Els defensors i investigadors dels efectes radiestésicos, sostenen que tots cos biològic emet ones o radiacions que poden ser mesures a través d'un instrument radiestésico (pèndol o vareta) el qual tradueix aquestes ones visualment mitjançant una sèrie de moviments. Els que sostenen aquestes teories basa els seus estudis a la Geobiologia ciència que estudia la relació que hi ha entre les energies terrestres i còsmiques, i la salut de tot organisme viu especialment de l'home.
És així que els geobiòlegs van ser classificant tots els cossos segons les seves radiacions, i mitjançant aquesta classificació asseguren que cada persona, planta, animal, pedres, o objecte de pertinença, així com malalties, medicaments, líquids, etc. emeten ones particulars pròpies de l'objecte o del seu estat de vibració d'equilibri o desequilibri.
En el camp de la sanació es van efectuar assaigs i mesuraments amb alguns malalts, i van comprovar que en fer-desplaçar la mateixa, o canviar d'habitació, s'aconseguien abundants casos de millora i curació. Les radiacions causants d'aquestes pertorbacions van ser cridades "ones nocives". Els primers a parlar del tema van ser els francesos; Mermet, Bovis, Martial, i Enel. A Alemanya, van destacar Kritzinguer i Gotsche primer, i després Von Pohl, l'obra "Erdstrahlen ALS Krankheitserreger" (Els raigs terrestres com a causa de les malalties), publicada el 1932.
Aquestes observacions científiques sobre les influències nocives dels sòls de les habitacions, i les pertorbacions que provoquen, s'atribueixen a un savi anglès, el doctor Haviland, que a finals del segle passat va presentar diversos dels seus treballs a la Societat de Medicina de Londres sobre zones geopatògenes que podien causar el càncer.
Un enginyer francès, Henri Mager, va constatar l'existència i variacions de radiació en el mesurament d'alguns terrenys el qual exemplifico la mateixa com si es tractés d'una xarxa de malles regulars de freqüències energètiques en les quals la seva màxima intensitat freqüencial se centrava en els punts d'intersecció de les línies d'aquesta xarxa. Després la posta d'aquesta investigació va ser duta endavant pel francès Bagnoles-de-l'Orne, apassionat per la radioestèsia, qui va enunciar la hipòtesi segons la qual aquesta quadrícula energètica circumdava tot el planeta: "Es tracta d'una radiació nord-sud, aparentment magnètica i causada pel magnetisme terrestre, i una radiació est-oest, perpendicular a la primera i d'aparença elèctrica. Són radiacions rectilínies, de manera que no poden ser degudes a diferents influències tel·lúriques, com la composició del sòl oa presència al subsòl de falles o corrents d'aigua subterrànies, que són sempre sinuoses i solquen l'escorça terrestre seguint un recorregut variable, en funció dels accidents del sòl. (Aquestes noves radiacions) cobreixen la nostra esfera d'una xarxa que marca zones quadrades neutres, compartimentant terra i elevant-se en l'atmosfera, creuant-en direcció nord-sud i est-oest ... "
Payré va demostrar que en els punts d'intersecció de les línies de la xarxa que havia detectat, els vegetals es comportaven anormalment. Va realitzar idèntiques constatacions en els homes i els animals; sospitar que hi ha una relació entre la radiació i el desenvolupament de certs tipus de càncer.
Per la seva banda, el 1935 el doctor Ernst Hartmann d'origen alemany havia estudiat i investigat per més de deu anys les influències del medi ambient en l'home, principalment les derivades del magnetisme terrestre. Sostenia Hartmann que la salut física i mental d'una persona depèn del lloc en el qual viu, dorm i exerceix la seva activitat va sostenir que "la terra està recoberta per una xarxa global d'ones fixes que semblen ser produïdes per una radiació terrestre que prové de l'interior del planeta i que s'ordena en forma de retícula en travessar les capes de l'escorça terrestre "
En mesurar la resistència del cos humà i les variacions que aquest experimentava a desplaçar-se dins d'una àrea es va detectar punts de registres on es produïen interessants alteracions. Els punts van ser marcats sobre un pla, i van veure que aquests conformaven una mena de quadrícula o retícula, és a dir, constituïen els punts d'intersecció d'unes hipotètiques línies de força o energia, disposades en forma de malla o xarxa.
