La permacultura és retornar a la terra el que hem pres d'ella. Opinió de Rosemary Morrow

Si fas alguna cosa bé de veritat, acabes mejorndolo tot.
Entrevista a Rosemary Morrow, pionera de la permacultura.

Tinc 70 anys i formo a formadors en permacultura per millorar el planeta. Nac a Perth. Sóc cuquera: crec en el poder de la comunitat. Repensmoslo tot de nou amb el sentit comú de sempre. Col·laboro amb l'Institut dArquitectura Avanada (IAAC) de Barcelona

El principi de la permacultura és tornar a la terra el que hem pres d'ella i es crear un entorn sostenible en què tot es renovi.

Bell i senzill.
Per aconseguir-ho, els tres principals objectius són: tenir cura de les persones, tenir cura de la terra i donar als que no tenen el que els sobra als que ho tenen tot.

Aquest programa sms ambiciós que el cultiu ecolgic de la carxofa.
Perquè no pots fer alguna cosa bé, per petit que sigui, sense millorar tamb la resta del sistema. Per cultivar amb sentit, per exemple, cal aconseguir tamb que el cultivat tingui un preu just que garanteixi una vida digna al permacultor.

Això obliga a reformar els mercats.
Diguem que la permacultura explora totes les possibilitats de fer les coses millor del que es fan. En l'agricultura, la permacultura és percebre la totalitat del sistema i desprs fer servir el sentit comú. Miri all, per exemple.

Noms veig una massa.
Però cal repensar partint de les necessitats que vols satisfer amb ella.

Jo no li veig ningn error.
Té un cobert en un turó. I aquest emplaçament és un error, perquè obliga l'agricultor a pujar el turó carregant les eines de conreu, l'abonament, tot.

Igual és que el límit de la parcel·la no arriba més amunt o és d'un altre propietari.
Això explica, però no justifica que la ubicaci sigui inadequada.

Conrear bé requereix un enfocament integral, holstico, de l'agricultura, que obliga a millorar tot l'entorn.

No és simple sentit comú?
S, però no és tan comú, perquè tendim a jutjar cada necessitat de forma aïllada sense veure-la al mapa gran de les coses, on tot s'integra i interactua en patrons.

Què són els "patrons"?
La naturalesa repeteix patrons amb eficiència: fixeu-vos com es distribueixen les plantes i com volen els insectes i les aus. Segueixen una sèrie d'esquemes: només hem de estudiar-los i imitar-los i millorarem.

¿Matemàtiques fractals?
Estan en els inicis de la permacultura. Amb elles vam analitzar errors a l'organitzar les nostres vides i paisatges i adaptar-nos a l'entorn. Viure és repetir-se, per això cada petit detall es multiplica i cada error també.

¿Fins a quin punt la permacultura pot pensar en tot i integrar-ho tot?
Fa poc vaig estar a Timor Oriental ...

Va patir una horrible guerra civil.
Estava allà donant una classe per formar professors de permacultura i, de sobte, es va presentar un grup dels antics colons portuguesos i em van demanar que sortís un moment de l'aula.

¿I vostè va accedir?
I tant. Però després els meus alumnes em van explicar que els colons els havien fet una oferta: "Concentrem les plantacions -van dir- i podrem conrear cafè de forma molt rendible i guanyar molts diners".

No valia la pena estudiar l'oferta?
L'oferta va arribar quan els meus alumnes s'havien repartit la terra ja perquè cada família tingués la seva parcel·la. I la van rebutjar.

¿I si el cafè els dóna més diners?
El monocultiu permet especular a curt termini, però et fràgil a llarg: et fa dependent d'un preu i et posa en mans dels terratinents, que controlen les regles del joc en el seu benefici. Al final, acabaràs treballant per a ells per una misèria.

Això no és agricultura, sinó política.

Has de pensar en verd. I quan vas a comprar cafè, preguntar-te: ¿D'on ve aquest cafè? Quin preu té? Qui es va trencar l'esquena conreant i per què aquests nens que ho conreen no són a l'escola?

És una reflexió vital universal?
És la permacultura. Preguntar-se: Quin sentit té conrear cafè per explotar a altres persones? Per a què vull fer-me immensament ric si empobrezco a tots?

L'ambició no sempre és avarícia.
El que em preocupa és deixar alguna cosa que valgui la pena en aquest planeta: millorar una miqueta. Per això, dono classes per formar professors de permacultura en molts països, com aquí a Barcelona. Si aquests professors es limiten només a ensenyar a plantar carxofes ecològiques, no és suficient per a ningú.

Quina és la seva estratègia, doncs?
Impregnar de mentalitat permacultora cada cultura local.

Que en les escoles s'ensenyi a pensar d'una manera integral, honest i sincer per aconseguir harmonia dels humans i no humans amb l'entorn. Una petita millora pot portar a altres grans.

Doncs li desitjo molta sort.
Parlo de ser pràctics i racionals, perquè els sistemes d'explotació de la terra i les persones no ho són. Són insostenibles i acaben generant catàstrofes.

Per què es va fer permacultora?
Sóc de Perth, que malbaratava aigua: mil litres per persona al dia. En els setanta ens vam adonar que l'aigua no és infinita i que no podríem seguir així. I vaig llegir a David Holmgren i Bill Mollison. I vaig descobrir una nova manera de pensar en tot, però amb el sentit comú de sempre.

Res és petit
Rosemary Morrow i els apòstols de la permacultura van descobrir que si fas alguna cosa molt bé, encara que sigui una mica petit com conrear cols, acabes millorant tot el planeta.

La permacultura va començar així com un assaig de cultura en el seu sentit original de 'conrear, créixer, crear ...'. I s'ha convertit en una esmena de sentit comú a la totalitat egoista del sistema, dissenyat perquè l'1 per cent dels humans posseeixi el 99 per cent de tot.

El poder de les coses ben fetes porta avui a l'permacultor a lluitar contra monocultius especuladors perquè els seus hortets tinguin sentit. Per això, creuen que no hi ha progrés individual sense compromís col·lectiu.

Lluís Amiguet
Font: La Vanguardia

La permacultura és retornar a la terra el que hem pres d'ella. Opinió de Rosemary Morrow