seva vida una quantitat suficient del que dic temps de deriva: temps en què no fem res més que donar voltes, passar canals de televisió, fer una ullada al diari o caminar pel carrer atents al món que ens envolta. Si pensa en un amic, passi a veure-ho i mireu què passa. La Internet també és una font interessant d'informació en aquest sentit. Hem de tenir present, però, que qualsevol pot posar coses a Internet. No hi ha correctors ni ningú que verifiqui l'exactitud dels fets i cap editor és responsable del contingut.
LA RELACIÓ DE LA SINCRONICITAT AMB LES NOSTRES CREENCES RELIGIOSES
Per a alguns, relacionar la percepció actual de la sincronicitat amb les seves creences religioses és un problema. No obstant això, crec que en la majoria dels casos no hi ha conflicte. En començar a percebre les coincidències en la nostra vida, el misteri ens posa cara a cara amb les qüestions espirituals més profundes de la vida. Què és aquesta força que sembla arrossegar-cap al nostre destí? ¿La nostra vida té un propòsit diví? Com se'ns revela aquest propòsit, exactament?
La majoria creixem com a mínim amb una idea de tradició religiosa. Si no estem compromesos en forma personal amb una perspectiva religiosa, tenim amics afins o parents que sí, i que creuen profundament en els principis de la seva fe. Jo crec que la majoria dels que estan compromesos d'aquesta manera amb una religió particular actuen seguint un impuls interior honest tendent a mantenir vives les seves contribucions úniques al món. Aquest impuls comú garanteix a la societat humana més àmplia una gran diversitat de creences religioses a través de les quals podem analitzar moltes opcions i d'aquesta forma créixer. Al meu entendre, cada perspectiva religiosa positiva conté una part important de veritat. El diàleg general entre les diferents religions, tot i ser vague i fragmentat, és no obstant això fonamental per a la nostra evolució actual cap a una millor comprensió espiritual general.
La nostra percepció de la sincronicitat no indica per si mateixa que una tradició religiosa sigui més avantatjosa que una altra. La sincronicitat, igual que la nova consciència espiritual general que estem construint, és tot just la conscienciació de la forma en què el diví obra en les nostres vides. Totes les grans religions -hinduista, budista, jueva, cristiana, islàmica, igual que moltes tradicions xamàniques, comparteixen la idea de respondre a la voluntat de Déu. Dit d'una altra manera, a totes els preocupa el nostre creixement cap a la unitat amb una deïtat o entrar en comunió amb la força creativa implícita en la condició humana. La nostra nova consciència de la sincronicitat és només la percepció o l'experiència de la nostra connexió amb aquesta força divina.
Recordo haver-me plantejat aquesta qüestió de fer la voluntat de Déu quan era noi en una església rural protestant. Tot i llavors, en la meva ment no hi havia dubte que aquesta Església particular i la comunitat circumdant eren especials. El suport de la comunitat i la interacció afectuosa portaven a ajudar en els treballs ia respondre amb rapidesa a la malaltia en la família d'algun membre. El cristianisme protestant que practicaven els membres era sorprenentment obert i mancada de prejudicis per l'època.
Per a la teologia d'aquesta església en particular era essencial l'experiència de la conversió, l'acceptació del cristianisme. Però el cas implícit era que després cadascú havia de descobrir i després seguir la voluntat de Déu per a la seva pròpia vida. De noi, em sentia frustrat perquè ningú parlava a fons de com es podia trobar i seguir la voluntat de Déu. Per descomptat, era una època en què la societat es trobava al cim de la seva actitud secular i materialista. No obstant això, jo era ple d'interrogants: ¿Quina és la naturalesa d'aquest Déu amb el qual hem de combregar? Com s'experimenta la presència divina? Com és realment estar en harmonia amb la intenció divina? Els altres membres de l'església no tenien respostes a aquestes preguntes. Però la seva expressió em feia veure que les sabien, tot i que no tenien paraules per expressar-les.
Penso que part de la nostra nova consciència ara és respondre més preguntes d'aquestes en forma conscient. Durant segles, homes de l'Església medieval corruptes van usar la por i la ignorància per cobrar diners per benediccions i salvació, desanimant tot tipus de percepció espiritual avançada de part del seu feligresia. I alguns fan el mateix a l'actualitat. Però, en línies generals, crec que ens estem adonant col·lectivament de la importància d'una consciència espiritual compartida i de la discussió. Dins de les religions organitzades, cada vegada som més els que prenem consciència que la nostra percepció de la sincronicitat representa una extensió i una clarificació del millor de les nostres tradicions religioses. Aquesta percepció és prova directa d'una força divina activa en les nostres vides, una força divina que la nostra intuïció i la nostra fe sempre ens van dir que existia.