L'existència d'aquestes línies han estat comprovades amb aparells de mesuraments de major sostificación tecnològica i són ara conegudes com "Xarxa Hartmann o Xarxa H". o zones pertorbacions cosmotelúricas, una immensa teranyina teixida a escala de tot el planeta. Aquesta extensa xarxa estaria composta de diverses reixetes que se superposen i interfereixen formant una reixa global biològicament activa.
Les línies Hartmann es poden concebre com parets d'energia subtil emanades del subsòl i estenent-verticalment fins a una alçada de 2.000 metres. Aquesta xarxa es pot detectar a tot arreu, tant en terreny pla com a la muntanya, a l'aigua, a l'exterior ia l'interior dels habitatges. Aquestes línies o bandes s'orienten en funció dels pols geomagnéticos; corren paral·lelament en direccions nord-sud i est-oest. La seva intensitat i densitat són molt variables, depenent d'innombrables factors com són l'hora del dia i els canvis atmosfèrics. No obstant això s'estableix una constant d'uns 21 cm de gruix i la seva disposició paral·lela a intervals de 2.5 m en les orientades nord-sud i d'uns 2 ma les orientades est-oest.
Se'ls ha cridat també "Constants Vitals terrestres", ja que la seva harmonia o distorsions ens mostren el grau d'equilibri o de desequilibri d'un lloc o les seves alteracions en un determinat moment. Per exemple, el gruix de les línies pot anar de 21 a 80 cm durant un eclipsi solar o fins a 120 cm durant un moviment sísmic.
Ara bé hi ha encreuaments d'aquesta xarxa que es consideren "negatius". (Zones geopatògenes) .Esos punts, desfavorables per a la salut, són els encreuaments anomenats "càncer point" (a la vertical d'ells, acusa una potent radiació gamma). Per la seva banda "La xarxa Curry, - de la qual després hablaremos- de naturalesa còsmica, es presenta com una trama diagonal a la" Xarxa H ". L'estudi de les dues xarxes són d'importància per determinar els punts favorables energètics. (Tampoc cal imaginar-se la xarxa Hartmann com una trama geomètrica que es projecta en malles regulars sobre la superfície del planeta. El seu traçat té múltiples ondulacions, contraccions, accidents diversos i fins i tot interrupcions puntuals. Amb el que es compara millor és amb una xarxa o una reixa.) A la Geobiologia aquests encreuaments negatius són anomenats Geopaties. Les geopaties són espais o llocs en les quals es troben diferències importants d'emissió de radiacions energètiques electromagnètiques que afecten severament la salut física i psíquica de les persones (zones geopatògenes). En aquestes zones s'aprecien canvis en la freqüència i amplitud de les ones Schumann, aquest canvi de freqüència s'altera, com vam dir, el comportament biològic de l'home i tot ésser viu: processos químics cel·lulars, i els nivells hormonals. S'especula que les radiacions presents en una geopatia alterarien els processos bioquímics i energètics del cos humà afectant no només les cèl·lules del sistema immunològic sinó també i incidint sobre el sistema nerviós, endocrí i hormonal.
D'altra banda, hi ha geopatas causa de espècies de venes d'aigua subterrnies que corren per sota de l'escorça terrestre superior i que generen camp elèctrics en els fregaments projectats sobre la seva vertical. Les falles geolgicas i les vetes metàl·liques alteren tamb el camp magntic en superfície. On aquestes línies de radiaci es creuen es creen punts geopatgenos que d'acord al seu tipus i intensitat poden desencadenar diferents alteracions biolgiques i reaccions en un organisme viu.
Aquesta trama delimita zones de diferent radiaci: En la primera d'elles la seva intensitat és massa feble per produir algun tipus de alteraci biolgica. Tot i que en alguns casos es pugui percebre una activitat nociva en la seva vertical procedent d'una interferència entre les asimetries del subsòl i de la xarxa H. La segona és una zona neutra: on la part delimitada per les parets . En el seu interior es troba un lloc particularment benèfic.
Havem esmentat la Xarxa Curry, direm d'ella que, posteriorment a les investigacions dutes a terme sobre la Xarxa Hartmann, s'han detectat altres xarxes d'energia més subtils, trucades Xarxa de Curry, en honor al el metge suís Manfred Curry, quin costat del Dr. Witmann van detectar, l'any 1954, unes línies energtiques que es despleguen formant una xarxa similar a la d'Hartmann però diagonal als punts cardinals. La separació entre les línies Curry d'orientaci Noreste- Sud-oest oscil·la a prop dels 8m i entre les línies Sud-est-Nord-oest és de 6 m. El gruix de cada lnia és d'aproximadament 40 cm. Pel que fa al seu origen, alguns especialistes van formular la hiptesi que aquesta xarxa es forma com a conseqüència de l'efecte dnamo que s'estableix per la constant rotaci de la Terra i la generació de fortes camps energ tics deguts a la fricciny resistència entre l'escorça terrestre i el nucli del planeta.
A la pràctica, la importància d'aquestes línies sobre la salut noms es detecta en la vertical de les cruïlles Curry i sobretot quan aquests es troben superposats a geopatas i / o creus Hartmann.
Les geopatas ms comuns són les provinents dels cursos d'aigua subterrneos i les falles geolgicas. Les venes d'aigües subterrnies procedents de les aigües pluges o de la fusió del gel, en el seu recorregut a través del terreny o un cop acumulades en els aqfers, provoquen una ionizacin positiva a la superfície del sòl que es transmet verticalment i es troba de manera gairebé idntica a cada pis d'un edifici. Es manifesta per taques d'humitat a les parets i les càrregues elctriques que neixen sobre aquestes zones atreuen els llamps. L'encreuament de dues o diverses venes d'aigües subterrnies constitueix una zona portadora que amplifica les cruïlles telricos i constitueix un alt risc per a la salut. El grau de nocivitat de l'aigua subterrnia és funció de la seva orientaci i la seva qualitat. En alguns casos l'aigua passa per minerals radioactius i segueix implicant aquesta radioactivitat per diversos metres i transmet a la vertical.
Sense dubtes aprofundir en l'estudi de quests fenmens fsics és apassionant. En la nostra recerca de més informaci sobre els mateixos vam amb un article que fa menció al coneixement ancestral d'aquests fenòmens. Dit article publicat a Oceania comentava que gràcies a coneixements ancestrals, no tècnics però si per l'observació de senyals biològiques, transmesos de generació en generació ha permès als xamans d'unes tribus asiàtiques posseir un coneixement de com actua la "Xarxa de Hartmann" a les alteracions geofísiques del nostre planeta. Sis tribus primitives d'Àsia que habiten les illes d'Andaman i Nicobar van sobreviure el passat desembre del 2004 al Tsunami que va assolar el Sud-est Asiàtic.
Els aborígens de les comunitats Jarwas, Onges, Shompens, Sentenaleses i andamaneses van poder predir que un desastre anava a ocórrer a la zona que habitaven amb un parell de dies d'anticipació i així buscar refugis a les zones més altes, Ets tribus posseeixen el coneixement ancestral de desxifrar el llenguatge dels animals i la conducta que adopten quan la xarxa energètica de la qual parlem pateix alteracions. Aquestes tribus daten de l'alt paleolític i del mesolític, pel que tenen una antiguitat d'entre 20.000 i 40.000 anys i viuen encara d'una forma molt primitiva. A partir d'haver pres públic coneixement aquest fet, els antropòlegs s'han abocat a estudiar aquests tècniques ancestrals a la recerca de donar resposta a alguna cosa que la ciència moderna encara no ha aconseguit malgrat la seva tecnologia, com aconseguir predir un sisme.