LA RESPOSTA A L'ESCEPTICISME
Potser el major desafiament per als que vam començar a viure la nova consciència espiritual sigui relacionar-nos amb els escèptics. Una vegada que ens obrim a la realitat de la sincronicitat, a tots ens passa a vegades que parlem amb algú que reacciona de manera negativa a les nostres creences i qüestiona directament la validesa de les nostres experiències. Si bé el nombre d'escèptics disminueix, encara hi ha munts de seguidors de la vella cosmovisió materialista per als quals les converses sobre el místic són ridícules i infundades. Aquestes discussions amenacen les seves creences lògiques sobre el que és real i racional en el món natural.
Els escèptics que trobem es divideixen en dos grans categories. El grup més ampli és el dels que adopten una posició escèptica no perquè hagin investigat en forma exhaustiva l'àmplia gamma de trobades místics sobre els quals senten parlar, sinó perquè no ho han fet. No tenen el temps o la voluntat per analitzar aquestes experiències, i llavors adopten la postura que els resulta més segura sobre el tema: qualificar d'absurd. En general, aquests escèptics viuen i treballen entre moltes persones que dubten, que critiquen qualsevol creació o afirmació nova i que fan servir el ridícul com a mitjà per adquirir poder personal sobre els altres. En aquest tipus d'ambient, la majoria de les persones adopta una posició estrictament convencional per evitar el conflicte.
L'altre tipus d'escèptic que trobem és el veritable seguidor del materialisme científic. Aquesta és una persona que pot arribar a investigar fins a cert punt el terreny de l'experiència mística però que sempre retorna a les barricades del materialisme, exigint una prova objectiva d'aquestes afirmacions. Els arguments que indiquen que les experiències místiques han tingut caràcter coherent durant llargs períodes de la història o que milers de persones sense cap relació entre si assenyalen el mateix o que els estudis estadístics han mostrat reiterades vegades que la capacitat intuïtiva i psíquica és un fet natural, tot cau en oïdes sordes.
Diversos enfocaments han demostrat ser eficaços per afrontar als escèptics. En primer lloc, hem de recordar que un grau d'escepticisme és, de fet, important. No cal prendre una idea de moda al peu de la lletra i tots hem de contemplar amb ull crític qualsevol afirmació sobre la naturalesa de la realitat.
No obstant això, no hem d'oblidar que aquest principi té un corol·lari igualment important que sovint s'oblida: mantenir la ment prou oberta per a considerar el fenomen en qüestió. Mantenir aquest equilibri entre escepticisme i obertura resulta especialment difícil quan el fenomen involucra la nostra psicologia o espiritualitat interior.
Hi ha altres dos punts importants per mantenir les converses en un to amistós i avançar cap a àrees de coincidència. M'atreviria a dir que gairebé tots els que ara experimenten percepcions de naturalesa espiritual o mística van ser escèptics extrems en algun moment. En aquest sentit, tots som ex escèptics, i potser és important que recordem un cop més que el procés d'obertura al costat místic de la vida està produint-se sobretot a través de la interacció personal; veiem a un altre que pren seriosament la idea de l'experiència espiritual i llavors vam decidir investigar la qüestió nosaltres també.
Per això hem de prendre seriosament cada conversa. La nostra comunicació franca pot arribar a ser el testimoni que faci cedir la posició afermada d'una altra persona. I ¿sap una cosa? També pot ocórrer el contrari: és possible que l'escèptic amb el qual parlem tingui raó en determinat tema. Els que analitzem els potencials de l'experiència humana no estem fent res si no estem compromesos amb un procés bilateral de desenvolupament de consens. Tots hem d'escoltar per aprendre. El que assegura un punt de vista debatut amb amplitud i manté la nostra perspectiva àmplia és el diàleg obert.
PRENDRE SERIOSAMENT LA SINCRONICITAT
Albirar les coincidències, llavors, i començar un diàleg obert sobre elles sense caure en interpretacions negatives constitueixen els primers passos per viure la nostra nova consciència espiritual. No obstant això, de seguida apareixen nous interrogants. Si la sincronicitat que percebem és prova que en la nostra vida acta una força espiritual, per qu en la cultura occidental ignorem aquests fets misteriosos durant tant de temps? I per qu la consciència de la sincronicitat est sortint a la superfície ara, en aquesta poca? Quin s el panorama histric ms ampli del que ens est passant?
questes són les preguntes que ens porten al següent nivell de consciència.
Extracte del llibre: La nova visi espiritual de James Redfield
Captol: 2. Experimentar Les Coincidències
La Nova visi Espiritual: Experimentar Les Coincidències ~ James Redfield