A través dels anys s'han descobert altres xarxes d'energia subtil, però no s'han detectat influències notòries i no han estat investigades amb detall, llevat de les línies Curry. Aquestes línies d'energia van ser cridades així en honor al seu descobridor, el Dr. Manfred Curry. Aquesta xarxa es desplega globalment de manera similar a la xarxa Hartmann, però diagonalment pel que fa als punts cardinals. La separació entre les línies Curry d'orientació Nord-est-Sud-oest oscil·la prop del que 8 metres; i entre les línies Sud-est-Nord-oest és de 6 metres. El gruix aproximat és de 40 cm
Com a conclusió podem suposar que les tècniques de radioestèsia posseeixen fonaments comprovables i de tradició ancestral. Els antics pobladors de la Xina 4.000 anys enrere, feien servir tècniques de radioestèsia per ubicar jaciments de minerals i d'aigua subterrànies. En l'Edat Mitjana, segles XVI i XVII, els jaciments minerals van ser localitzats amb la tècnica de la biolocalización. També és conegut l'existència de persones especialitzades en aquestes tècniques en el camp que per mitjà de varetes o pèndols localitzen lleres d'aigua potable subterranis. Els Celtes, els Nòrdics, Els Grecs, els Romans construïen els seus santuaris o oracles en llocs designats per mitjà de les tècniques de radiestèsia. A Amèrica, els maies, els aimares i els Incas, van situar les seves piràmides i els seus llocs sagrats a través de la mateixa tècnica. Tècnica que avui anomenem "Radioestèsia", el que significa "Sensibilitat a les Radiacions".
El tret principal d'aquesta espècie de «mitologia científica» d'aquella època, és la concepció dels «fluids» diversos sota la forma dels quals es representava llavors totes les forces psíquiques; i és aquesta concepció la que va ser transportada de l'ordre corporal a l'ordre subtil amb la teoria del «magnetisme»; si un es remet a la idea de la «solidificació» del món, es dirà potser que un «fluid» és, per definició, l'oposat d'un «sòlid», però per això no és menys veritat que, en aquest cas, juga exactament el mateix paper, ja que aquesta concepció té per efecte el de «corporificar» coses que depenen en realitat de la manifestació subtil.
Aquests Magnetitzador van ser els precursors directes de l ' «neoespiritualismo», les seves teories i van influenciar a totes les escoles que van prendre naixement després, ja sigui que fossin obertament profanes i dubtoses com l'espiritisme, o les múltiples varietats de les pseudoiniciáticas Avui dia, una part dels Magnetitzador continuen parlant de fluids i creient seriosament en ells. Aquests «fluids» han estat reemplaçats per les «ones» i les «radiacions»; aquestes no deixen de jugar el mateix paper en les teories inventades més recentment per intentar explicar l'acció de certes influències subtils; tindrem prou esmentar la «radioestèsia», com una de les tècniques més representativa referent a això.
La Radioestèsia com a instrument per detectar Geopaties:
La detecció d'una geopatia és aplicada al mesurament de freqüències-longituds d'ona de radiació electromagnètiques de llocs, plantes, animals i persones. Algunes persones posseeixen una facultat natural per detectar geopaties, segons el físic Zaboj Harvalik aquesta sensibilitat natural sembla estar localitzada en les glàndules suprarenals i en la pineal o en la pituïtària. Aquest tipus de persones són comunament coneguts com zahoríes o varilleros. La radiestèsia és el terme més adequat per a aquesta praxi generalment duta a terme mitjançant un pèndol. No és que no es pugui dur a terme mitjançant altres instruments sinó que el pèndol resulta tan efectiu com ho podria ser un ionómetro o un magnetòmetre de protons. La radioestèsia permet detectar fissures que afavoreixen el les fuites de radiació.
El gir del pèndol cap a l'esquerra indica l'existència de zones geopatògenes. A partir de la seva detenció dels diferents nivells de radiació són mesurats a través d'un biòmetre de Bovis, per mitjà d'ell són considerats zones geopatògenes aquelles on el mesurament obtinguda és inferior als 6.000 UB i de greu risc els que es trobin inferiors als 3.500 UB. Els valors superiors a 6.500 UB són els òptims.
Bibliografia Consultada:
Guido S. Bassler: Geologia, Geobiologia i Radiestesia
Réne Guénon: El regne de la quantitat i els signes dels temps
Jordi Matamoros Navarro: Geobiologia El Lloc i la Salut
- Vist a: http://www.facundoallia.com.ar/paginas/radiestesia.htm